El passat dimarts 15 de març es va presentar a Barcelona l’informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) Riscos i impactes de la mercantilització i la financiarització de l’aigua sobre els Drets Humans a l’Aigua potable i al Sanejament per part del seu autor, el el Relator Especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, Pedro Arrojo. Al document, aprovat a la darrera Assemblea de l’ONU de 2021, es caracteritzen els problemes i reptes que s’enfronten en el context del crisi mundial de l’aigua, amb 2.200 milions de persones sense accés garantit a aigua potable i 4.200 milions sense sanejament bàsic.
📄 Versió resumida de l’informe presentat a la 76a Assemblea General de l’ONU pel Relator Especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament (en català).
📄 Podeu consultar l’informe complet aquí.
Aprofitant la visita a Barcelona del Relator Especial de l’ONU i autor de l’informe, Enginyeria Sense Fronteres, Aigua És Vida i l’AMAP, van organitzar una presentació pública a l’auditori Calàbria 66 de Barcelona. Pedro Arrojo va posar en relleu dos aspectes fonamentals per afrontar la crisi global de l’aigua: desenvolupar una governança democràtica de l’aigua que prioritzi els drets humans i la recuperació de la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit va posar en relleu que la mercantilització i financiarització del dret a l’aigua és un factor que agreuja, aprofundeix i amplifica aquesta crisi. Segons Arrojo, ficar l’aigua en la dinàmica mercantil amb el pretext del canvi climàtic és una “imprudència temerària”. Tot i que està d’acord que en el futur proper tindrem més riscos de disponibilitat d’aigua potable, asevera que tots els fòrums científics proposen tot el contrari a entrar al mercat: transparència i participació ciutadana en la planificació territorial de l’aigua. Defensar els drets humans i garantir la prioritat de l’aigua per a la vida i la sostenibilitat dels ecosistemes equival, doncs, a mantenir el control públic d’un bé comú com és l’aigua, tot i que es puguin flexibilitzar els sistemes concessionals. En definitiva, al seu informe aixeca una “alerta global” del que considera una estratègia “suïcida”, per part de qui vol aprofitar la crisi del canvi climàtic per fer-hi una oportunitat de negoci.
Tot seguit, Pilar Castillejo, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Ripollet i membre de la Comissió Executiva de l’AMAP, va posar en context l’actual batalla per l’aigua pública a Catalunya, amb 47 municipis afectats per casos judicials impulsats per gestors privats de l’aigua. Va recordar que actualment a Catalunya els municipis que volen recuperar el control públic de l’aigua, tal com recomana l’informe de l’ONU, s’enfronten a dificultats burocràtiques i pressions judicials per part dels operadors privats com Agbar. Va ressaltar, en contraposició, els “beneficis ecològics i democràtics” d’una gestió pública de l’aigua: transparència, rendició de comptes, participació ciutadana i cura del planeta.
Per finalitzar l’acte va intervenir Laia Forné, representant del Moviment ciutadà per una gestió pública i democràtica de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MAPID), fent valer les propostes des dels moviments socials per a enfrontar la pressió creixent per mercantilitzar i financiaritzar l’aigua: “No només volem la recuperació de la gestió pública de l’aigua, sinó també la governança democràtica”. Per Forné defensar l’aigua pública és vital perquè “la gestió privada no garanteix una governança democràtica transparent i amb rendició de comptes”. Una de les principals propostes del MAPID és la creació de l’Observatori Metropolità de l’Aigua, amb l’objectiu de desenvolupar un model de governança plural tot garantint el caràcter autònom del moviment de l’aigua per blindar l’aigua pública dels interessos mercantils.