L’aigua de Califòrnia s’ha convertit en un element més per invertir dins dels mercats de futurs a la borsa. La financiarització d’aquest recurs fa saltar les alarmes a experts, que posen les crisis agroalimentàries de 2007 i 2008 com a referència del que pot passar en el futur

El 1995, l’ex-sotspresident del Banc Mundial, Ismail Serageldin, afirmava que les guerres que marcaran el futur del segle XXI giraran al voltant de la disponibilitat de l’aigua. Potser la humanitat no es trobi encara en aquell escenari, però les passes cap a la mercantilització d’aquest be –considerat un dret humà des del 2010 per l’Organització de Nacions Unides (ONU)– són cada cop més grans. Tant, que aquesta setmana l’aigua ha començat a cotitzar als mercats de futurs de Wall Street. Un fet històric que posa a aquesta matèria primera, fonamental per a la vida, al mateix nivell que l’or o el petroli. 

Aquest tipus d’inversions a futur no suposen la necessitat de subministrament d’aigua, sinó que són contractes financers que vindran determinats pel preu mitjà setmanal de les principals conques de Califòrnia. D’aquesta forma, l’índex NQH2O marcarà el preu d’aquesta nova mercaderia i servirà, segons els experts, de referència mundial. Si be des de sectors econòmics com Bloomberg o la companyia de mercats Grup CME han vinculat aquesta decisió amb una suposada protecció i flexibilitat de l’aigua de cara a l’escenari d’escassetat i sequera –condicionada per la crisi climàtica–, altres sectors alerten de les possibles repercusions que pot tenir l’entrada d’aquest líquit a Wall Street.

Pedro Arrojo, relator de l’ONU per al Dret a l’Aigua i al Sanejament, explica que aquesta mercantilització dels excedents dels drets concessionals de l’aigua ens porta al sanctasanctòrum dels mercats especulatius. Es tracta dels mateixos mercats, diu l’economista de l’ONU, que han treballat amb l’alimentació i han produït fams internacionals, col·lapsant economies nacionals per especulacions a futur amb qüestions bàsiques de la vida que afecten als drets humans.

Sin embargo, la llegada de este recurso a los mercados no es una sorpresa, sino el resultado de una gestión hidrológica que se remonta a los inicios de la década de los años ochenta del siglo XX, que vino condicionada por las sequías intensas de 1976 y 1977 en California. En estos momentos se implementaron los mercados de agua en el estado norteamericano del oeste. La escasez de recursos hídricos propició que los derechos de agua a corto plazo fueran traspasados a manos privadas. Incluso durante la segunda mitad de los años noventa, que estuvieron marcados por lluvias abundantes, estas prácticas fueron comunes. Fue a comienzos del siglo XXI cuando empezaron a crecer los acuerdos de derechos de agua a largo plazo, lo que podría ser el germen de los mercados a futuro que esta semana han irrumpido en Wall Street. En este momento, la Imperial Irrigation Distrit compró una gran cantidad de derechos de agua a las empresas concesionarias de Los Ángeles y San Diego, teniendo que llegar estas ciudades a pagar a esta compañía en momentos de sequía, para poder abastecer los mínimos requeridos para el consumo urbano. Es decir, en tres décadas los derechos de agua pasaron paulatinamente de lo público a lo privado.

Aquesta classe d’acords pot convertir a les ciutats en captives dels proveïdors privats, al mateix temps que els únics beneficiaris són els aiguatinents que destrossen la indústria auxiliar agrícola i als seus treballadors. Per no parlar dels efectes negatius als ecosistemes pels que deixen de passar aquelles aigües, exposa Luis Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS). El sudest de la península ibèrica té moltes semblances amb Califòrnia i això ha fet que sempre se l’observi com un referent. En aquest sentit hem seguit algunes pautes mercantils a la nostra legislació inspirats en aquest model, alerta, assenyalant que, de moment, l’estat espanyol s’ubica en un sistema públic amb certa participació privada.

Però, què succeirà si l’aigua arriba als mercats financers a nivell mundial? Si es globalitza l’especulació de l’aigua com s’ha fet amb el sistema agroalimentari, passarem de tenir un be comú a tenir una mercaderia. Ara, amb l’entrada a borsa de Califòrnia, es dona una passa més en aquella lògica que ja es venia gestant. Primer es passa d’estar en un àmbit público a un àmbit público-privado i, després, es dona el salt a l’especulació absoluta, opina Mirene Begiristain, professora d’Economía de la Universitat del País Basc.

La cotització de l’aigua als mercats de futur, de moment, afecta només a les conques californianes, però obre una via de mercantilització mai vista abans. Des de determinats sectors econòics favorables a aquesta iniciativa assenyalen que, en ser únicament els excedents d’aigua els que cotitzaran a Wall Street, es fomentarà un consum eficient i es farà front a suposats malbarataments. Malgrat tot, s’obre el risc que la gran pare dels contractes a futur siguin comprats per inversors aliens a sectors agrícoles, el que fomentarà que hi hagi un joc de compravenda. Segons l’expert en transició ecològica, Luis González, només el 2% dels futurs que són bens bàsics acaben sent lliurats, el 98% es venen i revenen com actius financers especulatius. En el cas de l’aigua, les escasses infrastructures per al transport compliquen encara més que la compra de futurs es faci amb la intenció de poder fer ús d’ells, tal i com adverteix Babiano.

Les crisis alimentàries ja van mostrar els efectos de la financiarització global de recursos bàsics per a la vida. Tant és així que l’especulació als mercats de futurs va tenir un paper important a la pujada de preus de les crisis agroalimentàries dels anys 2007 i 2008. Tot això es va veure agreujat per la conjuntura de canvi climàtic i la seva incidència a determinats cultius, així com l’aposta ferma pels agrocombustibles que van desplaçar la producció d’aliments cap a altres zones, tal i com recull l’Organitzación per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU.

Arrojo, com a relator de l’ONU, mostra la seva preocupació per la passa endavant que ha donat l’estat californià i, de fer-se global, compara els riscos als experimentats amb la financiarització dels recursos alimentaris. No és el debat que teníem instal·lat, diu, en relació a la situació que es viu a zones d’Europa com l’estat espanyol, on les disputes giren encara entre uns drets de l’aigua purament públics davant dels mixtes amb concessions privades. Si això segueix, s’acaba tot. No existirà l’interès general, sinó l’interès del mercat, on el lleó es menja el xai, reflexiona.

Babiano, per la seva part, explica que la mercantilització d’aquest dret humà podria obrir la porta a una triple variable que transformi l’aigua tal i com es coneix. D’un costat, l’accessibilitat estarà marcada per la rendibilitat econòmica. En segon lloc, l’assequibilitat quedarà condicionada a les fluctuacions dels mercats, el que generaria, segons l’expert, un descontrol de preus a llarg termini. El tercer factor es la concentración de poder als mercats i el desplaçament d’allò públic i la idea de be comú com a principi bàsic de tota gestió hídrica.

Aquestes són les llavors de la mercantilització dels bens essencials. Ara s’anuncia a Califòrnia, però això anirà evolucionant poc a poc. En un principi se’ns presenta la participació privada com un mecanisme de flexibilitat, després es comença a qüestionar l’essència d’allò públic, com succeeix ara i s’acaba entrant als mercats, que es el màxim, detalla el gerente d’AEOPAS, qui reclama que l’estat espanyol deixi de mirar cap al model californià per reconvertir el sistema: impulsar la governança en la gestió de l’aigua, eliminar cànons concessionals, considerar l’aigua un dret humà i tornar a l’esperit públic de la llei d’aigües de 1985.

Veure font: https://www.publico.es/sociedad/agua-cotiza-wall-street-paso-derecho-humano-convierta-mercancia.html