De les capitals de província catalanes, Girona, l’única amb gestió pública, lidera les tarifes més assequibles, mentre que Barcelona ostenta les més altes de l’estat
La remunicipalització de l’aigua, una necessitat urgent en temps de sequera i canvi climàtic
L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) defensa la gestió pública del servei de l’aigua també com la millor opció per aconseguir tarifes més assequibles per als usuaris. Aquesta afirmació ve recolzada per les dades proporcionades en un recent estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que destaca el cas de Girona, l’única capital de província catalana amb gestió pública de l’aigua, com a exemple de tarifes més baixes.
Segons l’estudi, les altres tres capitals de província, incloent-hi Barcelona, que es troben sota gestió privada, presenten tarifes més elevades. Barcelona, en concret, lidera la llista amb les tarifes més altes de tot l’estat. A més, Girona, a banda de ser la capital que ofereix l’aigua més econòmica, és la que té una quota fixa més baixa. En contraposició, Tarragona destaca per tenir la quota fixa més alta de l’estat. Aquesta situació confirma que l’alta despesa que implica la gestió privada de l’aigua es tradueix en tarifes més elevades per als usuaris. De fet, segons l’Observatori de Preus 2022 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió privada de l’aigua té un cost un 22% més elevat en comparació amb la gestió pública.
Segons l’AMAP, és especialment en aquests temps de sequera i canvi climàtic quan la recuperació de la gestió directa del servei d’aigua es fa més necessària que mai, per a garantir l’interès públic. L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública insta als nous governs locals sorgits de les darreres eleccions municipals a tenir en compte aquestes dades i a prendre les mesures necessàries per promoure i preservar la gestió pública del servei d’aigua.
Més de 140 municipis acaben el seu contracte de concessió d’abastament d’aigua
De tots aquests municipis, 24 ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública aporta propostes per fer front a la sequera i prioritzar els usos fonamentals de l’aigua
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ha participat avui dilluns 26 de juny a la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua, convocada pel Govern de la Generalitat. L’AMAP, integrada per 71 municipis i entitats, ha aportat propostes per fer front a la sequera i ha defensat la importància de mantenir l’aigua sota una gestió pública, ja que en l’actualitat només el 22% de la ciutadania de Catalunya rep l’aigua d’operadors públics. A més, ha subratllat la urgència de regular l’excessiva demanda d’aigua i prioritzar-ne els usos, així com donar suport als municipis en la gestió de la sequera.
La Taula Nacional de l’Aigua, presidida pel President Sr. Pere Aragonès, ha estat rebuda positivament per part de l’AMAP. Quim Bartolomé, sots-president de l’AMAP i tinent d’alcaldia al Prat de Llobregat, ha declarat el següent:
“Des de l’AMAP, celebrem la convocatòria d’aquesta Taula de l’Aigua, que neix amb l’objectiu de buscar consensos, establir criteris i definir prioritats en la gestió de l’aigua. I que ho faci obrint-se a entitats i institucions que treballem en la millora de la planificació dels recursos hídrics de Catalunya.”
L’AMAP valora positivament que s’hagi convidat entitats municipalistes, reconeixent la importància dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’abastament en baixa, especialment en aquests temps de sequera. Així mateix, espera poder fer aportacions d’interès per a la Taula com a associació de municipis en defensa de la gestió pública de l’aigua.
En aquest sentit, l’AMAP agraeix la creixent implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través de la nova unitat de recolzament a la gestió municipal de l’aigua i la propera convocatòria de subvencions per a la millora dels rendiments de les xarxes. Tot i això, l’AMAP insisteix en la necessitat de mantenir l’autonomia i la competència dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’aigua.
Com a AMAP, Bartolomé ha aprofitat per recordar que l’aigua és un element imprescindible per a la vida, un bé col·lectiu que cal preservar i un dret humà reconegut per les Nacions Unides. En un context d’escassetat, és fonamental definir amb precisió la prelació dels seus usos, prioritzant els usos domèstics, els usos ambientals i la generació d’aliments de proximitat.
L’aigua és un recurs limitat, i per tant cal abordar no només la creació de noves infraestructures per incrementar la demanda, sinó també reduir la demanda i el consum, i prendre mesures fermes per evitar la contaminació dels recursos hídrics.
En l’actual context de sequera i escassetat, és crucial que la gestió de l’aigua segueixi els principis de l’interès comú i eviti la seva mercantilització. És per això que pren especial rellevància que, a Catalunya, s’impulsi la gestió pública de l’aigua, sempre en consonància amb els interessos públics.
L’AMAP agrupa 71 municipis catalans, així com empreses públiques d’aigua i entitats relacionades amb la gestió de l’aigua, i va néixer el 2018 amb la finalitat de difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com donar suport als municipis que gaudeixen d’aquesta gestió pública i aquells que s’hi vulguin encaminar.
Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig
Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig
La convocatòria de la Cimera Social per la Sequera sorgeix de la falta de consideració del Govern de Catalunya cap a les organitzacions socials i tots els actors per a un debat real i amb les condicions adequades durant la cimera de març
El resultat de la Cimera Social serà un document de propostes per enfrontar la situació de sequera, que esdevindrà estructural en el futur pròxim pel context climàtic
La classe política no ha demostrat estar a l’altura de la greu situació de sequera meteorològica i escassetat hídrica que pateix el país. És imprescindible que el debat sobre la sequera no es limiti a les sancions i, menys encara, que s’utilitzi la sequera per interessos partidistes a tan sols un mes de les eleccions municipals.
El debat ha d’abordar les causes profundes de la sequera i les palanques reals que ens permetin garantir aigua per als rius i les persones: el model de consum i ús d’aigua que volem per a Catalunya, la gestió i contenció de la demanda, la diversificació de les fonts d’abastament i la governança de la gestió de l’aigua. Des d’Aigua és Vida hem demanat amb urgència una major transparència en l’aplicació del decret de sequera, accés a la informació i espais de coproducció amb els moviments socials i ambientals en defensa de l’aigua.
Tot i que des dels moviments socials i ambientals ja hem presentat propostes per millorar la gestió de l’aigua, considerem important convocar-nos, trobar-nos i treballar propostes concretes enfocades a la gestió dels diferents escenaris de sequera, que cada cop seran més freqüents i llargs. Per aquesta raó, mentre el govern no convoqui als moviments socials i ambientals a un autèntic debat, ens convoquem a una Cimera Social, on treballarem per presentar propostes consensuades per afrontar un dels reptes més importants del país i promoure una nova cultura de l’aigua.
La situació actual de sequera no és un fenomen excepcional en el clima mediterrani. Les dinàmiques climàtiques, juntament amb la manca d’una correcta gestió de l’aigua, produeixen aquestes situacions de manera recurrent. Tanmateix, l’emergència climàtica fa que aquests episodis es tornin més freqüents i intensos a mesura que passen els anys.
Convocants de la Cimera Social per la Sequera: Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Grup de Defensa del Ter, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Aigua és Vida Girona, Taula del Llobregat, Taula de l’Aigua Terrassa.
A 141 municipis de Catalunya, els equips de govern que surtin de les pròximes eleccions locals hauran de decidir sobre la possibilitat de passar a una gestió pública del servei d’abastament d’aigua.
D’aquest, 81 estan sense contracte o amb la concessió caducada, i en 60 el contracte finalitzarà al llarg del proper mandat municipal.
La gestió directa ofereix un millor control als municipis per fer front de forma més eficaç a la situació de sequera.
De cara a les pròximes eleccions municipals, aquest proper mes de maig, almenys 141 municipis, que suposen el 15% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 81 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 60 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg del proper mandat municipal.
De tots aquests municipis, al voltant de 25, però, ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.
La gestió pública en un context de sequera i crisi hídrica global
Als municipis, una gestió directa del servei d’abastament els ofereix un major control sobre aquest, i per tant millors condicions per fer front de forma eficaç a la situació de sequera que estem patint; per exemple, amb l’aplicació del beneficis del servei a la millora de la xarxa o amb un major control dels consums. I evitant així la paradoxa que suposa una gestió privada, que es fonamenta en incrementar els dividends maximitzant la facturació d’aigua i amb pocs estímuls per reduir les pèrdues a la xarxa.
Justament, aquest és un dels elements centrals que s’abordaran a la Conferència de l’Aigua de Nacions Unides, que té lloc aquesta setmana a Nova York: la necessitat que l’aigua, com a dret humà fonamental i bé comú, no sigui considerat com un bé de mercat. En el context actual de sequera i de crisi global de l’aigua, Nacions Unides està posant el focus en què la gestió de l’aigua no pugui estar sotmesa a interessos especulatius i financers. Al món, al contrari del que succeeix a Catalunya, el 90% de la població rep l’aigua d’operadors públics.
Sant Quirze del Vallès, Piera, Torroella de Montgrí i Vilassar de Dalt inauguren l’any amb la gestió directa de l’aigua potable
36 municipis de Catalunya ja han recuperat la gestió pública de l’aigua
Només la primera setmana de 2023, han estat quatre els municipis catalans que han posat en marxa una gestió pública i directa de l’aigua potable, en general a través d’empreses públiques municipals. Es materialitzen amb èxit, així, els seus compromisos de revertir la privatització i recuperar el control del servei per l’administració local.
Aquests casos d’èxit esperonen els altres 25 municipis que tenen programat posar en marxa un nou servei públic d’aigua els pròxims anys. Les xifres són record si mirem enrere: des de 2010 amb el cas del Figaró-Montmany (Vallès Oriental) ja són 36 els municipis de tota Catalunya que han recuperat la gestió directa de l’aigua. Això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic.
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) és el municipi més gran en municipalitzar l’aigua en 2023. Amb un pressupost de 1.700.000 €, la nova empresa pública SQVaigua va entrar en funcionament el 3 de gener, i preveu invertir 150.000 € aquest 2023 per millores de la xarxa, mantenint les tarifes de l’any passat.
En segon lloc, l’Ajuntament de Piera (Anoia) ha ha fet efectiva aquest gener la municipalització del servei d’abastament d’aigua. De la mateixa manera que Sant Quirze del Vallès, l’objectiu del consistori és aconseguir que els diners que destinen els més de 4.000 abonats del nou servei públic s’inverteixin en la millora i el manteniment de la xarxa d’abastament.
També amb l’arribada del 2023, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) ha presentat un nou servei d’aigua potable amb un model de gestió totalment públic. Ho va acordar el plenari municipal l’estiu passat, per majoria absoluta, per tal de millorar-ne la prestació, gestionar-ne els recursos econòmics, així com adoptar pràctiques de caràcter sostenible.
Pels mateixos motius (eficiència, transparència i respecte al medi ambient) l’Ajuntament de Vilassar de Dalt (Maresme) ha materialitzat la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua i clavegueram aquest 1 de gener, posant en vigor l’acord plenari del març de 2022 amb els vots a favor de tots els grups municipals, quan es va iniciar el procés per poder fer efectiu el traspàs d’una gestió que, durant 50 anys, estava a càrrec d’AGBAR, com també succeïa als altres tres municipis.
Tots aquests municipis, membres de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), han rebut el suport i assessorament d’aquesta associació, que agrupa 56 municipis de tota Catalunya, quatre empreses públiques d’aigua i quatre entitats ambientalistes, que lluiten per recuperar la gestió directa d’aquest servei bàsic.
La municipalització de l’aigua: un èxit imparable
El recentment tancat any 2022 va estar l’any amb més municipalitzacions. Els darrers van ser els municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que representen el segon procés de municipalització del servei d’abastament d’aigua potable més gran que s’ha fet mai a Catalunya, darrere de Terrassa (Vallès Occidental) al 2018. La municipalització dels tres municipis gironins tanca una llarga llista de fins a 10 municipis que durant 2022 han fet el salt a la gestió directa.
L’èxit de la via de la remunicipalització s’ha de posar en el context de la guerra judicial agressiva empresa per les gestores privades que intenten evitar la recuperació de la gestió directa de l’aigua, com ja han denunciat anteriorment més de 40 governs locals de tota Catalunya o 17 municipis del Bages.Tots aquests ajuntaments s’hi sumen a una tendència mundial que vol desvincular de les empreses privades la gestió d’un bé tan bàsic i essencial com és l’aigua. Especialment, en situacions de crisi hídrica i ambiental com l’actual, els pobles i ciutats que han apostat per aquesta opció defensen que cal gestionar els béns essencials amb criteris de sostenibilitat i transparència eficiència i els beneficis econòmics s’han de reinvertir per millorar l’eficiència de la xarxa. Sense oblidar, a més, els criteris econòmics: el servei d’aigua gestionat per empreses privades té un cost un 23% superior que aquells que es gestionen de manera directa per l’administració local, segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua.
L’ajuntament gironí ha aprovat inicialment avui per Ple el canvi de la forma de gestió del servei que passarà a ser directa a través d’una empresa pública
Cicle de l’Aigua del Ter SA és el nom que rep la nova empresa pública supramunicipal que s’encarregarà de la gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter a partir de la tardor. El consistori gironí ha fet l’aprovació inicial avui per Ple del canvi de gestió dels serveis d’abastament, distribució i sanejament de l’aigua que passarà a ser a través d’una empresa pública. El punt ha comptat amb els vots a favor de l’equip de govern (JxCat i Esquerra) i del grup de l’oposició del PSC i el regidor no adscrit.
“El que hem aprovat avui compleix amb un objectiu de mandat, que és el de tenir un model de gestió 100% públic, amb la voluntat de revertir algunes situacions que hem viscut aquests últims 30 anys, i millorar la prestació del servei i les inversions. Avui som aquí com a resultat d’un procés de 3 anys, que hem fet coincidint amb episodis que ens han afectat directament a l’àrea com el temporal Gloria i la COVID, i amb tots els informes que avalen aquesta forma de gestió. El nom de Cicle de l’Aigua del Ter SA deixa clar que la voluntat és ocupar-nos del cicle integral de l’aigua, i fer-ho a més amb respecte cap al medi des d’on l’obtenim, que és el Ter. I ho farem amb objectius socials, ambientals i de transparència i bon govern, fomentant també l’estalvi i incorporant una major progressivitat a la tarifa”, ha afirmat el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés.
Aquesta és la recta final d’un procés que va arrencar com un compromís polític a l’inici del mandat i que ha anat superant diferents etapes, com la resolució del contracte el 2019 i la constitució d’una comissió d’estudi per part dels tres ajuntaments. A més tot el procés ha comptat amb el seguiment i participació de la Taula de l’Aigua, integrada per diferents organitzacions i entitats vinculades al cicle de l’aigua, que ha permès avançar cap a la municipalització del servei. Un cop estigui en marxa l’ens, aquesta taula es convertirà en un òrgan de participació estable que vetllarà pel bon funcionament del servei.
Amb aquest canvi de model s’ha aconseguit modernitzar el servei i incorporar nous criteris ambientals, participatius i de transparència. A més, es podran realitzar les inversions i reposicions necessàries, que entre altres hi ha la renovació de la xarxa.
La nova empresa Cicle de l’Aigua del Ter s’encarregarà de l’abastament en alta i en baixa i del sanejament en baixa, és a dir des de la captació al riu fins que arriba a les llars passant per la planta potabilitzadora (distribuint-la a Girona, Salt i Sarrià de Ter; al Consorci de la Costa Brava i als sis municipis de l’entorn de Girona) i des que surt dels habitatges fins a la xarxa de clavegueram, fent-se càrrec del manteniment d’aquesta i de les inversions necessàries. L’empresa pública Trargissa continuarà encarregant-se del sanejament en alta, és a dir, la depuració de l’aigua i el seu retorn al riu. Amb l’aprovació avui del Ple, ha quedat inicialment aprovada la constitució d’aquesta empresa pública i dels seus estatuts.
El nou model de gestió de l’aigua es va determinar a través d’un informe que va concloure que l’opció més favorable és la gestió directa a través d’una societat mercantil local, que és la que s’ha aprovat inicialment avui en el Ple. La principal diferència amb el model actual, l’empresa mixta, és que l’ens comptarà amb fons 100% públics. A més, el reglament del servei d’aigua potable i de sanejament s’ha actualitzat incorporant criteris com: la regulació dels drets i obligacions de l’empresa i de les persones usuàries, la creació d’un òrgan de participació i l’aplicació de valors de transparència i de situacions de vulnerabilitat.
Transcorregut el període d’exposició pública de 30 dies, el Ple haurà d’aprovar definitivament el canvi de la forma de gestió de l’aigua, després de resoldre les al·legacions si se’n presenten. La intenció és que Cicle de l’Aigua del Ter comenci a funcionar la propera tardor.
Tarifa de l’aigua
D’altra banda, el Ple també ha donat llum verda a les noves tarifes de l’aigua, les quals mantenen el preu mitjà de l’aigua que paguen les persones usuàries en l’actualitat. Amb els vots a favor de l’equip de govern (JxCat i Esquerra) i del grup de l’oposició del PSC i el regidor no adscrit s’ha aprovat inicialment l’ordenança reguladora del servei de sanejament i l’ordenança reguladora del servei d’abastament i distribució de l’aigua potable.
Les noves tarifes substitueixen les vigents des del 2013 i no repercuteixen l’increment de l’IPC dels darrers deu anys. A més, preveuen una major progressivitat en el cost en funció del consum. També s’apliquen mesures de tarifació social, de manera que es prioritza garantir el dret d’accés a aquest recurs adaptant-les als estàndards de consum mínim, que se situa al voltant dels 100 litres per habitant i dia.
En aquest sentit, la principal novetat és l’increment dels metres cúbics d’aigua inclosos en el primer tram, el més econòmic, que passarà de 6 m³ a 9 m³, mantenint el preu que hi havia fins ara. En l’àmbit domèstic s’ha creat un quart bloc de tarifes, amb l’objectiu d’establir un increment de preus més progressiu en funció del consum d’aigua i, alhora, de desincentivar el mal ús d’aquest recurs. Seguint amb la voluntat de garantir l’accés a l’aigua, les noves tarifes inclouen una mesura de tarifació social per a les persones vulnerables de la ciutat, amb una bonificació del 100% del cost tant de la quota fixa com del consum d’aigua en el primer bloc, fins als 3 m3 al mes.
També s’introdueix un nou àmbit comercial, per adaptar els preus de l’aigua als comerços petits, i s’han creat dues franges tarifàries dins l’àmbit industrial. De la mateixa manera que succeeix en el domèstic, el primer tram de consum comercial s’ha ampliat fins als 9 m³ d’aigua mantenint el preu.
Amb l’aplicació dels nous preus, l’empresa pública de gestió de l’aigua multiplicarà per dotze la inversió anual en manteniment d’instal·lacions. En concret, es disposarà de 867.119,03 euros l’any per substituir les canonades i instal·lacions obsoletes, enfront dels 71.250 euros l’any que s’hi destinaven actualment.
El municipi guanya el pols a Agbar i se suma al mapa de municipis amb gestió pública de l’aigua pública
L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), el passat 1 d’octubre, va fer efectiu el canvi a gestió pública del seu servei d’abastament d’aigua. Fins llavors, la gestió del servei estava en mans de SOREA, gestor privat del grup Agbar, tot i que la concessió per 20 anys havia finalitzat el 2018. Va ser l’únic municipi català que, durant el 2021, va aconseguir realitzar amb èxit la municipalització del servei.
El municipi, de 2.598 habitants, ha passat a format part del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC). Aquest consorci, constituït inicialment pels ajuntaments de Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat, Reus i Vilafranca del Penedès, avui ja agrupa 27 membres, i ofereix la prestació del servei d’abastament a 13 dels municipis adherits al Consorci, a través de la seva empresa pública, Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (GIACSA).
El pas a gestió pública permetrà revertir el dèficit històric, sense incrementar la tarifa, en inversions que va suposar anys i anys de gestió privada. A més, en termes de gestió suposa el control per part de l’ajuntament de totes les decisions estratègiques, de la política tarifària i la priorització de les inversions, així com una major transparència.
Malgrat tot, el canvi de model de gestió, de privada a pública, no ha estat exempt de dificultats. Com és pràctica habitual de la companyia als municipis que decideixen canviar el seu model de gestió, Agbar ha obert una guerra judicial contra l’ajuntament mitjançant un recurs contenciós administratiu. En aquest, l’empresa al·legava contra la decisió del ple municipal d’integrar-se al CONGIAC i delegar així la gestió del servei a aquest ens públic per abandonar el model de gestió privada. La resistència i pressions d’Agbar van arribar, fins i tot, a demanar mesures cautelars per a impedir que el municipi fes efectiu el canvi de forma de gestió, però el jutge les va desestimar i el pas a gestió pública es va fer efectiu en la data prevista pel consistori.
Els darrers deu anys, a Catalunya, 21 municipis han remunicipalitzat el seu servei d’abastament d’aigua, amb el que prop de 300.000 persones han passat a rebre l’aigua d’operadors públics. I prop de 40 municipis estan treballant per a fer-ho els propers anys.
Denuncien una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua
Denuncien una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua
Terrassa, 31 de maig de 2021 | Aquest matí s’han donat cita a Terrassa més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del municipalisme català per presentar un manifest conjunt contra la judicialització de les remunicipalitzacions del servei local de l’aigua. La trobada s’ha volgut immortalitzar amb una fotografia a l’històric dipòsit de Can Boada, on tots els electes han posat darrere d’una pancarta en defensa de la gestió pública de l’aigua. Entre els assistents, liderats per l’amfitrió de la trobada, l’ajuntament de Terrassa representat per la seva tinent d’alcaldia Lluïsa Melgares, s’han pogut veure dos regidors de la ciutat de Barcelona, Janet Sanz (Tinenta d’alcaldessa de la capital catalana) i Eloi Badia (vicepresident, a més, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), a més de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès Mireia Ingla, l’alcalde de Manresa Marc Aloy, el president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta Joan Carles Rodríguez, a més de representants electes dels consistoris de Girona, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Corbera de Llobregat o La Bisbal d’Empordà, entre d’altres.
El punt en comú de la majoria d’aquests municipis és que han vist com, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada històrica d’avui denuncien una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, principalment Agbar, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris.
Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu. Fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló. Avui a Terrassa s’ha denunciat especialment l’actitud d’Agbar, que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis per recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis. Al manifest presentat avui, els diferents municipis denuncien contundentment “l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”.
La trobada l’ha acollida representant l’ajuntament de Terrassa Lluïsa Melgares, tinent d’alcaldia de territori i sostenibilitat. La capital del Vallès Occidental ha estat referent en la lluita per l’aigua pública, quan el 2019 va estrenar la gestió pública de l’aigua després d’un llarg procés que ha comptat amb una forta oposició de Mina de Terrassa, la concessionària del servei des del 1941 i filial d’Agbar. En declaracions posteriors, l’alcalde ha manifestat que donaran suport a totes les iniciatives unitàries dels municipis “perquè quan s’acaba una concessió qui decideix com es dóna un servei és l’ajuntament”, i a esperonat a tothom a seguir lluitant donat que “la Justícia sempre guanya, i no hi ha res més just que defensar que l’aigua és un dret humà”.
Al manifest denuncien també una estratègia que, fins i tot, està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien; seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impedit mitjançant una impugnació judicial la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua que volia impulsar l’Ajuntament, “criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure”. Representant la capital catalana, Janet Sanz, tinenta d’alcaldia barcelonina, ha declarat que “els ajuntaments han demostrat que es poden donar la volta als processos de mercantilització, i ho estem fent un context de judicialització política constant”. Ha recordat que a la capital catalana les denúncies d’Agbar han tombat judicialment fer una consulta ciutadana sobre la gestió pública de l’aigua, per exemple. Ha insistit en la necessitat de fer “front comú” municipalista per “capgirar la tensió entre dret i privilegi perquè sense aigua pública no existeix la democràcia”.
Des de Sant Cugat del Vallès la seva alcaldessa, Mireia Ingla, ha recordat el cas que l’objectiu de tots els alcaldes i alcaldesses no és cap altra que “gestionar el servei de l’aigua de la manera més eficient possible, i la manera més racional i eficient és la seva internalització”, i ha defensat l’autonomia local respecte a les ingerències externes de les operadores privades i el poder judicial.
El regidor de Girona, Martí Terés, ha volgut remarcar que l’objectiu de l’estratègia de judicialització és “intentar ofegar-nos i atemorir amb maniobres jurídiques per fer-nos desistir del nostre objectiu de transitar cap a la gestió pública directa”. Manifesta que en la majoria de casos que la “maximització de beneficis” que cerquen els operadors privats ha demostrat comportar una gestió ineficient. Tot i que ha aclarit que les empreses privades porten tenir un paper com a proveïdors tecnològics i de servei, els criteris de gestió “han de ser sempre públics”.
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i president de CONGIAC, el consorci públic que aglutina a sis empreses públiques abastadores de servei de l’aigua del país, ha exigit que es respecti l’autonomia local: “No pot ser que una multinacional que no sabem de qui és ni a quins interessos respon porti, sistemàticament, a tribunals a cada ajuntament que decideix, sobiranament, fer una gestió pública de l’aigua”. Ha recordat que arreu del món la gestió de l’aigua és pública en un 90%, mentre que a Catalunya només ho és en un 10%. Un paradigma que s’ha compromès a canviar desafiant l’estratègia de judicialització: “ens hi trobaran dempeus, hem de ser valents prenent les mesures que facin falta perquè l’aigua no és un negoci”.
També han dit la seva el president del Consell Comarcal d’Osona, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez. A l’ens supramunicipal osonenc han creat una empresa 100% pública per fer arribar l’aigua a les llars de fins a set municipis de la comarca. Rodríguez ha denunciat que tot el procés d’internalització de la gestió del servei a la comarca “ha estat sistemàticament impugnat per Agbar, tant la delegació de la redacció dels plecs dels ajuntaments al Consell Comarcal com, fins i tot, la mateixa creació de l’empresa pública”. I ha acabat interpel·lant directament a l’empresa privada Agbar: “retiri tots els contenciosos administratius contra els ajuntaments de la comarca d’Osona, perquè no aturaran el projecte: tenim autonomia local, la Llei diu que l’aigua és un servei bàsic que han de donar els municipis de forma eficient i mancunada, si s’escau”.
Municipis petits
Segons diu el manifest, “s’ha arribat a un punt en què quan un ajuntament, després d’una decisió democràtica del seu ple municipal, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis”. Això afecta especialment als municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, que també han estat força presents a la trobada. Representants als municipis amb menys població, l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, ha volgut deixar present que “els municipis petits que volem prestar directament el servei d’aigua, busquem fórmules mancomunades o consorciades per poder-ho fer de la millor manera. Cosa que les operadores privades volen fer inviable.
Llista sencera de municipis i ens locals presents:
Arenys de Munt, Badalona, Balenya, Barcelona, Bellpuig, Camprodon, Cerdanyola, Collbató, Corbera de Llobregat, El Brull, El Prat de Llobregat, Figaró-Montmany, Girona, La Bisbal d’Empordà, La Granada, Llinars del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olèrdola, Olost, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hilari Sacalm, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Vicenç de Torelló, Santa Coloma de Cervelló, Santa Margarida i Els Monjos, Sarrià de Ter, Terrassa, Torelló, Tremp, Vila-rodona, Vilafranca del Penedès, Vilatorta i Vilobí del Penedès. A més del Consell Comarcal d’Osona, Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya i la Vicepresidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El passat dilluns 10 de febrer es va presentar a la seu del Districte de Gràcia el primer Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua.
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i Enginyeria sense Fronteres (ESF) publiquen la versió catalana d’aquest Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, la versió original del qual ha estat liderada per l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS).
El manual té com a objectiu donar suport als ajuntaments que prenen la decisió de remunicipalitzar els serveis d’abastament i sanejament que, en el seu moment, foren privatitzats. És un document eminentment tècnic i jurídic que toca els aspectes clau d’una remunicipalització i aporta el cabdal, el coneixement i l’experiència d’un grup d’experts en la matèria. La publicació d’aquest manual és d’una especial importància per la necessitat urgent de disposar d’una regulació adient, racional i urgent dels processos de reinternalització dels serveis públics, i en especial els de remunicipalització, per evitar la inseguretat jurídica en què estan tenint lloc.
Els autors del manual són Eulalio Ávila Cano, Secretari i Interventor-Tresorer de l’Administració Local de Categoria Superior; Valentín Merino Estrada, Doctor en Dret i Secretari d’Administració Local de Categoria Superior i Pilar Ortega Jiménez, Interventora-Tresorera d’Administració Local de Categoria Superior. A més també s’ha comptat amb la documentació aportada per la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres i el suport constant de la Red Agua Pública. Per a l’edició catalana volem agrair especialment la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.
L’AMAP va participar els dies 17 i 18 d’octubre a la trobada celebrada en motiu dels 10 anys d’existència d’Aqua Publica Europea.
La trobada es va dur a terme a Brussel·les i es va titular “Construïnt una societat circular: la necessitat d’un esforç col·lectiu per aconseguir la sostenibilitat“. A la mateixa hi van participar alguns dels principals operdadors públics d’Europa (locals, regionals o estatals): Milà, Ginebra, Brussel·les, Budapest, París, Torí, Irlanda, Aeopas (Espanya), entre d’altres. Tots ells membres d’APE.
En aquesta ocasió l’AMAP hi va participar en tant que convidada però l’entitat està iniciant les gestions per a la seva participació més activa a la xarxa europea. En aquest sentit es va participar tant a la sessió de debat oberta del dijous 17 com a una part dels debats interns de l’entitat que es van dur a terme el divendres 18. Podeu veure el programa de la jornada aquí.
Una de les línies de treball de l’AMAP, aprovada en el seu Pla d’Actuació Anual de 2019 és enfortir les xarxes supranacionals de treball per l’aigua pública. Aquesta és l’única manera d’incidir en la legislació que emana de les institucions europees. I és en aquest sentit que APE treballa. Però, què és APE (Aqua Publica Europea)? És una organització sense ànim de lucre, els membres de la qual es comprometen a proporcionar un servei d’alta qualitat gestionat de manera eficient, responsable i sostenible. Uneix serveis d’aigua i sanejament de propietat pública i altres parts interessades que treballen per promoure la gestió pública de l’aigua tant a nivell europeu com internacional. APE és una associació dirigida per operadors que busca solucions eficients que serveixin a interessos públics més que no pas a empreses.
A partir de 2000 s’ha desenvolupat, en el context internacional, un procés rellevant de remunicipalització de serveis públics, de manera que fins al 2017 són ni més ni menys que 267 les ciutats en les quals s’han remunicipalizado els serveis d’aigua, dels quals 27 van tenir lloc a l’estat espanyol, sent de destacar, per la importància de la seva població, els casos de Valladolid (306.803 habitants) i Terrassa (215.517 habitants).
Aquests processos de recuperació de la gestió pública per part de les administracions locals, tot i haver estat adoptats democràticament i d’acord amb les condicions administratives establertes pels respectius contractes de concessió, han estat caracteritzades, en la gran majoria dels casos, per l’oposició frontal dels lobbies privats, comptant, fins i tot, amb el suport descarat de l’Administració central, quan el govern va estar presidit pel Partit Popular; aquest suport no es va circumscriure només a un aspecte testimonial, sinó que es va materialitzar en l’aprovació de legislació específica i en la participació activa en recursos contenciós administratius tendents a paralitzar.
Conseqüent amb aquesta situació, l’Associació Espanyola d’Operadors de Proveïment i Sanejament (AEOPAS) va decidir encarregar la redacció d’un Manual de remunicipalització dels serveis públics d’aigua a un equip d’experts coordinat per Eulalio Ávila Cano i integrat per Valentín Merino Estrada i Pilar Ortega Jiménez, amb l’objectiu fonamental de servir de suport tècnic i jurídic als ajuntaments que prenguin la decisió de remunicipalitzar els serveis d’aigua.
