L’aigua ja cotitza a Wall Street, una passa més per a que un dret humà es converteixi en mercaderia

L’aigua de Califòrnia s’ha convertit en un element més per invertir dins dels mercats de futurs a la borsa. La financiarització d’aquest recurs fa saltar les alarmes a experts, que posen les crisis agroalimentàries de 2007 i 2008 com a referència del que pot passar en el futur

El 1995, l’ex-sotspresident del Banc Mundial, Ismail Serageldin, afirmava que les guerres que marcaran el futur del segle XXI giraran al voltant de la disponibilitat de l’aigua. Potser la humanitat no es trobi encara en aquell escenari, però les passes cap a la mercantilització d’aquest be –considerat un dret humà des del 2010 per l’Organització de Nacions Unides (ONU)– són cada cop més grans. Tant, que aquesta setmana l’aigua ha començat a cotitzar als mercats de futurs de Wall Street. Un fet històric que posa a aquesta matèria primera, fonamental per a la vida, al mateix nivell que l’or o el petroli. 

Aquest tipus d’inversions a futur no suposen la necessitat de subministrament d’aigua, sinó que són contractes financers que vindran determinats pel preu mitjà setmanal de les principals conques de Califòrnia. D’aquesta forma, l’índex NQH2O marcarà el preu d’aquesta nova mercaderia i servirà, segons els experts, de referència mundial. Si be des de sectors econòmics com Bloomberg o la companyia de mercats Grup CME han vinculat aquesta decisió amb una suposada protecció i flexibilitat de l’aigua de cara a l’escenari d’escassetat i sequera –condicionada per la crisi climàtica–, altres sectors alerten de les possibles repercusions que pot tenir l’entrada d’aquest líquit a Wall Street.

Pedro Arrojo, relator de l’ONU per al Dret a l’Aigua i al Sanejament, explica que aquesta mercantilització dels excedents dels drets concessionals de l’aigua ens porta al sanctasanctòrum dels mercats especulatius. Es tracta dels mateixos mercats, diu l’economista de l’ONU, que han treballat amb l’alimentació i han produït fams internacionals, col·lapsant economies nacionals per especulacions a futur amb qüestions bàsiques de la vida que afecten als drets humans.

Sin embargo, la llegada de este recurso a los mercados no es una sorpresa, sino el resultado de una gestión hidrológica que se remonta a los inicios de la década de los años ochenta del siglo XX, que vino condicionada por las sequías intensas de 1976 y 1977 en California. En estos momentos se implementaron los mercados de agua en el estado norteamericano del oeste. La escasez de recursos hídricos propició que los derechos de agua a corto plazo fueran traspasados a manos privadas. Incluso durante la segunda mitad de los años noventa, que estuvieron marcados por lluvias abundantes, estas prácticas fueron comunes. Fue a comienzos del siglo XXI cuando empezaron a crecer los acuerdos de derechos de agua a largo plazo, lo que podría ser el germen de los mercados a futuro que esta semana han irrumpido en Wall Street. En este momento, la Imperial Irrigation Distrit compró una gran cantidad de derechos de agua a las empresas concesionarias de Los Ángeles y San Diego, teniendo que llegar estas ciudades a pagar a esta compañía en momentos de sequía, para poder abastecer los mínimos requeridos para el consumo urbano. Es decir, en tres décadas los derechos de agua pasaron paulatinamente de lo público a lo privado.

Aquesta classe d’acords pot convertir a les ciutats en captives dels proveïdors privats, al mateix temps que els únics beneficiaris són els aiguatinents que destrossen la indústria auxiliar agrícola i als seus treballadors. Per no parlar dels efectes negatius als ecosistemes pels que deixen de passar aquelles aigües, exposa Luis Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS). El sudest de la península ibèrica té moltes semblances amb Califòrnia i això ha fet que sempre se l’observi com un referent. En aquest sentit hem seguit algunes pautes mercantils a la nostra legislació inspirats en aquest model, alerta, assenyalant que, de moment, l’estat espanyol s’ubica en un sistema públic amb certa participació privada.

Però, què succeirà si l’aigua arriba als mercats financers a nivell mundial? Si es globalitza l’especulació de l’aigua com s’ha fet amb el sistema agroalimentari, passarem de tenir un be comú a tenir una mercaderia. Ara, amb l’entrada a borsa de Califòrnia, es dona una passa més en aquella lògica que ja es venia gestant. Primer es passa d’estar en un àmbit público a un àmbit público-privado i, després, es dona el salt a l’especulació absoluta, opina Mirene Begiristain, professora d’Economía de la Universitat del País Basc.

La cotització de l’aigua als mercats de futur, de moment, afecta només a les conques californianes, però obre una via de mercantilització mai vista abans. Des de determinats sectors econòics favorables a aquesta iniciativa assenyalen que, en ser únicament els excedents d’aigua els que cotitzaran a Wall Street, es fomentarà un consum eficient i es farà front a suposats malbarataments. Malgrat tot, s’obre el risc que la gran pare dels contractes a futur siguin comprats per inversors aliens a sectors agrícoles, el que fomentarà que hi hagi un joc de compravenda. Segons l’expert en transició ecològica, Luis González, només el 2% dels futurs que són bens bàsics acaben sent lliurats, el 98% es venen i revenen com actius financers especulatius. En el cas de l’aigua, les escasses infrastructures per al transport compliquen encara més que la compra de futurs es faci amb la intenció de poder fer ús d’ells, tal i com adverteix Babiano.

Les crisis alimentàries ja van mostrar els efectos de la financiarització global de recursos bàsics per a la vida. Tant és així que l’especulació als mercats de futurs va tenir un paper important a la pujada de preus de les crisis agroalimentàries dels anys 2007 i 2008. Tot això es va veure agreujat per la conjuntura de canvi climàtic i la seva incidència a determinats cultius, així com l’aposta ferma pels agrocombustibles que van desplaçar la producció d’aliments cap a altres zones, tal i com recull l’Organitzación per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU.

Arrojo, com a relator de l’ONU, mostra la seva preocupació per la passa endavant que ha donat l’estat californià i, de fer-se global, compara els riscos als experimentats amb la financiarització dels recursos alimentaris. No és el debat que teníem instal·lat, diu, en relació a la situació que es viu a zones d’Europa com l’estat espanyol, on les disputes giren encara entre uns drets de l’aigua purament públics davant dels mixtes amb concessions privades. Si això segueix, s’acaba tot. No existirà l’interès general, sinó l’interès del mercat, on el lleó es menja el xai, reflexiona.

Babiano, per la seva part, explica que la mercantilització d’aquest dret humà podria obrir la porta a una triple variable que transformi l’aigua tal i com es coneix. D’un costat, l’accessibilitat estarà marcada per la rendibilitat econòmica. En segon lloc, l’assequibilitat quedarà condicionada a les fluctuacions dels mercats, el que generaria, segons l’expert, un descontrol de preus a llarg termini. El tercer factor es la concentración de poder als mercats i el desplaçament d’allò públic i la idea de be comú com a principi bàsic de tota gestió hídrica.

Aquestes són les llavors de la mercantilització dels bens essencials. Ara s’anuncia a Califòrnia, però això anirà evolucionant poc a poc. En un principi se’ns presenta la participació privada com un mecanisme de flexibilitat, després es comença a qüestionar l’essència d’allò públic, com succeeix ara i s’acaba entrant als mercats, que es el màxim, detalla el gerente d’AEOPAS, qui reclama que l’estat espanyol deixi de mirar cap al model californià per reconvertir el sistema: impulsar la governança en la gestió de l’aigua, eliminar cànons concessionals, considerar l’aigua un dret humà i tornar a l’esperit públic de la llei d’aigües de 1985.

Veure font: https://www.publico.es/sociedad/agua-cotiza-wall-street-paso-derecho-humano-convierta-mercancia.html

7,3 M€ cobrats de més en el rebut de l’aigua

Aigües de Barcelona ha de retornar la desviació per les lectures estimades durant el confinament

El confinament de la primavera va tenir efectes no desitjats que, a més, afecten la butxaca dels ciutadans. Durant el tancament total, l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar, va deixar de fer lectures dels comptadors perquè es considerava essencial mantenir el subministrament però no enviar els empleats a recórrer carrers i cases. Per això, a molts abonats se’ls va fer una lectura estimada. Però amb la desescalada es van tornar a llegir el comptadors i, en molts casos, com que la gent s’estava a casa, la factura va mostrar un consum superior a l’habitual.

Això és important en el rebut de l’aigua, perquè el preu del metre cúbic es divideix en trams i, quan es canvia de tram, el cost final s’encareix molt. En aquesta lectura de després del confinament això és el que els va passar a molts abonats, amb una altra conseqüència afegida: l’IVA, el cànon de l’aigua i el cànon de sanejament es calculen sobre el total de la factura i, per tant, també es van encarir. Una disfunció que Aigües de Barcelona s’ha compromès a resoldre dividint aquest consum extra que feia canviar de tram durant els mesos de confinament i deduint dels rebuts següents el que s’havia cobrat de més.

Ara la companyia concessionària, ha quantificat el que es va carregar de més en els rebuts dels abonats: 7,3 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 1,7 milions corresponen al consum d’aigua, 4,3 milions al cànon d’aigua, 0,8 euros a la taxa de clavegueram de Barcelona ciutat i 0,6 euros a l’IVA.

Aquesta incidència va afectar abonats de Barcelona i de tota l’àrea metropolitana, de manera que l’AMB va dictar un decret al setembre que establia recalcular les factures emeses amb un consum estimat, repartint linealment la diferència de consum durant tot el període global de facturació i regularitzant la diferència en la pròxima factura.

Durant el confinament es va donar una situació que afecta de forma diferent els usuaris. De mitjana, com que els ciutadans no sortíem gaire de casa, el consum domèstic va augmentar al voltant del 7%. Però la lectura estimada no es va fer a tots els abonats, sinó a poc més de la meitat. A l’àrea metropolitana hi ha 1,4 milions de comptadors, però un 42% te telelectura, és a dir, la lectura és automàtica i real cada mes. L’altre 58% dels abonats són els que van patir aquest problema. D’aquest 58%, segons l’estudi que ha fet Aigües de Barcelona, es van veure afectats pel salt de tram quan es va fer la lectura real poc més de 340.000 abonats, és a dir, un 23% del total.

Inici de la devolució

Després del decret de l’AMB del setembre que instava Aigües de Barcelona a corregir aquestes factures, la concessionària ja ha començat a fer algunes devolucions. A meitat d’octubre s’havien corregit poc més de 60.000 rebuts dels més de 340.000 afectats, i s’havien retornat poc més de tres milions d’euros. Un retorn que té la seva dificultat, perquè implica la companyia, però també l’Agència Tributària, ja que cal corregir l’IVA, i l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè cal corregir també el cànon de l’aigua.

Així, dels tres milions d’euros que s’han retornat, poc més de mig milió corresponen al consum d’aigua, mentre que la resta fan referència al cànon de l’aigua, el cànon de sanejament, la taxa de clavegueram i l’IVA.

Tot i això, el cas no ha estat exempt de polèmica. Quan després del confinament van arribar les primeres queixes a causa de l’encariment del rebut, la companyia ho va atribuir inicialment a la nova taxa d’escombraries de Barcelona i va indicar que era molt difícil que hi hagués una desviació generalitzada en els rebuts.

Però l’Ajuntament ràpidament va sortir al pas, dient que la nova taxa podia encarir el rebut entre 4 i 8 euros i no les xifres de dos o tres dígits que s’estaven donant, segons va explicar el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Martí.

Per la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, de qui depenen el cicle de l’aigua i la gestió dels residus, lamenta que es produís aquesta pujada en molts rebuts en un moment en què, precisament, arran de l’impacte econòmic de la pandèmia, la gent necessita el màxim suport de les administracions, segons va declarar. Badia espera que l’empresa concessionària del servei compleixi amb el decret de l’AMB i aquest mes de novembre regularitzi tots els rebuts dels abonats que es van veure afectats per la desviació.

Veure font: https://www.ara.cat/economia/MEUR-cobrats-mes-rebut-aigua_0_2556344355.html

La justícia francesa atura de forma cautelar l’OPA de Veolia sobre Suez

Prospera un recurs del comitè d’empresa per no haver estat consultat

La batalla entre els grups Veolia i Suez, una de les més complexes i apasionants lliurades dins de l’economia francesa, va donar un nou gir, ahir, amb la decisió d’un tribunal de París de suspendre de manera cautelar l’OPA de la primera companyia sobre la segona. Queda paralitzat, així, un projecte de llarg abast, amb múltiples ramificacions (tambén a l’estat espanyol, doncs Agbar és filial de Suez), que porta de cap al govern francés. Aquest s’oposa a l’operació i ha vist desafiada la seva autoritat a pesar de que l’estat és accionista a vàries de les empreses protagonistes.

L’acció de la justícia és el resultat d’un recurs presentat pels consells econòmics i socials –equivalents als comitès d’empresa– de Suez i de Suez Aigua França. El tribunal parisenc els ha donat la raó en la seva queixa per no haver estat informats ni consultats sobre l’oferta d’adquisició feta per Veolia, el passat 30 d’agost, sobre les acciones de Suez de l’energètica Engie. Aquesta maniobra forma part de la principal, que és l’intent de Veolia d’absorbir per complet a Suez.

Els sindicats presents a Suez temen per la feina i les condicions laborals si la fusió entre els dos gegants del tractament de l’aigua i dels residus es materialitza. A nivell general, la unió genera inquietud per la situació gairebé monopolística en el futur en uns serveis públics essencials. Els representants dels empleats consideren que al procediment seguit per a que Engie cedeixi a Veolia el capital que té a Suez –30% del total– li ha faltat transparència i confiden cialitat.

Engie va anunciar que recorrerà el fallo judicial d’ahir. La companyia energètica ha rebut ja de Veolia 3.400 millones d’euros per les seves accions a Suez. Un portaveu d’Engie va declarar que la decisió del tribunal no tindrà impacte sobre la transacció. Veolia, per la seva part, va recordar que és la pròpia direcció de Suez la que s’ha negat a consultar al comitè d’empresa perqué s’oposa a l’operación. Els sindicats es van atribuir una victòia, a l’igual que Mélenchon, líder de França Insubmissa.

El govern s’oposa a una operació que afecta l’estat, accionista a les empreses protagonistes

L’OPA sobre Suez preveia el pagament de 15 euros per acció, el que suposava una prima del 50% sobre el preu dels títols el passat 30 de juliol. El 30 de setembre es va millorar l’oferta a 18 euros per acció.

Segons un analista de la cadena BFM-TV, el pols entre Veolia i Suez és un culebrot típic del capitalisme francés en el que l’estat, a més, no està mai lluny. Estem al mon capitalista més abjecte, on tot el mon es coneix i tot el mon es detesta, va indicar al diario Le Monde una font del ministeri de Economia, el titular del qual, Le Maire, convalescent de la COVID-19, s’ha degut ficar en un embolicat assumpte del que només pot sortir malparat. Fa pocs dies Le Maire va insistir en una entrevista radiofònica en que els matrimonis a la força no funcionen.

La història dels dos gegants a la gestió de l’aigua i els residus es remonta a més d’un segle i mig

L’entramat empresarial present a l’OPA de Veolia és d’una gran complexitat, amb participacions creuades, i reflexa el pes històric que l’estat francés ha tingut sempre a l’economia. Engie, per exemple, va ser resultat de la fusió de Gas de França i Suez, el 2007. És el tercer grup mundial del sector, si s’exclou als gegants petroliers. L’estat poseeix el 24% del capital. Veolia, a la seva vegada, és descendent de la Companyia General d’Aigües. L’estat és el seu primer accionista, a través d’una caixa de dipòsits pública, i poseeix el 6% del capital.

El grup Suez, on Criteria Caixa te una participació de gairebé el 6%, deu el seu nom i procedeix de la Companyia universal del canal marítim de Suez, una societat creada per Lesseps, el 1858, per a perforar la vía de comunicació i explotar-la. Al llarg de més d’un segle i mig d’història l’empresa ha travessat múltiples circumstàncies, canvis de noms, de propietaris i nacionalitzacions. A la seva pàgina web, l’actual grup Suez es mostra orgullós del seu origen, amb la construcció del canal a Egipte, i de que el seu nom sigui sinònim d’audàcia, ambició i innovació. El seu objetiu estratègic actual està molt lligat a la sostenibilitat mediambiental en la gestió de ciutats i indústries.

La històia de Veolia es remonta també a mitjans del segle XIX, a la gestió de l’aigua i dels residus urbans. Està present als cinc continents i te una plantilla de gairebé 180.000 personas, el doble que Suez.

Veure font: https://www.lavanguardia.com/economia/20201010/483968982651/justicia-francesa-frena-modo-cautelar-opa-veolia-sobre-suez.html?utm_term=botones_sociales&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

Veolia adquireix per 3.400 milions el 30% de Suez

L’operació obre les portes a la fusió entre les dues empreses

L’oposició de l’estat francés, accionista d’Engie, no ha impedit l’operació

La multinacional francesa Suez, propietaria d’Aigües de Barcelona, canviarà aviat de mans després que Engie, la seva principal accionista, hagi acceptat vendre la seva participació del 30% a Veolia per 3.400 milions d’euros, 500 més que l’oferta presentada el passat 1 de setembre. Es dona així una important passa en la intenció de Veolia d’assolir una fusió entre els dos gegants del tractament d’aigües, tal i com ha confirmat la companyia, en anunciar ahir mateix la seva intenció de llençar una opa per la resta d’accions.

Aquesta oferta seria al mateix preu que el pagat a Engie, 18 euros per acció, i no es duria a terme fins a obtenir el llum verd de Suez, pel que reprendran demà mateix les negociacions, segons ha afirmat Veolia, que també s’ha compromés a mantenir el 100% dels llocs de treball.

Per la seva banda, la direcció de Suez –que compta entre els seus accionistes a CriteriaCaixa amb un 6%– ha mostrat el seu rebuig als plans de Veolia, l’oferta de la qual és hostil, ja es tracti de l’adquisició del bloc del 30% o del projecte en el seu conjunt. A més, Suez va lamentar la precipitación del Consell d’Engie per rebutjar sense anàlisi i sense discusió ni diàleg previ una oferta alternativa que va presentar el fons d’inversió francés Ardian i que, al seu parer, preservava l’interès corporatiu de Suez.

Tampoc l’estat francés, accionista del 22% d’Engie, veu amb bons ulls l’operació, i va votar en contra de la proposta a falta d’un acord amistós entre les dues empreses.

Aquesta oposició no ha estat suficient per a impedir que el consell d’administració d’Engie acceptés l’oferta després de donar per bo el compromís de Veolia de no presentar una oferta pública d’adquisició hostil després de l’adquisició de la participació d’Engie a Suez, segons consta en un comunicat del grup energètic.

L’enfrontament entre els dos vaixells insignia francesos de l’aigua i els residus s’ha mantingut viu des de que Veolia va anunciar a finals d’agost la seva intenció de crear un gegant global comprant la major part de la participació d’Engie a Suez, abans de llençar una opa sobre el saldo de les accions.

Queda per veure com o afectarà aquesta operació a la possible venda d’Agbar per part de Suez, una operació de la que es va parlar l’any passat, però que es va desinflar a causa del coronavirus.

Veure font: https://www.lavanguardia.com/economia/20201005/483879914949/suez-veolia-compra-vende.html

Un “error d’Aigües de Barcelona” dispara la factura de l’aigua després del confinament

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) atribueix a l’empresa subministradora d’aigua un error en com s’ha facturat l’aigua consumida de més per les famílies quan no podien sortir de casa

Segons ha explicat el regidor de Presidència i vicepresident de Planificació de l’AMB, Jordi Martí, l’increment de la factura de l’aigua que ha sorprès moltes famílies les últimes setmanes és fruit d’un error de com s’ha facturat el consum de l’aigua després del confinament, per part d’Aigües de Barcelona.

Martí ha explicat que l’AMB ja ha comunicat aquest error a l’empresa subministradora del servei, i que Aigües de Barcelona ha acceptat retornar la part cobrada de més en la propera factura.

Per què s’ha cobrat de més?

El vicepresident de Planificació de l’AMB ha explicat que l’increment desproporcionat s’explica per la combinació de dues raons: que durant els quatre mesos de confinament les famílies han consumit més aigua, i que els treballadors d’Aigües de Barcelona no han pogut fer la lectura manual dels comptadors.

Això ha significat que, per cobrar l’aigua dels mesos de confinament, Aigües de Barcelona va fer una estimació. En acabar el confinament, els tècnics d’Aigües de Barcelona van llegir els comptadors i van comprovar que les famílies havien gastat més aigua i, com a resultat, l’increment total dels quatre mesos de confinament és el que s’ha computat a la darrera factura.

Salt de tram

En alguns casos, l’increment de consum ha fet saltar de tram la factura. Fins als sis metres cúbics consumits, el preu de cada metre cúbic és de 0,48 €; en canvi, si se superen els sis metres cúbics, cadascun passa a costar gairebé 1,2 €. Per tant, que tot l’increment del consum durant el confinament s’hagi condensat en només una factura ha fet que moltes llars hagin saltat de tram.

En aquest sentit, les famílies han hagut de pagat un preu més elevat del que els hauria tocat si l’increment s’hagués reflectit de forma prorratejada en les diferents factures.

La taxa de residus no hi té a veure

Davant les queixes que han expressat algunes persones pel fet que la inclusió de la nova taxa de residus hagi hagi pogut contribuir a disparar la factura de l’aigua, Jordi Martí ho ha descartat de totes totes amb tota contundència. Martí ha assegurat que la taxa representa, de mitjana, entre 4,5 i 8,5 €: Qualsevol increment d’aquest import no hauria generat tantes queixes, ha sentenciat.

Veure font: https://beteve.cat/politica/increment-factura-aigua-error-aigues-barcelona/

La compra de Suez per Veolia ajorna “sine die” la venda d’Agbar

  • L’oferta pública d’adquisició (OPA) obliga al deure de passivitat i seria el nou propietari qui prendria una decisió
  • El consell de Suez mostra moltes reticències a la possible compra per Veolia

Veolia ha presentat una oferta de compra pel 30% del capital que Engie te a Suez i, de concretar-la, llençarà una OPA pel 100% del grup. L’operació que implica a aquestes tres empreses franceses te un efecte directe sobre la possible desinversió de la participació de Suez a Aigües de Barcelona (Agbar). Tot i que la crisis per la Covid-19 havia aturat el procés, l’OPA l’endarrerirà encara més com a conseqüència del deure de passivitat. De tenir èxit la presa de control de Suez per Veolia, serà aquesta la que haurà de prendre una decisió sobre la potencial venda d’Agbar.

A començaments de juliol, Camús, conseller delegat de Suez, va assegurar que no hi havia plans per a vendre Agbar en aquell moment i va afirmar que els anuncis de possibles desinversions es realitzarien durant el segon semestre d’aquest any.

L’agost de 2020 Suez va anunciar la venda a Veolia d’Osis, la seva filial de manteniment de xarxes de sanejament

No obstante, Suez va anunciar la venda a Veolia d’Osis, valorada en uns 298 milions d’euros. El gegant francés va informar que ha signat un acord d’exclussivitat amb el seu competidor i que espera que l’operació es tanqués al llarg del primer semestre de 2021 sempre i quan rebi el vist-i-plau de les autoritats de la competència i es portin a terme les consultes amb els representants dels treballdors.

Camús va augurar el juliol, tanmateix, una millora del negoci de l’aigua per al segon semestre del 2021 després de la caiguda motivada pel coronavirus i que hauria provocat l’ajornament de la venda d’Agbar. Suez, assessorada per Rothschild i Societat General, es preparava per a iniciar el procés de venda de la companyia barcelonina el passado juny, amb la intenció de complir amb la petició que els fons activista Amber va llençar el juliol de 2019 per a millorar els seus nivells de rendibilitat aprofitant l’arribada d’un nou conseller delegat.

El braç inversor de La Caixa, Criteria, estava interessat en entrar a Agbar amb altres coinversors

Criteria va vendre el juliol de 2014 el 24% que mantenia a canvi d’entrar al capital de Suez amb el 4% i disposar d’un lloc al consell d’administració que va ser ocupat per Fainé. Ara la participació arriba pràcticament al 6% del capital de la companyia francesa.

Els fons d’infrastructures estan en aquests moments requerits d’operacions per a poder destinar una part de la liquidesa que tenen i entre els interessats per l’operació apareixien grans inversors com l’australià IFM, els canadencs Brookfield i OPTT, el francés Ardian, el suec EQT o el britànic CVC, entre d’altres.

La venda del 100% d’Agbar està valorada en 3.000 milions per Amber. Gran part del valor de l’empresa d’aigües radica en aquests moments en Aigües Andines -la filial de Xile-, pel que el preu de la potencial desinversió dependria de la seva inclusió o no.

Agbar, tal i com indicava Amber en la seva carta al consell de Suez de l’any passat, ha assolit un nivel de maduresa que suggereix un angle industrial limitat per a que sigui l’empresa francesa la que ho exploti d’aquí en endavant. En opinió del fons activista que dirigeix Ourghourlian, sotspresident també del grup Prisa, Aigües de Barcelona representa una part significativa del capital empleat de Suez i la seva venda suposaria una gran oportunitat per a reposicionar la companyia i incrementar el seus ratis de rendibilitat i la seva capitalització.

L’oferta de Veolia pel 30% del capital de Suez que te Engie està fixada en 15 euros per acció, el que suposa una prima del 27%

L’oferta de Veolia pel 30% del capital de Suez està fixada en 15 euros per acció, el que suposa una prima del 27% sobre el preu al que va tancar el divendres, de 12 euros. Implica valorar aquell participació en 2.900 milions i el 100% de Suez en 9.677 milions.

Les accions de Suez van pujar ahir un 18%, fins a 14 euros, un euro, per tant, per sota de l’oferta. Mentrestant, els títols de Veolia es revaloritzen un 6%, fins a 20 euros i capitalitza en 11.500 milions; i els d’Engie un 5%, fins a 12 euros.

Gairebé 11 anys després de la seva sortida a borsa, el preu de les accions de la companyía francesa torna avui a superar el preu de l’oferta pública de venda, de 14 euros, si be encara està per sota del preu de l’última ampliació de capital per a la compra de GE Water, que es va executar a 16 euros per títol. En termes relatius, segons Amber, en els darrers sis anys Suez ha tingut un rendiment inferior a Veolia en un -149% i l’índex Euro Stoxx Utilities en un -34%.

En el cas de que l’oferta sigui acceptada, Veolia llençarà una OPA per tota Suez, segons Frerot, president i CEO de la companyia. Si l’operació tirés endavant, el resultat seria una empresa amb ingressos combinats de 40.000 milions d’euros, amb actius a tot el mon.

Engie ha manifestat, per la seva part, que avaluarà l’oferta i prendrà una decisió basada en la solució més atractiva per als seus accionistes

Aquest dilluns per la tarda, el consell d’administració de Suez, en el que s’asseu Fainé, va expressar notables dubtes en relació a la possible adquisició per part de Veolia en observar grans incertesses.

L’òrgan de govern del grup francés va reiterar per unanimitat la seva plena confiança en el projecte estratègic de Suez que crearà un valor significatiu com a empresa independent, en un context en el que Suez mostra un forta resistència operativa, com ho demostren els resultats del segon trimestre, la posada en marxa del pla de transformació de l’empresa SUEZ 2030, així com el reforçament del seu balanç en el marc del plan de rotació d’actius del grup; l’acostament no ha estat sol·licitat i Suez no ha discutit amb Veolia sobre una possible fusió, va afegir.

El consell de Suez va assenyalar en un comunicat que donat que la urgència ambiental és clau per al futur dels nostres ciutadans, l’oferta de Veolia planteja preocupacions sobre el futur de les activitats de tractament i distribució d’aigua a França, així com sobre el nivell d’ocupació, donada la quantitat de sinèrgies anunciades per Veolia. Al seu parer, l’estratègia proposada per Veolia generaria solapaments i pèrdua d’oportunitats a França i a l’estranger. A més, la complexitat del procés escollit portaria a dos anys d’interrupció de les operacions, en un context en el que, amb la crisis per la Covid-19, els equips estan centrats en aplicar el pla estratègic.

8.000 millions de desinversions

Engie ha manifestado, per la seva banda, que avaluarà l’oferta i prendrà una decisió bassada en la solució més atractiva per als seus accionistes, respectant a tots els interessats i després de sospesar la qualitat del projecte industrial.

A finals de juliol, Engie ja va manifestar que podria desfer-se de 8.000 milions d’euros en actius durant els propers tres anys, el doble del que va estimar a principis d’any, fruit de la seva revisió de les àrees de negoci afectades pel coronavirus. Aquelles desinversions tindrien l’objetiu de finançar inversions en energies renovables i actius d’infraestructures.

Veure font: https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10744215/08/20/La-compra-de-Suez-por-Veolia-aplaza-sine-die-la-venta-de-Agbar.html

Suez amenaça amb acudir a arbitratge d’inversió contra Xile

Suez amenaça amb portar el conflicte que manté amb el govern xilé, a partir de l’obertura d’un procediment per a finalitzar el contracte de concessió de la seva subsidiària ESSAL a Osorno l’agost de 2019, a arbitratge d’inversions davant el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI).

En un comunicat emés el 15 de juny per Suez que controla la societat Aigües Andines, el major accionista de l’Empresa de Serveis Sanitaris de Els Llacs (ESSAL), demana la immediata suspensió del procediment de caducitat contra aquesta última que es va produir amb motiu de la interrupció del subministramen d’aigua a la ciutat d’Osorno el juliol de 2019.

En el comunicat, Suez explica que les actuacions de l’organisme regulador infringeixen el degut procés i posen en dubte la seguretat jurídica de la inversió estrangera a Xile. A més, obre la via per a sotmetre la controvèrsia a arbitratge del CIADI.

L’origen del conflicte: Osorno

El 11 de juliol de 2019 es va produir un vessament de petroli a la planta d’aigua potable de Caipulli que va suposar el tall del subministrament. Aquest va ser restablert en una setmana, però uns dies després es van detectar bacteris fecals a l’aigua tractada.

La Superintendència de Serveis Sanitaris (SISS), l’autoritat reguladora dels serveis d’aigua, va iniciar un procediment de caducitat per a finalitzar el contracte de concesió d’ESSAL i va anunciar multes a l’empresa. I a la ciutat d’Osorno, d’uns 150.000 habitants, es va organitzar un referèndum ciutadà, on el 90% dels votants van apostar per la remunicipalització.

Comunicat emés per Suez

Com a accionista i afectat per aquest procediment, Suez ha seguit atentament el seu desenvolupament i ha conclòs que les actuacions de l’organisme regulador infringeixen principis bàsics del degut procés i posen en dubte la seguretat jurídica de les inversions estrangeres a Xile.

Suez mostra la seva preocupació pels fets, i en aquest procediment en particular, de reiterades violacions al degut procés que s’han succeit des de l’inici de la investigació de la SISS i del fet que aquesta anunciés la seva decisió de proposar la caducitat des dels començament, sense esperar al desenvolupament legal del procediment administratiu i prejutjar contra el text i l’esperit de la Llei General de Serveis Sanitaris, arribant fins i tot a contradir la seva pròpia jurisprudència.

Amb la personació en aquest procés administratiu, queden satisfetes les necessàries consultes amistoses entre Suez i el govern de Xile a efectos de, en el futur, sotmetre la controvèrsia a un arbitratge internacional davant del Banc Mundial, de conformitat amb l’acord subscrit entre l’estat espanyol i Xile per a la protecció i foment recíprocs d’inversions.

El procediment de venda d’ESSAL compleix amb el calendari previst el passat mes de gener i preveu tancar-se els propers mesos, en comptar amb inversors interessats tant nacionals com internacionals.

Veure font: https://ciarglobal.com/espanola-suez-amenaza-con-acudir-a-arbitraje-de-inversion-contra-chile/

La patronal de l’aigua de l’aixeta demana al govern espanyol que li permeti tallar el subministrament a famílies

AGA sosté en una carta a la vicepresidenta Ribera que el blindatge de l’abastament suposarà una invitació indiscriminada a l’impagament del servei, al marge de la condició econòmica real de l’usuari, que entranya un risc d’insolvència per als operadors del cicle urbà de l’aigua

Veure font: https://www.publico.es/politica/coronavirus-patronal-agua-grifo-pide-gobierno-le-permita-cortar-suministro-familias.html

L’estratègia d’Agbar per blindar el control de l’aigua a Catalunya

La filial espanyola de Suez té el negoci del servei d’aigua a la majoria de municipis catalans i a la vegada manté una bona relació amb el sector econòmic, polític i amb l’alta judicatura espanyola. Els últims anys, l’empresa s’ha vist immersa en diverses causes judicials, en qualitat d’investigada

Veure font: https://directa.cat/lestrategia-dagbar-per-blindar-el-control-de-laigua-a-catalunya/