L’AMAP presenta la seva guia ràpida per a municipis i operadors sobre el RD 3/2023, de criteris tècnics i sanitaris de l’aigua de consum

Descarrega la guia

L’AMAP i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) presentem la guiaràpida sobre el Reial Decret (RD) 3/2023, per al que s’estableixen els criteris tècnics i sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, una normativa clau que representa un avenç significatiu en la protecció de la salut pública i en la gestió eficient del recurs més vital per a les nostres comunitats.

L’entrada en vigor del RD 3/2023 ha significat nous requeriments, que estan significant l’adaptació dels agents involucrats en la gestió de l’aigua. La nova normativa te una orientació més global en establir criteris des de les masses d’aigua fins a l’aixeta dels usuaris, així com el control de la seva qualitat, garantint i millorant el seu accés, disponibilitat i salubritat. A més, millora els mecanismes de la transparència i informació relacionats amb l’aigua de consum, i la necessitat de garantir l’accés a l’aigua potable per a tota la ciutadania.

Entre les novetats més destacades es troben els Plans Sanitaris de l’Aigua (PSA), que promouen una avaluació constant dels riscos i la implementació de mesures preventives. Per això, els municipis i ens locals han de revisar totes les infraestructures per a garantir que l’aigua arribi en les condicions òptimes per al consum humà. La protecció de les masses d’aigua de les que es capta l’aigua per al consum humà és una prioritat de la nova directiva d’aigua potable. El RD aposta per un enfocament de gestió de riscos, basat en l’acció preventiva, amb l’objectiu, entre d’altres, de reduir les despeses de tractament. D’altra banda, la gestió del risc ha d’afavorir la disminució de la contaminació i l’aplicació del principi de qui contamina paga. També es fomenta la promoció de l’aigua de l’aixeta, destacant els seus beneficis tant per a la salut com per al medi ambient, i posicionant-la com una opció confiable i sostenible per davant de l’aigua envasada.

L’Ajuntament de Torres de Segre s’incorpora a l’AMAP amb l’objectiu de millorar la gestió pública del servei

L’Ajuntament de Torres de Segre ha adoptat la decisió d’adherir-se a l’AMAP, i amb aquesta incorporació, ja són 78 els membres de l’AMAP, alguns d’ells de la mateixa comarca del Segrià, com Alfarràs, que està en procés de recuperar la gestió directa del servei (com ja van fer Alfés el 2014 i Torrefarrera el 2018). De fet, al Segrià són 21 els municipis amb gestió pública, que suposen el 55% del total de municipis a la comarca. Gràcies a aquesta adhesió a l’associació, Torres de Segre podrà entrar a coordinar i col·laborar amb altres municipis catalans amb gestió pública i problemàtiques similars, el que resultarà de força utilitat al municipi i a la millora de la gestió del servei. De fet, l’Ajuntament ja ha emprés algunes mesures per a incentivar l’estalvi d’aigua, amb la instal·lació enguany de 250 comptadors d’aigua en domicilis i equipaments, i 300 més l’any vinent, així com la substitució de canonades, moltes d’antigues i de fibrociment, que generen nombroses fuites durant l’any.

El Govern vol disputar la gestió de l’aigua regenerada a les empreses privades

La conselleria d’Acció Climàtica apunta a Figueres com el primer punt on l’aigua regenerada es podria gestionar des de les institucions, i posa la mirada també cap al riu Besòs, a Barcelona

El govern vol disputar la gestió de l’aigua regenerada a les empreses privades. Aquest tipus de captació artificial (que ja suposa prop del 25% de l’aigua que es consumeix a Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB) la porten exclusivament, a dia d’avui, empreses privades. L’entrada de la Generalitat en aquest mètode de captació artificial canviaria el mapa de la gestió de l’aigua a casa nostra i alteraria alguns equilibris que fa anys que existeixen. La secretària d’Acció Climàtica Anna Barnadas ha assegurat que el govern vol que la gestió estigui en mans públiques sempre que sigui possible.

L’aigua regenerada és aquella que es crea fent un doble tractament a les aigües residuals: primer es depuren, es tornen als cursos dels rius, i després es potabilitzen per tornar a les aixetes de casa nostra. Fins ara, la majoria d’aigua creada amb aquest mètode s’ha fet al Llobregat, amb la gestió de les potabilitzadores a mans d’Aigües de Barcelona. Aquesta empresa publicoprivada està, majoritàriament, en mans de la multinacional Agbar, amb participació també de l’AMB i de Criteria Caixa.

El govern vol ara entrar en aquesta gestió, però cal tenir en compte diversos factors: habitualment l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és qui fa les obres per fer aquests tractaments, i després és el govern qui pot adjudicar-ne la gestió. Aquí és on la balança podria caure en mans privades o en institucions, fins i tot en empreses mixtes que en alguns casos operen a diferents punts de Catalunya. L’actual govern està en funcions i aquesta voluntat podria quedar en paper mullat depenent dels canvis que hi hagi a la Pl. St. Jaume els propers mesos.

Una aposta per la gestió pública

Anna Barnadas, ha dit que Figueres i el Maresme serien dos dels llocs on ja es podria gestionar l’aigua regenerada des de les institucions. A l’Alt Empordà l’ACA ja té en marxa les obres d’emergència per regenerar aigua a La Muga, que ha d’abastir a una de les zones més castigades de Catalunya per la sequera. De fet, la conca hidrogràfica del Darnius Boadella encara està en emergència tot i les millores dels últims mesos. A altres punts del territori, com al Maresme, el projecte per regenerar aigua encara és a les beceroles, però Barnadas creu que seria un altre punt estratègic per a la conselleria.

Barnadas ha apuntat també al Besòs, a Barcelona: considera que si la Generalitat assumís aquí la regeneració d’aigua seria un punt estratègic per, segons ha dit, garantir una gestió de l’aigua en mans públiques que miri exclusivament pel bé comú i per la ciutadania. Fins ara, la gestió de l’aigua regenerada al Llobregat ha estat en mans d’Aigües de Barcelona, i els nous projectes existents per regenerar al Besòs, amb obres que ja estan en marxa, podrien suposar també, segons Barnadas, l’entrada de les institucions en la gestió de les potabilitzadores.

La Cimera Social de l’Aigua abandona la Taula Nacional del Govern

Les entitats ambientalistes consensuen un decàleg amb les línies roges que exigeixen al futur Govern i Parlament i critiquen el triomfalisme amb les últimes pluges

Trencament de les entitats ambientalistes per la sequera amb el Govern. La Cimera Social de l’Aigua ha decidit abandonar la Taula Nacional de l’Aigua (TNA) de l’executiu català, segons han comunicat aquest dissabte, cansats de la inoperativitat i la falta de transparència de l’òrgan.

La decisió s’ha anunciat des del Castell de Falset, on més d’una quarantena de representants de la trentena d’entitats ambientalistes i ecologistes de tot Catalunya, com Aigua És Vida, Enginyeria sense Fronters, el Grup de Defensa del Ter (GDT) i Ecologistes en Acció, s’han reunit en la quarta Cimera Social de l’Aigua. L’AMAP també ha assistit a la Cimera. Dolo Catalan, del GDT, considera que ha estat una eina inoperativa, que no ha servit ni per debatre, ni per consensuar un canvi del model de gestió de l’aigua al país.

Catalan ha recordat que la TNA es va presentar com un full en blanc, però que no ha tingut cap filtre normatiu ni cap sentit comú. No se’ns ensenyaven dades. Al revés, se’ns demanaven les existents. Això ens fa pensar que o les oculten, o no les tenen, ha criticat la portaveu del GDT. Catalan ha lamentat també que ni l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ni el Govern es presentaven a les reunionsTambé que l’empresa que la gestionava desconeixia la situació i el problema i no tenia en compte ni l’escassedat crònica ni el canvi climàtic en el debat.

Les entitats també han lamentat que no s’hagin respectat els cabals ecològics, els mínims fixats per la normativa europea, en el Ter, el Fluvià, la Muga o el Llobregat i han defensat que el nou model hídric de Catalunya ha de reduir la demanda dels grans consumidors i prioritzar els usos perquè l’aigua no pot ser una mercaderia privada.

Deu propostes per al futur Govern

Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha recriminat el triomfalisme per les darreres pluges. Tot i que els embassaments de les conques internes hagin passat del 14% de capacitat al 30%, Abella ha apuntat que el país està en la mateixa situació que l’estiu passat i que el problema no s’ha superat.

En aquest sentit, com ha detallat Dante Maschio, membre d’Enginyeria sense Fronteres, la quarta Cimera Social de l’Aigua ha consensuat un decàleg que reclama assumir aquesta escassetat d’aigua com a crònica i no donar per superada la sequera actual. 

El decàleg de la Cimera de l’Aigua inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que s’ha vulnerat greument durant aquests tres anys de sequera perquè no s’ha pogut avaluar el Pla Especial de Sequera. El primer punt del decàleg és la reducció de la demanda i un canvi de la llei d’aigües; el segon punt reclama la millora de la participació dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació de la conca fluvial de Catalunya que ha de fer l’ACA per al període 2028-2033. Som un actor legítim a participar-hi, ha reclamat Maschio.

Les entitats de la cimera també demanen la garantia del dret a l’aigua, pel que fa a tarifes i també a punt d’accés públic per a tothom; rebutgen de forma contundent els transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques, i es demana que sigui una línia vermella en els pactes de govern; i també es reclama aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic –com el Hard Rock o la planta de Lotte a Mont-roig del Camp– fins que no hi hagi una nova panificació hídrica contra l’escassetat crònica de Catalunya.

La portaveu de la PDE ha recordat que la sobreexplotació dels rius i els aqüífers és un dels principals problemes vinculat al model de desenvolupament del país i cal una revisió dels usos i concessions que són massa generosos per la reserva que existeix. Els transvasaments, per altra banda, desenganyem-nos, són les solucions del segle XX, no les solucions del segle XXI, ha dit. De fet, cal revertir-los perquè són la pèrdua d’oportunitats de desenvolupament als territoris i dona continuïtat a un model centralista que genera desequilibri, ha afegit.

La resta de propostes són reduir la cabana porcina, aplicada a grans explotacions; prioritzar infraestructures i tecnologies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials amb programes obligatoris per als ajuntaments i el Govern; la protecció dels aqüífers i els rius perquè no es tornin a sacrificar els cabals ecològics com s’ha fet els últims mesos; i reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència de manera que fiscalitzi i garanteixi la coherència de polítiques entre departaments.

El Pla de Santa Maria remunicipalitza la gestió de l’aigua

El municipi passa a gestionar el servei d’abastament des del propi Ajuntament i se suma al mapa de municipis amb gestió pública de l’aigua

L’Ajuntament del Pla de Santa Maria (Alt Camp), des d’aquest inici d’any, està duent a terme una gestió pública del seu servei d’abastament d’aigua. Des del 1998, la gestió del servei estava en mans de l’operador privat Sorea, filial del grup Agbar, i després de 25 anys, i una pròrroga de nou mesos, l’Ajuntament ha tornat a recuperar la gestió, amb el consens de tots els grups polítics municipals. De moment, El Pla de Santa Maria ha estat el darrer municipi català en remunicipalitzar el servei.

El municipi, de 2.389 habitants, ha passat a gestionar el servei directament des del propi ajuntament, la forma majoritària de gestió entre els municipis de menys de 5.000 hab. de Catalunya. I així, el Pla de Santa Maria passa a ser el primer municipi de la comarca de l’Alt Camp en recuperar la gestió pública de l’aigua.

El pas a gestió pública està permetent incrementar significativament les inversions de millora i renovació de la xarxa, fins a arribar a l’objectiu d’un rendiment de la xarxa del 80%. Això s’assolirà substituint les canonades i escomeses que presenten més fuites i avaries, així com la instal·lació de cabalímetres i la sectorització del casc urbà per a un millor control del sistema d’abastament.

A més, en termes de gestió suposa el control per part de l’ajuntament de totes les decisions estratègiques, de la política tarifària i la priorització de les inversions, així com una major transparència; elements, tots ells, summament rellevants en aquests moments de sequera.

Els darrers 14 anys, a Catalunya, 38 municipis han remunicipalitzat el seu servei d’abastament d’aigua, amb el que prop de 565.000 persones han passat a rebre l’aigua d’operadors públics. I, en aquests moment, 22 municipis estan treballant per a fer-ho els propers anys.

Els operadors privats s’emporten el 51% de la subvenció de fons públics per a la reducció de fuites

Es tracta de fons destinats a fer unes actuacions que tenien l’obligació contractual d’executar

A Catalunya, 1 de 4 litres d’aigua no es registren degut, principalment, a les fuites d’aigua. L’aigua no registrada és l’indicador d’eficiència de les xarxes d’abastament d’aigua i contempla l’aigua no facturada, a causa de les fuites, els sub-comptatges, els usos sense comptador i els fraus, entre d’altres.

El juny de 2023 -en plena sequera- el Govern va anunciar la creació d’una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a reparar les fuites i millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipal. El passat gener, va decidir ampliar l’ajut a 120 milions d’euros, el qual s’ha ampliat fins als 129 milions d’euros per tal d’atendre les sol·licituds de 707 municipis.

Els operadors privats d’aigua s’embutxacaran la meitat de la subvenció, en concret 65 milions d’euros. El Grup AGBAR és el gran beneficiat i s’endú el 38% de la subvenció, és a dir, més de 48 milions d’euros.

Amb diners públics es pagaran inversions que en ja s’estan cobrant amb els rebuts de l’aigua. Cal recordar que els contractes de concessió inclouen actuacions de manteniment i reparació de les xarxes -que són responsabilitat de les empreses concessionàries- i que es paguen a través de la tarifa de l’aigua.

El problema de fons és el model de gestió privada de l’aigua, molt estès arreu de Catalunya. De fet, el 78% de la població de Catalunya és abastida per empreses privades, i d’aquestes, la gran majoria són del Grup AGBAR.

Aquest model s’implanta a través de concessions molt llargues i es formalitzen amb contractes amb els operadors privats. El problema rau en l’escassa fiscalització i seguiment dels contractes per part dels Ajuntaments, que molt sovint no destinen prou recursos per a fer-ho, i que a més han de fer front a l’opacitat per part de les empreses privades.

Però no és el primer cop que els operadors privats s’emporten subvencions públiques. D’igual forma ha passat amb la resolució de la primera convocatòria dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, arran de la convocatòria Next Generation EU. Els operadors privats s’han endut el 41% de la subvenció, i el Grup AGBAR s’ha embutxacat un total de 30 milions d’euros, suposant el 15% de tot el PERTE.

Tant el PERTE com la subvenció de la Generalitat demanen un percentatge de cofinançament per a ciutats mitjanes i grans. Davant la dificultat de les administracions públiques per fiscalitzar els contractes, en alguns casos els operadors privats d’aigua estan proposant augments tarifaris per a costejar el cofinançament de les subvencions, quan part d’aquestes inversions ja han estat pagades per la ciutadania.

La gestió pública de l’aigua, una aposta per una gestió transparent i democràtica

Amb la gestió de la sequera veiem com molts Ajuntaments amb gestió privada no tenen prou coneixement sobre el servei, donat que l’han delegat al sector privat i s’han desresponsabilitzat. En canvi, allà on hi ha gestió pública es registren els millors rendiments i es constata l’impacte positiu de les campanyes d’estalvi liderades pels operadors públics en col·laboració amb els Ajuntaments.

L’escenari d’encariment de les tarifes d’aigua també presenta la gestió pública com a opció socialment avantatjosa. Segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió pública és un 22% més barata que la privada.

Tot plegat demostra la urgència de recuperar el govern de l’aigua i apostar de forma decidida per la gestió pública i democràtica de l’aigua. En escenaris d’escassetat i crisis com l’actual, sempre és l’administració pública qui aporta recursos, però sense canviar el model actual, continua perpetuant un model que permet el negoci i el lucre d’uns pocs a costa dels recursos públics.

L’AMAP participa a Girona de la mobilització en defensa dels rius

Un miler de persones assisteixen als actes en defensa dels rius Ter, Fluvià i Muga

Les entitats ecologistes han congregat més de mig miler de persones al centre de Girona en una mobilització en defensa dels rius i els territoris a causa de la sequera que viu el país. La concentració formava part de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, que té l’objectiu de denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter, Fluvià i Muga, agreujada ara per la sequera extrema. Les entitats convocants han exigit el canvi d’un model de gestió de l’aigua que consideren que prioritza el sector turístic i l’agroindústria del porc i penalitza els ciutadans i la salut dels rius. Quants rius més han de morir perquè el sistema canviï?, ha manifestat Pau Masramon, d’Aigua És Vida de Girona, que ha denunciat que la mort de rius com el Ter i la Muga és un ecocidi.

La manifestació l’han convocada Aigua és vida, Ecologistes de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i Rebel·lió o Extinció Girona. També hi han participat organitzacions d’arreu del país, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, Observatori de l’Aigua de Terrassa, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.

A la plaça Pompeu Fabra, just davant de la seu de la Generalitat, els manifestants han cridat consignes en contra de l’explotació de l’aigua per a benefici d’uns pocs. En el parlaments, Dante Maschio, d’Aigua És Vida, ha demanat acabar amb un model depredador de l’aigua i invertir les prioritats: L’aigua és un bé comú i avui dia n’estem donant més als hotelers i la indústria que als ciutadans i els rius.

Dolors Catalán, del Grup de Defensa del Ter, ha defensat un canvi de model ramader dominat per l’agroindústria del porc. Tenim 8 milions de porcs a Catalunya. Els porcs d’Osona i el Lluçanès consumeixen més aigua que els habitants que hi vivim, ha advertit. A més, ha assenyalat que les macrogranges, concentrades en cinc o sis empreses, provoquen greus problemes de contaminació: El Segrià, Osona i una zona al nord d’Itàlia, on hi ha una producció intensiva de porc, són les zones d’Europa més contaminades per amoníac. Una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle depenen directament o indirecta de la indústria càrnia. Tot plegat, ha afegit, per a benefici de quatre gats. Per aquest motiu, ha demanat una reducció dràstica de la cabana porcina per adequar-la als recursos i necessitats del territori.

Adán Estrada, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha acusat el sector turístic de camuflar les seves dades de consum dintre dels consums domèstics: Si no sabem quant gasta aquest sector, costa controlar-lo i surt privilegiat enfront d’altres sectors que pateixen restriccions més fortes. Per això ha exigit transparència, control i equitativitat en l’aplicació de les restriccions: És inadmissible que un pagès perdi la collita per no poder regar el camp mentre un turista es fa una selfie amb el seu cocktail al costat d’una piscina.

Amanda, jove activista de Iaeden-Salvem l’Empordà, ha denunciat l’estat de sequera de les zones baixes de la Muga i ha reclamat a les administracions que també pensin en la biodiversitat dels espais naturals:No hi som només nosaltres, els humans, també hi ha altres espècies d’animals i de plantes, i no podem prendre decisions sense pensar-hi”.

Per últim, Javier de la Casa, de Rebelión Científica, ha advertit que les administracions intenten acoquinar els ecologistes mitjançant l’acció repressiva, i ha posat com a exemple la imputació per delicte contra el patrimoni a 15 activistes per haver llançat sang falsa a les escales del Congrés de Diputats: Tenim dret a protestar, perquè és la lluita el que ens ha permès aconseguir drets socials. No ens podem permetre que ens espantin.

Després dels parlaments s’ha fet una manifestació que ha passat per la Gran Via i el carrer Nou fins a arribar al Pont de Pedra, on s’ha portat a terme una palanganada reivindicativa al riu Onyar.

Renovar canonades i sensors de fuites: l’èxit d’alguns municipis amb gestió pública davant de la sequera

Notícia publicada originalment a elDiario.es l'11 de febrer de 2024 

La renovació de canonades i col·locar sensors acústics per detectar fuites d’aigua són algunes mesures que han fet servir municipis catalans com el Prat de Llobregat, Manresa o Mataró, que aconsegueixen fins a un 90% de rendiment de l’aigua -que no es perd- per fer front a l’extrema sequera a Catalunya.

El Govern ha activat aquest febrer l’emergència per sequera a Catalunya, amb restriccions importants per a sis milions de catalans de l’àrea metropolitana de Barcelona i de gran part de la província de Girona, entre elles una dotació màxima de 200 litres per dia i habitant per a tothom els usos (industrial, agrícola, recreatiu i domèstic).

Són els municipis els que han de fer tot el possible per ajustar-se a aquest límit, i per això, en molts casos, han de controlar i renovar una xarxa amb fugues de vegades difícils de localitzar.

Són més de 700 els municipis i els ens locals que han presentat sol·licituds a la convocatòria d’ajudes del Govern per reparar fugues.

“Anem una mica tard; aquesta és probablement la sequera més greu de la que tenim registres i hem de guanyar temps amb solucions ràpides”, explica a EFE Aureliano García, gerent d’Aigües d’El Prat, empresa pública que va contribuir a fer que la ciutat estalviés 110.000 metres cúbics d’aigua el 2023.

El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès són dels pocs municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una gestió totalment pública de l’aigua, ja que la immensa majoria (36 municipis) depenen de l’empresa mixta Aigües de Barcelona.

Tots dos municipis han aconseguit un rendiment de l’aigua del 90%, és a dir, que aquest percentatge d’aigua és la que passa per la xarxa de subministrament i arriba a les llars sense pèrdues, per sobre de la mitjana catalana, que és del 78,5 %.

En el cas del Prat, les claus han estat la renovació de canonades i la sectorització de la xarxa de proveïment a 15 zones per detectar i aturar fuites, cosa que els ha permès, entre altres mesures, passar dels 15.000 hectòmetres cúbics que circulaven per la seva xarxa el 2008 als 12.000 ara.

“El context exigeix ​​solucions d’urgència, com portar aigua en vaixells, connectar el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona (ara mateix en estat de prealerta) i el foment de la reutilització”, aconsella García.

“Al Prat tenim un consum domèstic de 95 litres per persona al dia, i el de consum amb abonats no domèstics i industrials és d’uns 162, molt per sota del que demana l’Agència Catalana de l’Aigua”, puntualitza per part seva la regidora d’Aigua i Energia Públiques del Prat de Llobregat, Esther Garcia.

Menys pressió

Una cosa semblant passa a Aigües de Manresa, que abasteix 16 municipis, sobretot de la comarca del Bages (Barcelona) i que estalvia des del març del 2023 l’equivalent a una piscina olímpica al mes amb menys pressió d’aigua.

I ho aconsegueixen gràcies a unes vàlvules reguladores que redueixen la pressió de l’aigua que distribueix la xarxa, una mesura que s’ha impulsat “sense que ho notin els usuaris”, segons expliquen fonts d’aquesta empresa, que també abasteix municipis com Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor o Fonollosa.

Sensors acústics i anàlisi del consum nocturn

“També ha funcionat la instal·lació de sensors acústics mòbils que detecten el so de l’aigua a la nit i troben petites fuites d’aigua de la xarxa des del juliol passat, mentre que per a fuites més grans fan servir un control de cabals nocturns”, especifiquen des d’Aigües de Manresa.

Altres mesures que es fan servir a Manresa són l’optimització de sistemes de potabilització, com reduir el temps de rentatge de filtres d’aigua i mediar amb grans consumidors d’aigua (hospitals, gimnasos amb piscines i empreses tèxtils, entre d’altres), oferint-los alternatives per regular ús.

A Mataró (Barcelona), també amb un rendiment de la xarxa del 90%, l’aigua procedeix dels 34 pous i cinc mines que hi ha a la ciutat.

L’aigua que s’extreu, s’emmagatzema i es tracta en els dipòsits situats en diferents punts de la localitat per distribuir-los posteriorment.

El Pla Director de l’Aigua de Mataró (PDAM 2011-2025) estableix que cada any s’ha de renovar a la ciutat al voltant de l’1% de la xarxa, substituint els trams més antics o ampliant la capacitat dels carrers i les zones que ho necessiten, així millorar l’eficiència.

“Per mantenir-nos en aquests nivells d‟aigua registrada, fem el seguiment d‟indicadors com la sectorització de la xarxa en zones petites o el control dels consums nocturns, per avisar a clients que hi pot haver l’existència de fuites interiors, per exemple, perquè es detecta un consum continu durant les 24 hores del dia”, indiquen a EFE des d’Aigües de Mataró.

Així mateix, l’empresa municipal mataronina apunta que part del mèrit de la seva gestió de l’aigua és perquè el consistori es va anticipar anys enrere a la sequera, amb mesures com el tancament de les dutxes de les platges o anul·lant actes lúdics amb aigua, com la Roixada de la Festa Major de Mataró (Les Santes).

L’AMAP celebra la seva 8a assemblea coincidint amb l’entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat

El pla de treball per 2024 contempla seguir donant suport a la gestió directa per fer front a la situació de sequera

L’associació està formada per 68 ajuntaments i empreses públiques d’aigua, que representen el 45% de la població de Catalunya

La setmana passada, el dimecres 31 de gener, va tenir lloc la vuitena Assemblea Anual de l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública, després de la seva fundació el 2018. L’esdeveniment es va celebrar a la seu d’Aigües del Prat, al Prat de Llobregat, amb la participació de més de 60 persones, entre càrrecs i personal tècnic de governs locals, empreses municipals i entitats ambientalistes que representen els diversos membres de l’associació.

La jornada va iniciar-se amb una sessió matinal de formació sobre el Reial Decret 3/2023 d’Aigües de consum, on es va presentar la guia ràpida elaborada per l’AMAP. A aquesta sessió van assistir personal tècnic d’ajuntaments i operadors públics, així com representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, del Departament de Salut i de la Diputació de Barcelona.

Prèviament als punts ordinaris de l’Assemblea, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, van donar la benvinguda a les assistents i, seguidament, l’Aurelià Garcia, gerent d’Aigües del Prat, va impartir una ponència sobre la situació de sequera. Cal destacar que aquesta intervenció va ser just el dia abans que el sistema Ter-Llobregat entri en emergència, el que suposa reduir la dotació municipal a 200 litres per habitant i dia. En aquesta presentació es van aportar algunes eines perquè els municipis i operadors públics puguin fer front a la situació. 

Ja entrant a l’ordre del dia, hi havia els punts ordinaris de gestió econòmica, com la liquidació de l’exercici del 2023 i l’aprovació del pressupost per al 2024. Amb una previsió d’ingressos de més de 80.000 euros, el pressupost d’aquest any va lligat a un nou pla anual que es pot resumir en 5 línies de treball, totes pivotant al voltant del repte de la sequera: comunicació, gestió interna, suport tècnic, treball en xarxa i incidència.

Pel que fa a gestió interna i suport tècnic, es mantindrà el suport als municipis membres de l’Associació, amb una atenció especial als que ja gestionen de manera pública l’aigua i als que estan en procés (a Catalunya, aquest són 22 municipis, 12 dels quals són membres de l’AMAP). A més, es continuarà dinamitzant els espais d’intercanvi tècnic entre operadors públics, incorporant la gestió del clavegueram a l’agenda de l’AMAP, i elaborant informes i guies ràpides per a municipis. També s’intensificarà la feina d’incidència en l’actual context de sequera, vetllant perquè es prioritzin els usos domèstics de l’aigua.

Durant l’assemblea també es va presentar un informe de les principals fites i activitats dutes a terme durant el 2023, destacant la participació de l’AMAP a la Taula Nacional de l’Aigua i a la Cimera Social de la Sequera. A més, es va destacar el suport als cinc municipis que han recuperat la gestió directa de l’aigua, i l’oportunitat que han suposat les eleccions locals per posar el debat de l’aigua en aquells municipis que hauran de prendre decisions al llarg d’aquest mandat 2023-2027 a diferents municipis.

Set nous membres de l’AMAP

L’Assemblea també va servir per ratificar i donar la benvinguda als set nous membres de l’AMAP que s’han sumat durant el 2023. Quatre municipis i tres empreses públiques, que passen a formar part de la llista dels 68 membres de l’AMAP, que representa un 45% de la població de Catalunya. 

Dels nous municipis, només Campmajor (Pla de l’Estany) i la Vall de Bianya (la Garrotxa) gestiona directament l’aigua, aquest últim amb el suport del Consorci Sigma, ens públic format pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot. Els altres dos, Sant Esteve de Palautordera (Baix Montseny) i Tona (Osona) tenen el servei concessionat, tot i que aquest últim, amb el contracte vençut, està ja treballant per passar a gestió pública. També s’han sumat a l’AMAP tres empreses públiques, algunes d’elles de recent formació: Cicle de l’Aigua del Ter (l’empresa pública de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que va assumir la gestió del servei l’any 2022), Onaigua (l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona, que presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta, des del 2022) i Gestió Urbanística i Serveis d’Arenys de Munt (que va suposar la segona remunicipalització de l’aigua de Catalunya, l’any 2012).

Presentem la Guia Ràpida per a Municipis i Operadors sobre el RD 3/2023

Us presentem una guia d’aplicació per a ens locals i operadors públics del Reial Decret 3/2023 sobre aigües de consum humà, datat del 10 de gener, el qual estableix criteris tècnics-sanitaris per a la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament. Aquest decret va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el passat 11 de gener de 2023. Aquesta legislació representa una transposició parcial de la Directiva (UE) 2020/2184 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2020, referent a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, i substitueix el Reial Decret 140/2003, de 7 de juliol, que ha estat la normativa de referència a Espanya per al control de la qualitat de l’aigua potable durant les últimes dues dècades.

Aquest document és clau ja que defineix els criteris tècnics i sanitaris que les aigües de consum humà han de complir, amb l’objectiu de garantir la seva qualitat des de la captació fins al subministrament final a l’usuari.

Consulta la guia aquí

L’AMB obvia la gestió pública de l’aigua als municipis amb finalització de concessions

Una desena de poblacions de l’entorn metropolità estan pendents de decidir el model de gestió d’entre les propostes que planteja l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb el PSC al capdavant

Notícia publicada originàriament a NacióDigital per Anna Mira, el 12 de novembre de 2023

L’any 2010 l‘Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer l’aigua com un dret universal. En concret, especifica que “tots els éssers humans tenen dret a tenir accés a una quantitat d’aigua suficient per a l’ús domèstic i personal, segura, acceptable, assequible i accessible físicament”. A més, estima que no s’hauria d’invertir més del 3% dels ingressos de la llar en aquest servei. Alhora, el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fa referència a “garantir la disponibilitat de l’aigua i la seva gestió sostenible”.

No obstant això, segons l’últim informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) -del passat mes de juliol- l’aigua de Barcelona és la més cara de tot l’estat espanyol. Mentre que a la capital catalana es paguen 570 euros anuals per 175 m³ -el que es considera un consum mitjà en una llar amb tres o quatre persones-, a Guadalajara el cost és de 164 euros. Pel mig del rànquing trobem les altres capitals catalanes: Lleida és la sisena ciutat on l’aigua es paga més cara (442 euros), seguida de Tarragona (453 euros). Girona (328 euros) està en la posició número 19, encara per davant de ciutats com Saragossa (284 euros), Madrid (253 euros) o Sant Sebastià (206 euros).

Quins factors expliquen aquesta diferència de preus? Doncs, d’una banda, els costos fixos que marquen els ajuntaments i que serveixen per pagar una part del preu del servei. El que es paga no té res a veure amb el consum que es fa i pot anar des dels 150 euros a Barcelona, fins als 20 euros que es paguen a Valladolid. Una altra explicació són els increments que s’han aplicat els últims tres anys, d’un 2,2% aproximadament. Però per sobre de tot, hi ha la privatització del servei.

Catalunya, el km0 de la privatització de l’aigua

Des de la plataforma Aigua és Vida expliquen en declaracions a Nació que Catalunya és el territori del món on hi ha un percentatge més elevat de privatització del servei d’aigua –al voltant del 80%- mentre que a la resta d’Espanya és d’un 50% i al món d’un 20%. Això, en un context de sequera, apunten que és “contra natura”, ja que el que cal promoure “és precisament que baixin els consums i els privats viuen de facturar el màxim”. El portaveu de la plataforma, Dante Maschio, descriu el negoci de l’aigua com un “negoci rodó” amb empreses que tenen molt poder fruit, entre d’altres coses, dels contractes de servei extremadament llargs dels quals gaudeixen.

En cap altra concessió pública els contractes duren una mitjana de 50 anys, assegura el coordinador d‘Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro, però amb l’aigua sí. Això ha fet que, amb el temps, els municipis hagin perdut el control del servei d’abastiment d’aigua i encara sigui més difícil municipalitzar-lo. No obstant això, alguns com Terrassa, ho han aconseguit. L’any 2019 va crear Taigua, l’empresa pública d’aigua a la ciutat per posar punt final a 75 anys de servei per part de Mina Aigües de Terrassa. Un procés costós, -també judicialment- que ha acabat per tornar l’aigua als terrassencs.

El mateix han intentat fer municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com Ripollet o Sant Cugat, que després d’aprovar inicialment el canvi de gestió -en el primer cas- o presentar un estudi on s’exposava que la gestió pública seria la més eficient i sostenible -en el segon-, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2020 els impossibilitava el canvi de gestió sense l’aprovació de l’AMB perquè el text sosté que aquest ens supramunicipal és qui té la competència sobre la gestió de l’aigua dels municipis que en formen part. 

En aquest sentit, l’exalcalde de Ripollet amb Decidim (2015-2023), José María Osuna, expressa -en declaracions a Nació- que quan van conèixer la sentència ja tenien els estudis fets i l’empresa pública per gestionar l’aigua a punt. “No discutim la sentència, però vam intentar arribar a un acord temporal i limitat” amb l’AMB per gestionar l’aigua amb l’empresa pública mentre no es posava en marxa l’operador metropolità però “sempre ens vam trobar amb un bloqueig de l’alcalde socialista de Cornellà i vicepresident executiu, Antoni Balmon“, apunta Osuna. A més, aquest mes d’octubre el govern de Ripollet (PSC i ERC) han aprovat donar-se de baixa de l’AMAP. Per Osuna “és una mala notícia perquè es renuncia a la lluita per les gestions municipals”. En aquest sentit, l’exalcalde apunta a una indicació política del PSC per tirar endavant la proposta. 

La gestió pública metropolitana, gairebé descartada

Les concessions de l’aigua de nou municipis de l’AMB Sant Cugat, Corbera de Llobregat,Ripollet, Tiana, Molins de Rei, Cervelló, Sant Andreu de la Barca, La Palma de Cervelló i Bellaterra o s’acaben aquest 2023 o ja fa uns anys que es troben en pròrrogues l’espera de decidir el model de gestió. Alguns, com Tiana, han fet un allargament de contracte perquè ja havia esgotat les pròrrogues i cal seguir donant un servei bàsic a la ciutadania. I a Sant Andreu de la Barca s’ha fet una nova licitació que ara caldrà veure com s’integra al model de l’AMB. Fonts de l’AMB consultades per aquest mitjà afirmen que s’està treballant per solucionar la situació d’aquests municipis però asseguren que “no serà ràpid ni immediat”. 

Sobre la taula, tres possibles models per gestionar el servei d’aigua: a través d’empreses 100% públiques, com fa El Prat de Llobregat; amb un model de gestió privada, com ha estat el cas de molts municipis fins a l’actualitat o amb una empresa mixta com és el cas d’Aigües de Barcelona que té una participació del 75% d’Agbar, un 15% de l’AMB i un altre 15% de Criteria Caixa. Precisament, l’any 2019 una sentència del Tribunal Suprem (TS) avalava aquesta socitat mixta d’Agbar i l’AMB que l’Ajuntament de Barcelona havia posat en dubte la seva legalitat a l’hora de constituir-se. Un revés a l’aleshores govern d’Ada Colau que va deixar en paper mullat els tràmits per crear una empresa pública de l’aigua a la capital catalana.

De fet, sota la presidència de Colau al Consell Metropolità en el mandat anterior, s’havia apostat per obrir la porta a la gestió pública dels municipis. Fins i tot, l’any 2021 l’AMB va fer a Terrassa el primer congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua i es va crear una comissió d’estudi per determinar quina és la millor forma de gestió, que va resultar ser la pública. En aquell moment, Eloi Badia (En Comú Podem) era el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, que incloïa, la matèria en relació amb el Cicle de l’Aigua.

No obstant això, amb els bons resultats del PSC als comicis municipals d’enguany, els socialistes -amb Jaume Collboni al capdavant-, s’han adjudicat bona part de les vicepresidències de l’Àrea com la del Cicle de l’Aigua, que ara ostenta l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García. Alhora, el passat mes de juny l’AMB -via decret de gerència- va desestimar la redacció de dos estudis sobre la viabilitat jurídica i econòmica de dues empreses (un estudi sobre una empresa pública i l’altre sobre una empresa mixta) per gestionar l’abastament d’aigua domiciliària de l’AMB. 

Davant de tot això, fonts de diversos municipis consultats per Nació veuen difícil que des de l’Àrea Metropolitana es faci campanya per municipalitzar la gestió de l’aigua, ho consideren un embat polític liderat pel PSC. “Quan Balmon es reuneix amb els alcaldes és perquè descartin la gestió pública”, apunten des de l’AMAP. Segons Aigua és Vida, el que s’està fent és no deixar marge per una gestió pública perquè “el model mixt és igual o més pervers que el privat, ja que el control que té és molt minoritari”. 

Aquest mitjà ha demanat explicacions als responsables de l’AMB, però han declinat la petició de parlar d’hipòtesis fins que no hi hagi una fórmula tancada per aquests municipis. Caldrà veure, doncs, si serà a través d’un sol gestor metropolità o per a cada una de les poblacions que tenen pressa per desencallar una situació anòmala, si serà l’empresa mixta Aigües de Barcelona i per quants anys tindrà la concessió. “Ara que malgrat els debats que s’han fet sobre els models de gestió estem limitats per unes decisions judicials, demanem que l’Àrea es posi les piles”, reclama l’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, que veu com la voluntat de municipalitzar el servei s’esfuma.

L’AMAP participa a la 2a Cimera Social de la Sequera, on entitats ecologistes d’arreu de Catalunya critiquen la gestió de l’aigua

Notícia publica al portal de la CCMA el 30/09/2023

Més d’una vintena d’entitats ecologistes d’arreu de Catalunya debaten aquest dissabte en la segona cimera social de la sequera celebrada a Amposta, on han criticat la gestió de l’aigua de les administracions. Consideren que existeix una “manca de voluntat” per part del Govern per reduir els consums hídrics de la ramaderia intensiva i el sector turístic i exigeixen mesures “urgents i immediates” per protegir els cabals ecològics dels rius del país. En el marc de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’ s’han anunciat accions reivindicatives fins al juliol de l’any vinent, quan s’espera que es constitueixi el Pacte Nacional de l’Aigua. Entre altres propostes, convocaran mobilitzacions lligades a projectes com el Hard Rock o la Copa Amèrica.

La segona cimera social de la sequera ha aplegat representants d’entitats ecologistes a Amposta, al Montsià, on s’ha tractat la gestió que el Govern ha fet fins al moment dels recursos hídrics. “Això no és només sequera ni que no plogui, sinó que és un saqueig històric amb els negocis que hi ha amb l’aigua”, ha etzibat Dante Maschio, portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida. En aquest sentit, ha reclamat mesures “urgents i immediates” que s’apliquin abans del futur Pacte Nacional de l’Aigua, previst pel pròxim juliol. Maschio ha anunciat que exigiran depuracions polítiques si s’entra en estat d’emergència al sistema d’aigües Ter-Llobregat. A la vegada, les entitats insten a proposar mesures de restriccions de consum no només a escala individual, sinó també industrial, especialment en el sector de la ramaderia intensiva i el turisme.

Així s’ha expressat el portaveu de la Coordinadora de la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, qui ha denunciat la “sobreexplotació” de l’aqüífer Montseny-Guilleries per part de les empreses embotelladores d’aigua i altres indústries properes. “És absolutament inaudit que molts pobles del Montseny portem molts mesos sense aigua, que han d’utilitzar aigua de cisternes per abastir-se perquè la majoria de les fonts s’han assecat”, ha alertat. En la mateixa línia, ha demanat que les administracions aprovin una moratòria de concessions d’extraccions d’aigua a les empreses que facin ús de l’aqüífer i alhora, s’encarregui un estudi científic independent per conèixer el seu estat real abans d’atorgar nous permisos.

Per la seva part, la portaveu del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalan, ha demanat un canvi de model agrícola i ramader per apostar per nous sistemes de neteja de les corts que requereixin menys recursos hídrics i contaminin menys. Paral·lelament, la portaveu de la Plataforma de l’Ebre (PDE), Matilde Font, ha insistit a aplicar mesures que propiciïn la baixada de sediments al riu i evitar la desaparició del Delta.

Una cimera per posar els pilars de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’

En aquest context s’ha presentat la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’, que s’engega amb accions reivindicatives a partir d’aquesta tardor arreu del país. Amb aquesta iniciativa, les entitats implicades pretenen que el Govern escolti les seves propostes envers la gestió de l’aigua i s’equilibri la presència entre representants dels sectors econòmics i les entitats ecologistes en les taules territorials.

Entre altres propostes, les entitats prepararan penjades de cartells, sessions tècniques i xerrades que tractaran la problemàtica de l’aigua als diferents punts del país. També estan previstes mobilitzacions unitàries lligades a projectes com el Hard Rock, la Copa Amèrica Barcelona o la Ryder Cup de Golf.