La majoria de municipis perden un mínim d’un 20% d’aigua en fuites

Les auditories hídriques revelen casos extrems com Amposta o Alcanar, on les pèrdues freguen o superen el 50%

Quasi la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger també supera el 50%.

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. 101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats.

Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Aigües de Barcelona, com ara Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, St. Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 8%. De moment, 12 encara no ho han fet, entre les quals algunes capitals de comarca.

Aquests balanços hídrics s’han de fer cada dos anys i s’han calculat a partir d’una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb una metodologia pionera que garanteix la qualitat de les dades. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua, i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà avaluar l’efectivitat de les millores implementades.

Amposta i Alcanar lideren el rànquing de desaprofitament hídric

Amposta i Alcanar (Montsià) lideren el rànquing, i preveuen revertir la greu situació de la xarxa d’aigua potable amb la renovació o canvi dels contractes de distribució, que expiren aviat, després d’uns 20 anys de concessió. Les auditories d’eficiència hidràulica que Agbar ha fet a petició de l’ACA han confirmat el mal estat de les infraestructures i la falta d’inversió. A Amposta l’actual govern municipal ha anat reposant canonades i buscant subvencions, aprofitant obres als carrers. En canvi, a Alcanar encara cal identificar i ubicar on es produeixen les fuites més importants i van haver de denunciar l’empresa perquè les obres de manteniment mai s’han fet.

La capital del Montsià perdia el 2022 més de dos milions de m3 d’aigua potable, un 64% de la que es distribueix –un 60% per fuites, i el 4% restant s’escapa per errors de comptadors o aigua punxada. Dels 3.152.140 m3 que van entrar a la xarxa, només hi havia 1.142.704 m3 autoritzats, dels quals 979.050 facturats.

Xifres similars apareixen a l’auditoria de la mateixa companyia, Agbar, en el cas d’Alcanar. 1.355.501 m3 d’aigua van entrar a la xarxa del municipi fa dos anys. 538.089 m3 estan autoritzats i se’n facturen 537.152. Així, la xarxa perd més de 817.000 m3 d’aigua l’any, el 60% de la distribuïda –la gran majoria, també per fuites.

A les comarques gironines, Santa Pau és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites, el 47% del que entra, per bé que no estava obligat a fer l’auditoria.

Àger, un cas particular

A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d’aigua és Àger, on els 146.805 m3 que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51% per fuites i similars, i 3% per errors de comptadors i aigua punxada). En aquest cas, la xarxa de subministrament d’aigua és d’unes característiques molt especials, ja que té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal, ha explicat el tinent d’alcalde i regidor d’Obres, Jordi Cortasa.

Cortasa ha defensat que el fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències. A més, el recorregut dels conductes passa per camins o fins i tot zones boscoses, ha afegit. Amb tot, estem acabant de substituir dos trams de canonades de més d’un quilòmetre que són les que més problemàtiques i fuites han generat al llarg de l’any. Tenim el propòsit de reduir les avaries i les pèrdues en la distribució, ha afirmat.

A banda d’això, l’ajuntament ha demanat altres ajudes que ja estan concedides per sectoritzar les canonades amb l’objectiu de millorar l’optimització del sistema i detectar si hi ha pèrdues que no afloren, ha comentat Cortasa. Així mateix, el consistori ha sol·licitat també ajuts per habilitar nous comptadors, ja que els actuals superen de llarg la seva vida útil.

Pèrdues també per errors en comptadors o punxar l’aigua

A banda de les fuites, els informes també recullen un altre supòsit de pèrdua d’aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar, que s’inclouen agregats a la mateixa categoria. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana.

Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.

Vidreres preveu la municipalització de l’aigua a la tardor

El govern de Vidreres ha engegat els últims tràmits, per portar a terme la finalització de la municipalització del servei d’aigua domiciliària a les urbanitzacions, gestió, que es va iniciar fa mesos i que es preveu fer els últims passos, i en posterioritat, entrar a fer la gestió del servei domiciliari directe. Amb aquest últim pas, es procedirà a posar punt i final a la gestió de les empreses que han estat operant des de fa gairebé 40 anys al municipi.

La situació que s’està vivint les últimes setmanes , amb falta de subministrament constant, també ha propiciat que es comenci aquest mes de juliol, el control de totes i cada una de les actuacions que les concessionàries de facto realitzen, així es començarà a revertir la situació que es viu actualment, tenint en compte la complexitat del servei i més en els mesos d’estiu.

Des del consistori s’ha iniciat la petició de les dades de treballadors, de subministres, connexions indegudes d’abonats, plantacions de marihuana, impagats que representen al voltant d’un 40% dels clients i que sumen gairebé 2 milions d’euros, entre altres dades necessàries per poder acabar la municipalització.

L’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, destaca que representarà un canvi pels veïns, la gestió directe per part de l’Ajuntament de Vidreres: iniciarem actuacions per buscar les fuites d’aigua, millores en els manteniments i inversions, s’hauran acabat les voreres no finalitzades i els furts de subministrament… la gestió per part de l’administració, representarà un abans i un després. Hem de donar servei als usuaris sortint de l’estiu i donar per solucionades les situacions problemàtiques que viu el veïnatge. Ara mateix també s’ha iniciat l’estudi de tota la maquinària nova que es necessitarà per la optimització del servei domiciliari d’aigua.

A l’Ajuntament també li han comunicat que ha rebut una subvenció de 443.166 euros dels 796.919 euros que té de cost l’actuació de la nova canonada. Aquest més del 50% de cost de l’obra serà finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua per realitzar la interconnexió d’aproximadament 5,5km , que anirà de l’estació de Mundet a l’estació del Suís, i permetrà optimitzar la capacitat de transport d’aigua a les urbanitzacions de Terra Fortuna, Puigventós, Aiguaviva Parc i al polígon industrial. Aquesta subvenció s’engloba dins de les diverses actuacions de millora, previstes en aquests barris. Se subrogarà el personal de les empreses adscrits al serveis d’aigua de Vidreres, segons la normativa vigent.

Pel que fa els deutes fiscals que les empreses tenen amb l’Agència Tributaria Catalana, esmentar que aquests no seran repercutits a l’Ajuntament de Vidreres tal i com s’ha fet saber en diverses ocasions. Des de l’administració local s’han portat a terme tots els passos corresponents, per evitar la situació d’haver de fer front a uns deutes que no corresponen a l’Ajuntament, segons els acords amb la Generalitat de Catalunya del seu dia.

Neix l’Observatori de l’Aigua del Bages i Moianès

La fundació de l’ens, que no es vinculant i que s’obrirà a la ciutadania i agents socials, s’ha fet aquest dijous. L’impulsa Aigües de Manresa dins d’un conjunt d’actuacions per millorar l’eficàcia en la gestió de l’aigua

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa ha acollit aquest dijous al migdia al migdia l’acte fundacional de l’Observatori de l’Aigua del Bages i Moianès, un nou òrgan autònom de participació i consulta sobre el servei de l’aigua que, malgrat no ser vinculant, neix amb l’aspiració d’esdevenir un instrument amb prou múscul per aportar idees des de la societat civil que siguin recollides pels poders públics amb l’objectiu de millorar la gestió de l’aigua. Es convidarà a formar part d’aquest observatori a entitats ambientals, veïnals, centres de recerca, universitats, treballadors i administració.

A l’acte d’avui han assistit membres de la junta general i treballadors d’Aigües de Manresa. Hi han intervingut Marc Aloy, alcalde de Manresa i president d’Aigües Manresa; Eloi Hernàndez, president del Consell Comarcal del Bages; Laia Bonells, presidenta del Consell Comarcal del Moianès; Mariana Romero, vicepresidenta de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, i Antoni Ventura, gerent d’Aigües Manresa. Ha finalitzat amb un brindis dempeus i, abans, amb un breu aplaudiment dels presents després de les intervencions. Ha inclòs la signatura de tots ells d’un document de compromís com a gest simbòlic d’adhesió a la iniciativa.

L’arrencada, a finals del 2025

Ventura ha situat al tercer trimestre d’aquest any tenir redactat el reglament intern i decidides les persones que en formaran part; per a meitats del 2025, el primer plenari, i per al quart trimestre del 2025 poder començar a treballar.

Ha explicat a Regió7 que, principalment, els 6 milions de la primera convocatòria del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua concedida pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic seran per «implementar mesures de digitalització, sensorització de la xarxa i renovació del telecontrol; construir tota una xarxa d’informació que ens permeti capturar la informació al moment per poder gestionar de forma eficient i prendre decisions de forma més ràpida i àgil. El pressupost de l’observatori és molt petit perquè té una mesura que no té grans costos. Els grups de treball que s’hi formin es reuniran a la seu d’Aigües de Manresa, atès que n’és la promotora.

Veus autoritzades

Ha concretat que no és una iniciativa pionera perquè ciutats com Terrassa i Sevilla ja en tenen en marxa. Com a exemple de per a què servirà ha posat que quan hi ha l’aprovació d’unes tarifes, quan hi ha la proposta de construcció d’una infraestructura, un observatori, que és un ens que, en principi, és independent, dona paraula a tots els agents que hi puguin estar implicats i que poden fer les seves recomanacions, suggeriments, apostes… Tot i no ser vinculant, ha remarcat, que, per la seva naturalesa, el fet de tenir veus autoritzades que coneixen des del punt de vista tècnic, social, econòmic, ambiental, tota la problemàtica relacionada amb l’aigua, poden donar la seva opinió i fer les seves propostes, i aquestes propostes poden ajudar les administracions públiques a prendre les seves decisions.

El valor d’un bé escàs

En la presentació, el gerent d’Aigües de Manresa, ha recordat el valor d’un bé escàs com és l’aigua, oi més quan hi ha etapes de sequera com la que vivim i, per tant, la importància de fer-ne una gestió que sigui el màxim d’eficient. Ha recordat el pla estratègic que va fer l’empresa el 2019, amb la participació de més de 80 treballadors,amb la mirada posada en el 2025; i el projecte de reenginyeria de processos, amb més de 100 persones implicades, que va generar 80 accions de millora. També ha citat el pacte social signat per tots els accionistes aquest 2024 per, entre d’altres, no deixar ningú enrere, pensant en l’accés a l’aigua de les persones més vulnerables.

Romero ha posat l’accent en la importància del sanejament de les aigües residuals, que suposa una millora per al medi ambient i per a la salut, ha dit. Ha recordat que la mancomunitat gestiona 14 de les 29 depuradores de les comarques del Bages i Moianès, que suposen 27.000 m³ diaris i abastir 112.000 persones. Ha esmentat el conveni amb l’ACA i el repte de fer 13 infraestructures més.

Reptes al Moianès

Bonells ha admès que la comarca del Moianès encara té molta feina a fer per no tenir problemes d’abastiment. Llevat de Calders, que està connectat a la xarxa d’aigua potable, la resta de municipis han viscut sempre de l’aigua que els ha proporcionat la natura (fonts, aqüífers, aigües subterrànies), la qual cosa, amb la sequera, ha suposat un gran hàndicap. Ha posat l’exemple d’Oló, que ha de recórrer a cisternes.

Un 16% més de necessitat d’aigua

Hernàndez ha esmentat l’estudi sobre recursos hídrics a la comarca que ha fet el consell, segons el qual, en l’horitzó fins al 2040, les necessitats d’aigua augmentaran un 16% i la disponibilitat baixarà entre un 6 i un 8%. Ha parlat de la necessitat de construir nous dipòsits de reserva i d’ampliar els sistemes d’abastament.

Compromís social

Aloy ha recordat que Manresa no seria el que és sense l’aigua que li va proporcionar, a partir del segle XIV, la construcció del canal de la séquia i ha comentat que, potser per això, la ciutat sempre ha tingut molt clar que l’aigua és un bé escàs que s’ha de gestionar bé des de la iniciativa pública. Ha valorat la bona feina que fa des del 1980, quan es va crear, l’empresa Aigües de Manresa, de la qual n’ha reivindicat el compromís social i que és una empresa totalment sanejada i, ha fet broma, l’única que diu als seus usuaris que consumeixin menys.

El Govern vol disputar la gestió de l’aigua regenerada a les empreses privades

La conselleria d’Acció Climàtica apunta a Figueres com el primer punt on l’aigua regenerada es podria gestionar des de les institucions, i posa la mirada també cap al riu Besòs, a Barcelona

El govern vol disputar la gestió de l’aigua regenerada a les empreses privades. Aquest tipus de captació artificial (que ja suposa prop del 25% de l’aigua que es consumeix a Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB) la porten exclusivament, a dia d’avui, empreses privades. L’entrada de la Generalitat en aquest mètode de captació artificial canviaria el mapa de la gestió de l’aigua a casa nostra i alteraria alguns equilibris que fa anys que existeixen. La secretària d’Acció Climàtica Anna Barnadas ha assegurat que el govern vol que la gestió estigui en mans públiques sempre que sigui possible.

L’aigua regenerada és aquella que es crea fent un doble tractament a les aigües residuals: primer es depuren, es tornen als cursos dels rius, i després es potabilitzen per tornar a les aixetes de casa nostra. Fins ara, la majoria d’aigua creada amb aquest mètode s’ha fet al Llobregat, amb la gestió de les potabilitzadores a mans d’Aigües de Barcelona. Aquesta empresa publicoprivada està, majoritàriament, en mans de la multinacional Agbar, amb participació també de l’AMB i de Criteria Caixa.

El govern vol ara entrar en aquesta gestió, però cal tenir en compte diversos factors: habitualment l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és qui fa les obres per fer aquests tractaments, i després és el govern qui pot adjudicar-ne la gestió. Aquí és on la balança podria caure en mans privades o en institucions, fins i tot en empreses mixtes que en alguns casos operen a diferents punts de Catalunya. L’actual govern està en funcions i aquesta voluntat podria quedar en paper mullat depenent dels canvis que hi hagi a la Pl. St. Jaume els propers mesos.

Una aposta per la gestió pública

Anna Barnadas, ha dit que Figueres i el Maresme serien dos dels llocs on ja es podria gestionar l’aigua regenerada des de les institucions. A l’Alt Empordà l’ACA ja té en marxa les obres d’emergència per regenerar aigua a La Muga, que ha d’abastir a una de les zones més castigades de Catalunya per la sequera. De fet, la conca hidrogràfica del Darnius Boadella encara està en emergència tot i les millores dels últims mesos. A altres punts del territori, com al Maresme, el projecte per regenerar aigua encara és a les beceroles, però Barnadas creu que seria un altre punt estratègic per a la conselleria.

Barnadas ha apuntat també al Besòs, a Barcelona: considera que si la Generalitat assumís aquí la regeneració d’aigua seria un punt estratègic per, segons ha dit, garantir una gestió de l’aigua en mans públiques que miri exclusivament pel bé comú i per la ciutadania. Fins ara, la gestió de l’aigua regenerada al Llobregat ha estat en mans d’Aigües de Barcelona, i els nous projectes existents per regenerar al Besòs, amb obres que ja estan en marxa, podrien suposar també, segons Barnadas, l’entrada de les institucions en la gestió de les potabilitzadores.

Puigcerdà audita la gestió de l’aigua per decidir si la torna a assumir

Una empresa estudia els cabals dels canals, les plantes de tractament i el clavegueram

L’Ajt. de Puigcerdà ha encarregat una auditoria sobre tota la gestió de l’aigua al municipi amb la intenció de renovar-la perquè actualment la presta amb un contracte caducat de fa quatre anys.

L’equip de govern ha aprovat un decret que, amb el nom Avaluació de l’estat de la concessió del subministrament d’aigua i nou model de gestió més adient, té l’objectiu d’activar un estudi detallat sobre els recursos hídrics al municipi i la fórmula de gestió més beneficiosa pel municipi. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Gassió, ha exposat que aquesta empresa ens farà una anàlisi completa en el qual també hi hem inclòs la situació del clavegueram perquè és molt necessari fer-hi moltes actuacions. El batlle ha apuntat que segons el que ens digui aquesta empresa podrem decidir. A l’empresa que fa l’estudi li hem demanat que plantegi totes les possibilitats, des de l’externalització, al servei municipalitzat i un model mixt. Gassió ha remarcat que de moment no tenim res predefinit.

Actualment, la gestió de l’aigua de Puigcerdà és en mans d’una empresa externa, Agbar, el contracte amb la qual està caducat i prorrogat des de fa quatre anys. En aquest sentit, un dels objectius de la possible nova gestió de l’aigua a Puigcerdà seria poder oferir als ciutadans unes tarifes més econòmiques que les actuals. Per assolir aquest nou model, l’equip de govern ha establert contactes amb altres municipis que tenen fórmules de gestió mixta, pública i privada, segons ha explicat el mateix Jordi Gassió: per això, amb l’estudi que tindrem i veient l’experiència d’altres municipis, sabrem on estem i haurem de triar. L’auditoria que s’està fent inclou l’anàlisi dels cabals que està aprofitant Puigcerdà del canal internacional de Riutés, a l’Alta Cerdanya, el qual es regeix per un antic tractat amb l’estat francès, així com l’estat de les actuals plantes de tractament de l’aigua i altres captacions que aporten metres cúbics a la vila com els provinents de Guils de Cerdanya. L’objectiu del govern és prendre una determinació en els pròxims mesos i elevar-ne la votació definitiva al plenari municipal.

Els operadors privats s’emporten el 51% de la subvenció de fons públics per a la reducció de fuites

Es tracta de fons destinats a fer unes actuacions que tenien l’obligació contractual d’executar

A Catalunya, 1 de 4 litres d’aigua no es registren degut, principalment, a les fuites d’aigua. L’aigua no registrada és l’indicador d’eficiència de les xarxes d’abastament d’aigua i contempla l’aigua no facturada, a causa de les fuites, els sub-comptatges, els usos sense comptador i els fraus, entre d’altres.

El juny de 2023 -en plena sequera- el Govern va anunciar la creació d’una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a reparar les fuites i millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipal. El passat gener, va decidir ampliar l’ajut a 120 milions d’euros, el qual s’ha ampliat fins als 129 milions d’euros per tal d’atendre les sol·licituds de 707 municipis.

Els operadors privats d’aigua s’embutxacaran la meitat de la subvenció, en concret 65 milions d’euros. El Grup AGBAR és el gran beneficiat i s’endú el 38% de la subvenció, és a dir, més de 48 milions d’euros.

Amb diners públics es pagaran inversions que en ja s’estan cobrant amb els rebuts de l’aigua. Cal recordar que els contractes de concessió inclouen actuacions de manteniment i reparació de les xarxes -que són responsabilitat de les empreses concessionàries- i que es paguen a través de la tarifa de l’aigua.

El problema de fons és el model de gestió privada de l’aigua, molt estès arreu de Catalunya. De fet, el 78% de la població de Catalunya és abastida per empreses privades, i d’aquestes, la gran majoria són del Grup AGBAR.

Aquest model s’implanta a través de concessions molt llargues i es formalitzen amb contractes amb els operadors privats. El problema rau en l’escassa fiscalització i seguiment dels contractes per part dels Ajuntaments, que molt sovint no destinen prou recursos per a fer-ho, i que a més han de fer front a l’opacitat per part de les empreses privades.

Però no és el primer cop que els operadors privats s’emporten subvencions públiques. D’igual forma ha passat amb la resolució de la primera convocatòria dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, arran de la convocatòria Next Generation EU. Els operadors privats s’han endut el 41% de la subvenció, i el Grup AGBAR s’ha embutxacat un total de 30 milions d’euros, suposant el 15% de tot el PERTE.

Tant el PERTE com la subvenció de la Generalitat demanen un percentatge de cofinançament per a ciutats mitjanes i grans. Davant la dificultat de les administracions públiques per fiscalitzar els contractes, en alguns casos els operadors privats d’aigua estan proposant augments tarifaris per a costejar el cofinançament de les subvencions, quan part d’aquestes inversions ja han estat pagades per la ciutadania.

La gestió pública de l’aigua, una aposta per una gestió transparent i democràtica

Amb la gestió de la sequera veiem com molts Ajuntaments amb gestió privada no tenen prou coneixement sobre el servei, donat que l’han delegat al sector privat i s’han desresponsabilitzat. En canvi, allà on hi ha gestió pública es registren els millors rendiments i es constata l’impacte positiu de les campanyes d’estalvi liderades pels operadors públics en col·laboració amb els Ajuntaments.

L’escenari d’encariment de les tarifes d’aigua també presenta la gestió pública com a opció socialment avantatjosa. Segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió pública és un 22% més barata que la privada.

Tot plegat demostra la urgència de recuperar el govern de l’aigua i apostar de forma decidida per la gestió pública i democràtica de l’aigua. En escenaris d’escassetat i crisis com l’actual, sempre és l’administració pública qui aporta recursos, però sense canviar el model actual, continua perpetuant un model que permet el negoci i el lucre d’uns pocs a costa dels recursos públics.

Els partits de Manresa es comprometen a no fer partidisme amb el preu de l’aigua

El ple municipal s’adhereix al pacte social que proposa l’empresa pública d’aigües

Article publicat originalment a Regió7 el 21 de març de 2024

L’Ajuntament de Manresa s’ha adherit al Pacte Social de l’Aigua amb el qual l’empresa pública Aigües de Manresa demana als polítics que no utilitzin l’aprovació de les tarifes com a moneda de canvi.

Aigües de Manresa es troba immersa «en un cercle viciós de debilitament». Ho diu el Pacte Social de l’Aigua amb el qual es vol alinear els ajuntaments dels disset municipis als quals dona servei per tal de fer front a la situació i proporcionar un nou impuls a la gestió pública de l’aigua.

Les causes del cercle viciós de debilitament en el qual ha entrat la companyia, segons detalla el mateix pacte, són els anys transcorreguts amb augments tarifaris per sota de l’increment dels costos, l’increment dels preus energètics i dels materials i productes de tractament i els nous requeriments mediambientals que incrementen les necessitats de recursos i costos sobre la vigilància de l’aigua.

En paral·lel, estem assistint a l’episodi de sequera més greu dels darrers cent anys, fruit de l’emergència climàtica que està experimentant el planeta. Entre els compromisos que contempla el pacte hi ha «protegir econòmica i socialment el servei per tal de poder assegurar la continuïtat de l’empresa» i un molt significatiu «no utilitzar la gestió pública de l’aigua, especialment pel que fa a l’aprovació de les tarifes, com a moneda de canvi».

El Ter agonitza per la reducció dels cabals ecològics mínims

La Generalitat ha rebaixat el cabal del riu gironí per sota del llindar que garanteix la supervivència de la biodiversitat

Notícia publicada originalment al Diari Ara el 15/02/2024

En molts rius i rieres de Catalunya, al llarg del seu curs natural des de les muntanyes fins al mar, fa mesos que cada vegada hi baixa menys aigua, amb alguns trams estancats, corrents minsos o segments totalment secs. S’eixuguen per l’evident falta de pluges que haurien de nodrir les capçaleres, però sobretot perquè, en temps de sequera extrema, la demanda del consum humà per abastir les necessitats de la població és superior a la capacitat dels cursos fluvials de regenerar-se.

Si baixa tan poca aigua, els peixos moren, els ecosistemes es malmeten i la supervivència de la biodiversitat es posa en perill. Per això, cada conca fluvial té, per llei, un cabal ecològic mínim que les captacions humanes no poden rebaixar. Ara bé, en la urgència de les fases d’alerta i emergència per sequera, la Generalitat de Catalunya s’ha vist obligada a depassar aquests topalls i reduir notablement els litres per segon que alimenten la fauna i la flora hídrica.

A les comarques gironines, arran de l’acord del Govern del 16 de gener, al riu Ter, des del Pasteral fins a la Gola, està permès estirar aigua de manera progressiva fins a deixar el riu a 600 l/s, malgrat que el manteniment ecològic fixat hauria de ser de 5.500 l/s en situació de normalitat. És a dir, és nou cops inferior al cabal mínim fixat. I a la Muga, que des de Pont de Molins fins al mar hauria de baixar a 1.200 l/s, s’ha reduït dràsticament el cabal fins als 40 l/s. Són 300 cops menys. Entitats ecologistes critiquen durament aquesta gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i demanen fer compatible l’aprovisionament de l’aigua de boca dels ciutadans amb el manteniment de la biodiversitat.

El Ter, sobreexplotat per Barcelona i la Costa Brava

Les reivindicacions pel manteniment del cabal mínim al Ter són una lluita ecologista històrica a les comarques gironines, des de la construcció de la presa de Sau i Susqueda, que desvia part del recurs a l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del 2017, aquest traspàs d’aigua s’ha contingut i el 2023 la transferència cap a la capital ha estat de 95.000 milions de litres d’aigua, la xifra més baixa de la història. Però és igualment important per contribuir a l’estrès hídric del riu en el seu pas per la demarcació de Girona, tenint en compte la poca precipitació acumulada d’aquest any.

“No creiem en els topalls que marca la llei perquè l’ACA sempre els ha anat incomplint; és més aviat un tema més de criteris i prioritats, perquè s’ha fet créixer una gran ciutat [Barcelona] en un lloc sense prou aigua per a tanta gent sense pensar com condicionaria l’entorn”, diu Pau Masramon, de la plataforma Aigua és Vida de Girona. I continua: “Amb aquesta reducció de cabals, s’estan extingint moltes espècies, algunes en perill d’extinció, quan el riu encara no s’ha refet de la sequera del 2008; és dramàtic, un certificat de defunció anunciada, sense fer demagògia ni ganes de dir-la grossa”. Els ecologistes gironins denuncien que, entre Pedret i Sarrià de Ter, així com després de la presa del Pasteral, el Ter ja presenta els primers símptomes d’estancament.

Per a Aigua és Vida, però, el transvasament cap a Barcelona no és l’únic perill que amenaça la supervivència del Ter, ja que, en el seu pas per Girona, el riu no només ha d’abastir la capital gironina i els seus voltants, sinó també les necessitats dels pobles de la Costa Brava, amb una alta demanda d’aigua pel turisme d’estiu. Així ho estipula el conveni signat entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava (CCB), que acorda fer un ús compartit del recurs. Des del 2012, aquest conveni permet extraure entre les dues administracions 1.380 l/s del riu, una xifra que supera en un 40% el topall de 1.000 l/s establert per la llei del Ter del 1958. “El cabal està per sota de la garantia i el volum d’extracció per sobre de la llei. Necessitem que es revoquin les concessions, no que es mantinguin o se’n donin de noves”, afirma Masramon.

Els rius, les artèries del medi natural

Sense aigua als rius es perden els ecosistemes de fauna i flora que habiten en el medi hidrològic, així com els boscos i arbres de ribera. “Hem corroborat amb molts estudis que, com més es redueix o s’asseca artificialment el cabal d’un riu, menys composició i abundància d’invertebrats o peixos autòctons com la bagra, el barb de muntanya, l’anguila o la truita sobreviuen”, explica Emili Garcia Berthou, catedràtic de ciències ambientals de la Universitat de Girona. “Sabem que, com que els humans estirem molta aigua del riu, ara mateix molts trams tenen menys aigua del compte i això altera directament la colonització de les espècies a l’ecosistema”, certifica. “Un riu és un corredor de vida, una part importantíssima de l’ecosistema, i si s’empobreixen la nostra qualitat de vida baixa, ja que els ecosistemes no són només els ocells i les plantes, sinó que les persones també en formem part”, conclou Masramon.

Per intentar mitigar els efectes de la reducció forçada dels cabals per l’emergència de sequera, l’ACA, dos cops a la setmana durant sis hores, augmenta el ritme d’alliberament d’aigua dels embassaments, per fer créixer el flux dels rius 300 litres per segon.

Denúncia contra la Generalitat

Arran de la situació crítica a les conques fluvials catalanes, Ecologistes de Catalunya ha denunciat la Generalitat de Catalunya davant de la Fiscalia per un presumpte delicte contra el medi ambient. “L’acord del Govern del 16 de gener afirma que la reducció de cabals no ha de repercutir en la biodiversitat, però tenim proves infal·libles que, amb els topalls que han aprovat, hi ha trams secs que evidencien l’incompliment d’aquesta premissa”, afirma Joan Vázquez, president dels Ecologistes de Catalunya. “En el cas extrem d’una sequera molt prolongada es poden retallar cabals, però mai eliminar la vida biològica tal com s’està fent”, certifica.

Els ecologistes consideren que, després de la necessitat d’abastir l’aigua de boca, la segona prioritat ha de ser mantenir l’ecosistema dels rius, per davant de l’activitat econòmica dels sectors que necessiten aigua per produir. “És un disbarat, cal planificar amb temps la gestió hidrològica per no arribar a tenir una demanda superior del recurs disponible; cal reduir consums a la indústria i el turisme, amb reducció de l’activitat o tancament temporal i compensacions econòmiques, tal com es va fer, per exemple, amb la covid. La situació és igual de greu”, argumenta Vázquez.

Amb el manteniment dels cabals ecològics dels rius com a lema principal, a primers d’abril, les 34 entitats d’arreu de Catalunya que es reuneixen periòdicament en les cimeres socials per la sequera han convocat una manifestació a Girona que preveuen multitudinària.


La Muga, “tocada de mort”

Si la reducció de cabals al Ter ja és considerable, el cas de la Muga és especialment dramàtic, ja que ha patit una disminució dràstica del 96% del corrent, de 1.200 a 40 l/s en diferents successions. Segons la plataforma Iaeden – Salvem l’Empordà, un quart dels trams del riu després de l’embassament de Darnius-Boadella estan totalment secs: “Abans de la reducció, els límits per segon ja eren insuficients per a l’ecosistema fluvial, però ara ja és l’estocada de mort definitiva: el 25% del riu és sec, es perd la connectivitat en les diferents basses i la fauna es queda atrapada”, alerta Arnau Lagresa, portaveu de l’entitat. I afegeix: “Si no s’hi posa solucions, les conseqüències seran irrecuperables, ja que per recuperar l’ecosistema no és tan fàcil com que torni a ploure, hi ha índexs de qualitat de flora i fauna que no rebroten”.

Lagresa també assenyala que, si la Muga baixa tan seca, no s’infiltra prou aigua en els pous subterranis i l’aigua de mar guanya terreny per avançar terra endins: “Com que tenim els aqüífers de la costa cada vegada més buits, l’aigua de mar entra i salinitza aquestes reserves imprescindibles”, manifesta. Per als ecologistes empordanesos, també cal posar la preservació del medi ambient per damunt dels interessos econòmics de l’Alt Empordà: “No pot ser que continuem apostant pel turisme o per empreses del sector carni que, amb uns 500.000 porcs censats, consumeixen el doble d’aigua que tota la població de la comarca”, conclou Lagresa.

Annelies Broekman, investigadora: “Deberemos consumir menos agua y preservar los ríos y los acuíferos”

Annelies Broekman lleva toda su vida pensando en el agua. Es doctora en Agronomía e investigadora del CREAF, especialista en políticas de gestión del agua y miembro de la Fundación por una Nueva Cultura del Agua.

¿Nos quedaremos sin agua? Dependerá de las decisiones que tomemos. No soy optimista, pero tampoco pesimita: construir un mejor sistema de abastecimiento es posible.

¿Y qué decisiones se deberían tomar? Lo primero es darnos cuenta de que todo depende de cómo mantengamos la salud de los sistemas hidrológicos naturales: lagos, ríos, humedales, acuíferos. Si preservar la salud del medio natural es la prioridad, iremos bien.

¿Esto significa cambiar la lógica actual? Más de lo que podamos imaginar. El reto es lograr el bienestar de la ciudadanía sin destrozar los espacios naturales.

Pero si nos falta agua, ¿por qué tenemos que dejarla en el medio natural? Un ejemplo del porqué es el Mar Menor. Hemos usado su agua y ahora, lo que era un paraje lleno de caballitos de mar es una sopa verde. Una vivienda ahí ya no vale nada. Cuando veamos los impactos económicos de una naturaleza rota, reaccionaremos.

¿No nos podemos anticipar? Estaría bien, pero lo dudo. Los desastres naturales serán otro aviso que lo acelerará. No podemos conservar los edificios en zonas inundables. Los ríos deben recuperar su cauce, así se dará seguridad a los ciudadanos.

Para esto se requerirá un gran acuerdo. Sí, habrá que apostar por la calidad democrática. Si seguimos con las políticas de quién tiene más votos o quién grita más, no cambiaremos nada. Se debe fomentar el diálogo.

¿Nota que ya están cambiando las políticas de gestión del agua? El estado de los ríos ha mejorado, aunque todavía no se analizan lo suficiente los movimientos de los peces. Y la planificación de Catalunya es aceptable. Pero hay un montón de asignaturas pendientes.

¿Por ejemplo? Faltan inversiones. Y algo muy importante: el agua se debe tener en cuenta cuando se habla de urbanismo, agricultura, tecnología o economía. El centro de datos de Google en Barcelona supone un alto consumo de agua. Yo no digo que no se tuviera que sacar adelante. Sin embargo, sería interesante que abrieramos un debate en cada caso.

¿Propone poner límites? Sí, como se hace con la calidad del aire. A día de hoy, se habla demasiado de eficiencia. Pero necesitamos un marque que ponga un límite a la demanda de agua. Necesitamos el abastecimiento urbano, la agricultura y la industria, pero sin cargarnos el medio ambiente. Y no solo hablo de preservar el caudal de los ríos.

¿También los acuíferos? Tenemos parkings de cemento encima de masas de agua subterránea, que impiden que el agua se filtre. Todo esto hay que estudiarlo bien.

Con la actual sequía, ¿hemos descubierto que podíamos vivir con menos agua? No podemos reducir el consumo urbano mucho más, solo en ciertos pueblos con problemas, muchos de ellos turísticos o con urbanizaciones. La sequía puede servir para hacer mejor las cosas, por ejemplo resolver fugas, pero algunos de los usos no se pueden reducir más.

En el campo, ¿la clave será el riego gota a gota? Sobre todo, necesitan previsión de riego, es decir, saber con antelación lo que podrán regar, para no perder dinero. El gota a gota tiene trampa: si lo que se ahorra se usa para regar nuevos campos, solo servirá para ampliar la producción. Además, el gota a gota es muy caro. El riego a manta no siempre es desastroso.

¿Ah, no? El agua que se consume no se pierde: se filtra y vuelve a la tierra. El problema llega cuando el modelo agrícola es intensivo y esta agua se contamina de productos químicos.

¿Cambiará lo que cultivamos en Catalunya? Está por ver. Hay que romper una lanza en favor de la agricultura de secano, no lo cuidamos lo suficiente. Y no hablo de acabar con el regadío, ni mucho menos.

¿Y la ganadería? Depende del modelo por el que apostemos. No gasta la misma agua un rebaño de cabras en extensivo, que una granja de cerdos. El sector porcino evitó la despoblación rural. Pero ahora deberíamos analizar si queremos más cabras o más cerdos.

¿Nos salvará el agua regenerada? No. La clave es diversificar. Es un ingrediente más, muy eficaz en los tramos finales de los ríos siempre que no impidaque buena parte del agua llegue al mar. El Mediterráneo agoniza porque no le llega agua dulce.

¿En un futuro, trataremos directamente el agua que sale de las depuradoras? Sí, es posible. Pero ojo, porque esto encarece mucho el agua.

¿Y desalinizar? Desalinizar puede ser útil en ciertos puntos como Barcelona, que puede pagar el agua desalada. Pero tampoco lo podemos apostar todo a este recurso, muy caro y con mucho gasto energético. Las fuentes no convencionales funcionan cuando sustituyen usos naturales.

¿Qué quiere decir? Lo que ahorramos con esto, es agua que se debe quedar en los ríos y lagos. Estos recursos no pueden ser la excusa para consumir más agua.

¿Será más cara el agua? Sí, por narices. Ahora el coste ya está por encima de lo que debería ser. Si tenemos que depender de recursos no convecionales será más cara segurísimo.

¿Tienen sentido los depósitos de aguas grises?

En edificios de nueva construcción, sí.

La mitad de masas de agua en Catalunya estan contaminadas. ¿Cómo lo arreglamos? Dejando de contaminar. Solo con esto, el agua se recuperará en menos tiempo del que pensamos.

L’Ajuntament de Deltebre i Sorea (Agbar) arriben a un acord per aturar la via judicial i resoldre el contracte d’aigua potable i clavegueram

El Ple de l’Ajuntament de Deltebre va aprovar aquest dimecres a la nit l’acord extraprocessal al qual han arribat l’Ajuntament i l’empresa Sorea per aturar tots els procediments judicials oberts entorn la resolució del contracte del servei de subministrament d’aigua potable i clavegueram del municipi. L’aprovació es va fer en un ple extraordinari i urgent abans que aquest dijous finalitzés el termini per poder recórrer al sobresseïment provisional de la causa penal oberta. Amb aquest acord, que va comptar amb el vot a favor d’Enlairem i ERC, l’Ajuntament pot continuar endavant amb la licitació del nou servei i l’alcalde va avançar que l’adjudicació del nou contracte es durà a aprovació del plenari del 2 de novembre.

Tot aquest procés té el seu inici en el Ple de l’Ajuntament de Deltebre del 28 de desembre de 2021, quan es va declarar nuls de ple dret els convenis signats amb Sorea els anys 2000 i 2008 i va aprovar resoldre el contracte, que encara tenia vigència fins al 2037, per deficiències en el servei. Des de llavors, empresa i Ajuntament havien presentat diferents demandes judicials per la via contenciosa-administrativa i també per la via penal, a més hi havia oberts altres procediments arbitrals, recursos i requeriments. Amb l’acord, empresa i Ajuntament renuncien a la via judicial. A més, Sorea en aquest acord accepta la metodologia de càlcul de la liquidació del contracte i es farà càrrec, per tant, del pagament a l’Ajuntament d’1.003.477 euros corresponents a la liquidació definitiva. A més renuncia a la reclamació que havia contra l’Ajuntament de 7,8 milions d’euros més danys i perjudicis.

L’alcalde va insistir davant del Ple que es tracta d’un bon acord per a l’Ajuntament de Deltebre ja que s’ha preservat l’interès públic, s’ha posat fi a la judicialització del procés i, a més, dona la raó a l’Ajuntament en totes les decisions administratives que s’han pres i que ja es poden considerar , per tant “fermes”.

​El 36% dels municipis superen el consum màxim d’aigua del pla de sequera

L’ACA destaca que els municipis que aglutinen el 90% de la població de les conques internes compleixen les dotacions

Notícia publicada originàriament a Nació Digital el 21 de juny de 2023

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet públic finalment el consum detallat de cada municipi. Actualment, el 36% de les poblacions de les conques internes de Catalunya (CIC) estan incomplint les dotacions màximes establertes del pla de sequera –en la majoria de casos, 230 litres per habitant i dia-. Tot i això, els municipis que compleixen els llindars –el 56%- aglutinen el 90% de la població.

Qui incompleix les dotacions mensuals?

L’ACA ha publicat les dades mensuals de les dotacions per habitant i dia de tots els municipis de les conques internes. Ho ha fet des del juny del 2022 –període en el qual es va activar el pla de sequera- fins al maig del 2023.

Per calcular el compliment o no de les dotacions cal tenir en compte l’estat de cada unitat hidrogràfica. En l’actualitat, n’hi ha onze –entre les quals el sistema Ter Llobregat- que estan en excepcionalitat, fet que limita a 230 litres per habitant i dia el consum màxim. Ara bé, en alguns casos –per exemple amb un sector potent industrial- aquesta xifra pot ser superior. De fet, cal tenir en compte que no es tracta del consum domèstic, sinó que inclou la resta de sectors.

L’incompliment o no de les dotacions està realitzada en funció dels tres darrers mesos, ja que hi ha municipis que entreguen les dades cada trimestre o bimensualment. Amb aquesta premissa, l’ACA calcula que en el 36% dels casos s’està incomplint el límit del pla de sequera. D’aquests casos, dos terços fan incompliments greus, segons Samuel Reyes, director de l’administració hidràulica. Tanmateix, si ens fixem en la població aquest volum d’incompliment es redueix al 9%. Es tracta bàsicament de municipis petits amb xarxes que s’abasten de fonts pròpies o que depenen de la pluviometria.

Els municipis que tenen dotacions per sota dels límits són el 56%. Hi ha Barcelona i les grans ciutats metropolitanes, fet que engloba un 90% de la població. De fet, l’ACA assenyala que les unitats vinculades als embassaments –amb xarxes supramunicipals- tenen les dades més positives. A l’àmbit metropolità, des d’inici d’any, el consum mitjà s’ha reduït en 13 litres (un 7%).

Expedients per manca de dades

El 8% dels municipis de les conques internes no han aportat dades de cap dels darrers tres mesos. Tot i representar només l’1% de la població, es tracta d’un incompliment flagrant del pla de sequera. En aquest sentit, Samuel Reyes ha explicat que s’ha obert una trentena d’expedients sancionadors a ajuntaments que no han presentat les dades requerides, sense especificar de quins es tracta.

L’única capital de comarca que sobrepassa el límit establert és Ripoll, amb 265 litres per habitant i dia. En el cas del sistema del Ter-Llobregat, que, entre d’altres, abasteix el municipi de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el passat mes de maig van sobrepassar el llindar de 230 litres algunes poblacions com Sant Esteve Sesrovires (394 litres), Matadepera (363) o Cubelles (325). És el cas també de municipis com Castellet i la Gornal (427), Vilobí del Penedès (421) o Pacs del Penedès (383).

D’altres poblacions, en aquest cas de costa i turístiques, que també es van situar molt per sobre de les dotacions fixades el mes de maig van ser Lloret de Mar (254), Port de la Selva (271) o Begur (324).

Tres unitats hidrogràfiques superen el màxim

Les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats hidrogràfiques, en funció de les fonts de subministrament. L’ACA decreta en cada cas en quin escenari del pla de sequera es troben i això determina el consum màxim per habitant i dia.

Amb les dades ponderades dels tres darrers mesos (març-maig 2023), hi ha tres unitats que superen en conjunt les dotacions. Dues són a les comarques gironines –l’Empordà i l’Aqüífer Fluvià – Muga- i el tercer és l’Anoia Gaià.

 1. Anoia Gaià (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 249 l/hab·dia | no compleix

 2. Aqüífer Carme Capellades (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada 209 l/hab·dia | compleix

 3. Aqüífer Fluvià – Muga (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 242 l/hab·dia | no compleix

 4. Aqüífer Plioquaternari Tarragona 
(normalitat, sense límit): no subministra les dades

 5. Aqüífer del Baix Ter (normalitat, sense límit): no subministra les dades

 6. Capçalera del Llobregat (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 7. Capçalera del Ter (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 206 l/hab·dia | compleix

 8. Consorci d’Agües de Tarragona (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 9. Embassament Darnius-Boadella (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 203 l/hab·dia | compleix

 10. Embassament del Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 199 l/hab·dia | compleix

11. Embassament Siurana – Riudecanyes (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 167 l/hab·dia | compleix

 12. Embassament del Ter-Girona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 214 l/hab·dia | compleix

13. Embassaments Ter- Llobregat-regió metropolitana de Barcelona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 175 l/hab·dia | compleix

 14. Empordà (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada 276 l/hab·dia | no compleix

15. Estany de Banyoles (normalitat, sense límit) | dotació ponderada: 228 l/hab·dia | compleix

 16. Mig Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 196 l/hab·dia | compleix

 17. Prades – Llaberia (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 148 l/hab·dia | compleix

 18. Serralada Transversal (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 223 l/hab·dia | compleix