Els partits de Manresa es comprometen a no fer partidisme amb el preu de l’aigua

El ple municipal s’adhereix al pacte social que proposa l’empresa pública d’aigües

Article publicat originalment a Regió7 el 21 de març de 2024

L’Ajuntament de Manresa s’ha adherit al Pacte Social de l’Aigua amb el qual l’empresa pública Aigües de Manresa demana als polítics que no utilitzin l’aprovació de les tarifes com a moneda de canvi.

Aigües de Manresa es troba immersa «en un cercle viciós de debilitament». Ho diu el Pacte Social de l’Aigua amb el qual es vol alinear els ajuntaments dels disset municipis als quals dona servei per tal de fer front a la situació i proporcionar un nou impuls a la gestió pública de l’aigua.

Les causes del cercle viciós de debilitament en el qual ha entrat la companyia, segons detalla el mateix pacte, són els anys transcorreguts amb augments tarifaris per sota de l’increment dels costos, l’increment dels preus energètics i dels materials i productes de tractament i els nous requeriments mediambientals que incrementen les necessitats de recursos i costos sobre la vigilància de l’aigua.

En paral·lel, estem assistint a l’episodi de sequera més greu dels darrers cent anys, fruit de l’emergència climàtica que està experimentant el planeta. Entre els compromisos que contempla el pacte hi ha «protegir econòmica i socialment el servei per tal de poder assegurar la continuïtat de l’empresa» i un molt significatiu «no utilitzar la gestió pública de l’aigua, especialment pel que fa a l’aprovació de les tarifes, com a moneda de canvi».

El Ter agonitza per la reducció dels cabals ecològics mínims

La Generalitat ha rebaixat el cabal del riu gironí per sota del llindar que garanteix la supervivència de la biodiversitat

Notícia publicada originalment al Diari Ara el 15/02/2024

En molts rius i rieres de Catalunya, al llarg del seu curs natural des de les muntanyes fins al mar, fa mesos que cada vegada hi baixa menys aigua, amb alguns trams estancats, corrents minsos o segments totalment secs. S’eixuguen per l’evident falta de pluges que haurien de nodrir les capçaleres, però sobretot perquè, en temps de sequera extrema, la demanda del consum humà per abastir les necessitats de la població és superior a la capacitat dels cursos fluvials de regenerar-se.

Si baixa tan poca aigua, els peixos moren, els ecosistemes es malmeten i la supervivència de la biodiversitat es posa en perill. Per això, cada conca fluvial té, per llei, un cabal ecològic mínim que les captacions humanes no poden rebaixar. Ara bé, en la urgència de les fases d’alerta i emergència per sequera, la Generalitat de Catalunya s’ha vist obligada a depassar aquests topalls i reduir notablement els litres per segon que alimenten la fauna i la flora hídrica.

A les comarques gironines, arran de l’acord del Govern del 16 de gener, al riu Ter, des del Pasteral fins a la Gola, està permès estirar aigua de manera progressiva fins a deixar el riu a 600 l/s, malgrat que el manteniment ecològic fixat hauria de ser de 5.500 l/s en situació de normalitat. És a dir, és nou cops inferior al cabal mínim fixat. I a la Muga, que des de Pont de Molins fins al mar hauria de baixar a 1.200 l/s, s’ha reduït dràsticament el cabal fins als 40 l/s. Són 300 cops menys. Entitats ecologistes critiquen durament aquesta gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i demanen fer compatible l’aprovisionament de l’aigua de boca dels ciutadans amb el manteniment de la biodiversitat.

El Ter, sobreexplotat per Barcelona i la Costa Brava

Les reivindicacions pel manteniment del cabal mínim al Ter són una lluita ecologista històrica a les comarques gironines, des de la construcció de la presa de Sau i Susqueda, que desvia part del recurs a l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del 2017, aquest traspàs d’aigua s’ha contingut i el 2023 la transferència cap a la capital ha estat de 95.000 milions de litres d’aigua, la xifra més baixa de la història. Però és igualment important per contribuir a l’estrès hídric del riu en el seu pas per la demarcació de Girona, tenint en compte la poca precipitació acumulada d’aquest any.

“No creiem en els topalls que marca la llei perquè l’ACA sempre els ha anat incomplint; és més aviat un tema més de criteris i prioritats, perquè s’ha fet créixer una gran ciutat [Barcelona] en un lloc sense prou aigua per a tanta gent sense pensar com condicionaria l’entorn”, diu Pau Masramon, de la plataforma Aigua és Vida de Girona. I continua: “Amb aquesta reducció de cabals, s’estan extingint moltes espècies, algunes en perill d’extinció, quan el riu encara no s’ha refet de la sequera del 2008; és dramàtic, un certificat de defunció anunciada, sense fer demagògia ni ganes de dir-la grossa”. Els ecologistes gironins denuncien que, entre Pedret i Sarrià de Ter, així com després de la presa del Pasteral, el Ter ja presenta els primers símptomes d’estancament.

Per a Aigua és Vida, però, el transvasament cap a Barcelona no és l’únic perill que amenaça la supervivència del Ter, ja que, en el seu pas per Girona, el riu no només ha d’abastir la capital gironina i els seus voltants, sinó també les necessitats dels pobles de la Costa Brava, amb una alta demanda d’aigua pel turisme d’estiu. Així ho estipula el conveni signat entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava (CCB), que acorda fer un ús compartit del recurs. Des del 2012, aquest conveni permet extraure entre les dues administracions 1.380 l/s del riu, una xifra que supera en un 40% el topall de 1.000 l/s establert per la llei del Ter del 1958. “El cabal està per sota de la garantia i el volum d’extracció per sobre de la llei. Necessitem que es revoquin les concessions, no que es mantinguin o se’n donin de noves”, afirma Masramon.

Els rius, les artèries del medi natural

Sense aigua als rius es perden els ecosistemes de fauna i flora que habiten en el medi hidrològic, així com els boscos i arbres de ribera. “Hem corroborat amb molts estudis que, com més es redueix o s’asseca artificialment el cabal d’un riu, menys composició i abundància d’invertebrats o peixos autòctons com la bagra, el barb de muntanya, l’anguila o la truita sobreviuen”, explica Emili Garcia Berthou, catedràtic de ciències ambientals de la Universitat de Girona. “Sabem que, com que els humans estirem molta aigua del riu, ara mateix molts trams tenen menys aigua del compte i això altera directament la colonització de les espècies a l’ecosistema”, certifica. “Un riu és un corredor de vida, una part importantíssima de l’ecosistema, i si s’empobreixen la nostra qualitat de vida baixa, ja que els ecosistemes no són només els ocells i les plantes, sinó que les persones també en formem part”, conclou Masramon.

Per intentar mitigar els efectes de la reducció forçada dels cabals per l’emergència de sequera, l’ACA, dos cops a la setmana durant sis hores, augmenta el ritme d’alliberament d’aigua dels embassaments, per fer créixer el flux dels rius 300 litres per segon.

Denúncia contra la Generalitat

Arran de la situació crítica a les conques fluvials catalanes, Ecologistes de Catalunya ha denunciat la Generalitat de Catalunya davant de la Fiscalia per un presumpte delicte contra el medi ambient. “L’acord del Govern del 16 de gener afirma que la reducció de cabals no ha de repercutir en la biodiversitat, però tenim proves infal·libles que, amb els topalls que han aprovat, hi ha trams secs que evidencien l’incompliment d’aquesta premissa”, afirma Joan Vázquez, president dels Ecologistes de Catalunya. “En el cas extrem d’una sequera molt prolongada es poden retallar cabals, però mai eliminar la vida biològica tal com s’està fent”, certifica.

Els ecologistes consideren que, després de la necessitat d’abastir l’aigua de boca, la segona prioritat ha de ser mantenir l’ecosistema dels rius, per davant de l’activitat econòmica dels sectors que necessiten aigua per produir. “És un disbarat, cal planificar amb temps la gestió hidrològica per no arribar a tenir una demanda superior del recurs disponible; cal reduir consums a la indústria i el turisme, amb reducció de l’activitat o tancament temporal i compensacions econòmiques, tal com es va fer, per exemple, amb la covid. La situació és igual de greu”, argumenta Vázquez.

Amb el manteniment dels cabals ecològics dels rius com a lema principal, a primers d’abril, les 34 entitats d’arreu de Catalunya que es reuneixen periòdicament en les cimeres socials per la sequera han convocat una manifestació a Girona que preveuen multitudinària.


La Muga, “tocada de mort”

Si la reducció de cabals al Ter ja és considerable, el cas de la Muga és especialment dramàtic, ja que ha patit una disminució dràstica del 96% del corrent, de 1.200 a 40 l/s en diferents successions. Segons la plataforma Iaeden – Salvem l’Empordà, un quart dels trams del riu després de l’embassament de Darnius-Boadella estan totalment secs: “Abans de la reducció, els límits per segon ja eren insuficients per a l’ecosistema fluvial, però ara ja és l’estocada de mort definitiva: el 25% del riu és sec, es perd la connectivitat en les diferents basses i la fauna es queda atrapada”, alerta Arnau Lagresa, portaveu de l’entitat. I afegeix: “Si no s’hi posa solucions, les conseqüències seran irrecuperables, ja que per recuperar l’ecosistema no és tan fàcil com que torni a ploure, hi ha índexs de qualitat de flora i fauna que no rebroten”.

Lagresa també assenyala que, si la Muga baixa tan seca, no s’infiltra prou aigua en els pous subterranis i l’aigua de mar guanya terreny per avançar terra endins: “Com que tenim els aqüífers de la costa cada vegada més buits, l’aigua de mar entra i salinitza aquestes reserves imprescindibles”, manifesta. Per als ecologistes empordanesos, també cal posar la preservació del medi ambient per damunt dels interessos econòmics de l’Alt Empordà: “No pot ser que continuem apostant pel turisme o per empreses del sector carni que, amb uns 500.000 porcs censats, consumeixen el doble d’aigua que tota la població de la comarca”, conclou Lagresa.

Annelies Broekman, investigadora: “Deberemos consumir menos agua y preservar los ríos y los acuíferos”

Annelies Broekman lleva toda su vida pensando en el agua. Es doctora en Agronomía e investigadora del CREAF, especialista en políticas de gestión del agua y miembro de la Fundación por una Nueva Cultura del Agua.

¿Nos quedaremos sin agua? Dependerá de las decisiones que tomemos. No soy optimista, pero tampoco pesimita: construir un mejor sistema de abastecimiento es posible.

¿Y qué decisiones se deberían tomar? Lo primero es darnos cuenta de que todo depende de cómo mantengamos la salud de los sistemas hidrológicos naturales: lagos, ríos, humedales, acuíferos. Si preservar la salud del medio natural es la prioridad, iremos bien.

¿Esto significa cambiar la lógica actual? Más de lo que podamos imaginar. El reto es lograr el bienestar de la ciudadanía sin destrozar los espacios naturales.

Pero si nos falta agua, ¿por qué tenemos que dejarla en el medio natural? Un ejemplo del porqué es el Mar Menor. Hemos usado su agua y ahora, lo que era un paraje lleno de caballitos de mar es una sopa verde. Una vivienda ahí ya no vale nada. Cuando veamos los impactos económicos de una naturaleza rota, reaccionaremos.

¿No nos podemos anticipar? Estaría bien, pero lo dudo. Los desastres naturales serán otro aviso que lo acelerará. No podemos conservar los edificios en zonas inundables. Los ríos deben recuperar su cauce, así se dará seguridad a los ciudadanos.

Para esto se requerirá un gran acuerdo. Sí, habrá que apostar por la calidad democrática. Si seguimos con las políticas de quién tiene más votos o quién grita más, no cambiaremos nada. Se debe fomentar el diálogo.

¿Nota que ya están cambiando las políticas de gestión del agua? El estado de los ríos ha mejorado, aunque todavía no se analizan lo suficiente los movimientos de los peces. Y la planificación de Catalunya es aceptable. Pero hay un montón de asignaturas pendientes.

¿Por ejemplo? Faltan inversiones. Y algo muy importante: el agua se debe tener en cuenta cuando se habla de urbanismo, agricultura, tecnología o economía. El centro de datos de Google en Barcelona supone un alto consumo de agua. Yo no digo que no se tuviera que sacar adelante. Sin embargo, sería interesante que abrieramos un debate en cada caso.

¿Propone poner límites? Sí, como se hace con la calidad del aire. A día de hoy, se habla demasiado de eficiencia. Pero necesitamos un marque que ponga un límite a la demanda de agua. Necesitamos el abastecimiento urbano, la agricultura y la industria, pero sin cargarnos el medio ambiente. Y no solo hablo de preservar el caudal de los ríos.

¿También los acuíferos? Tenemos parkings de cemento encima de masas de agua subterránea, que impiden que el agua se filtre. Todo esto hay que estudiarlo bien.

Con la actual sequía, ¿hemos descubierto que podíamos vivir con menos agua? No podemos reducir el consumo urbano mucho más, solo en ciertos pueblos con problemas, muchos de ellos turísticos o con urbanizaciones. La sequía puede servir para hacer mejor las cosas, por ejemplo resolver fugas, pero algunos de los usos no se pueden reducir más.

En el campo, ¿la clave será el riego gota a gota? Sobre todo, necesitan previsión de riego, es decir, saber con antelación lo que podrán regar, para no perder dinero. El gota a gota tiene trampa: si lo que se ahorra se usa para regar nuevos campos, solo servirá para ampliar la producción. Además, el gota a gota es muy caro. El riego a manta no siempre es desastroso.

¿Ah, no? El agua que se consume no se pierde: se filtra y vuelve a la tierra. El problema llega cuando el modelo agrícola es intensivo y esta agua se contamina de productos químicos.

¿Cambiará lo que cultivamos en Catalunya? Está por ver. Hay que romper una lanza en favor de la agricultura de secano, no lo cuidamos lo suficiente. Y no hablo de acabar con el regadío, ni mucho menos.

¿Y la ganadería? Depende del modelo por el que apostemos. No gasta la misma agua un rebaño de cabras en extensivo, que una granja de cerdos. El sector porcino evitó la despoblación rural. Pero ahora deberíamos analizar si queremos más cabras o más cerdos.

¿Nos salvará el agua regenerada? No. La clave es diversificar. Es un ingrediente más, muy eficaz en los tramos finales de los ríos siempre que no impidaque buena parte del agua llegue al mar. El Mediterráneo agoniza porque no le llega agua dulce.

¿En un futuro, trataremos directamente el agua que sale de las depuradoras? Sí, es posible. Pero ojo, porque esto encarece mucho el agua.

¿Y desalinizar? Desalinizar puede ser útil en ciertos puntos como Barcelona, que puede pagar el agua desalada. Pero tampoco lo podemos apostar todo a este recurso, muy caro y con mucho gasto energético. Las fuentes no convencionales funcionan cuando sustituyen usos naturales.

¿Qué quiere decir? Lo que ahorramos con esto, es agua que se debe quedar en los ríos y lagos. Estos recursos no pueden ser la excusa para consumir más agua.

¿Será más cara el agua? Sí, por narices. Ahora el coste ya está por encima de lo que debería ser. Si tenemos que depender de recursos no convecionales será más cara segurísimo.

¿Tienen sentido los depósitos de aguas grises?

En edificios de nueva construcción, sí.

La mitad de masas de agua en Catalunya estan contaminadas. ¿Cómo lo arreglamos? Dejando de contaminar. Solo con esto, el agua se recuperará en menos tiempo del que pensamos.

​El 36% dels municipis superen el consum màxim d’aigua del pla de sequera

L’ACA destaca que els municipis que aglutinen el 90% de la població de les conques internes compleixen les dotacions

Notícia publicada originàriament a Nació Digital el 21 de juny de 2023

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet públic finalment el consum detallat de cada municipi. Actualment, el 36% de les poblacions de les conques internes de Catalunya (CIC) estan incomplint les dotacions màximes establertes del pla de sequera –en la majoria de casos, 230 litres per habitant i dia-. Tot i això, els municipis que compleixen els llindars –el 56%- aglutinen el 90% de la població.

Qui incompleix les dotacions mensuals?

L’ACA ha publicat les dades mensuals de les dotacions per habitant i dia de tots els municipis de les conques internes. Ho ha fet des del juny del 2022 –període en el qual es va activar el pla de sequera- fins al maig del 2023.

Per calcular el compliment o no de les dotacions cal tenir en compte l’estat de cada unitat hidrogràfica. En l’actualitat, n’hi ha onze –entre les quals el sistema Ter Llobregat- que estan en excepcionalitat, fet que limita a 230 litres per habitant i dia el consum màxim. Ara bé, en alguns casos –per exemple amb un sector potent industrial- aquesta xifra pot ser superior. De fet, cal tenir en compte que no es tracta del consum domèstic, sinó que inclou la resta de sectors.

L’incompliment o no de les dotacions està realitzada en funció dels tres darrers mesos, ja que hi ha municipis que entreguen les dades cada trimestre o bimensualment. Amb aquesta premissa, l’ACA calcula que en el 36% dels casos s’està incomplint el límit del pla de sequera. D’aquests casos, dos terços fan incompliments greus, segons Samuel Reyes, director de l’administració hidràulica. Tanmateix, si ens fixem en la població aquest volum d’incompliment es redueix al 9%. Es tracta bàsicament de municipis petits amb xarxes que s’abasten de fonts pròpies o que depenen de la pluviometria.

Els municipis que tenen dotacions per sota dels límits són el 56%. Hi ha Barcelona i les grans ciutats metropolitanes, fet que engloba un 90% de la població. De fet, l’ACA assenyala que les unitats vinculades als embassaments –amb xarxes supramunicipals- tenen les dades més positives. A l’àmbit metropolità, des d’inici d’any, el consum mitjà s’ha reduït en 13 litres (un 7%).

Expedients per manca de dades

El 8% dels municipis de les conques internes no han aportat dades de cap dels darrers tres mesos. Tot i representar només l’1% de la població, es tracta d’un incompliment flagrant del pla de sequera. En aquest sentit, Samuel Reyes ha explicat que s’ha obert una trentena d’expedients sancionadors a ajuntaments que no han presentat les dades requerides, sense especificar de quins es tracta.

L’única capital de comarca que sobrepassa el límit establert és Ripoll, amb 265 litres per habitant i dia. En el cas del sistema del Ter-Llobregat, que, entre d’altres, abasteix el municipi de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el passat mes de maig van sobrepassar el llindar de 230 litres algunes poblacions com Sant Esteve Sesrovires (394 litres), Matadepera (363) o Cubelles (325). És el cas també de municipis com Castellet i la Gornal (427), Vilobí del Penedès (421) o Pacs del Penedès (383).

D’altres poblacions, en aquest cas de costa i turístiques, que també es van situar molt per sobre de les dotacions fixades el mes de maig van ser Lloret de Mar (254), Port de la Selva (271) o Begur (324).

Tres unitats hidrogràfiques superen el màxim

Les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats hidrogràfiques, en funció de les fonts de subministrament. L’ACA decreta en cada cas en quin escenari del pla de sequera es troben i això determina el consum màxim per habitant i dia.

Amb les dades ponderades dels tres darrers mesos (març-maig 2023), hi ha tres unitats que superen en conjunt les dotacions. Dues són a les comarques gironines –l’Empordà i l’Aqüífer Fluvià – Muga- i el tercer és l’Anoia Gaià.

 1. Anoia Gaià (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 249 l/hab·dia | no compleix

 2. Aqüífer Carme Capellades (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada 209 l/hab·dia | compleix

 3. Aqüífer Fluvià – Muga (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 242 l/hab·dia | no compleix

 4. Aqüífer Plioquaternari Tarragona 
(normalitat, sense límit): no subministra les dades

 5. Aqüífer del Baix Ter (normalitat, sense límit): no subministra les dades

 6. Capçalera del Llobregat (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 7. Capçalera del Ter (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 206 l/hab·dia | compleix

 8. Consorci d’Agües de Tarragona (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 9. Embassament Darnius-Boadella (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 203 l/hab·dia | compleix

 10. Embassament del Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 199 l/hab·dia | compleix

11. Embassament Siurana – Riudecanyes (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 167 l/hab·dia | compleix

 12. Embassament del Ter-Girona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 214 l/hab·dia | compleix

13. Embassaments Ter- Llobregat-regió metropolitana de Barcelona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 175 l/hab·dia | compleix

 14. Empordà (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada 276 l/hab·dia | no compleix

15. Estany de Banyoles (normalitat, sense límit) | dotació ponderada: 228 l/hab·dia | compleix

 16. Mig Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 196 l/hab·dia | compleix

 17. Prades – Llaberia (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 148 l/hab·dia | compleix

 18. Serralada Transversal (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 223 l/hab·dia | compleix

La crisi de l’aigua a Catalunya

Article d’opinió de Lluís Basteiro, coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), publicat originalment a Veu Anoia el 7/4/2023

Quaranta-sis anys després de la cimera del Mar del Plata, a Argentina, la primera i única Conferència Mundial de l’Aigua de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), es torna a convocar al planeta, aquest cop a Nova York, per debatre sobre la situació de l’aigua al món. S’ha trigat molt entre cimera i cimera, símptoma de que, tot i que l’aigua és possiblement la baula més feble del canvi climàtic i de la degradació ambiental que vivim, no som prou conscients de la dimensió del problema. A tall d’exemple, resulta molt il·lustratiu d’aquesta inconsciència que, a casa nostra, els gran projectes tractors de país se segueixin centrant en activitats intensives en l’ús d’aigua, com seria el turisme.

L’aigua és un dret humà fonamental, reconegut com a tal per l’ONU des del 2010. Això implica que l’aigua ha de ser accessible per a tothom sense discriminació de cap tipus, i els usos personals i domèstics d’aigua, inclosa la higiene, han de tenir la màxima prioritat.

L’aigua no pot ser considerada com una mercaderia, i és per això que la seva gestió hauria de ser sempre pública. Malgrat això, a Catalunya, el 78% de la gestió de l’aigua d’abastament està en mans d’empreses privades, que cotitzen a la borsa i que tenen com a objectiu principal la retribució de dividends al seu accionariat.

Però no només s’han de prioritzar els usos domèstics; les polítiques de l’aigua també han de prioritzar els usos ambientals, per a garantir el bon estat ecològic de les masses d’aigua: rius, llacs, aiguamolls i aqüífers. Imprescindible per fer front a les crisis de contaminació, desforestació, desertificació, pèrdua de biodiversitat i canvi climàtic en curs.
Tot i això, a Catalunya encara estem lluny d’aconseguir d’aquest objectiu: els cabals ecològics dels rius constantment se sacrifiquen per a satisfer necessitats de la indústria i del turisme, en expandir els regadius en territoris tradicionalment de secà, o per seguir amb l’expansió urbanística a l’Àrea metropolitana de Barcelona, a la Costa Daurada i a la Costa Brava, com si l’oferta d’aigua fos infinita. Només des d’aquesta òptica obtusa es pot entendre que la indústria no rendeixi comptes i sigui responsable de l’ús que fa de l’aigua, com succeeix amb la indústria càrnica a Osona, on ha contaminat tots els aqüífers sense aturador.

La situació de sequera ens posa davant d’un mirall, tot i que sembla que preferim mirar al cel, amb l’esperança de que la pluja ens resolgui un problema que, en realitat, hem d’abordar des de la gestió de la demanda, limitant-la. No es tracta simplement de buscar noves fonts d’aigua, sinó que cal contenir decididament el consum de l’aigua i deixar de contaminar les nostres fonts d’aigua.

Així com diversificar mesures, incorporant l’aprofitament d’aigües pluvials i grises en origen, la recuperació d’aqüífers i pous, la reducció de les fuites a les xarxes, i la gestió forestal a les capçaleres dels rius. O reconduïm la política hídrica actual o ens aboquem a una fallida de la garantia d’abastament.

Pedro Arrojo, relator de l’ONU sobre l’aigua: “Per crear riquesa, enverinem pobles sencers”

El relator especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament denuncia que els governs no prioritzen l’accés a aigua potable, que s’ha deixat en mans del sector privat

Notícia publicada originàriament al portal de la CCMA el 25/03/2023

Al món hi ha 2.000 milions de persones sense accés a aigua potable i 4.000 milions més sense el sanejament bàsic. Són les xifres que té al cap Pedro Arrojo per fer la seva feina.

És el relator especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament i la seva és una de les veus que s’han sentit a la conferència sobre l’aigua que l’ONU ha organitzat a Nova York, de la qual n’ha sortit un pla amb 700 compromisos com a base per frenar aquesta crisi.

“Aquests 2.000 milions no són persones assedegades sense aigua en els seus entorns de vida, sinó que són persones brutalment empobrides que viuen al costat d’un riu contaminat o sobre un aqüífer contaminat”, explica en declaracions a TV3.

Arrojo alerta que la contaminació de rius i aqüífers és cada “cop més terrible”. I posa un exemple que esgarrifa: “Jo vaig ser fa poc en un país, que no puc citar perquè encara n’estic fent l’informe, on està reconegut oficialment que com a mínim el 30% de la població s’està enverinant amb metalls pesants de la mineria, els infants inclosos. Són 11 milions de persones en un sol país.”

Malgrat tot això, feia 50 anys que l’ONU no organitzava una conferència per parlar-ne. Per què s’han trigat cinc dècades? “Perquè l’ONU té una gran debilitat institucional en la gestió de l’aigua, no té cap cos que treballi en aquest tema i això ho ha aprofitat la iniciativa privada durant molts anys, de manera que els fòrums globals de l’aigua que s’organitzen cada tres anys, els organitza el lobby privat“, respon Arrojo.

En tot cas, celebra que s’hagi fet i, malgrat que no n’ha sortit un document amb decisions vinculants, posa l’accent en la capacitat que ha tingut la convocatòria per reunir els diferents actors implicats en la gestió de l’aigua.

“Normalment, quan es convoquen els fòrums, ho fa la iniciativa privada i els defensors de l’aigua organitzen un fòrum alternatiu”, explica. “En aquest cas, quan a l’estiu vaig parlar amb ells i els vaig explicar que es faria aquest fòrum, em van dir: ‘Doncs hem d’organitzar el fòrum alternatiu’. I jo els vaig dir: ‘No, aquest cop és l’ONU i crec que el que hem de fer és picar a la porta i dir aquí estem els defensors de l’aigua, volem participar i volem obrir un espai de debat’.”

Això ha permès parlar de l’aigua com a bé comú, més que no pas com un recurs econòmic per explotar com a negoci. En tot cas, segons Pedro Arrojo, “l’enorme pressió de l’interès privat” que hi ha no és l’únic factor que impedeix revertir les xifres que dèiem en començar –2.000 milions de persones sense aigua potable.

Un milió de pous il·legals a Espanya

També denuncia la manca d’iniciativa dels governs: “Sovint no posen els recursos econòmics ni estableixen que l’aigua de boca en qualitat i quantitat sigui, per exemple, prioritat davant la mineria. És a dir, es deixa que la mineria contamini l’aigua amb metalls pesants i s’enverini la gent; o es prioritza el regadiu i se sobreexploten els aqüífers. A Espanya no hi estem molt lluny, amb un milió de pous il·legals.”

En definitiva, afegeix, “parlar de drets humans no és parlar, és assumir que la prioritat és l’aigua potable per a tothom i el sanejament en condicions, sense deixar ningú enrere”.

Per Pedro Arrojo, això passa per dues claus. La primera, fer les paus amb els nostres rius i els nostres ecosistemes aquàtics”, afirma. “No podrem avançar en l’objectiu de donar aigua potable a aquests dos milions de persones si no recuperem l’enginyeria natural del cicle de l’aigua, el bon estat ecològic dels rius i els aqüífers, dels qual depèn la seva vida”, argumenta.

En segon lloc, defensa que cal “una governança democràtica de l’aigua entesa com un bé comú, accessible per a tothom, però no apropiable per a ningú”.

“Tenim un gran desafiament al món que s’agreuja amb les dinàmiques de crisi climàtica, que no canviaran l’essencial de la crisi de l’aigua però augmentaran els fenòmens extrems de sequera o inundacions”, conclou.

Restriccions d’aigua d’ús agrícola, industrial i lúdic i limitació del consum als municipis dels sistemes Ter-LLobregat i Muga-Fluvià a 230 litres per persona i dia

Notícia publicada originàriament el 28/02/2023 a La Vanguardia

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu limitar a partir de dijous l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants a causa de la sequera, que es restringirà a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). Així mateix, es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.

Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants.

El Consell d’Administració de l’ACA preveu aprovar aquest dimecres l’entrada en fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Ho ha avalat aquest dimarts el Govern després d’una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en què s’ha constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. Un cop l’ACA aprovi l’entrada en aquest escenari, els municipis en situació d’excepcionalitat seran 224, de 15 comarques, i un total de 5,9 milions d’habitants. El Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.

La Comissió de Sequera (integrada pels departaments de Presidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut) ha avalat les mesures en constatar que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius. En la Comissió s’ha abordat la proposta d’activar noves mesures i reforçar la coordinació des de tots els àmbits implicats. En aquest sentit, es preveu que aquest dimecres l’ACA aprovi l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga, que entrarà en vigor un cop s’hagi publicat al DOGC (previsiblement abans de 48 hores).

També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s’apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.

Activació de nous recursos

L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat prop de 70 hm3), i serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Al desembre, amb la fase d’alerta activada, ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m3/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.

També s’està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar entre els mesos de maig i juny és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon.

També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon.

Triplicar ajuts per garantir l’aigua

A finals de novembre de 2022, l’ACA va obrir una convocatòria d’aquestes característiques amb una dotació inicial de 800.000 euros, però s’ha decidit incrementar el pressupost fins als 2 milions d’euros (quantitat que suposa un increment del 150%). Durant les pròximes setmanes, se signarà la resolució de la Direcció de l’ACA per certificar aquest increment de pressupost, atès l’elevat nombre de peticions rebudes (més de 80) per la sequera que està vivint Catalunya des de fa dos anys.

Els ajuts permetran atorgar gairebé la pràctica totalitat de les peticions rebudes, i poden arribar a ser de fins al 95% del cost total, tenint en compte que el percentatge de la subvenció depèn de la mida de la població i aplicant una interpolació lineal, amb un límit de 100.000 euros.

Durant el 2022, l’ACA ha adjudicat dues línies d’ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, amb un pressupost total superior als 600.000 euros, que s’ha articulat a través d’un total de 72 ajuts.

Aigua de Sau cap a Susqueda

Una altra mesura anunciada aquest dimarts és incrementar el volum d’aigua que es deriva del pantà de Sau cap al de Susqueda per preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hm3 que hi ha actualment al pantà osonenc i garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.

Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació (barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament, cosa que pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua) per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat.

Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població. Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.

Aprovació del Decret llei per garantir l’abastament

A més d’abordar la situació de sequera i l’entrada en l’escenari d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià Muga), el Consell Executiu ha aprovat una nova mesura per fer front a la sequera, concretament un Decret llei destinat a protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’abastament d’aigua potable, amb la finalitat d’evitar la interrupció del subministrament domiciliari d’aigua.

Aquest Decret llei permet disposar d’una norma amb rang de llei (el Pla de sequera es va aprovar per Acord de Govern i, per tant, té rang inferior) per impulsar les accions (legals, de contractació i administratives) necessàries per protegir i garantir els abastaments, que és la prioritat en cas d’agreujament de la situació.

Arran de l’experiència i el seguiment fet per l’ACA des de l’octubre de 2021 fins ara, s’han pogut definir les mesures més adients i ajustades a la realitat del territori i la situació dels abastaments locals i també les eines per protegir els abastaments, donar rang jurídic per agilitzar els tràmits per a les actuacions que calgui dur a terme i dissuadir i penalitzar els incompliments.

El principal objectiu d’aquest Decret llei se centra en el desplegament de mesures per garantir l’abastament d’aigua a les poblacions, entre les quals hi ha la recuperació de captacions en desús per destinar els recursos a l’abastament de poblacions i la requisa temporal de drets d’aprofitament, a l’empara de la legislació d’expropiació forçosa en situació d’emergència. En aquest sentit, l’ACA pot ordenar la suspensió de les captacions d’aigua de recursos superficials i subterranis per a usos diferents de l’abastament de població durant un període màxim de 48 hores.

Per incrementar la disponibilitat d’aigua, es dona la possibilitat als municipis que es vulguin connectar a la xarxa regional Ter-Llobregat de formalitzar la seva quota de connexió de manera fraccionada en 15 anualitats.

El Decret llei també habilita l’administració per fer possible la contractació d’emergència en cas que calgui fer actuacions per disposar de més aigua. També es defineixen en aquest Decret llei mesures per dissuadir dels consums d’aigua elevats i la possibilitat d’imposar sancions en cas que se superin les dotacions fixades en el Pla de sequera.

On es consumeix més aigua: consulta els litres per habitant a cada comarca i municipi

A les zones turístiques la despesa d’aigua per habitant es manté elevada, però a l’àrea de Barcelona s’ha aconseguit limitar-la

Notícia publicada originàriament al portal de la CCMA el 11/11/2022
Reportatge emès al TN Migdia de TVE el 11/11/2022

L’aigua és cada cop un bé més escàs i la sequera, un estat cada cop més freqüent. Amb els embassaments sota mínims, amb unes reserves del 35%, i sense previsió de pluges contundents, tornen les crides a tancar l’aixeta per estalviar aigua, com les que ja es van fer durant la gran sequera del 2008. El resultat va ser una reducció dràstica dels consums. I ara, encara tenim marge per estalviar? Estem gastant massa aigua?

El consum no és igual a totes les comarques de Catalunya. En 22, els ciutadans viuen, de mitjana, amb menys de 120 litres diaris. Per exemple, el Barcelonès, amb 105, i la Terra Alta, amb 98, la que menys aigua gasta de tot Catalunya.

En 15 comarques es consumeixen entre 120 i 200 litres diaris per habitant, com el Tarragonès o el Segrià. Però 5 comarques superen aquest llindar: la Cerdanya (201 litres per habitant i dia), el Pallars Sobirà (215), el Baix Empordà (215), l’Alta Ribagorça (320) i, a la capçalera, la Vall d’Aran, amb gairebé 368 litres al dia.

Aquestes últimes són xifres que queden lluny de la mitjana de Catalunya, amb uns 117 litres per habitant i dia, i dels 100 que l’Organització Mundial de la Salut considera suficients per cobrir totes les necessitats.

Aquest és el mapa del consum mitjà diari per habitant*, comarca a comarca, segons les dades de l’ACA del 2021

Darrere d’aquestes diferències de consum, a més, hi ha moltes raons: el tipus d’habitatges i la quantitat de zones verdes, si l’aigua és un recurs abundant o no, i també –i molt determinant– el preu. 

En alguns municipis, com Naut Aran, només es paga el cànon de l’aigua, però no els litres que es consumeixen, ni tan sols es tenen comptadors als domicilis. 

La Vall d’Aran: aigua gratuïta i moltes segones residències

El municipi de Naut Aran és el segon que més aigua consumeix de tot Catalunya –al darrere de Prats i Sansor, a la Cerdanya– amb 876 litres per persona i dia de mitjana. El formen vuit pobles i l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. No arriben a dos mil habitants, n’hi ha 1.941 empadronats, però en èpoques turístiques multipliquen la població per 10.

Per l’alcalde, César Ruiz-Canela Nieto, aquestes dades “no són reals” perquè no tenen en compte els turistes que els visiten o les persones que hi tenen segona residència. Per conèixer el consum real de cada vivenda o establiment turístic, s’haurien d’instal·lar comptadors, però de moment els ajuntaments no s’ho han plantejat.

En aquest cas, però, més enllà del turisme, hi ha un altre element que pot explicar per què es dispara tant el consum: el preu de l’aigua. O, més ben dit, el fet que aquest recurs no s’hagi de pagar a la Vall d’Aran: l’aigua és gratuïta. Els veïns només es fan càrrec del cànon de l’aigua, però no abonen cap import pels litres que consumeixen.

L’Ajuntament de Naut Aran no es planteja fer pagar per l’aigua malgrat les elevades xifres de consum:

“Els veïns ja paguen suficients impostos i a l’ajuntament no li cal cobrar aquesta aigua, i per això no la cobrem”,  justifica l’alcalde.

Els ciutadans de l’àrea metropolitana, els més estalviadors

Els municipis turístics o residencials, amb cases i jardins, i també amb moltes zones de reg, acostumen a tenir un consum més elevat d’aigua. A les ciutats i zones urbanes, en canvi, els blocs de pisos, amb habitatges més petits, afavoreixen un estalvi més gran. És el que passa a l’àrea metropolitana de Barcelona, on malgrat l’alta densitat de població, el consum d’aigua és força baix.

De fet, la ciutat de Barcelona és una de les que menys aigua gasta d’Europa. On l’aigua ha estat alguna vegada un recurs escàs, l’aixeta es tanca abans. I la gran sequera del 2008 va colpejar amb força l’àrea metropolitana i les campanyes de conscienciació van calar en la població.

Des de llavors, la despesa diària està al voltant dels 106 o 107 litres per persona i dia, en funció de l’any. En algunes ciutats, com Santa Coloma de Gramenet, aquesta xifra és encara menor: 97 litres.

Aquest és el mapa del consum diari mitjà per habitant i municipi

A Barcelona, Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, reconeix que la política tarifària també ajuda a reduir el consum: “El preu del litre d’aigua surt més car com més litres consumim”.

Ara bé, amb un consum tan “ajustat” el marge d’estalvi és menor que en altres comarques o ciutats. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, les mesures que podem aplicar a casa, com tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o quan ens ensabonem a la dutxa, permeten estalviar molts litres d’aigua. Però l’Ajuntament de Barcelona admet que perquè la reducció sigui significativa “cal introduir elements d’eficiència dins la casa”. És a dir, noves instal·lacions, com l’aprofitament d’aigües grises, que permet fer servir l’aigua de la dutxa o de la pica per omplir les cisternes del vàter.

Amb noves mesures com aquesta, l’Ajuntament de Barcelona pretén que el 2030 els ciutadans gastin menys de 100 litres diaris per persona.

L’aigua potable, només per a ús de boca

En època de sequera, algunes restriccions estableixen que l’ús de l’aigua potable es reservi només per beure, i no per a altres usos municipals. Barcelona fa temps que ha convertit aquestes mesures pràcticament en la norma. Per exemple, el 80 % de la neteja dels carrers es fa amb aigües freàtiques, les que surten del subsòl, i no amb aigua potable. I també s’ha optat per fer-ho així amb el reg de les zones verdes o per omplir les fonts ornamentals.

A tota la ciutat hi ha una trentena de dipòsits d’aigua freàtica, que es distribueix a través d’una xarxa de 78 quilòmetres repartits per tota la ciutat.

Un dels reptes futurs és l’ús d’aigua regenerada, la que surt de la depuradora, per substituir les activitats que ara es fan amb aigua potable. Barcelona preveu que al barri de la Marina, que està en desenvolupament, tots els serveis municipals facin servir només aigua de la depuradora.

El Consorci de la Costa Brava assumirà l’abastament d’aigua potable de Portbou, Colera, el Port de la Selva i la Selva

El canvi es farà efectiu l’octubre del 2023

Notícia publicada originàriament al Diari de Girona el 20 d'octubre de 2022

A partir de l’1 d’octubre de 2023, el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona s’encarregarà de gestionar l’abastament d’aigua potable en alta de Portbou, Colera, el Port de la Selva i la Selva de Mar (Alt Empordà). Així ho han acordat totes les parts després que els plens respectius hagin donat llum verda a un traspàs de competències, que també inclourà la titularitat de les instal·lacions que es requereixin per desenvolupar el servei.

Tots quatre municipis són membres fundadors del Consorci d’Aigües, però sempre s’han gestionat l’abastament en alta, i continuarà igual fins que es concreti el relleu d’aquí gairebé un any. En l’actualitat, del Consorci només reben el servei de sanejament en alta de les aigües residuals urbanes.

El president de la Diputació de Girona i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, Miquel Noguer, ha posat valorat positivament aquest pas: “L’aigua és un bé essencial per a la qualitat de vida de les persones, i la nostra missió és garantir el millor servei possible d’abastament, en sintonia amb el que ens demanen els ajuntaments del litoral i el prelitoral gironí. Creiem que, assumint aquestes competències, tots en sortirem beneficiats”.

El subministrament d’aigua potable de Portbou es porta a terme a partir de l’embassament, de 130.000 m3, i el tractament posterior de les aigües a la planta potabilitzadora (ETAP, estació de tractament d’aigües residuals). Per completar l’abastament en els casos de sequera o d’avaries de la xarxa, des del 2009 es compta amb un pou nou i una planta de tractament d’osmosi inversa amb remineralització posterior, molt necessària perquè l’aigua del pou se salinitza molt ràpidament.

A Colera, el subministrament d’aigua potable es fa des d’un pou al costat de la riera, des del qual es pot impulsar directament al dipòsit o, depenent de la qualitat de l’aigua, a una planta de tractament mitjançant osmosi inversa.

Per la seva part, al Port de la Selva, l’abastament en alta s’efectua des de dos pous, de quinze metres de profunditat cadascun, ubicats a la llera de la riera de Romanyac. Des d’allà, l’aigua s’impulsa al dipòsit municipal emplaçat al puig de les Forques, a la urbanització El Mirador.

La Selva de Mar disposa d’una única captació, formada per un pou situat als afores, davant l’ermita de Sant Sebastià, i que bomba aigua directament al dipòsit municipal.

A partir de l’octubre del 2023, el Consorci d’Aigües assumirà la titularitat de totes les instal·lacions i es farà càrrec de les despeses de les reformes que siguin necessàries per posar-les al dia, així com de l’execució de les actuacions d’abastament subvencionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en aquests municipis. Cal destacar l’assumpció d’una gestió molt singular com la de l’embassament amb presa de Portbou, ara de titularitat municipal.

El Consorci d’Aigües és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i quaranta-set municipis del litoral i el prelitoral gironí. Gestiona, dins del cicle de l’aigua, el sanejament d’aigua en alta (transport a l’estació depuradora d’aigües residuals, depuració i abocament al medi o regeneració) i l’abastament d’aigua en alta (captació, transport i potabilització) per subministrar-la a més d’un milió de persones a l’estiu, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya (ACA).

El Govern congelarà la tarifa en alta de l’aigua per al 2023

És el preu que han de pagar les companyies subministradores de l’aigua al consumidor final a les que s’encarreguen de distribuir-la des de les fonts en origen, com rius, embassaments o aqüífers. La consellera Jordà considera que “no es pot apujar la pressió fiscal” als catalans

Article publicat originàriament a Públic el 5/10/22

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat que el Govern ha decidit congelar la tarifa en alta de l’aigua per al 2023. Es tracta de la tarifa que paguen els subministradors d’aigua municipal a les entitats subministradores de caràcter supramunicipal, que l’obtenen de les fonts d’origen, és a dir, dels embassaments, els rius, els aqüífers i les dessalintzadores.

Les subministradores d’aigua en alta -n’hi ha una trentena a Catalunya- la traslladen des d’aquestes fonts en origen fins al dipòsits municipals, des dels quals les companyies que s’encarreguen de la distribució en baixa la fan arribar fins al consumidor final.

En el marc de la sessió de control al ple del Parlament, Jordà ha argumentat que no es pot apujar la pressió fiscal als catalans i ha assenyalat que aquesta tarifa està congelada des del 2017. Ha explicat que per afrontar els increments de despesa i els sobrecostos previstos per a l’any que ve, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aportarà 13 milions i Aigües Ter Llobregat 17 milions més.

D’aquesta manera, segons la consellera, s’aconseguirà no generar endeutament a l’ATLL i alhora no repercutir l’increment de preus als ciutadans. I és que si la tarifa en alta creix, una conseqüència gairebé automàtica és que les companyies en baixa la repercuteixin, de manera que el rebut final de l’aigua s’encareixi.