Com el mes anterior, l’aigua va tornar a ser el tema central del Ple del febrer al Masnou. En aquest cas, a la sessió celebrada el darrer dia 16 de febrer es va reprendre el debat sobre la recuperació de la gestió directa de l’aigua potable.
En concret, el punt de la sessió del febrer va debatre l’aprovació inicial de l’establiment i el canvi de la forma de gestió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable. Va ser aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú) i de Fem Masnou, i el vot contrari de Junts i el PP.
Al Masnou, l’abastament d’aigua és un servei públic gestionat per una empresa privada i, tal com va explicar el regidor de transició ecològica i desenvolupament sostenible, Amadeu Quintana, el contracte d’abastament d’aigua potable entre l’Ajuntament i Agbar finalitzava l’octubre de 2022, però se’n va fer una pròrroga fins al 31 d’octubre de 2025, mentre se’n preparen canvis en la forma de gestió. “Si tot va bé, el novembre de 2025 l’empresa municipal SUMEM estarà en disposició d’assumir i gestionar el servei”, va confirmar.
Si bé la formació Fem Masnou va donar suport a la proposta, el seu portaveu, Sergi Amat, va recordar que aquest tema ja s’havia tractat abans de prorrogar el contracte amb l’empresa concessionària i va incidir en l’actual pèrdua d’unanimitat de tot el consistori: “Fora bo que el Govern tornés a intentar aquest consens respecte a aquesta política tan important”. Amat va reiterar la confiança del seu partit pel sector públic i va afegir que “penso que Agbar no és una empresa, és una màfia, i tothom qui governa té molts problemes per fiscalitzar-la; només aquest motiu ja hauria de ser suficient per municipalitzar l’aigua”.
Pilar Marset, del PP, va fer un seguit de reflexions sobre les possibles actuacions de millora, principalment relatives als comptadors, els hidrants i les canonades de fibrociment de la xarxa d’abastament d’aigua potable actual que es va encarregar de rebatre el regidor Quintana. L’edil va parlar de possibles subvencions ja sol·licitades que permetran dur a terme millores com la digitalització d’una part molt important del parc de comptadors o el canvi de tres de les canonades de fibrociment que estan en més mal estat del municipi. Respecte als hidrants, va reconèixer que en falten, però també que se n’han fet molts a càrrec del fons de reversió establert en la concessió amb l’actual empresa que gestiona el servei municipal d’aigua. Quintana va concloure que “hem plantejat una gestió de l’aigua que tindrà un superàvit que ens permetrà poder anar fent en un temps prudencial el que Agbar no ha fet en els últims vint anys”.
Joan Maria Duran, de Junts, va ser especialment crític amb la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua mitjançant l’entitat pública empresarial local SUMEM. “Fer d’empresaris amb diners públics no és ni eficient ni ètic”, va sentenciar. “Assumir un repte com el de l’aigua és força complex i no ho podem deixar en mans d’aficionats, perquè, a més, els resultats els patiran els ciutadans amb interrupcions del servei o l’increment dels preus”, va dir, i va parlar de les pèrdues generades per l’empresa des de la seva creació.
“Dir principiants a les persones que estan al capdavant em sembla una falta de respecte”, va advertir Quintana, que també va contraargumentar les afirmacions de Duran sobre les pèrdues de l’empresa i va incidir en el fet que s’havia posat en marxa una empresa des de zero. En aquest punt va prendre la paraula el regidor Artur Gual, també president del Consell d’Administració de SUMEM, per explicar que “és lògic i normal tenir pèrdues quan muntes estructura i encara no has començat a facturar”. A més, va avançar a Duran i al Ple que “el 2023 la tendència negativa s’ha revertit i serà positiva”.