Des del 2010, a Catalunya 39 municipis han recuperat el servei d’abastament d’aigua, i 26 més estan treballant per fer-ho els pròxims anys

El debat sobre la gestió de l’aigua és ben present als plens de molts municipis catalans. Tot i que el 55% dels municipis tenen gestió pública, la gestió privada es concentra a les grans zones urbanes i això fa que un 78% de la població rebi aigua d’un operador privat quan obre l’aixeta, mentre que la gestió pública és el model elegit en la majoria de municipis petits i abasteix un 22% de la població catalana.

Segons l’enginyer de camins Lluís Basteiro, que és coordinador de l’AMAP, la situació a Catalunya és una anomalia: a nivell mundial, el 90% de la població rep aigua d’operadors públics, a Europa el 70%, a Espanya el 50% i a Catalunya, només el 22% de la població rep aigua d’un operador públic.

Per Basteiro, la gestió pública és més transparent i permet recuperar el control de les decisions estratègiques, com la política tarifària o inversions, elements molt rellevants en moments de sequera, permet molta més flexibilitat i, en definitiva, suposa tenir el control d’un bé essencial per a la població.

Això, recorda, s’ha posat més que mai de relleu amb motiu de la sequera, perquè els municipis que coneixien millor com funcionava el seu servei d’abastament han tingut molta més capacitat de reacció per fer-hi front.

L’últim exemple de pas a gestió pública, el d’Alfarràs

Des del 2010, una quarantena de municipis catalans han passat a gestió pública, i 26 més estan treballant per fer-ho els propers anys.

L’últim cas que s’ha materialitzat és el d’Alfarràs, que ha comptat amb el suport de l’AMAP, que s’ocupa d’assessorar i posar en contacte els municipis catalans que segueixen el mateix camí.

Després de gairebé quatre anys de tràmits, des del 16 de setembre passat l’Ajuntament del poble ja gestiona directament l’aigua de boca, que des del 2005 era responsabilitat d’un operador privat.

Segons l’Ajuntament, durant aquests gairebé vint anys no s’havien fet inversions i les instal·lacions estaven obsoletes.

La xarxa era deficitària, estava en males condicions. Alhora, també ens demanaven un dèficit econòmic perquè ens deien que amb el que cobraven i les despeses que tenien ells no es podien fer càrrec d’inversions, explica la regidora Manuela Samper.

Tal com explica l’alcalde, Joan Carles Garcia, el que busquen amb la remunicipalització és que la gestió de l’aigua no sigui un negoci i es pugui donar el millor servei als ciutadans: fins ara era un negoci. I fer negoci amb un servei essencial com és l’aigua creiem que és un error. I busquem una eficiència màxima gestionant-ho de manera directa des de l’Ajuntament.

I és que les fuites i les avaries, en una xarxa molt envellida i de fibrociment, provocaven pèrdues d’aigua de més del 50%. L’Ajuntament, durant aquest temps d’impàs, ja ha fet obres de millora i ha augmentat el rendiment. Ara invertiran un milió d’euros per acabar de modernitzar la xarxa amb diverses subvencions.

El que falta saber és si la nova gestió encarirà el preu del servei als ciutadans. Des de l’Ajuntament ho estan estudiant, com explica l’alcalde: de moment, la idea és que no repercuteixi de manera directa, però hem de veure exactament on estem, perquè fins ara no teníem una foto clara de quan es recaptava, quan es gastava…

Amb Alfarràs ja són 22 els municipis del Segrià que gestionen l’abastament d’aigua des de l’Ajuntament mateix. Això suposa el 56% del total de municipis de la comarca. Abans ho han fet Alfés, el 2014, i Torrefarrera, el 2018.

L’única cooperativa de l’aigua, a Olesa

Entre les alternatives a la gestió privada de l’aigua, n’hi ha una d’excepcional a Catalunya, a l’Estat i a Europa.

És la Comunitat Minera Olesana, d’Olesa de Montserrat, que és l’única cooperativa que té una concessió pública d’aigua. Es va crear el 1868 amb un centenar de socis en format de copropietaris.

Actualment, gestionen tant la captació com la potabilització i el subministrament amb una vocació històrica de servei públic i independent, assegura el president de la cooperativa, Joan Arévalo: per assegurar que l’aigua que arriba i consumeix la gent a casa tingui les garanties de salubritat. No va néixer amb la intenció de fer una indústria o una empresa.

Aquest model d’autogestió ciutadana fuig dels beneficis empresarials, cosa que permet ajustar els costos i facilitar que els consumidors d’Olesa de Montserrat paguin l’aigua més barata dels 30 municipis del Baix Llobregat.

L’autogestió, expliquen, eleva l’exigència del servei i permet reinvertir els excedents -uns 450.000 euros de beneficis de mitjana els darrers anys- per millorar el propi consum, com remarca Arévalo: la qualitat de l’aigua que rebem a casa ens preocupa. Ja fa uns 20 anys que vam decidir que volíem una aigua més bona, perquè sabem les dificultats que té el riu Llobregat. Això ha fet que haguem de pagar molt més? No.

El Llobregat és ara l’encarregat d’omplir els pous d’Olesa, perquè la mina del segle XIX s’ha assecat. La cooperativa dona servei a 25.000 olesans, entre particulars i indústries, i gairebé totes les llars, unes 10.400, formen part de l’entitat.

La Bisbal d’Empordà, un cas de litigi

Si parlem de la gestió de l’aigua, un altre escenari cada cop més habitual és el dels litigis judicials. És el cas de la Bisbal d’Empordà, que finalment podrà liquidar el contracte amb Agbar sense haver de pagar la compensació milionària que reclamava la companyia des que el contracte de servei d’aigua es va declarar nul, el 2010.

Així, l’Ajuntament i l’empresa han arribat a un acord que posa fi a més d’una dècada de conflicte judicial i Agbar s’ha compromès a retirar les demandes que havia interposat contra el consistori.

L’alcalde, Òscar Aparicio, qualifica l’acord de molt positiu perquè permet passar pàgina i allunya l’espasa que pesava sobre la hisenda municipal. La primera reclamació per qüestions com el benefici industrial pujava fins a quatre milions i mig d’euros, que després de les negociacions s’havien rebaixat fins a dos milions i mig.

Quan el ple hagi ratificat l’acord, el govern municipal podrà licitar el contracte pont a una nova empresa, de dos anys prorrogables, mentre s’enllesteixen els tràmits i inversions per municipalitzar el servei d’aigua, que segons els informes que ha encarregat l’Ajuntament és la millor opció per cobrir el servei d’aigua a la capital baixempordanesa.

Aparicio també celebra que ara es podran començar a fer millores a la xarxa, que està en molt mal estat, ja que els darrers anys la inversió ha sigut mínima.

Després de gairebé 4 anys de tràmits i 18 anys en mans de Cassa. Una votació popular el 2021 va avalar el traspàs al consistori

L’ajuntament d’Alfarràs va recuperar aquest dilluns la gestió del subministrament d’aigua de boca després de gairebé quatre anys de tràmits i una consulta veïnal que va avalar remunicipalitzar aquest servei el 2021. El consistori relleva CASSA, encarregada del servei des del 2006 i el contracte de la qual va acabar el 2010. Des d’aleshores s’ha anat prorrogant periòdicament el contracte fins ara, segons va explicar la regidora responsable Manuela Samper.

El jutge va desestimar el 2018 una denúncia presentada per aquesta firma contra el consistori, al qual reclamava més de 227.000 euros en concepte d’indemnització per pèrdues econòmiques entre 2006 i 2017. Recuperar aquesta prestació ha estat un dels eixos de l’activitat de l’actual equip del govern, amb Joan Carles Garcia al capdavant (JxCAT). Les fuites i les rebentades en una xarxa centenària en molts sectors ha fet que les pèrdues d’aigua fossin de més del 50% durant anys. L’ajuntament ha anat executant reparacions per fases. L’any passat es van impulsar les obres de restauració de conduccions a la zona del poble vell, que és on estava més espatllada. Va suposar una inversió de més de 200.000 euros, ja que es van haver de reemplaçar molts trams de fibrociment. Segons va explicar Samper, aquest mateix dilluns ja es van posar en mans de diverses empreses actuacions per millorar la cloració i el control dels dipòsits. També va indicar que compten amb dos subvencions de la Generalitat, que ascendeixen a 600.000 euros, i altres de la Diputació de 150.000 euros que es destinaran a acabar de renovar la xarxa de proveïment que ara té un rendiment del 64%. El municipi ja té instal·lats comptadors a les cases.

L’ICRA-CERCA és el primer centre de recerca en sumar-se a l’AMAP, i la seva adhesió suposa un recolzament el sector de la gestió pública de l’aigua pública al país. D’aquesta forma, es podran obrir i consolidar línies de recerca amb empreses públiques d’aigua i ajuntaments, vinculant-la específicament amb aspectes socials i de gestió, a banda de tècnics.

L’ICRA-CERCA, adscrit a la Universitat de Girona, va ser creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya, i ha esdevingut el centre multidisciplinari de referència a Catalunya en la recerca sobre el cicle integral de l’aigua. Aquesta recerca que es fa a l’ICRA-CERCA està relacionada amb tots els aspectes relacionats amb l’aigua, en especial aquells que tenen a veure amb el seu ús racional i els efectes de l’activitat humana i de la sequera sobre els recursos hídrics.

L’institut genera coneixements essencials sobre processos hidrològics, ecosistemes aquàtics i contaminants químics i microbians, particularment en condicions d’escassetat d’aigua i condicions ambientals extremes. També se centra en el desenvolupament de tecnologies apropiades per al tractament, la millora i la reutilització de l’aigua, traslladant aquest coneixement a l’administració, la indústria, els científics, els prenedors de decisions i la societat en general.

Amb aquesta incorporació, l’AMAP ja compta amb 80 membres, entre municipis, empreses públiques d’aigua i entitats municipalistes i ambientalistes.

A Catalunya, tot i que la major part de la població, el 78%, encara rep l’aigua d’operadors privats, la gestió pública de l’aigua es va estenent paulatinament, i des del 2010, 40 municipis ja han passat a gestió directa del servei d’abastament, de forma que ara és la forma de gestió de la majoria dels municipis catalans, el 55%.

Descarrega la guia

L’AMAP i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) presentem la guiaràpida sobre el Reial Decret (RD) 3/2023, per al que s’estableixen els criteris tècnics i sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, una normativa clau que representa un avenç significatiu en la protecció de la salut pública i en la gestió eficient del recurs més vital per a les nostres comunitats.

L’entrada en vigor del RD 3/2023 ha significat nous requeriments, que estan significant l’adaptació dels agents involucrats en la gestió de l’aigua. La nova normativa te una orientació més global en establir criteris des de les masses d’aigua fins a l’aixeta dels usuaris, així com el control de la seva qualitat, garantint i millorant el seu accés, disponibilitat i salubritat. A més, millora els mecanismes de la transparència i informació relacionats amb l’aigua de consum, i la necessitat de garantir l’accés a l’aigua potable per a tota la ciutadania.

Entre les novetats més destacades es troben els Plans Sanitaris de l’Aigua (PSA), que promouen una avaluació constant dels riscos i la implementació de mesures preventives. Per això, els municipis i ens locals han de revisar totes les infraestructures per a garantir que l’aigua arribi en les condicions òptimes per al consum humà. La protecció de les masses d’aigua de les que es capta l’aigua per al consum humà és una prioritat de la nova directiva d’aigua potable. El RD aposta per un enfocament de gestió de riscos, basat en l’acció preventiva, amb l’objectiu, entre d’altres, de reduir les despeses de tractament. D’altra banda, la gestió del risc ha d’afavorir la disminució de la contaminació i l’aplicació del principi de qui contamina paga. També es fomenta la promoció de l’aigua de l’aixeta, destacant els seus beneficis tant per a la salut com per al medi ambient, i posicionant-la com una opció confiable i sostenible per davant de l’aigua envasada.

L’Ajuntament de Torres de Segre ha adoptat la decisió d’adherir-se a l’AMAP, i amb aquesta incorporació, ja són 78 els membres de l’AMAP, alguns d’ells de la mateixa comarca del Segrià, com Alfarràs, que està en procés de recuperar la gestió directa del servei (com ja van fer Alfés el 2014 i Torrefarrera el 2018). De fet, al Segrià són 21 els municipis amb gestió pública, que suposen el 55% del total de municipis a la comarca. Gràcies a aquesta adhesió a l’associació, Torres de Segre podrà entrar a coordinar i col·laborar amb altres municipis catalans amb gestió pública i problemàtiques similars, el que resultarà de força utilitat al municipi i a la millora de la gestió del servei. De fet, l’Ajuntament ja ha emprés algunes mesures per a incentivar l’estalvi d’aigua, amb la instal·lació enguany de 250 comptadors d’aigua en domicilis i equipaments, i 300 més l’any vinent, així com la substitució de canonades, moltes d’antigues i de fibrociment, que generen nombroses fuites durant l’any.

Les entitats ambientalistes consensuen un decàleg amb les línies roges que exigeixen al futur Govern i Parlament i critiquen el triomfalisme amb les últimes pluges

Trencament de les entitats ambientalistes per la sequera amb el Govern. La Cimera Social de l’Aigua ha decidit abandonar la Taula Nacional de l’Aigua (TNA) de l’executiu català, segons han comunicat aquest dissabte, cansats de la inoperativitat i la falta de transparència de l’òrgan.

La decisió s’ha anunciat des del Castell de Falset, on més d’una quarantena de representants de la trentena d’entitats ambientalistes i ecologistes de tot Catalunya, com Aigua És Vida, Enginyeria sense Fronters, el Grup de Defensa del Ter (GDT) i Ecologistes en Acció, s’han reunit en la quarta Cimera Social de l’Aigua. L’AMAP també ha assistit a la Cimera. Dolo Catalan, del GDT, considera que ha estat una eina inoperativa, que no ha servit ni per debatre, ni per consensuar un canvi del model de gestió de l’aigua al país.

Catalan ha recordat que la TNA es va presentar com un full en blanc, però que no ha tingut cap filtre normatiu ni cap sentit comú. No se’ns ensenyaven dades. Al revés, se’ns demanaven les existents. Això ens fa pensar que o les oculten, o no les tenen, ha criticat la portaveu del GDT. Catalan ha lamentat també que ni l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ni el Govern es presentaven a les reunions. També que l’empresa que la gestionava desconeixia la situació i el problema i no tenia en compte ni l’escassedat crònica ni el canvi climàtic en el debat.

Les entitats també han lamentat que no s’hagin respectat els cabals ecològics, els mínims fixats per la normativa europea, en el Ter, el Fluvià, la Muga o el Llobregat i han defensat que el nou model hídric de Catalunya ha de reduir la demanda dels grans consumidors i prioritzar els usos perquè l’aigua no pot ser una mercaderia privada.

Deu propostes per al futur Govern

Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha recriminat el triomfalisme per les darreres pluges. Tot i que els embassaments de les conques internes hagin passat del 14% de capacitat al 30%, Abella ha apuntat que el país està en la mateixa situació que l’estiu passat i que el problema no s’ha superat.

En aquest sentit, com ha detallat Dante Maschio, membre d’Enginyeria sense Fronteres, la quarta Cimera Social de l’Aigua ha consensuat un decàleg que reclama assumir aquesta escassetat d’aigua com a crònica i no donar per superada la sequera actual. 

El decàleg de la Cimera de l’Aigua inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que s’ha vulnerat greument durant aquests tres anys de sequera perquè no s’ha pogut avaluar el Pla Especial de Sequera. El primer punt del decàleg és la reducció de la demanda i un canvi de la llei d’aigües; el segon punt reclama la millora de la participació dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació de la conca fluvial de Catalunya que ha de fer l’ACA per al període 2028-2033. Som un actor legítim a participar-hi, ha reclamat Maschio.

Les entitats de la cimera també demanen la garantia del dret a l’aigua, pel que fa a tarifes i també a punt d’accés públic per a tothom; rebutgen de forma contundent els transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques, i es demana que sigui una línia vermella en els pactes de govern; i també es reclama aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic –com el Hard Rock o la planta de Lotte a Mont-roig del Camp– fins que no hi hagi una nova panificació hídrica contra l’escassetat crònica de Catalunya.

La portaveu de la PDE ha recordat que la sobreexplotació dels rius i els aqüífers és un dels principals problemes vinculat al model de desenvolupament del país i cal una revisió dels usos i concessions que són massa generosos per la reserva que existeix. Els transvasaments, per altra banda, desenganyem-nos, són les solucions del segle XX, no les solucions del segle XXI, ha dit. De fet, cal revertir-los perquè són la pèrdua d’oportunitats de desenvolupament als territoris i dona continuïtat a un model centralista que genera desequilibri, ha afegit.

La resta de propostes són reduir la cabana porcina, aplicada a grans explotacions; prioritzar infraestructures i tecnologies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials amb programes obligatoris per als ajuntaments i el Govern; la protecció dels aqüífers i els rius perquè no es tornin a sacrificar els cabals ecològics com s’ha fet els últims mesos; i reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència de manera que fiscalitzi i garanteixi la coherència de polítiques entre departaments.

El municipi passa a gestionar el servei d’abastament des del propi Ajuntament i se suma al mapa de municipis amb gestió pública de l’aigua

L’Ajuntament del Pla de Santa Maria (Alt Camp), des d’aquest inici d’any, està duent a terme una gestió pública del seu servei d’abastament d’aigua. Des del 1998, la gestió del servei estava en mans de l’operador privat Sorea, filial del grup Agbar, i després de 25 anys, i una pròrroga de nou mesos, l’Ajuntament ha tornat a recuperar la gestió, amb el consens de tots els grups polítics municipals. De moment, El Pla de Santa Maria ha estat el darrer municipi català en remunicipalitzar el servei.

El municipi, de 2.389 habitants, ha passat a gestionar el servei directament des del propi ajuntament, la forma majoritària de gestió entre els municipis de menys de 5.000 hab. de Catalunya. I així, el Pla de Santa Maria passa a ser el primer municipi de la comarca de l’Alt Camp en recuperar la gestió pública de l’aigua.

El pas a gestió pública està permetent incrementar significativament les inversions de millora i renovació de la xarxa, fins a arribar a l’objectiu d’un rendiment de la xarxa del 80%. Això s’assolirà substituint les canonades i escomeses que presenten més fuites i avaries, així com la instal·lació de cabalímetres i la sectorització del casc urbà per a un millor control del sistema d’abastament.

A més, en termes de gestió suposa el control per part de l’ajuntament de totes les decisions estratègiques, de la política tarifària i la priorització de les inversions, així com una major transparència; elements, tots ells, summament rellevants en aquests moments de sequera.

Els darrers 14 anys, a Catalunya, 38 municipis han remunicipalitzat el seu servei d’abastament d’aigua, amb el que prop de 565.000 persones han passat a rebre l’aigua d’operadors públics. I, en aquests moment, 22 municipis estan treballant per a fer-ho els propers anys.

Un miler de persones assisteixen als actes en defensa dels rius Ter, Fluvià i Muga

Les entitats ecologistes han congregat més de mig miler de persones al centre de Girona en una mobilització en defensa dels rius i els territoris a causa de la sequera que viu el país. La concentració formava part de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, que té l’objectiu de denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter, Fluvià i Muga, agreujada ara per la sequera extrema. Les entitats convocants han exigit el canvi d’un model de gestió de l’aigua que consideren que prioritza el sector turístic i l’agroindústria del porc i penalitza els ciutadans i la salut dels rius. Quants rius més han de morir perquè el sistema canviï?, ha manifestat Pau Masramon, d’Aigua És Vida de Girona, que ha denunciat que la mort de rius com el Ter i la Muga és un ecocidi.

La manifestació l’han convocada Aigua és vida, Ecologistes de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i Rebel·lió o Extinció Girona. També hi han participat organitzacions d’arreu del país, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, Observatori de l’Aigua de Terrassa, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.

A la plaça Pompeu Fabra, just davant de la seu de la Generalitat, els manifestants han cridat consignes en contra de l’explotació de l’aigua per a benefici d’uns pocs. En el parlaments, Dante Maschio, d’Aigua És Vida, ha demanat acabar amb un model depredador de l’aigua i invertir les prioritats: L’aigua és un bé comú i avui dia n’estem donant més als hotelers i la indústria que als ciutadans i els rius.

Dolors Catalán, del Grup de Defensa del Ter, ha defensat un canvi de model ramader dominat per l’agroindústria del porc. Tenim 8 milions de porcs a Catalunya. Els porcs d’Osona i el Lluçanès consumeixen més aigua que els habitants que hi vivim, ha advertit. A més, ha assenyalat que les macrogranges, concentrades en cinc o sis empreses, provoquen greus problemes de contaminació: El Segrià, Osona i una zona al nord d’Itàlia, on hi ha una producció intensiva de porc, són les zones d’Europa més contaminades per amoníac. Una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle depenen directament o indirecta de la indústria càrnia. Tot plegat, ha afegit, per a benefici de quatre gats. Per aquest motiu, ha demanat una reducció dràstica de la cabana porcina per adequar-la als recursos i necessitats del territori.

Adán Estrada, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha acusat el sector turístic de camuflar les seves dades de consum dintre dels consums domèstics: Si no sabem quant gasta aquest sector, costa controlar-lo i surt privilegiat enfront d’altres sectors que pateixen restriccions més fortes. Per això ha exigit transparència, control i equitativitat en l’aplicació de les restriccions: És inadmissible que un pagès perdi la collita per no poder regar el camp mentre un turista es fa una selfie amb el seu cocktail al costat d’una piscina.

Amanda, jove activista de Iaeden-Salvem l’Empordà, ha denunciat l’estat de sequera de les zones baixes de la Muga i ha reclamat a les administracions que també pensin en la biodiversitat dels espais naturals:No hi som només nosaltres, els humans, també hi ha altres espècies d’animals i de plantes, i no podem prendre decisions sense pensar-hi”.

Per últim, Javier de la Casa, de Rebelión Científica, ha advertit que les administracions intenten acoquinar els ecologistes mitjançant l’acció repressiva, i ha posat com a exemple la imputació per delicte contra el patrimoni a 15 activistes per haver llançat sang falsa a les escales del Congrés de Diputats: Tenim dret a protestar, perquè és la lluita el que ens ha permès aconseguir drets socials. No ens podem permetre que ens espantin.

Després dels parlaments s’ha fet una manifestació que ha passat per la Gran Via i el carrer Nou fins a arribar al Pont de Pedra, on s’ha portat a terme una palanganada reivindicativa al riu Onyar.