De les capitals de província catalanes, Girona, l’única amb gestió pública, lidera les tarifes més assequibles, mentre que Barcelona ostenta les més altes de l’estat

La remunicipalització de l’aigua, una necessitat urgent en temps de sequera i canvi climàtic

L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) defensa la gestió pública del servei de l’aigua també com la millor opció per aconseguir tarifes més assequibles per als usuaris. Aquesta afirmació ve recolzada per les dades proporcionades en un recent estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que destaca el cas de Girona, l’única capital de província catalana amb gestió pública de l’aigua, com a exemple de tarifes més baixes.

Segons l’estudi, les altres tres capitals de província, incloent-hi Barcelona, que es troben sota gestió privada, presenten tarifes més elevades. Barcelona, en concret, lidera la llista amb les tarifes més altes de tot l’estat. A més, Girona, a banda de ser la capital que ofereix l’aigua més econòmica, és la que té una quota fixa més baixa. En contraposició, Tarragona destaca per tenir la quota fixa més alta de l’estat.
Aquesta situació confirma que l’alta despesa que implica la gestió privada de l’aigua es tradueix en tarifes més elevades per als usuaris. De fet, segons l’Observatori de Preus 2022 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió privada de l’aigua té un cost un 22% més elevat en comparació amb la gestió pública.

Segons l’AMAP, és especialment en aquests temps de sequera i canvi climàtic quan la recuperació de la gestió directa del servei d’aigua es fa més necessària que mai, per a garantir l’interès públic.
L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública insta als nous governs locals sorgits de les darreres eleccions municipals a tenir en compte aquestes dades i a prendre les mesures necessàries per promoure i preservar la gestió pública del servei d’aigua.

Més de 140 municipis acaben el seu contracte de concessió d’abastament d’aigua

Tal com recorda la mateixa AMAP, en aquest mandat 2023-2027 almenys 143 municipis, que suposen el 14% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 80 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 63 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg d’aquest mandat municipal.

De tots aquests municipis, 24 ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.