Momento decisivo para la remunicipalización del agua en Granollers

La concessió de contracte de subministrament d’aigua pública de Granollers per cinquanta anys fou atorgada per la municipalitat a l’empresa Sorea (filial d’Agbar) l’any 1971 i ha expirat aquest mes d’octubre, tot i que s’ha prorrogat per sis mesos. La Plataforma per l’Aigua de Granollers i diverses entitats de defensa de la gestió pública dels subministraments bàsics han obert el debat sobre la remunicipalització del servei, en contra de l’opció continuista del consistori governat pel PSC, i promouen una recollida de signatures per tal de forçar un referèndum sobre la qüestió obert a tota la ciutadania.

Notícia publicada originalment a La Directa el 10 de novembre de 2021

El 27 d’octubre del 2021 va ser la data tècnica del venciment de la concessió per cinquanta anys de gestió del servei de subministrament d’aigua municipal que l’empresa Sorea (pertanyent al grup Agbar-Societat General d’Aigües de Barcelona, SA., avui filial de la multinacional francesa Suez) ha gestionat des que l’administració franquista de la capital vallesana oferís el servei a concurs l’any 1971. Davant la direcció continuista del govern municipal del PSC, amb majoria absoluta al consistori, que pretén tornar a oferir una concessió a 25 anys a una empresa privada, es va conformar el mes d’abril passat la Plataforma per l’Aigua de Granollers, amb l’objectiu d’impulsar una campanya de municipalització del servei de l’aigua i posar sobre la taula el debat ciutadà per un servei públic, directe i sense intermediaris. La plataforma l’integren, a banda de partits polítics que son a l’oposició a Granollers (ERC, CUP, Granollers en Comú i Podem), sindicats i organitzacions polítiques (CGT, CNT, Endavant i ANC), aixó com associacions i col·lectius ecologistes i socials.

Abans de l’estiu, l’ajuntament vallesà va encarregar un estudi d’eficiència i sostenibilitat econòmica a la consultoria PW Advisory and Capital Services, SL. (PWACS), per mitjà del qual el govern municipal pretenia argumentar la decisió de seguir subrogant la gestió de l’aigua a través d’una empresa privada. La Plataforma per l’Aigua de Granollers i l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) –que agrupa 43 ajuntaments (entre els quals no hi ha el de Granollers) i diverses entitats a favor del model públic de gestió de l’aigua– s’oposen a les conclusions de l’estudi i denuncien que la utilització de les xifres i les hipòtesis de càlcul “van dirigides a beneficiar arbitràriament la gestió privada”. Marc Plana, portaveu de la Plataforma, afirma que la consultora “s’inventa tota l’estructura, les despeses i els sous dels directius de la futura empresa pública”. Plana també denunciat que “el govern del PSC va denegar-nos la possibilitat de participar en la comissió d’avaluació d’aquest estudi”.

El govern municipal pretenia argumentar la decisió de seguir subrogant la gestió de l’aigua a través d’una empresa privada mitjançant un informe de la consultoria PWACS

L’estudi de PWACS afegeix que en qualsevol cas, cap de les dues modalitats “seria rendible amb les tarifes vigents, tenint en compte el nivell d’inversió necessari”. I és que tant en cas de municipalització com de mantenir la concessió, l’estudi calcula que cal una inversió de més de vint milions d’euros per substituir els més de 70 quilòmetres de canonades de fibrociment –amb traces d’amiant, un material tòxic per a la salut– que encara formen part de la xarxa de distribució d’aigua i que representen un 41% del total de la xarxa. Sorea també deixa un parc de comptadors amb una antiguitat mitjana de més de catorze anys, amb el 62% dels aparells amb més de deu anys de vida, quan el marc normatiu vigent estableix una vida útil màxima de dotze. En aquest sentit, PWACS apunta que cal plantejar diversos escenaris de pujada de tarifes o bé de reducció de les inversions.

L’Ajuntament de Granollers, tal com ha fet constar a la Directa, ha volgut aclarir que “la prohibició de la utilització de l’amiant en les conduccions a Espanya és de l’any 2001”, i que des d’aleshores “s’ha fet un esforç considerable per anar substituint el fibrociment i renovant la xarxa, aprofitant obres municipals de reurbanització de la ciutat, i sempre mantenint un equilibri pressupostari en la prestació del servei que no comporti un excessiu increment de tarifes a la ciutadania”. A partir de novembre, l’ajuntament ha informat que es prorrogarà sis mesos el contracte actual, “el temps mínim imprescindible que duri la tramitació de l’expedient d’implantació del servei i posterior licitació, i posteriorment el servei sortirà a licitació i s’adjudicarà al licitador que presenti la proposta més convenient per als interessos de la ciutat.”


El PSC posa traves a la municipalització

El consistori granollerí va rebutjar el maig passat una proposta de la Plataforma per l’Aigua per plantejar una consulta ciutadana sobre quin hauria de ser el model de gestió de l’aigua. “En l’informe tècnic que van presentar, assenyalaven la sentència del Tribunal Constitucional contra la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries, aprovada per la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N”, relata Lluís Basteiro, portaveu de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), “en contra del seu propi Reglament de Participació Ciutadana aprovat el 2019, amb majoria del PSC”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya governa l’Ajuntament de Granollers de forma folgada des de 1999. L’alcalde actual, Josep Mayoral i Antigas, ho és des de l’any 2004 i ha obtingut la majoria absoluta en els tres últims comicis municipals. En substitució a la consulta ciutadana, el govern municipal ha emplaçat la Plataforma a fer un referèndum pel qual li demanen 6.000 signatures (aproximadament un 10% del cens, a diferència de les 2.700 necessàries per una consulta no referendària) i el vistiplau de la celebració d’aquest per part del ple municipal, la Generalitat de Catalunya i el Consell de Ministres del govern espanyol.

Acte en defensa de remunicipalització de la Plataforma per l’Aigua de Granollers|PLATAFORMA PER L’AIGUA DE GRANOLLERS

Basteiro, des de l’AMAP, es lamenta del fet que “el govern de Granollers està obsessionat per repetir l’antic model de gestió i està posant tots els impediments que pot al procés de participació”. La Plataforma per l’Aigua de Granollers, després de fer la tramitació per l’organització del referèndum, va rebre aquest setembre el plec de signatures numerades i validades, que és el punt d’inici què marca el termini legal de tres mesos per recollir-les. Marc Plana, portaveu de la Plataforma, explica la seva “sorpresa” en veure que com a requisit per signar es demanava la fotografia del DNI per a cada persona signant, “cosa que dissuadeix molta gent de participar”, segons denuncia l’activista. “Tot i això, ho tirarem endavant”, afirma. El passat dimecres 22 de setembre es va dur a terme l’acte simbòlic d’inici de recollida de firmes a la plaça de la Porxada de Granollers.

Hi ha casos a l’estranger de referèndums on ha guanyat la municipalització, com el d’Uruguai l’any 2004, l’italià, el 2011, o el de la ciutat de Berlín, també el 2011

A Catalunya hi ha antecedents de consultes ciutadanes sobre la gestió del servei de l’aigua. A Mieres (la Garrotxa) es va aprovar la municipalització mitjançant una consulta popular vinculant amb el 76,41% dels vots el desembre de 2018, actualment se n’està preparant una a Palau-Solità i Plegamans (el Vallès Occidental) i a Alfarràs (el Segrià). També hi ha casos on la consulta s’ha impugnat judicialment per l’empresa distribuïdora Agbar, com és el cas de la ciutat de Barcelona. Hi ha casos a l’estranger de referèndums on ha guanyat la municipalització, com el d’Uruguai l’any 2004, l’italià, el 2011, o el de la ciutat de Berlín, també el 2011. I exemples a l’estranger de grans ciutats que han remunicipalitzat l’aigua, com París l’any 2010; Nàpols, l’any 2012 o Berlín, l’any 2014. A Catalunya, tant el Periódico com l’AMAP van encarregar, els anys 2017 i 2019 –respectivament–, enquestes al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) i van concloure que al voltant del 80% de la ciutadania catalana és partidària de municipalitzar els serveis bàsics.


Un centenar de concessions a punt d’acabar

La plataforma Aigua és Vida, que agrupa diverses entitats i associacions que lluiten per una gestió pública i democràtica de l’aigua, va publicar un mapa amb dades de l’any 2018 on indica que més de la meitat dels municipis de la geografia catalana han mantingut sempre la gestió directa del servei de l’aigua. Tanmateix, únicament un 16% de la població catalana, al voltant d’1,23 milions d’habitants, té accés a l’aigua a casa per mitjà d’una empresa pública o del mateix ajuntament, ja que la majoria de privatitzacions es van dur a terme als grans nuclis de població.

L’any 2010 va marcar l’inici de la fi d’aquestes concessions, la majoria fetes durant els anys vuitanta, noranta i principis dels 2000, per períodes d’entre quinze i quaranta anys. El Figaró i Montmany (municipi del Vallès Oriental) va ser el primer municipi a decidir-se pel retorn a la gestió directa de l’aigua i, des d’aleshores, 25 municipis més han seguit els passos de la remunicipalització. Míriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida, explica que «en alguns casos, la concessió es renova sense preguntar a la ciutadania, a porta tancada, o en períodes de vacances, i en aquests casos no se’n fa ressò». Alguns d’aquests casos on s’ha renovat directament la licitació són Cubelles, Dosrius o Guissona. Mollet del Vallès, Parets del Vallès, l’Ametlla del Vallès, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana (tots municipis de la comarca del Vallès Oriental) han finalitzat les respectives concessions i es troben executant pròrrogues d’entre un i cinc anys que permeten els respectius contractes. «Per això és important el què passi a Granollers, perquè farà de mirall d’altres municipis més petits de la comarca», afirma el portaveu de l’AMAP Lluís Basteiro.


Terrassa, el gran exemple de remunicipalització

El cas català més paradigmàtic de remunicipalització és Terrassa, per ser la primera gran ciutat en tornar al model públic –amb 223.627 habitants representa la tercera ciutat de Catalunya amb nombre d’habitants. La cocapital del Vallès Occidental gestiona el servei de l’aigua per mitjà de l’empresa pública Taigua des del 2018, després que l’any 2016 s’acabés la concessió de l’empresa privada Mina-Aigües de Terrassa. Aquesta empresa d’origen local, el principal accionista de la qual era Agbar, amb un 35,5% del capital, que controlava l’aigua de Terrassa des de 1941.

Capçalera de la manifestació convocada per la Taula per Aigua de Terrassa l’any 2017 on apareix Jordi Terrades, actual secretari de Territori i Infraestructures del PSC i diputat al Parlament de Catalunya. Terrades va declarar a la televisió del Vallès Oriental que no es podia fer una consulta popular a la ciutadania de Granollers sobre aquesta qüestió.|PLATAFORMA PER L’AIGUA DE GRANOLLERS

Beatriz Escrivano, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, comenta que la remunicipalització del servei —tot i que la pandèmia de la COVID-19 n’ha alentit el procés— ha comportat «transparència i participació.» Aquest òrgan, que juntament amb Taigua i l’Ajuntament de Terrassa, conformen la Taula de l’Aigua, s’encarrega de vetllar per la cogovernança de la gestió pública de l’aigua, dialogar amb les entitats civils i promoure la participació ciutadana i fomentar-hi la sensibilització mediambiental, el consum i la implicació amb la gestió.

Paco Rodríguez, vicepresident de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, recorda que la lluita per la remunicipalització a Terrassa «va suposar molt treball polític, fins i tot dins la mateixa administració, perquè el PSC de Terrassa, aleshores al govern, no va definir-se fins molt després que es formés la Taula de l’Aigua, l’any 2013». «Aconseguir el vot del PSC va costar molt, i va ser perquè es va fer un treball molt fort des del carrer i dins la institució», puntualitza Rodríguez, «sobretot a partir de la irrupció de Terrassa en Comú i la CUP al consistori, i perquè Esquerra Republicana es va definir a favor». L’any 2017 es va fer una manifestació pels carrers de la ciutat que reuní 4.000 persones a favor de l’aigua pública. Jordi Ballart, l’aleshores batlle de Terrassa pel PSC, va topar amb la negativa dels barons del partit i la seva aposta per recuperar la gestió directa de l’aigua va ser una de les dues causes, juntament amb el suport del PSC a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, perquè trenqués el carnet del partit.

Veure font: https://directa.cat/moment-clau-per-a-la-remunicipalitzacio-de-laigua-a-granollers/

El sector público del agua en Catalunya suma esfuerzos en su primer Congreso

El dimecres 24 i dijous 25 de novembre del 2021 al Vapor Universitari de Terrassa se celebrarà el Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua. Aquest Congrés serà un espai pensat i dirigit a personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballin al o per al sector públic de l’aigua, i està organitzat conjuntament per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, amb la col·laboració de l’Associació Catalana dels Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el El Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC).El Congrés pretén reivindicar la gestió pública de l’aigua i prendre consciència de les seves potencialitats, alhora que reforçar els llaços i sinergies entre administracions, institucions i altres actors del sector.

Sector estratègic i d’actualitat política

Actualment més de 500 municipis de Catalunya gestionen el seu servei d’abastament d’aigua de forma directa, el que és més del 50% del total. En els darrers 10 anys, més de 20 municipis han rescatat el servei en mans d’operadors privats i, actualment, més de 30 municipis estan en procés de remunicipalització. La municipalització de l’aigua, precisament, és un tema de recent actualitat política. Al maig més de 40 representants del món local de tota Catalunya de tots els colors polítics es van trobar a Terrassa per denunciar una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua. De fet, el nou govern de la Generalitat s’ha compromés a donar suport jurídic als municipis que vulguin municipalitzar el servei. I també han estat polèmiques les denúncies d’Agbar (ja arxivades) contra l’Ajuntament de Barcelona per fer estudis sobre la municipalització del servei a l’Àrea Metropolitana

Més de 20 municipis, prop de 15 entitats supramunicipals i moviments socials de tot el territori

Durant els dos dies que durarà la celebració del Congrés se celebraran diferents sessions al voltant de les deficiències estructurals de la gestió privada de l’aigua, la gestió pública a petits municipis i els elements essencials per al control de les concessions a operadors privats. També s’enfrontaran debats al voltant dels reptes que planteja el canvi climàtic i esdeveniments adversos extrems, com la gestió del drenatge i el clavegueram’. Hi haurà espai també per debats més polítics i socials com la participació ciutadana en la governança democràtica de l’aigua, els models de tarifació social i la lluita per garantir el dret humà a l’aigua.

L’acte serà inaugurat el dimecres al matí a la sala d’actes del Vapor Universitari per l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, Eloi Badia (president de l’AMAP i regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona), David Bote (alcalde de Mataró i vicepresident de la FMC) i Lluís Soler (president de l’ACM i alcalde de Deltebre); i a la clausura es sumaran Marc Aloy (president del CONGIAC i Alcalde de Manresa) i Àlex Garrido (vice-president de la FMC i alcalde de Manlleu). 

La conferència inaugural anirà a càrrec de Joan Gaya, enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua, que donarà pas a les experiències de gestió municipal de Girona, Salt i Sarrià de Ter, de Lleida, Sant Cugat del Vallès i de l’empresa d’Aigües Ter-Llobregat; a més de la dels municipis petits com Montmeló, Olesa de Montserrat, Arenys de Munt, Llinars del Vallès, i els models consorciats i mancomunats del CONGIAC o al Solsonès. Però també s’aportaran experiències de fora de Catalunya, com la de la Diputació de Badajoz (Extremadura) amb l’empresa pública Promedio, a càrrec de la seva gerent Maria Luisa Seguro; o la de Valladolid (Castella i Lleó), amb l’intervenció de la seva regidora de Medi Ambient María Sánchez Esteban. Al ressò de l’acte de denúncia unitari que es va celebrar al maig d’enguany també a Terrassa, es compartiran les experiències en litigis d’aquest tipus en una taula rodona amb els ajuntaments de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de Beatriz Escribano, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).

Altres representants d’institucions que seran presents en algunes sessions del Congrés són Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; Ismael Peña, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Edurne Bagué, de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Girona; acompanyats de membres destacats de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci Besòs-Tordera, el Consell General de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local o la societat municipal Barcelona Cicle de l’Aigua. Però també hi haurà presència d’organismes estatals com la Red Agua Pública, amb el catedràtic de l’Universitat de Sevilla Leandro del Moral, l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua, amb el seu gerent Luís Babiano; o organismes europeus com Aqua Pública Europea, amb el seu director executiu Milo Fiasconaro

A banda de les institucions ja esmentades, també hi haurà espai per escoltar a moviments socials i entitats com el Grup de Defensa del Ter, a Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa i la plataforma Aigua és Vida.

Les inscripcions són gratuïtes i es poden formalitzar a la web congresaiguapublica.amap.cat, on també es pot consultar el programa detallat.

Vecinos y vecinas de Riells i Viabrea reclaman la municipalización del agua y denuncian que la empresa trabaja sin contrato

Els veïns de Riells i Viabrea denuncien que l’actual empresa que dona servei d’aigua al municipi, Abastaments d’Aigua del Tordera (AAT) treballa sense contracte. De fet, asseguren que mai n’ha tingut des que el 1986 se’ls va donar la concessió dels pous que abasteixen el municipi. Tot plegat, remarca la portaveu de la Taula Pública de l’Aigua a Riells, Sara Sigüenza, ha provocat que no s’hagi invertit a la xarxa pública que es va construir fa 40 anys. «El servei no és decent», concreta. El consistori reconeix que «cal regularitzar la situació» i que ara estan estudiant la millor manera de gestionar el servei.

Tot i això, la seva portaveu, Sara Sigüenza, desconfia i tem que «intenti fer oficial el contracte que no hi ha» amb AAT. «Estem convençuts que si és així, res canviarà i el servei continuarà sent deficitari», adverteix Sigüenza. La portaveu alerta que no s’han fet les inversions necessàries en una xarxa que té prop de 40 anys. A més, des de la Taula no comprenen com es pot perdre un 40% de l’aigua, una dada extreta d’un estudi del mateix consistori. Això significa que de cada 100 litres d’aigua que es dona, 40 es perden i no arriben als comptadors. «Això és una barbaritat», assenyalen els veïns. A propòsit d’això, Sigüenza adverteix que l’empresa «segueix tenint beneficis cada any» sense invertir en una infraestructura «vella i precària». Des de la Taula també han fet una pregunta al Parlament per tal que l’empresa expliqui quin deute té amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ja que els veïns sospiten que no paguen el cànon, que ells sí que abonen puntualment a les factures que els fa l’empresa. 

L’Ajuntament reconeix el problema 

Des de l’Ajuntament reconeixen que la situació s’ha de regularitzar i, per això, ja s’han posat a treballar amb una empresa experta per tal que estudiï quina és la millor opció de gestió possible. El regidor de servei de l’aigua, Patrici Cros, remarca que un cop hagin concretat la millor fórmula «evidentment seguiran el que digui la llei» i es convocarà un concurs públic on les empreses que vulguin hi puguin concórrer. Cros també ha reconegut que «calen inversions» a la xarxa i assenyala que la pèrdua del 40% de l’aigua és «important però no exagerat». En aquest sentit, el regidor concreta que el màxim aprofitament al que poden arribar és del 80% un cop fetes les inversions, per tant, ara s’estaria perdent un 20% més de l’habitual. Unes inversions que, per cert, Cros explica que no es fan per evitar generar un deute amb l’empresa que actualment porta el servei.

Notícia basada en la publicada al Diari de Girona el 29/10/21

Veure font: https://www.diaridegirona.cat/selva/2021/10/29/veins-riells-i-viabrea-reclamen-58968631.html

Congiac-Giacsa asegura que su modelo de gestión no se ha puesto en cuestión por la resolución del Supremo

El consorcio asegura que el modelo de Collbató es válido después que el 2018 se transformase el sistema

Notícia publicada el 27·10·21 a Regió7

El consorci Congiac i l’empresa Giacsa asseguren el seu sistema de gestió de serveis públics d’aigua «no s’ha posat en qüestió en cap moment» després que el Tribunal Suprem hagi rebutjat un recurs seu i de l’Ajuntament de Collbató contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta sentència, segons Agbar (vegeu Regió7 d’ahir), posa en qüestió la validesa del model utilitzat pel consorci i l’empresa pública.

Segons Congiac-Giacsa, la sentència del TSJC judicava un sistema de gestió vigent el 2016 i que el 2018 va ser «transformat seguint escrupolosament la nova legislació tant aen l’àmbit espanyol com europeu». En la interpretació que fa Coangiac-Giacsa, molt diferent de la d’Agbar, la sentència del TSJC és que el seu sistema «no s’ha posat en qüestió en cap moment, al contrari, s’afirma la plena validesa legal de la delegació del servei municipal al Consorci i la seva gestió mitjançant l’empresa pròpia (100% pública) Giacsa, la qual disposa de plens recursos per a la correcta gestió de l’abastament».

Congiac-Giacsa acusa Agbar de fer unes «opinions interessades» entorn del consorci que «no respecta la lliure decisió de cada municipi d’elegir el sistema de gestió que consideren adequat i suposa un atac directe cap a la seva sobirania municipal perfectament legítima». Afegeixen que «en cap cas es tracta d’un problema respecte a la lliure competència sinó d’interpretar o no els serveis públics com un servei de la ciutadania i de la seva revisió dels beneficis al seu interès».

Congiac és un consorci per a la gestió de l’aigua, format per diversos ajuntaments, i que té com a empresa Giacsa, que al seu torn és una empresa participada pel consorci i empreses públiques dedicades a la gestió del cicle de l’aigua.

Veure font: https://www.regio7.cat/successos/2021/10/27/congiac-giacsa-assegura-seu-model-58853469.html

Comienza la recogida de firmas para la consulta sobre la gestión del agua en Granollers

Notícia publicada a el9nou.cat el 23/09/2021 

La Plataforma per l’Aigua de Granollers va començar aquest dimecres a la tarda la campanya de recollida de signatures per celebrar una consulta sobre el model de gestió de l’aigua a la ciutat.

L’entitat va instal·lar un punt de recollida a la plaça de la Porxada, una acció que preveu repetir periòdicament, durant els propers tres mesos, als mercats setmanals del dijous al centre i el dissabte a la plaça de la Corona, i alguns diumenges al pont del carrer Ramon Llull, coincidint amb la celebració del mercat de Canovelles. També es recolliran signatures porta a porta.

Veure font: https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/comenca-la-recollida-de-signatures-per-a-la-consulta-sobre-la-gestio-de-laigua-a-granollers/

Pla de Santa Maria es el primer municipio de las comarcas de Tarragona al adherirse a la AMAP

El municipi de la comarca de l’Alt Camp, El Pla de Santa Maria, ha decidit sumar esforços i adherir-se a l’AMAP. Ho va aprovar, per unanimitat de tots els grups municipals, al seu darrer ple celebrat el 28 de juliol en seu consistorial, i conjuntament amb l’adhesió també a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP). 

Aquesta decisió té important rellevància perquè, segons ha fet saber el consistori a la crònica del seu Ple, el 2023 venç la concessió del servei públic d’aigua del municipi i volen comptar amb el suport de l’AMAP per afrontar el debat de poder retornar a la gestió pública i directa d’aquest servei essencial per al municipi.

El Pla de Santa Maria és el primer municipi de les comarques de Tarragona que se suma als més de 50 municipis que formen part ja de l’AMAP, representant en total més del 45% de la població de Catalunya. Cal destacar que la majoria de municipis del voltant del Pla de Santa Maria actualment ja gestionen directament el seu servei d’abastament i distribució de l’aigua (Figuerola del Camp, Vila-rodona, Alió, Cabra del Camp i Aiguamúrcia).

La municipalización del agua en Girona, Salt y Sarriá, el 2022

L’Ajuntament gironí admet que encara no està decidit si l’empresa pública Tragirsa assumirà el servei

Mentre no es culmina el procés, el soci privat cobra un lloguer mensual de 6.000 euros

Notícia publicada a El Punt-Avui el 4 d'agost 2021

La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià no es completarà com a mínim fins al primer trimestre del 2022, segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés (Junts), admet que s’avança “a un ritme més lent del que es preveia inicialment”, però ho justifica per la complexitat tècnica que suposa el procés. D’entrada, el pròxim pas que faran els ajuntaments aquest setembre serà decidir si creen una nova societat o bé integren la gestió de l’aigua dins l’empresa pública Tragirsa.

De tots els tràmits que hi ha pendents perquè la municipalització de l’aigua sigui un fet, el que està més avançat és la redacció dels dos reglaments que formaran part del plec del nou servei (el d’abastament i el de sanejament). Martí Terés explica que en els darrers mesos aquests documents s’han refet “de dalt a baix”, incorporant-hi aportacions dels tècnics i també de les entitats i institucions que formen part de la Taula de l’Aigua.

A principis de setembre, els dos reglaments es tornaran a portar davant l’esmentada taula. Aquesta reunió, segons concreta el regidor de Sostenibilitat, ha de servir per poder-los validar i “tenir-los a punt” per quan toqui portar-los a ple.

Els dos reglaments són un dels pilars sobre els quals s’articularà la gestió pública del servei. L’altre seran les tarifes, és a dir, el preu de l’aigua. Aquesta primavera, els tres ajuntaments ja van fer una primera proposta de tarifes, que ara s’està acabant d’enllestir per veure quines aportacions poden incorporar-s’hi. Entre altres punts, segons concreta Terés, es treballa per incorporar-hi bonificacions dirigides als col·lectius més desafavorits.

Un local de propietat en lloc d’un lloguer

Un cop els tres ajuntaments hagin decidit com es gestionarà el servei municipal d’aigua, buscaran un local de propietat. Les oficines d’Agissa ocupen la planta baixa i el segon pis d’un edifici del carrer Ciutadans, propietat de Girona SA (el soci privat de l’empresa mixta sota investigació judicial per suposades irregularitats). Tot i que els ajuntaments van rescindir el contracte l’octubre del 2020, es continuen pagant uns 6.000 euros mensuals de lloguer per les oficines (aproximadament, 75.000 a l’any).

Veure font: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2010018-la-municipalitzacio-de-l-aigua-a-girona-salt-i-sarria-el-2022.html?utm_source=twitter&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes

Congreso de la Gestión Pública del Servicio de Agua

El dimecres 24 i dijous 25 de novembre del 2021 al Vapor Universitari de Terrassa es celebrarà el Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua. Organitzat conjuntament per l’AMAP, i els Ajuntament de Barcelona i Terrassa, i amb la col·laboració de l’Associació Catalana dels Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el El Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), el Congrés és un espai dirigit a personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballin al o per al sector públic de l’aigua, que es planteja amb els següents objectius:

  • Reforçar els llaços i sinergies entre els principals actors del sector, fomentant la interrelació, coneixença i intercanvi tècnic entre actors i gestors del sector.
  • Posar en valor la gestió pública de l’aigua i prendre consciència de les seves potencialitats, davant d’administracions, institucions i altres actors, agrupant al màxim nombre d’actors, institucions i empreses del sector per primera vegada.

Podeu consultar el programa i inscriure’s a la web congresaiguapublica.amap.cat

Recollim propostes

Si voleu participar com a ponents a un dels tallers següents, feu-nos arribar la vostra proposta abans del 30/09/2021:

  • Deficiències estructurals de la gestió privada de l’aigua
  • La gestió pública de l’aigua a petits municipis
  • Elements essencials per al control de les concessions
  • La gestió de dades al servei públic d’aigua
  • Models de tarifació social i dret humà a l’aigua
  • Gestió del drenatge i clavegueram
  • Participació ciutadana i governança democràtica de l’aigua

Veure font: https://congresaiguapublica.amap.cat/

Sant Pol de Mar se suma a la AMAP para poner en el horizonte la remunicipalización del servicio del agua

El darrer Ple municipal del curs de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, celebrat en línia el darrer 29 de juliol, va aprovar adherir-se a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). La proposta es va aprovar amb els vots favorables del govern municipal de coalició, format pels grups Municipals d’ERC-AM i CUP-Amunt, i les abstencions de la resta de l’oposició.

Segons el mateix Ajuntament, amb aquesta decisió el consistori es posiciona «a favor de poder remunicipalitzar el servei d’abastament d’aigua potable i millorar el manteniment de la xarxa pública d’aigua, i defugir les concessions de molt llarg termini que monopolitzen companyies privades, i que cerquen lucrar-se amb la gestió d’un bé públic essencial». Formant part de l’AMAP, l’Ajuntament espera rebre l’acompanyament i assessorament necessari tant per fiscalitzar de manera efectiva el servei actual com per iniciar un futur procés de remunicipalització. Actualment el servei i subministrament de l’aigua al municipi és gestionat per Agbar a través d’una concessió fins a l’any 2036.

Amb Sant Pol de Mar ja són quatre els municipis del Maresme que formen part de l’AMAP, conjuntament amb El Masnou, Vilassar de Dalt i Sant Iscle de Vallalta, tots tres immersos en procés de remunicipalització del servei de l’aigua. El Maresme, recordem, ja compta amb experiències solvents de gestió pública de l’aigua. Sense anar gaire lluny, la seva capital, Mataró, té una llarga trajectòria de gestió directa del servei públic de subministrament d’aigua potable, sanejament i depuració. I, a més, el municipi d’Arenys de Munt va ser dels primers en remunicipalitzar el servei en 2011 convertint-se en un model a seguir per a molts municipis tant de la comarca com de la resta del país.

Agua, banca y ciudadanía

Hay parcialidad en el trato que algunos gobiernos y altos tribunales dan a lo público en favor del interés privado

Publicado en El País el 17 de julio de 2021

Hace unos días, el Ayuntamiento de Cornellà renovó el acuerdo que mantiene desde 2017 con Agbar —uno de los gigantes privados del agua en España— para garantizar que no habrá cortes de suministro para los ciudadanos de esa localidad del Baix Llobregat en situación de vulnerabilidad social. En realidad, el protocolo no hace más que poner en solfa la letra y el espíritu de la ley 24/2015 del Parlament que protege a las personas en situación de suma precariedad.

La noticia se produce unos días después de que el Tribunal de Cuentas archivara la denuncia que la propia Agbar interpuso contra el Ayuntamiento de Barcelona por encargar estudios por unos 900.000 euros para abordar la municipalización del agua. El citado organismo administrativo —en la picota por los embargos a diversos políticos catalanes por haber promocionado el procés en el extranjero— considera que no hay menoscabo del dinero público pues el Consistorio tiene “plena legitimidad” para plantear la municipalización del agua. Pero en el mundo de los hechos, una cosa es debatir y otra muy distinta poner en práctica.javascript:falsePUBLICIDAD 

Desde su llegada al poder en 2015, Ada Colau quiso convertir en público el servicio que históricamente (desde 1953) ha tenido en sus manos Agbar y antecesores. En 2012, siendo Xavier Trias alcalde, se creo una sociedad público-privada controlada por Agbar a la que sin mediar concurso se le adjudicó el suministro de agua. El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) aprobó la creación de esta empresa mixta en la que la compañía ostentaba el 85% y la AMB el 15%, asignándole directamente el suministro de 23 localidades del cinturón barcelonés. En 2016, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) revocó esta decisión que concedía el suministro a la entidad mixta durante 35 años a casi tres millones de personas. Pero el Tribunal Supremo (TS) en 2019 consideró la adjudicación directa ajustada a derecho, propinando un revés a las pretensiones del Ayuntamiento de Barcelona.

Remunicipalizar el agua en Cataluña se ha convertido en un asunto que acaba siempre en los juzgados. Y es que en España el abastecimiento hídrico es un negocio que en 2018 generó 3.475 millones, según el Observatorio sectorial DBK. Si en todo el Estado, el 55% de la población está siendo abastecida por empresas privadas, este porcentaje se eleva al 80% en Cataluña. Agbar y sus filiales son el gran gigante del sector y en la actualidad hay más de 40 recursos en los juzgados contra ayuntamientos que han pretendido activar la remunicipalización. Se equivocaría quien pensara que los equipos de gobierno de aquellas poblaciones son de un determinado color, pues van desde la llamada Cataluña catalana (Osona, Ripollès) hasta el área de Barcelona.

Los consistorios, independientemente de su orientación política, suelen mostrar mayor transparencia a la hora de gestionar los intereses ciudadanos. No existe la misma recepción en otras instancias de poder, bien sea político, bien del mundo judicial. En este mismo diario y más extensamente en la revista Alternativas Económicas, Andreu Missé reflexionaba recientemente a propósito de las cifras de Eurostat sobre la crisis bancaria española, cuyo coste, en 2019, había sido de 48.515 millones (58.415 millones hasta finales de 2020). La Sareb —o banco malo— ha supuesto un incremento de la deuda pública de 35.000 millones de euros. En esa sociedad que se constituyó con un 45% de capital público y un 55% de privado, ha acabado siendo el Estado quien ha asumido todo el riesgo de la operación. No deja de ser paradójico que una crisis que no iba a costar un solo euro al ciudadano —según el Gobierno del PP— haya acabado con una cuenta tan abultada a pagar a escote y sin que ninguna autoridad del mundo político ni, por supuesto, económico haya arqueado una ceja en señal de preocupación.

Este desparpajo con la administración del dinero de los ciudadanos tiene también su expresión en la lentitud y la prudencia rayana en la tacañería con la que el Tribunal Supremo (TS) ha interpretado las decisiones del Tribunal de Justicia de la UE (TJUE) sobre las cláusulas suelo. El TS las declaró lícitas aunque abusivas. Para no causar “grave riesgo de trastornos económicos” a la banca, el Alto Tribunal decidió que se pagaran a partir de las fechas de los fallos sin efectos retroactivos. El TJUE falló, en cambio, que si las cláusulas son nulas no se puede limitar la retroactividad. Tras 10 años en los tribunales, las cláusulas suelo siguen coleando a la espera de consultas que algunas instancias judiciales españolas siguen efectuando al TJUE. De momento, como en el blackjack, a igualdad de puntos siempre gana la banca.

Veure font: https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-17/agua-banca-y-ciudadania.html?s=09

Manlleu apuesta por la gestión pública del agua

Aquest dimarts 20 de juliol de 2021 en el Ple de l’ajuntament de Manlleu la Plataforma Aigua Pública Manlleu (APM) ha presentat una moció per la gestió pública de l’aigua a Manlleu.

El Ple municipal ha transcorregut de forma plàcida tal i com s’havia previst; així que els partits polítics ERC amb 9 vots, CUP amb 3, PSC amb 3 i 1 vot no adscrit, han votat a favor de la moció i per tant es comprometen a seguir els passos necessaris per tal de recuperar la gestió pública de l’aigua que actualment es troba en mans de Sorea-Agbar. El partit Junts per Catalunya s’ha abstingut amb 4 vots i 1 regidor que no ha votat perquè tenia incompatibilitats en aquest tema.

Manlleu actualment pot gestionar el deute generat per l’última inversió en la infraestructura del 2014 per tal de liquidar-lo amb Sorea. És en aquest context i comptant amb la voluntat manifesta per part de les diferents forces municipals quan s’obre una finestra d’oportunitat per tal de remunicipalitzar el servei de l’aigua a Manlleu el 2024.

La Plataforma Aigua Pública Manlleu que agrupa entitats, sindicats, partits i ciutadania es conforma com la iniciativa que empeny i vetllarà perquè aquesta finestra d’oportunitat no es tanqui, ja que entén l’aigua com un bé comú que cal preservar i mantenir per a totes les persones i per al manteniment dels ecosistemes naturals. La gestió del qual s’ha de preservar de l’afany de lucre i l’interès privat de grans companyies i multinacionals de l’aigua; tenen clar que amb l’aigua no es fa negoci.

Amb motiu de donar suport a aquesta iniciativa una seixantena de persones s’han concentrat a les 19h de la tarda davant la plaça de l’ajuntament de Manlleu. S’ha muntat un altaveu on se seguia en directe Ràdio Manlleu, que retransmet cada ple. També s’ha amenitzat la concentració amb diferents músics que han volgut donar suport a la causa i passar més bona espera.

La Plataforma APM compta amb l’empenta del Grup de Defensa del Ter (GDT) i l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), entre d’altres, i ja s’hi han adherit una desena d’entitats del territori i més de dues centes persones a nivell individual. Al ser un moviment transversal, totes les persones que s’hi vulguin adherir i participar es poden posar en contacte amb la plataforma Aigua Pública Manlleu a aiguapublicamanlleu@gmail.com o a través del twitter@aiguamanlleu.

La Generalitat se compromete a dar apoyo jurídico a los municipios que quiera municipalitzar el agua

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han mantingut la tarda del 19 de juliol una primera reunió de treball, amb participació dels seus respectius equips.  Durant la reunió, que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa i la consellera han treballat sobretot al voltant de la proposta d’AENA d’ampliació de l’aeroport, i les propostes alternatives existents. 

Però la trobada ha servit també per fer un repàs de qüestions d’interès comú per a les dues administracions: l’alcaldessa i la consellera han compartit la preocupació sobre el procés de judicialització que viuen els municipis que estan treballant per avançar cap a la gestió pública de l’aigua, i que ja va ser denunciada recentment en un acte a Terrassa per part de l’AMAP. La consellera ha expressat la voluntat del seu departament de donar suport jurídic i tècnic als municipis afectats i fer els canvis legislatius que s’escaiguin.