A 141 municipis de Catalunya, els equips de govern que surtin de les pròximes eleccions locals hauran de decidir sobre la possibilitat de passar a una gestió pública del servei d’abastament d’aigua.

D’aquest, 81 estan sense contracte o amb la concessió caducada, i en 60 el contracte finalitzarà al llarg del proper mandat municipal.

La gestió directa ofereix un millor control als municipis per fer front de forma més eficaç a la situació de sequera.

De cara a les pròximes eleccions municipals, aquest proper mes de maig, almenys 141 municipis, que suposen el 15% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 81 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 60 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg del proper mandat municipal.

De tots aquests municipis, al voltant de 25, però, ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.

La gestió pública en un context de sequera i crisi hídrica global

Als municipis, una gestió directa del servei d’abastament els ofereix un major control sobre aquest, i per tant millors condicions per fer front de forma eficaç a la situació de sequera que estem patint; per exemple, amb l’aplicació del beneficis del servei a la millora de la xarxa o amb un major control dels consums. I evitant així la paradoxa que suposa una gestió privada, que es fonamenta en incrementar els dividends maximitzant la facturació d’aigua i amb pocs estímuls per reduir les pèrdues a la xarxa.

Justament, aquest és un dels elements centrals que s’abordaran a la Conferència de l’Aigua de Nacions Unides, que té lloc aquesta setmana a Nova York: la necessitat que l’aigua, com a dret humà fonamental i bé comú, no sigui considerat com un bé de mercat. En el context actual de sequera i de crisi global de l’aigua, Nacions Unides està posant el focus en què la gestió de l’aigua no pugui estar sotmesa a interessos especulatius i financers. Al món, al contrari del que succeeix a Catalunya, el 90% de la població rep l’aigua d’operadors públics.