Els operadors privats s’emporten el 51% de la subvenció de fons públics per a la reducció de fuites

Es tracta de fons destinats a fer unes actuacions que tenien l’obligació contractual d’executar

A Catalunya, 1 de 4 litres d’aigua no es registren degut, principalment, a les fuites d’aigua. L’aigua no registrada és l’indicador d’eficiència de les xarxes d’abastament d’aigua i contempla l’aigua no facturada, a causa de les fuites, els sub-comptatges, els usos sense comptador i els fraus, entre d’altres.

El juny de 2023 -en plena sequera- el Govern va anunciar la creació d’una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a reparar les fuites i millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipal. El passat gener, va decidir ampliar l’ajut a 120 milions d’euros, el qual s’ha ampliat fins als 129 milions d’euros per tal d’atendre les sol·licituds de 707 municipis.

Els operadors privats d’aigua s’embutxacaran la meitat de la subvenció, en concret 65 milions d’euros. El Grup AGBAR és el gran beneficiat i s’endú el 38% de la subvenció, és a dir, més de 48 milions d’euros.

Amb diners públics es pagaran inversions que en ja s’estan cobrant amb els rebuts de l’aigua. Cal recordar que els contractes de concessió inclouen actuacions de manteniment i reparació de les xarxes -que són responsabilitat de les empreses concessionàries- i que es paguen a través de la tarifa de l’aigua.

El problema de fons és el model de gestió privada de l’aigua, molt estès arreu de Catalunya. De fet, el 78% de la població de Catalunya és abastida per empreses privades, i d’aquestes, la gran majoria són del Grup AGBAR.

Aquest model s’implanta a través de concessions molt llargues i es formalitzen amb contractes amb els operadors privats. El problema rau en l’escassa fiscalització i seguiment dels contractes per part dels Ajuntaments, que molt sovint no destinen prou recursos per a fer-ho, i que a més han de fer front a l’opacitat per part de les empreses privades.

Però no és el primer cop que els operadors privats s’emporten subvencions públiques. D’igual forma ha passat amb la resolució de la primera convocatòria dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, arran de la convocatòria Next Generation EU. Els operadors privats s’han endut el 41% de la subvenció, i el Grup AGBAR s’ha embutxacat un total de 30 milions d’euros, suposant el 15% de tot el PERTE.

Tant el PERTE com la subvenció de la Generalitat demanen un percentatge de cofinançament per a ciutats mitjanes i grans. Davant la dificultat de les administracions públiques per fiscalitzar els contractes, en alguns casos els operadors privats d’aigua estan proposant augments tarifaris per a costejar el cofinançament de les subvencions, quan part d’aquestes inversions ja han estat pagades per la ciutadania.

La gestió pública de l’aigua, una aposta per una gestió transparent i democràtica

Amb la gestió de la sequera veiem com molts Ajuntaments amb gestió privada no tenen prou coneixement sobre el servei, donat que l’han delegat al sector privat i s’han desresponsabilitzat. En canvi, allà on hi ha gestió pública es registren els millors rendiments i es constata l’impacte positiu de les campanyes d’estalvi liderades pels operadors públics en col·laboració amb els Ajuntaments.

L’escenari d’encariment de les tarifes d’aigua també presenta la gestió pública com a opció socialment avantatjosa. Segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió pública és un 22% més barata que la privada.

Tot plegat demostra la urgència de recuperar el govern de l’aigua i apostar de forma decidida per la gestió pública i democràtica de l’aigua. En escenaris d’escassetat i crisis com l’actual, sempre és l’administració pública qui aporta recursos, però sense canviar el model actual, continua perpetuant un model que permet el negoci i el lucre d’uns pocs a costa dels recursos públics.

L’AMAP participa a Girona de la mobilització en defensa dels rius

Un miler de persones assisteixen als actes en defensa dels rius Ter, Fluvià i Muga

Les entitats ecologistes han congregat més de mig miler de persones al centre de Girona en una mobilització en defensa dels rius i els territoris a causa de la sequera que viu el país. La concentració formava part de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, que té l’objectiu de denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter, Fluvià i Muga, agreujada ara per la sequera extrema. Les entitats convocants han exigit el canvi d’un model de gestió de l’aigua que consideren que prioritza el sector turístic i l’agroindústria del porc i penalitza els ciutadans i la salut dels rius. Quants rius més han de morir perquè el sistema canviï?, ha manifestat Pau Masramon, d’Aigua És Vida de Girona, que ha denunciat que la mort de rius com el Ter i la Muga és un ecocidi.

La manifestació l’han convocada Aigua és vida, Ecologistes de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i Rebel·lió o Extinció Girona. També hi han participat organitzacions d’arreu del país, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, Observatori de l’Aigua de Terrassa, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.

A la plaça Pompeu Fabra, just davant de la seu de la Generalitat, els manifestants han cridat consignes en contra de l’explotació de l’aigua per a benefici d’uns pocs. En el parlaments, Dante Maschio, d’Aigua És Vida, ha demanat acabar amb un model depredador de l’aigua i invertir les prioritats: L’aigua és un bé comú i avui dia n’estem donant més als hotelers i la indústria que als ciutadans i els rius.

Dolors Catalán, del Grup de Defensa del Ter, ha defensat un canvi de model ramader dominat per l’agroindústria del porc. Tenim 8 milions de porcs a Catalunya. Els porcs d’Osona i el Lluçanès consumeixen més aigua que els habitants que hi vivim, ha advertit. A més, ha assenyalat que les macrogranges, concentrades en cinc o sis empreses, provoquen greus problemes de contaminació: El Segrià, Osona i una zona al nord d’Itàlia, on hi ha una producció intensiva de porc, són les zones d’Europa més contaminades per amoníac. Una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle depenen directament o indirecta de la indústria càrnia. Tot plegat, ha afegit, per a benefici de quatre gats. Per aquest motiu, ha demanat una reducció dràstica de la cabana porcina per adequar-la als recursos i necessitats del territori.

Adán Estrada, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha acusat el sector turístic de camuflar les seves dades de consum dintre dels consums domèstics: Si no sabem quant gasta aquest sector, costa controlar-lo i surt privilegiat enfront d’altres sectors que pateixen restriccions més fortes. Per això ha exigit transparència, control i equitativitat en l’aplicació de les restriccions: És inadmissible que un pagès perdi la collita per no poder regar el camp mentre un turista es fa una selfie amb el seu cocktail al costat d’una piscina.

Amanda, jove activista de Iaeden-Salvem l’Empordà, ha denunciat l’estat de sequera de les zones baixes de la Muga i ha reclamat a les administracions que també pensin en la biodiversitat dels espais naturals:No hi som només nosaltres, els humans, també hi ha altres espècies d’animals i de plantes, i no podem prendre decisions sense pensar-hi”.

Per últim, Javier de la Casa, de Rebelión Científica, ha advertit que les administracions intenten acoquinar els ecologistes mitjançant l’acció repressiva, i ha posat com a exemple la imputació per delicte contra el patrimoni a 15 activistes per haver llançat sang falsa a les escales del Congrés de Diputats: Tenim dret a protestar, perquè és la lluita el que ens ha permès aconseguir drets socials. No ens podem permetre que ens espantin.

Després dels parlaments s’ha fet una manifestació que ha passat per la Gran Via i el carrer Nou fins a arribar al Pont de Pedra, on s’ha portat a terme una palanganada reivindicativa al riu Onyar.

Renovar canonades i sensors de fuites: l’èxit d’alguns municipis amb gestió pública davant de la sequera

Notícia publicada originalment a elDiario.es l'11 de febrer de 2024 

La renovació de canonades i col·locar sensors acústics per detectar fuites d’aigua són algunes mesures que han fet servir municipis catalans com el Prat de Llobregat, Manresa o Mataró, que aconsegueixen fins a un 90% de rendiment de l’aigua -que no es perd- per fer front a l’extrema sequera a Catalunya.

El Govern ha activat aquest febrer l’emergència per sequera a Catalunya, amb restriccions importants per a sis milions de catalans de l’àrea metropolitana de Barcelona i de gran part de la província de Girona, entre elles una dotació màxima de 200 litres per dia i habitant per a tothom els usos (industrial, agrícola, recreatiu i domèstic).

Són els municipis els que han de fer tot el possible per ajustar-se a aquest límit, i per això, en molts casos, han de controlar i renovar una xarxa amb fugues de vegades difícils de localitzar.

Són més de 700 els municipis i els ens locals que han presentat sol·licituds a la convocatòria d’ajudes del Govern per reparar fugues.

“Anem una mica tard; aquesta és probablement la sequera més greu de la que tenim registres i hem de guanyar temps amb solucions ràpides”, explica a EFE Aureliano García, gerent d’Aigües d’El Prat, empresa pública que va contribuir a fer que la ciutat estalviés 110.000 metres cúbics d’aigua el 2023.

El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès són dels pocs municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una gestió totalment pública de l’aigua, ja que la immensa majoria (36 municipis) depenen de l’empresa mixta Aigües de Barcelona.

Tots dos municipis han aconseguit un rendiment de l’aigua del 90%, és a dir, que aquest percentatge d’aigua és la que passa per la xarxa de subministrament i arriba a les llars sense pèrdues, per sobre de la mitjana catalana, que és del 78,5 %.

En el cas del Prat, les claus han estat la renovació de canonades i la sectorització de la xarxa de proveïment a 15 zones per detectar i aturar fuites, cosa que els ha permès, entre altres mesures, passar dels 15.000 hectòmetres cúbics que circulaven per la seva xarxa el 2008 als 12.000 ara.

“El context exigeix ​​solucions d’urgència, com portar aigua en vaixells, connectar el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona (ara mateix en estat de prealerta) i el foment de la reutilització”, aconsella García.

“Al Prat tenim un consum domèstic de 95 litres per persona al dia, i el de consum amb abonats no domèstics i industrials és d’uns 162, molt per sota del que demana l’Agència Catalana de l’Aigua”, puntualitza per part seva la regidora d’Aigua i Energia Públiques del Prat de Llobregat, Esther Garcia.

Menys pressió

Una cosa semblant passa a Aigües de Manresa, que abasteix 16 municipis, sobretot de la comarca del Bages (Barcelona) i que estalvia des del març del 2023 l’equivalent a una piscina olímpica al mes amb menys pressió d’aigua.

I ho aconsegueixen gràcies a unes vàlvules reguladores que redueixen la pressió de l’aigua que distribueix la xarxa, una mesura que s’ha impulsat “sense que ho notin els usuaris”, segons expliquen fonts d’aquesta empresa, que també abasteix municipis com Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor o Fonollosa.

Sensors acústics i anàlisi del consum nocturn

“També ha funcionat la instal·lació de sensors acústics mòbils que detecten el so de l’aigua a la nit i troben petites fuites d’aigua de la xarxa des del juliol passat, mentre que per a fuites més grans fan servir un control de cabals nocturns”, especifiquen des d’Aigües de Manresa.

Altres mesures que es fan servir a Manresa són l’optimització de sistemes de potabilització, com reduir el temps de rentatge de filtres d’aigua i mediar amb grans consumidors d’aigua (hospitals, gimnasos amb piscines i empreses tèxtils, entre d’altres), oferint-los alternatives per regular ús.

A Mataró (Barcelona), també amb un rendiment de la xarxa del 90%, l’aigua procedeix dels 34 pous i cinc mines que hi ha a la ciutat.

L’aigua que s’extreu, s’emmagatzema i es tracta en els dipòsits situats en diferents punts de la localitat per distribuir-los posteriorment.

El Pla Director de l’Aigua de Mataró (PDAM 2011-2025) estableix que cada any s’ha de renovar a la ciutat al voltant de l’1% de la xarxa, substituint els trams més antics o ampliant la capacitat dels carrers i les zones que ho necessiten, així millorar l’eficiència.

“Per mantenir-nos en aquests nivells d‟aigua registrada, fem el seguiment d‟indicadors com la sectorització de la xarxa en zones petites o el control dels consums nocturns, per avisar a clients que hi pot haver l’existència de fuites interiors, per exemple, perquè es detecta un consum continu durant les 24 hores del dia”, indiquen a EFE des d’Aigües de Mataró.

Així mateix, l’empresa municipal mataronina apunta que part del mèrit de la seva gestió de l’aigua és perquè el consistori es va anticipar anys enrere a la sequera, amb mesures com el tancament de les dutxes de les platges o anul·lant actes lúdics amb aigua, com la Roixada de la Festa Major de Mataró (Les Santes).

L’AMAP celebra la seva 8a assemblea coincidint amb l’entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat

El pla de treball per 2024 contempla seguir donant suport a la gestió directa per fer front a la situació de sequera

L’associació està formada per 68 ajuntaments i empreses públiques d’aigua, que representen el 45% de la població de Catalunya

La setmana passada, el dimecres 31 de gener, va tenir lloc la vuitena Assemblea Anual de l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública, després de la seva fundació el 2018. L’esdeveniment es va celebrar a la seu d’Aigües del Prat, al Prat de Llobregat, amb la participació de més de 60 persones, entre càrrecs i personal tècnic de governs locals, empreses municipals i entitats ambientalistes que representen els diversos membres de l’associació.

La jornada va iniciar-se amb una sessió matinal de formació sobre el Reial Decret 3/2023 d’Aigües de consum, on es va presentar la guia ràpida elaborada per l’AMAP. A aquesta sessió van assistir personal tècnic d’ajuntaments i operadors públics, així com representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, del Departament de Salut i de la Diputació de Barcelona.

Prèviament als punts ordinaris de l’Assemblea, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, van donar la benvinguda a les assistents i, seguidament, l’Aurelià Garcia, gerent d’Aigües del Prat, va impartir una ponència sobre la situació de sequera. Cal destacar que aquesta intervenció va ser just el dia abans que el sistema Ter-Llobregat entri en emergència, el que suposa reduir la dotació municipal a 200 litres per habitant i dia. En aquesta presentació es van aportar algunes eines perquè els municipis i operadors públics puguin fer front a la situació. 

Ja entrant a l’ordre del dia, hi havia els punts ordinaris de gestió econòmica, com la liquidació de l’exercici del 2023 i l’aprovació del pressupost per al 2024. Amb una previsió d’ingressos de més de 80.000 euros, el pressupost d’aquest any va lligat a un nou pla anual que es pot resumir en 5 línies de treball, totes pivotant al voltant del repte de la sequera: comunicació, gestió interna, suport tècnic, treball en xarxa i incidència.

Pel que fa a gestió interna i suport tècnic, es mantindrà el suport als municipis membres de l’Associació, amb una atenció especial als que ja gestionen de manera pública l’aigua i als que estan en procés (a Catalunya, aquest són 22 municipis, 12 dels quals són membres de l’AMAP). A més, es continuarà dinamitzant els espais d’intercanvi tècnic entre operadors públics, incorporant la gestió del clavegueram a l’agenda de l’AMAP, i elaborant informes i guies ràpides per a municipis. També s’intensificarà la feina d’incidència en l’actual context de sequera, vetllant perquè es prioritzin els usos domèstics de l’aigua.

Durant l’assemblea també es va presentar un informe de les principals fites i activitats dutes a terme durant el 2023, destacant la participació de l’AMAP a la Taula Nacional de l’Aigua i a la Cimera Social de la Sequera. A més, es va destacar el suport als cinc municipis que han recuperat la gestió directa de l’aigua, i l’oportunitat que han suposat les eleccions locals per posar el debat de l’aigua en aquells municipis que hauran de prendre decisions al llarg d’aquest mandat 2023-2027 a diferents municipis.

Set nous membres de l’AMAP

L’Assemblea també va servir per ratificar i donar la benvinguda als set nous membres de l’AMAP que s’han sumat durant el 2023. Quatre municipis i tres empreses públiques, que passen a formar part de la llista dels 68 membres de l’AMAP, que representa un 45% de la població de Catalunya. 

Dels nous municipis, només Campmajor (Pla de l’Estany) i la Vall de Bianya (la Garrotxa) gestiona directament l’aigua, aquest últim amb el suport del Consorci Sigma, ens públic format pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot. Els altres dos, Sant Esteve de Palautordera (Baix Montseny) i Tona (Osona) tenen el servei concessionat, tot i que aquest últim, amb el contracte vençut, està ja treballant per passar a gestió pública. També s’han sumat a l’AMAP tres empreses públiques, algunes d’elles de recent formació: Cicle de l’Aigua del Ter (l’empresa pública de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que va assumir la gestió del servei l’any 2022), Onaigua (l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona, que presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta, des del 2022) i Gestió Urbanística i Serveis d’Arenys de Munt (que va suposar la segona remunicipalització de l’aigua de Catalunya, l’any 2012).

Presentem la Guia Ràpida per a Municipis i Operadors sobre el RD 3/2023

Us presentem una guia d’aplicació per a ens locals i operadors públics del Reial Decret 3/2023 sobre aigües de consum humà, datat del 10 de gener, el qual estableix criteris tècnics-sanitaris per a la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament. Aquest decret va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el passat 11 de gener de 2023. Aquesta legislació representa una transposició parcial de la Directiva (UE) 2020/2184 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2020, referent a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, i substitueix el Reial Decret 140/2003, de 7 de juliol, que ha estat la normativa de referència a Espanya per al control de la qualitat de l’aigua potable durant les últimes dues dècades.

Aquest document és clau ja que defineix els criteris tècnics i sanitaris que les aigües de consum humà han de complir, amb l’objectiu de garantir la seva qualitat des de la captació fins al subministrament final a l’usuari.

Consulta la guia aquí

L’AMB obvia la gestió pública de l’aigua als municipis amb finalització de concessions

Una desena de poblacions de l’entorn metropolità estan pendents de decidir el model de gestió d’entre les propostes que planteja l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb el PSC al capdavant

Notícia publicada originàriament a NacióDigital per Anna Mira, el 12 de novembre de 2023

L’any 2010 l‘Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer l’aigua com un dret universal. En concret, especifica que “tots els éssers humans tenen dret a tenir accés a una quantitat d’aigua suficient per a l’ús domèstic i personal, segura, acceptable, assequible i accessible físicament”. A més, estima que no s’hauria d’invertir més del 3% dels ingressos de la llar en aquest servei. Alhora, el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fa referència a “garantir la disponibilitat de l’aigua i la seva gestió sostenible”.

No obstant això, segons l’últim informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) -del passat mes de juliol- l’aigua de Barcelona és la més cara de tot l’estat espanyol. Mentre que a la capital catalana es paguen 570 euros anuals per 175 m³ -el que es considera un consum mitjà en una llar amb tres o quatre persones-, a Guadalajara el cost és de 164 euros. Pel mig del rànquing trobem les altres capitals catalanes: Lleida és la sisena ciutat on l’aigua es paga més cara (442 euros), seguida de Tarragona (453 euros). Girona (328 euros) està en la posició número 19, encara per davant de ciutats com Saragossa (284 euros), Madrid (253 euros) o Sant Sebastià (206 euros).

Quins factors expliquen aquesta diferència de preus? Doncs, d’una banda, els costos fixos que marquen els ajuntaments i que serveixen per pagar una part del preu del servei. El que es paga no té res a veure amb el consum que es fa i pot anar des dels 150 euros a Barcelona, fins als 20 euros que es paguen a Valladolid. Una altra explicació són els increments que s’han aplicat els últims tres anys, d’un 2,2% aproximadament. Però per sobre de tot, hi ha la privatització del servei.

Catalunya, el km0 de la privatització de l’aigua

Des de la plataforma Aigua és Vida expliquen en declaracions a Nació que Catalunya és el territori del món on hi ha un percentatge més elevat de privatització del servei d’aigua –al voltant del 80%- mentre que a la resta d’Espanya és d’un 50% i al món d’un 20%. Això, en un context de sequera, apunten que és “contra natura”, ja que el que cal promoure “és precisament que baixin els consums i els privats viuen de facturar el màxim”. El portaveu de la plataforma, Dante Maschio, descriu el negoci de l’aigua com un “negoci rodó” amb empreses que tenen molt poder fruit, entre d’altres coses, dels contractes de servei extremadament llargs dels quals gaudeixen.

En cap altra concessió pública els contractes duren una mitjana de 50 anys, assegura el coordinador d‘Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro, però amb l’aigua sí. Això ha fet que, amb el temps, els municipis hagin perdut el control del servei d’abastiment d’aigua i encara sigui més difícil municipalitzar-lo. No obstant això, alguns com Terrassa, ho han aconseguit. L’any 2019 va crear Taigua, l’empresa pública d’aigua a la ciutat per posar punt final a 75 anys de servei per part de Mina Aigües de Terrassa. Un procés costós, -també judicialment- que ha acabat per tornar l’aigua als terrassencs.

El mateix han intentat fer municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com Ripollet o Sant Cugat, que després d’aprovar inicialment el canvi de gestió -en el primer cas- o presentar un estudi on s’exposava que la gestió pública seria la més eficient i sostenible -en el segon-, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2020 els impossibilitava el canvi de gestió sense l’aprovació de l’AMB perquè el text sosté que aquest ens supramunicipal és qui té la competència sobre la gestió de l’aigua dels municipis que en formen part. 

En aquest sentit, l’exalcalde de Ripollet amb Decidim (2015-2023), José María Osuna, expressa -en declaracions a Nació- que quan van conèixer la sentència ja tenien els estudis fets i l’empresa pública per gestionar l’aigua a punt. “No discutim la sentència, però vam intentar arribar a un acord temporal i limitat” amb l’AMB per gestionar l’aigua amb l’empresa pública mentre no es posava en marxa l’operador metropolità però “sempre ens vam trobar amb un bloqueig de l’alcalde socialista de Cornellà i vicepresident executiu, Antoni Balmon“, apunta Osuna. A més, aquest mes d’octubre el govern de Ripollet (PSC i ERC) han aprovat donar-se de baixa de l’AMAP. Per Osuna “és una mala notícia perquè es renuncia a la lluita per les gestions municipals”. En aquest sentit, l’exalcalde apunta a una indicació política del PSC per tirar endavant la proposta. 

La gestió pública metropolitana, gairebé descartada

Les concessions de l’aigua de nou municipis de l’AMB Sant Cugat, Corbera de Llobregat,Ripollet, Tiana, Molins de Rei, Cervelló, Sant Andreu de la Barca, La Palma de Cervelló i Bellaterra o s’acaben aquest 2023 o ja fa uns anys que es troben en pròrrogues l’espera de decidir el model de gestió. Alguns, com Tiana, han fet un allargament de contracte perquè ja havia esgotat les pròrrogues i cal seguir donant un servei bàsic a la ciutadania. I a Sant Andreu de la Barca s’ha fet una nova licitació que ara caldrà veure com s’integra al model de l’AMB. Fonts de l’AMB consultades per aquest mitjà afirmen que s’està treballant per solucionar la situació d’aquests municipis però asseguren que “no serà ràpid ni immediat”. 

Sobre la taula, tres possibles models per gestionar el servei d’aigua: a través d’empreses 100% públiques, com fa El Prat de Llobregat; amb un model de gestió privada, com ha estat el cas de molts municipis fins a l’actualitat o amb una empresa mixta com és el cas d’Aigües de Barcelona que té una participació del 75% d’Agbar, un 15% de l’AMB i un altre 15% de Criteria Caixa. Precisament, l’any 2019 una sentència del Tribunal Suprem (TS) avalava aquesta socitat mixta d’Agbar i l’AMB que l’Ajuntament de Barcelona havia posat en dubte la seva legalitat a l’hora de constituir-se. Un revés a l’aleshores govern d’Ada Colau que va deixar en paper mullat els tràmits per crear una empresa pública de l’aigua a la capital catalana.

De fet, sota la presidència de Colau al Consell Metropolità en el mandat anterior, s’havia apostat per obrir la porta a la gestió pública dels municipis. Fins i tot, l’any 2021 l’AMB va fer a Terrassa el primer congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua i es va crear una comissió d’estudi per determinar quina és la millor forma de gestió, que va resultar ser la pública. En aquell moment, Eloi Badia (En Comú Podem) era el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, que incloïa, la matèria en relació amb el Cicle de l’Aigua.

No obstant això, amb els bons resultats del PSC als comicis municipals d’enguany, els socialistes -amb Jaume Collboni al capdavant-, s’han adjudicat bona part de les vicepresidències de l’Àrea com la del Cicle de l’Aigua, que ara ostenta l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García. Alhora, el passat mes de juny l’AMB -via decret de gerència- va desestimar la redacció de dos estudis sobre la viabilitat jurídica i econòmica de dues empreses (un estudi sobre una empresa pública i l’altre sobre una empresa mixta) per gestionar l’abastament d’aigua domiciliària de l’AMB. 

Davant de tot això, fonts de diversos municipis consultats per Nació veuen difícil que des de l’Àrea Metropolitana es faci campanya per municipalitzar la gestió de l’aigua, ho consideren un embat polític liderat pel PSC. “Quan Balmon es reuneix amb els alcaldes és perquè descartin la gestió pública”, apunten des de l’AMAP. Segons Aigua és Vida, el que s’està fent és no deixar marge per una gestió pública perquè “el model mixt és igual o més pervers que el privat, ja que el control que té és molt minoritari”. 

Aquest mitjà ha demanat explicacions als responsables de l’AMB, però han declinat la petició de parlar d’hipòtesis fins que no hi hagi una fórmula tancada per aquests municipis. Caldrà veure, doncs, si serà a través d’un sol gestor metropolità o per a cada una de les poblacions que tenen pressa per desencallar una situació anòmala, si serà l’empresa mixta Aigües de Barcelona i per quants anys tindrà la concessió. “Ara que malgrat els debats que s’han fet sobre els models de gestió estem limitats per unes decisions judicials, demanem que l’Àrea es posi les piles”, reclama l’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, que veu com la voluntat de municipalitzar el servei s’esfuma.

L’AMAP participa a la 2a Cimera Social de la Sequera, on entitats ecologistes d’arreu de Catalunya critiquen la gestió de l’aigua

Notícia publica al portal de la CCMA el 30/09/2023

Més d’una vintena d’entitats ecologistes d’arreu de Catalunya debaten aquest dissabte en la segona cimera social de la sequera celebrada a Amposta, on han criticat la gestió de l’aigua de les administracions. Consideren que existeix una “manca de voluntat” per part del Govern per reduir els consums hídrics de la ramaderia intensiva i el sector turístic i exigeixen mesures “urgents i immediates” per protegir els cabals ecològics dels rius del país. En el marc de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’ s’han anunciat accions reivindicatives fins al juliol de l’any vinent, quan s’espera que es constitueixi el Pacte Nacional de l’Aigua. Entre altres propostes, convocaran mobilitzacions lligades a projectes com el Hard Rock o la Copa Amèrica.

La segona cimera social de la sequera ha aplegat representants d’entitats ecologistes a Amposta, al Montsià, on s’ha tractat la gestió que el Govern ha fet fins al moment dels recursos hídrics. “Això no és només sequera ni que no plogui, sinó que és un saqueig històric amb els negocis que hi ha amb l’aigua”, ha etzibat Dante Maschio, portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida. En aquest sentit, ha reclamat mesures “urgents i immediates” que s’apliquin abans del futur Pacte Nacional de l’Aigua, previst pel pròxim juliol. Maschio ha anunciat que exigiran depuracions polítiques si s’entra en estat d’emergència al sistema d’aigües Ter-Llobregat. A la vegada, les entitats insten a proposar mesures de restriccions de consum no només a escala individual, sinó també industrial, especialment en el sector de la ramaderia intensiva i el turisme.

Així s’ha expressat el portaveu de la Coordinadora de la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, qui ha denunciat la “sobreexplotació” de l’aqüífer Montseny-Guilleries per part de les empreses embotelladores d’aigua i altres indústries properes. “És absolutament inaudit que molts pobles del Montseny portem molts mesos sense aigua, que han d’utilitzar aigua de cisternes per abastir-se perquè la majoria de les fonts s’han assecat”, ha alertat. En la mateixa línia, ha demanat que les administracions aprovin una moratòria de concessions d’extraccions d’aigua a les empreses que facin ús de l’aqüífer i alhora, s’encarregui un estudi científic independent per conèixer el seu estat real abans d’atorgar nous permisos.

Per la seva part, la portaveu del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalan, ha demanat un canvi de model agrícola i ramader per apostar per nous sistemes de neteja de les corts que requereixin menys recursos hídrics i contaminin menys. Paral·lelament, la portaveu de la Plataforma de l’Ebre (PDE), Matilde Font, ha insistit a aplicar mesures que propiciïn la baixada de sediments al riu i evitar la desaparició del Delta.

Una cimera per posar els pilars de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’

En aquest context s’ha presentat la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’, que s’engega amb accions reivindicatives a partir d’aquesta tardor arreu del país. Amb aquesta iniciativa, les entitats implicades pretenen que el Govern escolti les seves propostes envers la gestió de l’aigua i s’equilibri la presència entre representants dels sectors econòmics i les entitats ecologistes en les taules territorials.

Entre altres propostes, les entitats prepararan penjades de cartells, sessions tècniques i xerrades que tractaran la problemàtica de l’aigua als diferents punts del país. També estan previstes mobilitzacions unitàries lligades a projectes com el Hard Rock, la Copa Amèrica Barcelona o la Ryder Cup de Golf.

La gestió pública de l’aigua permet tarifes més baixes per a l’usuari

De les capitals de província catalanes, Girona, l’única amb gestió pública, lidera les tarifes més assequibles, mentre que Barcelona ostenta les més altes de l’estat

La remunicipalització de l’aigua, una necessitat urgent en temps de sequera i canvi climàtic

L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) defensa la gestió pública del servei de l’aigua també com la millor opció per aconseguir tarifes més assequibles per als usuaris. Aquesta afirmació ve recolzada per les dades proporcionades en un recent estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que destaca el cas de Girona, l’única capital de província catalana amb gestió pública de l’aigua, com a exemple de tarifes més baixes.

Segons l’estudi, les altres tres capitals de província, incloent-hi Barcelona, que es troben sota gestió privada, presenten tarifes més elevades. Barcelona, en concret, lidera la llista amb les tarifes més altes de tot l’estat. A més, Girona, a banda de ser la capital que ofereix l’aigua més econòmica, és la que té una quota fixa més baixa. En contraposició, Tarragona destaca per tenir la quota fixa més alta de l’estat.
Aquesta situació confirma que l’alta despesa que implica la gestió privada de l’aigua es tradueix en tarifes més elevades per als usuaris. De fet, segons l’Observatori de Preus 2022 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió privada de l’aigua té un cost un 22% més elevat en comparació amb la gestió pública.

Segons l’AMAP, és especialment en aquests temps de sequera i canvi climàtic quan la recuperació de la gestió directa del servei d’aigua es fa més necessària que mai, per a garantir l’interès públic.
L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública insta als nous governs locals sorgits de les darreres eleccions municipals a tenir en compte aquestes dades i a prendre les mesures necessàries per promoure i preservar la gestió pública del servei d’aigua.

Més de 140 municipis acaben el seu contracte de concessió d’abastament d’aigua

Tal com recorda la mateixa AMAP, en aquest mandat 2023-2027 almenys 143 municipis, que suposen el 14% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 80 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 63 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg d’aquest mandat municipal.

De tots aquests municipis, 24 ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.

L’AMAP defensa la gestió pública de l’aigua en la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública aporta propostes per fer front a la sequera i prioritzar els usos fonamentals de l’aigua

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ha participat avui dilluns 26 de juny a la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua, convocada pel Govern de la Generalitat. L’AMAP, integrada per 71 municipis i entitats, ha aportat propostes per fer front a la sequera i ha defensat la importància de mantenir l’aigua sota una gestió pública, ja que en l’actualitat només el 22% de la ciutadania de Catalunya rep l’aigua d’operadors públics. A més, ha subratllat la urgència de regular l’excessiva demanda d’aigua i prioritzar-ne els usos, així com donar suport als municipis en la gestió de la sequera.

La Taula Nacional de l’Aigua, presidida pel President Sr. Pere Aragonès, ha estat rebuda positivament per part de l’AMAP. Quim Bartolomé, sots-president de l’AMAP i tinent d’alcaldia al Prat de Llobregat, ha declarat el següent:

“Des de l’AMAP, celebrem la convocatòria d’aquesta Taula de l’Aigua, que neix amb l’objectiu de buscar consensos, establir criteris i definir prioritats en la gestió de l’aigua. I que ho faci obrint-se a entitats i institucions que treballem en la millora de la planificació dels recursos hídrics de Catalunya.”

L’AMAP valora positivament que s’hagi convidat entitats municipalistes, reconeixent la importància dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’abastament en baixa, especialment en aquests temps de sequera. Així mateix, espera poder fer aportacions d’interès per a la Taula com a associació de municipis en defensa de la gestió pública de l’aigua.

En aquest sentit, l’AMAP agraeix la creixent implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través de la nova unitat de recolzament a la gestió municipal de l’aigua i la propera convocatòria de subvencions per a la millora dels rendiments de les xarxes. Tot i això, l’AMAP insisteix en la necessitat de mantenir l’autonomia i la competència dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’aigua.

Com a AMAP, Bartolomé ha aprofitat per recordar que l’aigua és un element imprescindible per a la vida, un bé col·lectiu que cal preservar i un dret humà reconegut per les Nacions Unides. En un context d’escassetat, és fonamental definir amb precisió la prelació dels seus usos, prioritzant els usos domèstics, els usos ambientals i la generació d’aliments de proximitat.

L’aigua és un recurs limitat, i per tant cal abordar no només la creació de noves infraestructures per incrementar la demanda, sinó també reduir la demanda i el consum, i prendre mesures fermes per evitar la contaminació dels recursos hídrics.

En l’actual context de sequera i escassetat, és crucial que la gestió de l’aigua segueixi els principis de l’interès comú i eviti la seva mercantilització. És per això que pren especial rellevància que, a Catalunya, s’impulsi la gestió pública de l’aigua, sempre en consonància amb els interessos públics.

L’AMAP agrupa 71 municipis catalans, així com empreses públiques d’aigua i entitats relacionades amb la gestió de l’aigua, i va néixer el 2018 amb la finalitat de difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com donar suport als municipis que gaudeixen d’aquesta gestió pública i aquells que s’hi vulguin encaminar.

Els moviments socials i ambientals en defensa de l’aigua convoquem la cimera social per la sequera

Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig

Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig

La convocatòria de la Cimera Social per la Sequera sorgeix de la falta de consideració del Govern de Catalunya cap a les organitzacions socials i tots els actors per a un debat real i amb les condicions adequades durant la cimera de març

El resultat de la Cimera Social serà un document de propostes per enfrontar la situació de sequera, que esdevindrà estructural en el futur pròxim pel context climàtic

La classe política no ha demostrat estar a l’altura de la greu situació de sequera meteorològica i escassetat hídrica que pateix el país. És imprescindible que el debat sobre la sequera no es limiti a les sancions i, menys encara, que s’utilitzi la sequera per interessos partidistes a tan sols un mes de les eleccions municipals.

El debat ha d’abordar les causes profundes de la sequera i les palanques reals que ens permetin garantir aigua per als rius i les persones: el model de consum i ús d’aigua que volem per a Catalunya, la gestió i contenció de la demanda, la diversificació de les fonts d’abastament i la governança de la gestió de l’aigua. Des d’Aigua és Vida hem demanat amb urgència una major transparència en l’aplicació del decret de sequera, accés a la informació i espais de coproducció amb els moviments socials i ambientals en defensa de l’aigua. 

Tot i que des dels moviments socials i ambientals ja hem presentat propostes per millorar la gestió de l’aigua, considerem important convocar-nos, trobar-nos i treballar propostes concretes enfocades a la gestió dels diferents escenaris de sequera, que cada cop seran més freqüents i llargs. Per aquesta raó, mentre el govern no convoqui als moviments socials i ambientals a un autèntic debat, ens convoquem a una Cimera Social, on treballarem per presentar propostes consensuades per afrontar un dels reptes més importants del país i promoure una nova cultura de l’aigua.

La situació actual de sequera no és un fenomen excepcional en el clima mediterrani. Les dinàmiques climàtiques, juntament amb la manca d’una correcta gestió de l’aigua, produeixen aquestes situacions de manera recurrent. Tanmateix, l’emergència climàtica fa que aquests episodis es tornin més freqüents i intensos a mesura que passen els anys.

Convocants de la Cimera Social per la Sequera: Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Grup de Defensa del Ter, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Aigua és Vida Girona, Taula del Llobregat, Taula de l’Aigua Terrassa.

Més de 140 municipis acaben el seu contracte de concessió d’abastament d’aigua

A 141 municipis de Catalunya, els equips de govern que surtin de les pròximes eleccions locals hauran de decidir sobre la possibilitat de passar a una gestió pública del servei d’abastament d’aigua.

D’aquest, 81 estan sense contracte o amb la concessió caducada, i en 60 el contracte finalitzarà al llarg del proper mandat municipal.

La gestió directa ofereix un millor control als municipis per fer front de forma més eficaç a la situació de sequera.

De cara a les pròximes eleccions municipals, aquest proper mes de maig, almenys 141 municipis, que suposen el 15% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 81 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 60 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg del proper mandat municipal.

De tots aquests municipis, al voltant de 25, però, ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.

La gestió pública en un context de sequera i crisi hídrica global

Als municipis, una gestió directa del servei d’abastament els ofereix un major control sobre aquest, i per tant millors condicions per fer front de forma eficaç a la situació de sequera que estem patint; per exemple, amb l’aplicació del beneficis del servei a la millora de la xarxa o amb un major control dels consums. I evitant així la paradoxa que suposa una gestió privada, que es fonamenta en incrementar els dividends maximitzant la facturació d’aigua i amb pocs estímuls per reduir les pèrdues a la xarxa.

Justament, aquest és un dels elements centrals que s’abordaran a la Conferència de l’Aigua de Nacions Unides, que té lloc aquesta setmana a Nova York: la necessitat que l’aigua, com a dret humà fonamental i bé comú, no sigui considerat com un bé de mercat. En el context actual de sequera i de crisi global de l’aigua, Nacions Unides està posant el focus en què la gestió de l’aigua no pugui estar sotmesa a interessos especulatius i financers. Al món, al contrari del que succeeix a Catalunya, el 90% de la població rep l’aigua d’operadors públics.

Quatre municipis obren el 2023 municipalitzant l’aigua

Sant Quirze del Vallès, Piera, Torroella de Montgrí i Vilassar de Dalt inauguren l’any amb la gestió directa de l’aigua potable

36 municipis de Catalunya ja han recuperat la gestió pública de l’aigua

Només la primera setmana de 2023, han estat quatre els municipis catalans que han posat en marxa una gestió pública i directa de l’aigua potable, en general a través d’empreses públiques municipals. Es materialitzen amb èxit, així, els seus compromisos de revertir la privatització i recuperar el control del servei per l’administració local.

Aquests casos d’èxit esperonen els altres 25 municipis que tenen programat posar en marxa un nou servei públic d’aigua els pròxims anys. Les xifres són record si mirem enrere: des de 2010 amb el cas del Figaró-Montmany (Vallès Oriental) ja són 36 els municipis de tota Catalunya que han recuperat la gestió directa de l’aigua. Això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic.

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) és el municipi més gran en municipalitzar l’aigua en 2023. Amb un pressupost de 1.700.000 €, la nova empresa pública SQVaigua va entrar en funcionament el 3 de gener, i preveu invertir 150.000 € aquest 2023 per millores de la xarxa, mantenint les tarifes de l’any passat.

En segon lloc, l’Ajuntament de Piera (Anoia) ha ha fet efectiva aquest gener la municipalització del servei d’abastament d’aigua. De la mateixa manera que Sant Quirze del Vallès, l’objectiu del consistori és aconseguir que els diners que destinen els més de 4.000 abonats del nou servei públic s’inverteixin en la millora i el manteniment de la xarxa d’abastament.

També amb l’arribada del 2023, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) ha presentat un nou servei d’aigua potable amb un model de gestió totalment públic. Ho va acordar el plenari municipal l’estiu passat, per majoria absoluta, per tal de millorar-ne la prestació, gestionar-ne els recursos econòmics, així com adoptar pràctiques de caràcter sostenible.

Pels mateixos motius (eficiència, transparència i respecte al medi ambient) l’Ajuntament de Vilassar de Dalt (Maresme) ha materialitzat la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua i clavegueram aquest 1 de gener, posant en vigor l’acord plenari del març de 2022 amb els vots a favor de tots els grups municipals, quan es va iniciar el procés per poder fer efectiu el traspàs d’una gestió que, durant 50 anys, estava a càrrec d’AGBAR, com també succeïa als altres tres municipis.

Tots aquests municipis, membres de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), han rebut el suport i assessorament d’aquesta associació, que agrupa 56 municipis de tota Catalunya, quatre empreses públiques d’aigua i quatre entitats ambientalistes, que lluiten per recuperar la gestió directa d’aquest servei bàsic.

La municipalització de l’aigua: un èxit imparable

El recentment tancat any 2022 va estar l’any amb més municipalitzacions. Els darrers van ser els municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que representen el segon procés de municipalització del servei d’abastament d’aigua potable més gran que s’ha fet mai a Catalunya, darrere de Terrassa (Vallès Occidental) al 2018. La municipalització dels tres municipis gironins tanca una llarga llista de fins a 10 municipis que durant 2022 han fet el salt a la gestió directa.

L’èxit de la via de la remunicipalització s’ha de posar en el context de la guerra judicial agressiva empresa per les gestores privades que intenten evitar la recuperació de la gestió directa de l’aigua, com ja han denunciat anteriorment més de 40 governs locals de tota Catalunya o 17 municipis del Bages.Tots aquests ajuntaments s’hi sumen a una tendència mundial que vol desvincular de les empreses privades la gestió d’un bé tan bàsic i essencial com és l’aigua. Especialment, en situacions de crisi hídrica i ambiental com l’actual, els pobles i ciutats que han apostat per aquesta opció defensen que cal gestionar els béns essencials amb criteris de sostenibilitat i transparència eficiència i els beneficis econòmics s’han de reinvertir per millorar l’eficiència de la xarxa. Sense oblidar, a més, els criteris econòmics: el servei d’aigua gestionat per empreses privades té un cost un 23% superior que aquells que es gestionen de manera directa per l’administració local, segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua.