El Síndic demana a les autoritats i a les entitats subministradores d’aigua que vetllin perquè s’informi els usuaris de manera clara i entenedora durant tot el procés de revisió de les factures emeses durant l’estat d’alarma

Algunes entitats subministradores han pres una posició reactiva i només actuen davant de les reclamacions. Cal vetllar perquè el retorn o la compensació es faci de forma immediata una vegada efectuades les rectificacions en la facturació. Insta les autoritats pertinents a modificar els reglaments del servei d’aigua per evitar salts de tram

El Síndic va rebre nombroses queixes i consultes de persones que exposaven que havien patit un increment en els rebuts del servei de subministrament d’aigua durant l’estat d’alarma i el confinament i va obrir una actuació d’ofici per estudiar el cas.

De l’anàlisi de les queixes rebudes s’ha detectat que l’encariment de les factures del servei de subministrament ha estat per diverses raons, com ara l’increment del consum amb relació amb el mateix període de l’any anterior arran del confinament, la facturació sobre la base de lectures estimades i la consegüent acumulació de metres cúbics a facturar en el moment en què es va reprendre la lectura real del comptador, o per haver deixat de ser aplicable la reducció del 50% del cànon de l’aigua, que la normativa va establir entre l’1 d’abril i el 31 de maig de 2020. A més, en el cas de la ciutat de Barcelona, cal afegir-hi la incorporació de la taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en domicilis particulars.

El Síndic ha constatat que les entitats subministradores estan revisant les factures en què s’han produït desajustos a causa de l’acumulació de consums derivat de la suspensió de la lectura dels comptadors, com a mesura que es va adoptar per reduir la mobilitat arran de la declaració de l’estat d’alarma. En concret, les entitats subministradores estan actuant amb dues estratègies principals: en alguns municipis, el titular del servei ha requerit l’entitat subministradora perquè faci d’ofici la revisió de les factures afectades i les corregeixi, quan escaigui, efectuant les compensacions oportunes; i, en d’altres, han pres una posició reactiva i actuen davant de les reclamacions presentades pels usuaris.

Davant d’aquesta situació, el Síndic considera que totes les entitats subministradores haurien de dur a terme una actuació proactiva, de manera que es revisin d’ofici les factures en les quals s’ha pogut produir algun desajust arran de l’estimació de consums, sens perjudici de resoldre les reclamacions que es presentin. En la mateixa línia, el Síndic també els demana que informin els usuaris de la possibilitat que s’hagi produït algun desajust de facturació en les factures posteriors al confinament, i de la possibilitat de presentar una reclamació i de les vies per fer-ho.

En relació amb la informació en el procés de revisió, el Síndic manifesta que s’ha garantir que sigui clara i entenedora i que el conjunt de la documentació que rebi la persona sigui comprensible. També cal donar una informació clara als usuaris sobre com es retornaran els imports que corresponguin, i vetllar perquè aquest retorn o compensació es faci de forma immediata una vegada efectuades les rectificacions en la facturació. I cal evitar que l’abonat al servei hagi d’assumir un nou import quan l’entitat subministradora encara tingui pendent d’abonar-li la devolució que hagi resultat de la revisió de les factures.

De l’estudi de les queixes el Síndic ha constatat que si bé en algunes factures es va informar clarament en l’apartat d’avisos que la lectura era estimada com a conseqüència de la impossibilitat de fer lectures de manera presencial, en d’altres es va fer constar una informació genèrica i no ajustada a la realitat, i per això demana que es millori la informació que apareix en l’apartat dels avisos o dels missatges informatius.

La facturació duta a terme en els períodes en què no es disposava de la lectura real del comptador ha estat ajustada a les previsions dels reglaments del servei d’aigua. Ara bé, atès que en molts casos els consums han estat superiors que els del mateix període de temps de l’any anterior tinguts en compte per calcular les lectures estimades, s’ha fet evident que l’aplicació del Reglament produeix un encariment injust, atesa l’acumulació de consums en un únic període i tenint en compte que l’estructura tarifària de diversos conceptes que s’apliquen a la factura és progressiva. Per l’anterior, el Síndic insta a modificar aquests reglaments, a fi que estableixin noves formes de facturar en què s’eviti que en els casos de regularització de consums per lectura estimada es produeixi un salt de tram no ajustat d’acord amb el consum generat entre les dues lectures reals.

Amb la pandèmia de la COVID també s’ha fet palesa la necessitat de promoure la implantació de sistemes de telelectura dels comptadors, que, a més, entre altres avantatges, també permet detectar amb més celeritat supòsits de fuita i, en conseqüència, evitar el malbaratament d’aigua.

Moltes de les queixes mostren que els hàbits de consum d’alguns usuaris domèstics s’han vist alterats per la COVID-19 i hi ha hagut un increment del consum domèstic respecte de les mateixes dates de l’any anterior. En aquest sentit, el Síndic considera que caldria valorar si escau l’ampliació dels blocs de consum domèstic de l’aigua del preu del servei de subministrament i dels trams del cànon de l’aigua.

Veure font: https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=7504

La prohibició de talls de subministrament: una fita de les entitats socials amb massa interrogants

Després de la pressió de la ciutadania organitzada, el govern espanyol impulsa finalment una moratòria durant l’estat d’alarma per als subministraments d’electricitat, gas natural i aigua. La mesura protegirà les famílies amb bo social i a les que compleixin els requisits per accedir a ell, però compta amb algunes llacunes molt preocupants

Finalment la pressió ha fet efecte. Després d’un mes de campanya, les entitats socials han aconseguit que la ministra Teresa Ribera, al front del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, cedeixi en les seves primeres intencions i impulsi una nova moratòria de talls de subministraments mentre es trobi en vigor l’actual estat d’alarma. La mesura, que no serà tan garantista com la moratòria del mes d’abril, cubrirà els subministraments d’electricitat, gas natural i aigua, i se’n beneficiaran aquelles famílies que disponsin del bo social elèctric o compleixin els requisits per accedir al mateix.

La present anàlisi es basa en el text filtrat als mitjans de comunicació i les informacions publicades pel mateix ministeri, a l’espera de la seva publicació definitiva al BOE, prevista per al dia de demà. Segons la informació rebuda, la prohibició de talls es reflexaria en una disposició addicional amb tres apartats, que desenvolupen el seu abast i els possibles beneficiaris.

En primer lloc, la protecció abastaria només l’horitzó temporal de l’actual estat d’alarma, prorrogat fins a les 00:00 hores del 9 de maig de 2021 pel Reial Decret 956/2020. Segons el text, la garantia inclouria els subministraments d’energia elèctrica, gas natural i aigua. Les persones protegides serien aquells consumidors en els que concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusión social definides als art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017.

A més, s’estendria la protecció a aquelles persones que, no podent acreditar la titularitat del contracte de subministrament, cumpleixin amb els requisits que donen dret al reconeixement de la condició de consumidor vulnerable o vulnerable sever, d’acord amb l’art. 3 del Reial Decret 897/2017. Aquest article està pensat per a aquelles famílies que, degut a la seva situació a la vivenda (lloguer d’habitacions, inquilins amb el contracte a nom del propietari) no disponsin de la titularitat del contracte. Les mateixes haurien d’acreditar davant de la companyia subministradora la seva condició de consumidores vulnerables per mitjà d’un informe de Serveis Socials o d’entitats del Tercer Sector col·laboradores de l’Administració General de l’Estat.

En aquest sentit, la primera de les llacunes detectades es troba en la definició de consumidor vulnerable del Reial Decret 897/2017, que obliga les famílies a estar acollides al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), és a dir, a tenir el seu subministrament elèctric a l’anomenat mercat regulat. En un escenari ideal, desitjaríem que tots els consumidors vulnerables tinguessin contractada la tarifa PVPC i comptessin amb el corresponent bo social. No obstant, fins a un 30% dels espanyols i espanyoles desconeixen l’existència del bo social. Aquest grau de desconeixement ve associat a que, segons dades de la CNMC, el 2019 un 62% dels punts de subministrament tenien contractada una tarifa al mercat lliure. Aquetes dades corroboren una situació que veiem quotidianament: moltes famílies vulnerables es troben encara al mercat lliure i no disposen de bo social. Aquestes famílies no estarien protegides davant del tall.

D’un altre costat, també es pot destacar que la protecció general només inclouria a aquelles famílies que compleixen els requisits històrics del bo social (art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017), però no als nous beneficiaris afectats per la crisi de la COVID-19 (art. 28 del Reial Decret-llei 11/2020). En aquests casos, només evitarien el tall aquelles llars amb menors de 16 anys, persones amb discapacitat o dependents. 

El segon dels problemes detectats resideix en que no queda clar si per accedir a la protecció les famílies han de tenir vigent el bo social elèctric o n’hi ha prou amb complir els requisits, tenint en compte que s’esmenta que aquestes ha de presentar l’última factura elèctrica en la que es contempli que són beneficiàries del bo social per evitar el tall de gas o aigua. Tanmateix l’apartat tercer parteix d’aquests mateixos principis, només es dirigeix a aquelles que no poden acreditar la titularitat del contracto de subministrament. Per tant, què succeeix amb les persones que compleixen els requisits, tenen el contracte al seu nom, però no disposen de bo social? Existeixen dubtes sobre si estarien protegides del tall abans d’accedir als descomptes del bo social, un tràmit que pot prendre mesos, sense tenir en compte el desconeixement abans esmentat.

En tercer lloc, la disposició addicional estableix que la família és qui ha d’acreditar la seva situació davant de la companyia (o els Serveis Socials o entitats socials en cas que el contracte no estigui al seu nom). Un cop més, se sitúa la responsabilitat en les famílies i no en les entitats subministradores.

Al mateix temps, no s’inclou cap referència a qui assumirà el cost de les factures que les famílies no puguin pagar; generarà això un endeutament més en aquelles mateixes famílies?

Per això, les entitats han iniciat una campanya per fer arribar les seves propostes al Ministeri. El passat 19 de novembre es van reunier amb la ministra Ribera, la Secretària d’Estat Sara Aagesen i els equips per proposar tres mesures clau:

  • Principi de precaució que obligui les companyies a preguntar als Serveis Socials sobre la situació de la família abans de qualsevol tall i a garantir el subministrament si es produeix una situació de vulnerabilitat. Alhora, les factures impagades que derivin de l’aplicació d’aquest mecanisme es cobriran, de conformitat amb un posterior desenvolupament reglamentari, a través d’un sistema de finançament participat al 100% per les pròpies companyies de tots els segments implicats.
  • Redefinició de la figura del consumidor vulnerable, que abarqui els tres subministraments i incrementi els límits de renda, per respondre a la realitat social de la ciutadania.
  • Periode de carència sense talls a tot l’àmbit domèstic mentre les anteriors mesures no s’implementin.

Unes setmanes després, i davant del bloqueig del Ministeri, han recollit el recolzament de fins a deu grups polítics amb representació parlamentària, que van signar un manifest demanant la implementació d’aquestes mesures i urgint la ministra Ribera i al govern de Sánchez a protegir de forma integral les famílias que pateixin la pobresa energètica.

És evident que la prohibició de talls que s’anunciarà avui és una passa endavant, que neix gràcies a la pressió de la ciutadania organitzada. Tot i així, les llacunes detectades són preocupants ja que moltes famílies es quedaran al marge de la protecció.

En plena pandèmia cal garantir l’accés a l’energia i el dret humà a l’aigua. Les organitzacions exigeixen mesures de xoc amb major cobertura per fer front a l’escenari actual, però també l’adopció d’iniciatives legislatives i canvis estructurals que deixin de considerar els subministraments bàsics com a simples serveis mercantils per considerar-los autèntics drets exigibles.

El relator especial de l’ONU insta a prohibir els talls d’aigua a les persones vulnerables

Pedro Arrojo emet un comunicat en el que reclama a l’estat espanyol i a la resta de governs del mon a garantir el dret a l’aigua i a un sanejamento digne. L’expert de l’ONU insisteix en que sigui una mesura que s’estengui més enllà de la pandèmia, ja que es tracta d’un dret humà inviolable

El relator especial de les Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, Pedro Arrojo, ha fet una crida per a que l’estat espanyol i la resta de governs del mon prohibeixin els talls d’aigua a les persones vulnerables. Vivim temps durs per la pandèmia de la covid-19 i les seves greus conseqüències sobre la salut pública. Una de les poques formes de prevenir el contagi consisteix en practicar una adequada higiene usant simplement aigua i sabó. Però per això cal disposar dels adequats serveis d’aigua i sanejament en el marc d’una vivenda digna, exposa el text de la declaració.

La crida realitzada per Arrojo –que compta amb el rescolzament de més de 20 relators de l’ONU especialitzats en altres àrees– arriba en un context de pandèmia clau i amb una mirada subtil cap a l’executiu espanyol, que permet els talls de subministrament d’aigua des de setembre, moment en el que l’anomenat escut social per a la covid-19 va finalizar i va deixar sense possibilitat d’accés a l’aigua potable i al sanejament a centenars de famílies, empobrides per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. 

Arrojo manifesta que es tracta d’una crida global, però reconeix que l’estat espanyol, país al que considera líder juntamnet amb Alemanya en l’accés a l’aigua, ha de tornar a aixecar l’escut social per vetllar per a que totes les persones puguin tenir garantides unes condicions d’higiene dignes per la covid-19. El govern hauria, per les seves obligacions internacionals i per aquell prestigi que té com país al que representa, plantejar-se aquella idea de fer de la necessitat una virtut permanent, exposa, en relació a regular la fi dels talls per impagaments entre la població més empobrida.

Ara s’ha de fer per urgència i amb rapidesa però s’ha de regular l’afer de manera definitiva, de forma que no es pugui tallar mai l’aigua a famílies en situació de vulnerabilitat, afegeix, per reclamar que es fixin les bases d’una nova normativa estatal que, més enllà de la pandèmia, garanteixi aquest dret humà.

Preguntat per les pressions de les empreses privades que controlen els subministraments d’aigua potable –que ja van enviar una carta a la ministra Teresa Ribera reclamant poder aplicar talls per impagament durant la primera onada de la pandèmia–, Arrojo argumenta que obtenir beneficis econòmics no pot servir de pretext per incomplir un dret humà. No en va, l’expert comenta que no entendria que cap govern es deixés pressionar i cedís en termes de drets humans.

Després de recalcar que la crida va dirigida a tot el mon, no només a Espanya, el relator adverteix que la prohibició dels talls que es reclama des de l’ONU no ha de ser interpretada com un fals dret a no pagar per l’aigua, ni tampoc ha de donar peu a picaresca. Qui pot pagar ha de pagar, afirma. A països com Espanya hi ha una estructura capaç d’identificar les situacions particulars de la ciutadania per saber qui està o no en situació de vulnerabilitat.

Temporers i refugiats sense aigua en mig de la pandèmia

En relació a la pandèmia que viu l’estat espanyol, Arrojo posa com a exemple les pèssimes condicions de vida dels temporers, que han patit contagis massius durant l’estiu al Baix Aragó, precisament per la falta d’accés a l’aigua i a un habitatge digne. També assenyala als refugiats que segueixen acampats a Mòria (Grècia), dels que amb prou feines ens arriben notícies sobre els casos de coronavirus, i que pràcticament no tenen la possibilitat de rentar-se diàriament amb aigua. No podemos estar orgullosos de que això succeeixi en àmbits europeus, denuncia, hauríem d’aprendre una llicó de tot aquest dolor.

El relator insisteix en la idea que el dret humà a l’aigua i al sanejament digne ha de transcendir la pandèmia, de forma que quan la vacuna arribi, tampoc es produeixin talls de subministrament a les persones sense recursos. En aquell sentit, assenyala al futur que ve marcat pel canvi climàtic, una fenòmen que accelerarà la gravetat d’aquest problema, sobretot en zones que ja estan al límit de l’habitabilitat com el Sahel. Malgrat tot, que l’accessibilitat a l’aigua es redueixi els propers anys no ha de ser raó per a que es vulneri un dret bàsic, ja que el consum humà només representa, en xifres globals, el 2% del total dels aquífers i rius amb aigua potable. S’ha de donar prioritat per a que ningú es quedi ell.

Veure font: https://www.publico.es/sociedad/derechos-humanos-relator-especial-onu-insta-prohibir-cortes-agua-personas-vulnerables.html

Les entitats que defensen la gestió pública de l’aigua reclamen a l’Ajuntament d’Igualada una nova Comissió d’Estudi transparent i democràtica

La plataforma Aigua és vida Anoia, així com Comissions Obreres (CCOO) i la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH), reclamen a l’Ajuntament d’Igualada la creació d’una nova Comissió d’Estudi. Segons han explicat, el 13 de setembre va finalitzar la Comissió d’Estudi del servei d’aigua que es va engegar el passat mes de gener, però el temps d’aquesta comissió no ha estat suficient perquè han quedat moltes coses pendents, entre elles finalitzar la memòria de l’estudi. En aquest sentit, argumenten que fins el moment i segons han explicat alguns representants de veïns i grups municipals, la Comissió d’Estudi només ha estat expositiva, sense arribar a cap consens ni cap acord que signifiqui la redacció de cap memòria, objectiu últim d’aquesta comissió. Per aquest motiu al·leguen que segons l’art. 145.3 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis, si la memòria que la Comissió d’Estudi ha de redactar no s’ha realitzat, aleshores cal crear-ne una nova comissió o del contrari tot allò fet fins el moment quedarà invalidat. Davant d’aquesta situació, les entitats i plataformes a favor de la gestió pública consideren que és urgent constituir una nova comissió d’estudi per tal de no perdre tot el que s’ha fet en l’anterior, perquè del contrari s’haurà fet perdre el temps tant dels tècnics, com dels representants dels veïns, com dels partits polítics.

En aquest sentit, Aigua és vida, CCOO i la PAH demanen, tant al govern com als grups municipals de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, que la constitució d’aquesta nova comissió sigui el més transparent i democràtica possible, amb l’objectiu de millorar el que a l’anterior comissió s’ha fet malament. Les plataformes i entitats pro aigua pública denuncien que l’Ajuntament d’Igualada no ha respectat els criteris mínims de transparència, en primer lloc per haver contractat assessors externs directament vinculats amb Agbar, l’empresa propietària de més del 60% d’Aigua de Rigat, i en segon lloc, perquè en aquesta darrera comissió no s’han entregat diverses actes, ni s’han realitzat convocatòries a temps ni s’ha compartit tota la informació necessària als membres de la comissió, com han fet saber públicament alguns representants dels veïns que han participat en la comissió d’estudi. D’aquesta manera, exigeixen que la nova comissió també respecti els criteris mínims de transparència, permetent que tots els assistents, ja siguin polítics, representants dels veïns o entitats, puguin estar acompanyats d’algú que els assessori, de la mateixa manera que exigeixen que els assessors externs contractats per l’Ajuntament no siguin escollits a dit sinó per la mateixa Comissió d’Estudi.

Per altra banda, tant Aigua és vida com CCOO i la PAH recorden que la mateixa llei que obliga a la creació de la Comissió d’Estudi, també assenyala en el seu art. 183 que en la comissió poden participar les associacions afectades, siguin aquestes veïnals o no. En aquest sentit, les entitats i plataformes a favor de l’aigua pública assenyalen que elles són les plataformes i entitats igualadines més afectades, motiu pel qual tornem a demanar de participar de la nova Comissió d’Estudi del servei d’aigua. És per aquest motiu que demanen al govern de l’ajuntament la seva participació en la comissió, així com exigeixen als grups d’ERC Igualada, Igualada Som-hi i Poble Actiu que defensin la seva participació en la Comissió d’Estudi tal i com van signar en el Pacte Social i Institucional per l’aigua a Igualada el passat maig de 2019 abans de les eleccions municipals. Les plataformes pro aigua pública recorden a tots els grups municipals, però especialment a aquells que no els han permès participar de la comissió d’estudi, que la contractació d’assessors externs vinculats a Agbar ha vulnerat tota neutralitat d’aquest procés, motiu pel qual cal arreglar els errors comesos i recorden que de no fer-ho, contribuiran en fer minvar la confiança i el respecte de la ciutadania vers l’Ajuntament i el sistema democràtic que representa.

Veure font: http://infoanoia.cat/entitats-que-defensen-gestio-publica-laigua-reclamen-lajuntament-digualada-nova-comissio-destudi-transparent-democratica/

La privatització i els drets humans a l’aigua potable i al sanejament

Miriam Planas i Gonzalo Marín son membres de la Red Agua Pública (RAP), i Luis Babiano es gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS)

El passat 21 d’octubre, Leo Heller, anterior relator especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament va presentar a l’Assemblea General de Nacions Unides el seu informe Els drets humans i la privatització dels serveis d’aigua i sanejament, en el que trenca amb la pretesa equidistància imperant fins ara en el marc dels drets humans entre la gestió púbica i la privatització, que defensa que el que importa són els resultats de la prestació dels serveis, independentment del model de gestió.

A l’informe, Heller posa en evidència que la gestió privada presenta riscos rellevants per al gaudi dels drets humans a l’aigua potable i al sanejament que són la conseqüència de la combinació de tres factors: la maximització dels beneficis, el monopoli natural dels serveis i els desequilibris de poder. La consecució del màxim benefici en la prestació dels serveis ho relaciona amb la disminució dels costos -els laborals o les inversions, entre d’altres-, l’augment dels ingressos -per exemple, per mitjà de l’augment de les tarifes-, o, el que és normal, ambdós a la vegada. Per la seva part, el fet que els serveis d’abastament i sanejament, tal i com estan configurats, constitueixen un monopoli natural en el que no és possible la competència -algunes autores ho qualifiquen com una fallida del mercat-, i que, en el cas de privatitzar-los, es configura una situació de captura dels serveis per un únic operador en condicions, en general, d’una clara assimetria de poder, en enfrontar administracions locals amb potents empreses, en molts casos multinacionals.

Els riscos de la privatització derivats de la combinació dels tres factors es concreten, segons l’informe, en la no utilització del màxim dels recursos disponibles, posant en qüestió l’assequibilitat, l’estat de funcionament dels serveis i la seva pròpia sostenibilitat, l’accés a la informació, la participació, la transparència i la rendició de comptes. En definitiva, es posa en perill els principis de no discriminació i universalitat sintetitzats en la determinació de no deixar ningú enrera.

L’assimetria de poder es manifiesta també en la influència que el lobby d’empreses privades té als fòrums de decisió, el que li permet accedir directament a les autoritats decisòries a tots els nivells, exercint així pressió sobre elles en defensa dels seus interessos empresarials i dels seus plantejaments ideològics, estretament alineats amb les polítiques neoliberals. D’aquesta forma, la privatització va ser impulsada des de finals del segle passat i primers d’aquest pel Banc Mundial (BM) y el Fons Monetari Internacional (FMI) a través de condicionalitats incorporades als crèdits que concedien als països empobrits; va ser tal la pressió que el 2002 i 2003, el 100% dels crèdits concedits pel BM portaven incorporats condicionalitats de privatització. Más recentment, i en plena crisi financera de 2008, el FMI i la Unió Europea van condicionar el finançament del rescat financer de Portugal i Grècia a l’execució dels programes de privatització respectius.

Les pressions dels lobbies de l’aigua privada no només s’han dirigit a afavorir les privatitzacions, sinó també a impedir les remunicipalitzacions, fins i tot en els casos en els que les concessions havien finalitzat; entre els 311 casos de remunicipalització que s’han identificat a nivell mundial entre 2000 i 2019, són significatius els de Paris, Valladolid i Terrassa, en els que es van exercier pressions de tot tipus, fis i tot legals, per a obstaculitzar-los.

L’assimetria de poder s’ha posat en evidència recentment amb l’agressiva i ignominiosa campanya realitzada per AquaFed -el lobby internacional privat de l’aigua-, que ha intentat desacreditar personalment a Leo Heller i al propi informe, a través de dues cartes dirigides a la presidenta del Consell de Drets Humans i a l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, sense que hagin tingut resultats apreciables. Aquesta campanya ha tingut la puntual contestació de sis relators especials i experts independents actuals i anteriors de Nacions Unides en un article d’opinió en el que manifesten la seva posició crítica davant la mercantilització dels serveis públics relacionats amb els derts humans, com són els de salut, educació, vivenda, aigua i sanejament, entre d’altres, en tant que exclou als sectors socials més empobrits i pot donar lloc a violacions dels drets humans. Aquests posicionaments reflexen que l’informe de Leo Heller ha posat sobre la taula el tema de la privatització en el context dels drets humans i que s’ha obert un debat que ha arribat per quedar-se.

Per la seva part, els moviments socials, que han protagonitzat durant dècades l’oposició a la privatització de l’aigua i impulsat els processos de remunicipalització, reconeixen en l’informe de Heller una bona part de les seves anàlisis i diagnòstics; en aquest sentit, més de 100 organitzacions socials internacionals han recoltzat Leo Heller i posat en valor la serietat i validesa del seu informe en un manifest específic que respon frontalment les desqualificacions d’AquaFed i denuncia els seus intents d’injerència als processos de presa de decisiones a les Nacions Unides.

Davant de la privatització defensen la gestió pública respectuosa amb els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, que configuren els nous models de gestió democràtics basats en els seus principis definitoris d’accés a la informació, la participació activa, lliure i significativa de la ciutadania, la transparència i rendició de comptes i la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

Veure font: https://blogs.publico.es/dominiopublico/35036/la-privatizacion-y-los-derechos-humanos-al-agua-potable-y-al-saneamiento/

La segona onada del coronavirus torna a posar sobre la taula l’accés a l’aigua com a dret humà

Organitzacions socials reclaman que es tornin a vetar els talls als subministraments per part de les empreses que gestionen l’aigua de l’aixeta. Des de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS) reclamen que s’estableixi un accés mínim de 100 litres per persona al dia, tal i com marca l’Organització de Nacions Unides (ONU).

Cal rentar-se les mans, la higiene és fonamental per a evitar contagis. Fa més de set mesos des de que les autoritats van començar a emetre aquest consell a la societat. Hi h qui, per por o per consciència, ha adoptat el costum de posar les mans sota l’aigua per a prevenir la presència del coronavirus. Malgrat tot, la conjuntura econòmica derivada de la pandèmia a propiciat que els índex de pobresa s’enfilin, posant a molts en la situació d’haver de decidir quines factures deixar de pagar per poder viure amb el mínim. Davant d’aquesta situació, el govern espanyol va decretar, poc després d’estendre’s l’epidèmia, un escut social amb el que es prohibien els talls del subministrament d’aigua. La mesura, impulsada des de la sotspresidència per a transició ecològica, es va prorrogar fins al 30 de setembre.

Un mes després que aquell escut finalitzés, els col·lectius socials reclamen al govern espanyol que es torni a articular un mecanisme que aturi els talls de subministrament d’aigua. Es tracta d’un dret humà fonamental, comenta Santiago Martín Barajas, activista d’Ecologistes en Acció. En aquests moments, no tenir accés a aigua per beure o per rentar-se pot afavorir la propagació del virus. Pensa que una família que no pot pagar la factura, s’anirà a casa d’algún familiar per poder accedir a aquest be bàsic. És a dir, es mouràn de les seves llars a d’altres en un moment en el que es recomana que no ens mogeum, denuncia.

Júlia Martínez, directora tècnica de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, considera que no es acceptable que s’hagi aixecat la prohibició de talls del subministrament d’aigua en moments tan durs. És un error molt greu, lamenta.

Segons l’Associació Espanyola d’Abastaments d’Aigua i Sanejament, el nombre de talls d’aigua que hi havia abans de la crisi representaven el 0,01% dels prop de 20 milions de contractes que hi ha a l’estat. Una xifra que, sense disposa encara de dades oficials, podria haver pujat si no fos per l’escut social que ha funcionado durant la major part de la pandèmia. Luis Babiano, gerent d’AEOPAS, assenyala que hi ha hagut un importantíssim nombre d’impagaments, ja que l’espai de la vulnerabilitat ha augmentant significativament. No en va, l’expert reconeix que a nivell econòmic aquells impagaments que encara no s’han quantificat no suposen una gran pèrdua per a les empreses que gestionen l’aigua de l’aixeta, siguin públiques o privades.

Però, si l’escut social amb prou feina té repercusions econòmiques, què ha portat al govern espanyol a no prorrogar la prohibició dels talls de suministraments? Per a Martín, darrera d’aquesta decisió hi ha una raó purament ideològica que es deu a les pressions de la patronal de l’aigua de l’aixeta que consideren que es llença un missatge negatiu i es fa una crida a la societat a deixar de pagar les factures. No té cap fonament econòmic ni de rendibilitat, exposa l’ecologista, un dels majors experts en recursos hídrics de l’estat.

La pròpia patronal de l’aigua de l’aixeta, Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Serveis d’Aigua Urbana (AGA), ja apuntava en aquells termes el mes de març, quan, en una carta adreçada a la sots-presidenta Teresa Ribera, qualificava la prohibició als talls de subministraments com una invitació indiscriminada a l’impagament del servei, al marge de la condició econòmica real de l’usuario, que suposa un riesc d’insolvència per als operadors del cicle urbà de l’aigua.

Després dels sis meses en els que ma estar funcionant el Reial Decret, l’organització mo ha aclarit si manté el seu posicionament i si considera que ha d’haver alguna mesura social per impedir que les persones vulnerables es quedin sense accés a l’aigua. Per la seva part, des del govern espanyol argumenten que les comunitats i ajuntaments ja tenen competències per regular aquest tipus d’ajuts.

Un mínim vital

Martínez recorda que, més enllà de les conseqüències de la pandèmia, l’accés a l’aigua és un dret humà reconegut por l’ONU fa deu anys, pel que resulta imprescindible que els talls de subministraments a persones en risc d’exclusió quedin prohibits per sempre. Sota cap concepte es poden permetre els talls, independentment de que el servei sigui públic, mixte o privat.

A l’estat espanyol, segons l’Institut Nacional d’Estadística, els ciutadans consumeixen una mitja de 136 l. d’aigua per persona i dia. Una xifra lleugerament superior al mínim vital establert per l’ONU, 100 l. per persona i dia. Babiano considera que aquest podria ser un bon moment per atendre les recomenacions de l’organisme internacional i establir una cobertura bàsica que permeti que totes les persones puguin tenir accés a l’aigua potable. Un exemple de protecció social es Andalusia. Allí, l’anterior executiu va aprovar una disposició en que es reconeixia l’accés a l’aigua com un dret humà i es garantia un mínim vital assegurat per als ciutadans.

Babiano reconeix que, degut a les necessitats de la pandèmia, s’ha passat del tot a res amb una legislació que ha fet inquietar la patronal, ja que ha pogut haver casos de persones que, sense necessitar l’ajut, s’han aprofitat de l’escut social. En qualsevol cas, l’expert reconeix que la pandèmia seguirà allí i per això cal començar a legislar per establir aquell mínimo vital a nivell estatal, de tal forma que se separi el gra de la palla aconseguint que ningú s’aprofiti d’aquest ajut social.

Veure font: https://www.publico.es/sociedad/segunda-ola-coronavirus-vuelve-poner-mesa-acceso-agua-derecho-humano.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=social&utm_campaign=web

Les associacions de veïns, molestes amb l’Ajuntament d’Igualada per irregularitats i la cancel·lació de la Comissió de l’Aigua

Les associacions de veïns de la ciutat han fet arribar cartes de queixa al regidor del govern municipal Miquel Vives, arran de les últimes decisions respecte l’anomenada Comissió de l’Aigua, oficialment Comissió Informativa de la Municipalització del Servei d’Aigua a Igualada. Aquest organisme estava integrat per tècnics, polítics i representants de les associacions de veïns i altres entitats, per tal de debatre sobre el model de gestió de l’aigua potable a la ciutat.

Les associacions dels barris de Sesoliveres, Xauxa, Poble Sec i Montserrat, que eren a la Comissió en representació dels respectius districtes de la ciutat i també de les associacions del Pla de la Massa, Sta. Caterina, Barri de les Flors i St. Crist, perquè només era permesa la presència d’una entitat per cada districte, estan força decebudes per la decisió unilateral del regidor Miquel Vives de desfer la comissió. Val a dir que les entitats veïnals de Fàtima i les Comes no es van presentar mai als plenaris d’aquest organisme municipal.

En les cartes, molt similars totes elles, s’exposa que hem participat amb el convenciment que un tema tan important com la gestió de l’aigua de les pròximes dècades requereix l’opinió dels ciutadans, però després de quatre reunions, ens hem trobat amb una sèrie de circumstàncies que demostren que realment no s’ha tingut en compte la nostra opinió, i el fet de trobar-nos amb diverses irregularitats durant aquest procés creiem que no ha ajudat al bon funcionament d’aquesta comissió.

Bàsicament, els veïns es queixen de que no hi ha hagut un calendari detallat, deficiències en el procés d’informació, imparcialitat de l’assessorament rebut, i la pròpia cancel·lació sobtada de la comissió.

Per als veïns de la ciutat ens hem trobat amb convocatòries de quatre i cinc dies abans de la data prevista fent que haguéssim d’estar sempre disponibles a l’espera de la convocatòria a l’últim moment. Al mateix temps, constaten que l’entrega d’informació ha estat justa i a vegades entregades amb retard, fet que suposava no disposar del temps suficient per poder examinar-la i analitzar-ne el contingut tal com es va acordar.

Els representants de les entitats veïnals van conèixer que els tècnics de l’Ajuntament comptaran amb l’assessorament dels senyors Joan Perdigó, Àlvar Garola i Josep Narcís. Però al mateix temps se’ns denega l’acompanyament del nostre assessor dins d’aquesta comissió tot i que s’ha demanat en reiterades ocasions, deixant de banda la importància que per nosaltres això suposaria per poder entendre encara més tot aquest procés. Per als representant aquesta circumstància fa que, dins de la nostra ignorància, només puguem imaginar-nos que la feina que s’està fent dins d’aquesta comissió és transparent i nítida, però arran dels comunicats a la premsa dels darrers dies, posant en dubte la imparcialitat d’alguns dels assessors, ens fa pensar que la transparència d’aquest procés queda en entredit, ja que alguns d’aquests podrien ser part interessada.

Els signants de les cartes van demanar explicacions al regidor Miquel Vives per aquests fets en l’última reunió del 29 de setembre, obtenint com a resposta que el fet que aquests assessors hagin participat en altres debats de remunicipalització en benefici de la contractació privada cap Agbar era pura coincidència. Expressen també el seu malestar que, sense previ avís, es desfés la Comissió de forma definitiva, al·legant que havien transcorregut els sis mesos de termini per elaborar la memòria de l’estudi de la Comissió. Tenim la sensació que hem anat a perdre el temps i amb el convenciment que tot aquest procés es podia haver informat, planificat i exposat molt millor, diuen els veïns.

Les associacions demanen que, en el futur, es corregeixin aquests errors per poder fer de la nostra participació una eina més eficient per donar legitimitat al procés participatiu de la ciutadania del nostre barri, i desitgen que es pugui restablir aquest procés participatiu com més aviat millor amb la garantia d’una participació ciutadana real i amb la certesa que les nostres demandes seran escoltades.

Veure font: https://veuanoia.cat/les-associacions-de-veins-molestes-amb-lajuntament-per-irregularitats-i-la-cancellacio-de-la-comissio-de-laigua/

Ja n’hi ha prou: s’ha d’acabar amb la mercantilització dels serveis públics

Sis experts independents de l’ONU, actuals i ex-Relators Especials de drets humans, adverteixen que prendre-se’ls seriosament requereix abandonar la idea de que els estats passin a un segon pla respecte dels ens privat

La pandemia de COVID-19 ha exposat les nefastes conseqüències de dècades de privatització i mercantilització. D’un dia per altre, vam veure hospitals desbordats, personal sanitari sense equip de protecció, geriàtrics convertits en morgues, esperes de setmanes per a accedir a les proves i escoles que s’esforcen per a connectar amb infants confinats a casa seva. Durant tot aquest temps, s’instava la gent a quedar-se a casa, quan en realitat molts no tenien una vivenda adequada ni accés a l’aigua i sanejament, ni protecció social.

Necessitem un canvi radical de direcció. Dècades de transferir la provisió de bens i serveis socials a ens privats ha resultat, sovint, en ineficiència, corrupció, disminució de la qualitat, augment dels costos i el conseqüent endeutament de les llars. Els pobres han estat marginats i s’ha menystingut el valor social de necessitats bàsiques com la vivenda i l’aigua.

Va haver una espurna d’esperança quan de repent en mig de la crisi, la gent va començar a reconèixer la centralitat dels serveis públics per al funcionament de la societat. El que aquesta pandèmia va revelar és que hi ha bens i serveis que han de ser col·locat fora de les lleis del mercat, va resumir el president francés Macron. Però més enllà de les declaracions polítiques, hi ha indicis preocupants de que això no ha estat més que retòrica.

Mirin el que succeix amb l’aigua, un be encara més vital ara quan rentar-se les mans és la millor manera de protegir-se del virus. Al voltant de 4.000 milions de persones al mon experimenten una greu escassetat d’aigua durant almenys un mes de l’any. És el cas, per exemple, de la província xilena de Petorca degut a l’ús excessiu d’aigua per part de les empreses d’avocats que operen a la zona. Quan el Ministeri de Salut va decidir augmentar l’assignació diaria d’aigua a 100 litres per persona, només vuit dies després va revocar la decisió, posant els interessos de les empreses privades per sobre dels drets de la seva població.

Amb la mercantilització de bens i serveis públics, els governs no estan complint les seves obligacions en matèria de drets humans. Els titolars de drets es transformen en clients d’empreses privades que només busquen la maximització dels beneficis i que rendeixen comptes només als seus accionistes. Això afecta les nostres democràcies, incrementa les desigualtats i genera una segregació social insostenible.

Soms sis experts independents de les Nacions Unides, actuals i antics Relators Especials de drets humans. En aquesta capacitat volem compartir aquest missatge: prendre’s seriosament els drets humans requereix abandonar la idea de que els estats passin a un segon pla en relació als ens privats. Calen alternatives. Ha arribat el moment de dir-ho alt i clar: la mercantilització de la salut, l’educació, la vivenda, l’aigua, el sanejament i altres bens i serveis relacionats amb els drets humans exclou als més pobres i pot donar lloc a violacions dels drets humans.

Les obligacions de drets humans no cessen per als estats quan deleguen bens i serveis bàsics en empreses privades i en el mercat, menys quan ho fan en condicions que erosionen la satisfacció de drets i els mitjans de vida de moltes persones. Tanmateix, cal que les organitzacions multilaterals, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, deixin d’imposar als països la privatització dels serveis públics.

Fem una crida també a tots els que estan compromesos amb els drets humans per a que comencin a abordar les conseqüències de la privatització. Així com algunes organitzacions de drets humans han començat a alertar sobre la necessitat de sistemes fiscals justos, és hora de buscar que els responsables de les conseqüències nefastes de la privatització rendeixin comptes. Els drets humans poden ajudar a articular el tipus de bens i serveis públics que volem: participatius, transparents, sostenibles, responsables, no discriminatoris i que serveixin al be comú.

Estem en una emergència. Probablement aquesta pandèmia serà la primera d’una sèrie de grans crisi que ens esperen, encapçalada per l’emergència climàtica. Ens acostem a la commemoració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, immersos en una recessió econòmica sense precedents des de la Gran Depresió. S’espera que la crisis de COVID-19 empenyi a altres 176 milions de persones cap a la pobresa. Cadascuna d’elles pot veure violats els seus drets humans a menys que es produeixi un canvi dràstic de model i s’inverteixi en serveis públics de qualitat. No hi ha normalitat a la que tornar.

Veure font: https://elpais.com/planeta-futuro/2020-10-13/ya-basta-se-debe-terminar-con-la-mercantilizacion-de-los-servicios-publicos.html?ssm=TW_CC

Comença a caminar la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea

CUP, En Comú, JuntsxRiV, Podem, PSC i l’Associació de Veïns Aigua és Vida per tot Riells i Viabrea han entrat una intància per posar fi a les irregularitats actuals

La Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea ha començat a caminar amb la presentació d’un escrit a l’Ajuntament d’aquest municipi del Baix Montseny, a cavall entre les comarques de la Selva i el Vallès Oriental. En aquest escrit, que han signat persones en representació de CUP, En Comú, JuntsxRiV, Podem, PSC i l’Associació de Veïns Aigua és Vida per tot Riells i Viabrea, s’exposa que el dia 23 de setembre d’enguany es va iniciar un procés per constituir una Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea, que fins el dia d’avui compta amb la participació de diversos grups polítics i entitats veïnals del municipi, així com nombroses persones a títol individual.

Els impulsors han aportat un resum de motius per defensar l’aigua pública en el municipi destacant que l’aigua és un bé comú i no pas una mercaderia. Assenyalen tanmateix que l’empresa que la gestiona (fa més de 30 anys sense contracte) s’ha adjudicat un benefici net, després que li paguem totes les despeses, d’un 16% sobre el total de despesa. És a dir, com més despesa més benefici.

Consideren que les instal·lacions són deficients i només s’han fet nyaps per sortir del pas, perdent 40 litres de cada 100. Remarquen també que s’han deixat de fer servir els pous del terme municipal creant dependència dels pous de l’empresa a La Batllòria, amb major despesa de la captació i impulsió.

Els representants dels partits i entitats veïnals es queixen que els talls d’aigua són cada dos per tres, amb les repercussions en electrodomèstics i la qualitat i que la tarifa actual, unilateral, bonifica als grans consumidors al tenir un segon tram il·limitat.

Cànon i qualitat de l’aigua

En el resum de greuges que han fet saber en un comunicat s’assenyala el fet que l’empresa no ha pagat puntualment, i creiem que no paga, el cànon de l’ACA que ens cobra, a nosaltres sí, un trimestre darrera l’altre. En aquest sentit, AAT fa servir, recorden, recursos municipals per desenvolupar el seu negoci sense compensar els usuaris per la seva utilització (canonades i dipòsits). En termes econòmics s’assegura que no paga, que sapiguem, taxes per utilització de via pública en una activitat privada amb un important benefici econòmic.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua diuen que deixa molt que desitjar. Només s’aporta clor sense cap altre tractament per eliminar ferro, manganès i altres components. En el comunicat també es diu que no hi ha control del govern municipal, ni ciutadà, sobre els ingressos, la despesa, ni la gestió tècnica del servei.

Explicacions clares

L’escrit conclou sol·licitant que l’equip de govern local expliqui clarament, i per escrit, les seves intencions en la propera comissió d’estudi –abans d’acordar-ne la seva creació- i els convoqui, properament, a una reunió conjunta per concretar les accions que calguin i el calendari necessari per posar fi a la irregularitat actual que només beneficia interessos privats per damunt dels interessos de la ciutadania del nostre poble.

La Taula disposarà d’un blog i una pàgina de faceboock on s’anirà compartint tota la informació possible sobre el servei d’aigua, en mans privades fa més de 30 anys, així com les propostes i actuacions que es portin a terme per defensar-ne la seva gestió pública tan aviat com sigui possible.  

A més, es posa en marxa un canal d’informació de whatsapp al que es podran afegir les persones que ho sol·licitin. Tenim clar que hi ha dificultats, però cada dificultat i obstacle es pot salvar d’una manera o altra si hi ha una ferma voluntat de superar-les, afirmen les persones que han presentat aquesta instància adreçada a l’equip de govern municipal.

Veure font: https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/15323/comenca-caminar-taula-aigua-publica-riells-viabrea#.X4sJlwNfj30.twitter

El Govern espanyol deixa finalment la prohibició de tallar llum i aigua fora de la pròrroga de l'”escut social”

L’Executiu aprovarà aquest dimarts al Consell de Ministres l’ampliació del bo social elèctric als ciutadans que hagin quedat en situació de vulnerabilitat durant la pandèmia, així com la prohibició de desnonar. Unides Podems reconeix haver insistit al seu soci de coalició els darrers dies per a convèncer-lo d’impedir els talls de subministraments

La prohibició de tallar llum, gas i aigua als consumidors més vulnerables quedarà fora de l’extensió de l’escut social que el Govern espanyol vol aprovar aquest dimarts al Consell de Ministres. L’Executiu de coalició allargarà la prohibició de desnonar i altres dues mesures fins al 31 de gener, fent coincidir els temps de pròrroga d’aquest paquet de protecció social amb la pròrroga dels ERTO.

Les converses dins del Govern espanyol sobre la seva possible inclusió en aquesta pròrroga han tingut lloc fins aquest dimarts. Va ser una de les principals reivindicacions d’Unides Podem en aqulles primeres etapes de la lluita contra la pandèmia del coronavirus; va ser prorrogada el juliol, juntament amb altres mesures de l’anomenat escut social, i avui des de la formació d’Iglesias no amaguen la seva decepció perquè no segueix vigent.

Afirmen que han intentat fins al darrer moment incloure aquesta mesura al reial decret que veurà la llum aquest dimarts, si be al final no ha estat possible. No obstant, expliquen que sí s’ha aconseguit pactar una mesura intermèdia, que passa per permetre l’accés al bo social elèctric als ciutadans que han quedat en situació de vulnerabilitat des que es va iniciar la pandèmia.

La suspensió del tall de subministraments va ser aprovada al Consell de Ministres el 17 de març, dos dies després que entrés en vigor la declaració de l’estat d’alarma, i deixarà d’aplicar-se a partir del 1 d’octubre. Només entre març i maig es van beneficiar d’aquesta mesura prop de 200.000 llars.

La solución intermèdia -en paraules del partit d’Iglesias-, arriba després de vèries jornades de discusió i debat entre els representants del PSOE i Unides Podems al Govern sobre com articular aquesta pròrroga de l’escut social. L’Executiu, en contra del que pretenia Unides Podems, tampoc inclourà la pròrroga dels préste cs hipotecaris i no hipotecaris.

Les diferències a l’Executiu de coalició sobre quines mesures prioritzar no agafen de sorpresa, si be il·lustren un nou pols entre la Vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030, en mans d’Iglesias, la Vicepresidència d’Economia i el Ministeri d’Hisenda, en mans de Calviño i Montero, respectivament.

Amb tot, el desenllaç no agafa de sorpresa; a l’inici de setembre, la vicepresidenta quarta, Ribera, ja va avançar que l’Executiu no preveia allargar la prohibició de talls en serveis essencials, ni tampoc la renovació automàtica del bo social elèctric. Tot i això, les xifres de contagis han seguit empitjorant durant aquest mes -en particular a Madrid-, amb el seu corresponent impacte a l’economia, i des del 1 d’octubre tornarà a ser possible tallar subministraments a les llars més vulnerables.

Veure font: https://www.publico.es/politica/coronavirus-gobierno-deja-prohibicion-cortar-luz-agua-fuera-prorroga-escudo-social-2021.html

La factura de l’aigua

Eulàlia Reguant: Generem les eines de control públic i popular que assegurin que l’aigua és d’accés universal

Fa 10 anys, l’any 2010 l’Assemblea de les Nacions Unides va reconèixer l’aigua i el sanejament com un dret humà. Tot i això, el model de gestió imperant a Catalunya, amb honroses excepcions, es basa en una gestió privada i mercantil. Aquesta setmana hem vist, de nou, una de les conseqüències d’haver mercantilitzat un dret humà com l’aigua.

Quan es va decretar l’Estat d’alarma, i el confinament obligatori, ara ja fa pràcticament mig any, una de les primeres alertes que es van activar van ser els sobrecostos dels subministraments bàsics. Els problemes per pagar la factura de l’aigua, però, no eren nous. I sobretot, el que no és nou és veure com les empreses de subministrament d’aigua tallen l’aigua a famílies, no liquiden el deute a totes aquelles famílies que no poden pagar la factura, mentre a cada compte de resultats obtenen beneficises candalosos.

Algunes xifres per clarificar-ho. De 2008 a 2015 la tarifa de l’aigua ha pujat més d’un 61%, mentre l’empresa executava talls d’aigua indiscriminats i per motius econòmics a més de 75.000 famílies. L’aprovació de la Llei 24/2015 com a fruit d’un treball intens dels moviments socials i populars que buscava impedir els talls dels subministraments bàsics a famílies en situació de vulnerabilitat, ha provocat que els talls d’aigua hagin disminuït, però això no impedeix que s’hagin generat deutes i d’altres conseqüències per a les famílies. El 2016, Agbar no havia liquiditat el deute de més de 16.000 factures de famílies que no podien pagar. En aquest sentit, aquí caldria sumar i tenir en compte, totes les factures que durant l’estat d’alarma moltes famílies vulnerables no han pogut pagar. L’empresa Agbar-Suez va facturar més de 2.300 milions d’euros el 2018 només fent negoci amb l’aigua. De manera que Agbar va obtenir un benefici de 29 milions d’euros aquell any, un 38% més que l’anterior.

En aquest marc, és on hem conegut aquesta setmana, la pràctica d’Agbar i Sorea, com a mínim, de comptabilitzar de cop l’augment, evident, de consum d’aigua després d’haver passat tres mesos confinats, provocant augments en la factura espectaculars i per tant, generant encara més vulnerabilitat a moltes famílies. Agbar ha actuat com el que és: una empresa privada que fa negoci i especula amb l’aigua.

Però una de les coses que s’ha fet evident aquesta setmana, és que el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social que Abgar va engegar fa un any i mig era una pantomima per rentar-se la cara davant del moviment creixent que reclama i reivindica la municipalització de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i en concret, a la ciutat de Barcelona. Sindicalistes, representants del moviment veïnal i membres del Govern de la Generalitat es van prestar a aquesta operació de màrqueting. I aquesta setmana, on eren? La foto de la vergonya que que es va fer pública el gener de 2019 s’ha confirmat com a inútil i hipòcrita.

Davant d’això, la millor i única resposta possible a qui busca qualsevol escletxa per preservar els seus privilegis i el seu negoci a costa d’un bé comú i col·lectiu, és anar de cara i tirar pel dret.

Si l’aigua cau, tot floreix deia Manuel de Pedrolo. I ho deia perquè l’aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per a la vida. La sobirania, és a dir, la capacitat de decisió i gestió de recursos i drets d’una comunitat, no és una qüestió negociable. Per la sobirania i per posar el centre de decisió a prop de la gent, municipalitzem l’aigua a tots els municipis, i generem les eines, les de veritat, de control públic i popular que assegurin que l’aigua és d’accés universal i es garanteix com a bé comú.

Veure font: https://www.naciodigital.cat/opinio/22000/factura/aigua

Les entitats a favor de la municipalització de l’aigua a Igualada acusen l’Ajuntament de manca democràtica i de transparència

En roda de premsa, les entitats d’Aigua és vida, CCOO i la PAH acusen a l’Ajuntament d’Igualada de manca democràtica i transparència en el procés iniciat a través de la Comissió d’Estudi del servei d’aigua engegada el passat mes de gener. Segons expliquen les entitats, les actes oficials de la Comissió d’Estudi revelen que ha estat l’Ajuntament, i no la Comissió d’Estudi, qui ha decidit a dit quins assessors externs seran els encarregats per elaborar la memòria justificativa pel procés de municipalització del servei d’aigua, motiu pel qual assenyalen que l’Ajuntament d’Igualada no està respectant els criteris democràtics de la Comissió d’Estudi. En aquest sentit, afegeixen que els assessors externs escollits per l’ajuntament d’Igualada no són imparcials, ja que no només algun d’ells defensa vehementment la gestió públic-privada, sinó que dos d’ells han col·laborat i treballat directament per a Agbar, l’empresa privada que gestiona Aigua de Rigat a Igualada i la Conca d’Òdena.

A banda, les entitats d’Aigua és vida, CCOO i la PAH consideren que el govern de l’Ajuntament d’Igualada està actuant amb total opacitat, no respectant la transparència necessària en el procés democràtic de la Comissió d’Estudi. En aquest sentit, les entitats denuncien que les associacions de veïns, en representació de la ciutadania, no reben la informació a temps, el que impossibilita la seva anàlisi i limita la seva participació, a banda que l’Ajuntament aporta informació desactualitzada a les reunions de la Comissió d’Estudi. Igualment, recorden que les associacions de veïns tampoc poden portar assessors que els puguin guiar, motiu pel qual es troben davant d’unes comissions en les que es limita la seva participació democràtica en escoltar i acceptar el que proposa el govern.

La Comissió d’Estudi ha d’escollir els assessors

Davant la manca de participació democràtica i de transparència per part del govern a l’hora d’escollir els assessors externs, Aigua és Vida, la PAH i CCOO exigeixen a l’Ajuntament d’Igualada que sigui la mateixa Comissió d’Estudi que consensuï escollir els assessors externs. Segons les entitats, l’expertesa de la que ha fet gala el govern per avalar els assessors no és motiu d’imparcialitat i els seus currículums en són mostra. És per aquest motiu, i amb l’objectiu d’assegurar un procés el més imparcial possible, que les tres entitats defensores de la gestió pública demanen que sigui la mateixa Comissió d’Estudi la que cerqui consensuadament la manera de cercar els assessors externs evitant que siguin els assessors d’Agbar els encarregats d’elaborar la memòria de la Comissió d’Estudi que legitimarà la gestió pública o la privada.

Igualment, Aigua és vida, CCOO i la PAH insten als grups municipals d’ERC Igualada, Igualada Som-hi i Poble Actiu que en tant que firmants del Pacte Social i Institucional per a la gestió pública de l’aigua a Igualada al maig del 2019, actuïn a favor de les nostres exigències per tal de preservar la transparència i els criteris democràtics necessaris en un procés tan important per a la ciutat com és el de la Comissió d’Estudi del servei d’aigua.

Veure font: https://veuanoia.cat/les-entitats-a-favor-de-la-municipalitzacio-de-laigua-a-igualada-acusen-a-lajuntament-de-manca-democratica-i-de-transparencia/