El dimecres 24 i dijous 25 de novembre del 2021 al Vapor Universitari de Terrassa se celebrarà el Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua. Aquest Congrés serà un espai pensat i dirigit a personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballin al o per al sector públic de l’aigua, i està organitzat conjuntament per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, amb la col·laboració de l’Associació Catalana dels Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el El Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC).El Congrés pretén reivindicar la gestió pública de l’aigua i prendre consciència de les seves potencialitats, alhora que reforçar els llaços i sinergies entre administracions, institucions i altres actors del sector.

Sector estratègic i d’actualitat política

Actualment més de 500 municipis de Catalunya gestionen el seu servei d’abastament d’aigua de forma directa, el que és més del 50% del total. En els darrers 10 anys, més de 20 municipis han rescatat el servei en mans d’operadors privats i, actualment, més de 30 municipis estan en procés de remunicipalització. La municipalització de l’aigua, precisament, és un tema de recent actualitat política. Al maig més de 40 representants del món local de tota Catalunya de tots els colors polítics es van trobar a Terrassa per denunciar una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua. De fet, el nou govern de la Generalitat s’ha compromés a donar suport jurídic als municipis que vulguin municipalitzar el servei. I també han estat polèmiques les denúncies d’Agbar (ja arxivades) contra l’Ajuntament de Barcelona per fer estudis sobre la municipalització del servei a l’Àrea Metropolitana. 

Més de 20 municipis, prop de 15 entitats supramunicipals i moviments socials de tot el territori

Durant els dos dies que durarà la celebració del Congrés se celebraran diferents sessions al voltant de les deficiències estructurals de la gestió privada de l’aigua, la gestió pública a petits municipis i els elements essencials per al control de les concessions a operadors privats. També s’enfrontaran debats al voltant dels reptes que planteja el canvi climàtic i esdeveniments adversos extrems, com la gestió del drenatge i el clavegueram’. Hi haurà espai també per debats més polítics i socials com la participació ciutadana en la governança democràtica de l’aigua, els models de tarifació social i la lluita per garantir el dret humà a l’aigua.

L’acte serà inaugurat el dimecres al matí a la sala d’actes del Vapor Universitari per l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, Eloi Badia (president de l’AMAP i regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona), David Bote (alcalde de Mataró i vicepresident de la FMC) i Lluís Soler (president de l’ACM i alcalde de Deltebre); i a la clausura es sumaran Marc Aloy (president del CONGIAC i Alcalde de Manresa) i Àlex Garrido (vice-president de la FMC i alcalde de Manlleu). 

La conferència inaugural anirà a càrrec de Joan Gaya, enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua, que donarà pas a les experiències de gestió municipal de Girona, Salt i Sarrià de Ter, de Lleida, Sant Cugat del Vallès i de l’empresa d’Aigües Ter-Llobregat; a més de la dels municipis petits com Montmeló, Olesa de Montserrat, Arenys de Munt, Llinars del Vallès, i els models consorciats i mancomunats del CONGIAC o al Solsonès. Però també s’aportaran experiències de fora de Catalunya, com la de la Diputació de Badajoz (Extremadura) amb l’empresa pública Promedio, a càrrec de la seva gerent Maria Luisa Seguro; o la de Valladolid (Castella i Lleó), amb l’intervenció de la seva regidora de Medi Ambient María Sánchez Esteban. Al ressò de l’acte de denúncia unitari que es va celebrar al maig d’enguany també a Terrassa, es compartiran les experiències en litigis d’aquest tipus en una taula rodona amb els ajuntaments de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de Beatriz Escribano, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).

Altres representants d’institucions que seran presents en algunes sessions del Congrés són Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; Ismael Peña, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Edurne Bagué, de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Girona; acompanyats de membres destacats de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci Besòs-Tordera, el Consell General de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local o la societat municipal Barcelona Cicle de l’Aigua. Però també hi haurà presència d’organismes estatals com la Red Agua Pública, amb el catedràtic de l’Universitat de Sevilla Leandro del Moral, l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua, amb el seu gerent Luís Babiano; o organismes europeus com Aqua Pública Europea, amb el seu director executiu Milo Fiasconaro. 

A banda de les institucions ja esmentades, també hi haurà espai per escoltar a moviments socials i entitats com el Grup de Defensa del Ter, a Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa i la plataforma Aigua és Vida.

Les inscripcions són gratuïtes i es poden formalitzar a la web congresaiguapublica.amap.cat, on també es pot consultar el programa detallat.

Els veïns de Riells i Viabrea denuncien que l’actual empresa que dona servei d’aigua al municipi, Abastaments d’Aigua del Tordera (AAT) treballa sense contracte. De fet, asseguren que mai n’ha tingut des que el 1986 se’ls va donar la concessió dels pous que abasteixen el municipi. Tot plegat, remarca la portaveu de la Taula Pública de l’Aigua a Riells, Sara Sigüenza, ha provocat que no s’hagi invertit a la xarxa pública que es va construir fa 40 anys. «El servei no és decent», concreta. El consistori reconeix que «cal regularitzar la situació» i que ara estan estudiant la millor manera de gestionar el servei.

Tot i això, la seva portaveu, Sara Sigüenza, desconfia i tem que «intenti fer oficial el contracte que no hi ha» amb AAT. «Estem convençuts que si és així, res canviarà i el servei continuarà sent deficitari», adverteix Sigüenza. La portaveu alerta que no s’han fet les inversions necessàries en una xarxa que té prop de 40 anys. A més, des de la Taula no comprenen com es pot perdre un 40% de l’aigua, una dada extreta d’un estudi del mateix consistori. Això significa que de cada 100 litres d’aigua que es dona, 40 es perden i no arriben als comptadors. «Això és una barbaritat», assenyalen els veïns. A propòsit d’això, Sigüenza adverteix que l’empresa «segueix tenint beneficis cada any» sense invertir en una infraestructura «vella i precària». Des de la Taula també han fet una pregunta al Parlament per tal que l’empresa expliqui quin deute té amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ja que els veïns sospiten que no paguen el cànon, que ells sí que abonen puntualment a les factures que els fa l’empresa. 

L’Ajuntament reconeix el problema 

Des de l’Ajuntament reconeixen que la situació s’ha de regularitzar i, per això, ja s’han posat a treballar amb una empresa experta per tal que estudiï quina és la millor opció de gestió possible. El regidor de servei de l’aigua, Patrici Cros, remarca que un cop hagin concretat la millor fórmula «evidentment seguiran el que digui la llei» i es convocarà un concurs públic on les empreses que vulguin hi puguin concórrer. Cros també ha reconegut que «calen inversions» a la xarxa i assenyala que la pèrdua del 40% de l’aigua és «important però no exagerat». En aquest sentit, el regidor concreta que el màxim aprofitament al que poden arribar és del 80% un cop fetes les inversions, per tant, ara s’estaria perdent un 20% més de l’habitual. Unes inversions que, per cert, Cros explica que no es fan per evitar generar un deute amb l’empresa que actualment porta el servei.

Notícia basada en la publicada al Diari de Girona el 29/10/21

Veure font: https://www.diaridegirona.cat/selva/2021/10/29/veins-riells-i-viabrea-reclamen-58968631.html

El consorcio asegura que el modelo de Collbató es válido después que el 2018 se transformase el sistema

Notícia publicada el 27·10·21 a Regió7

El consorci Congiac i l’empresa Giacsa asseguren el seu sistema de gestió de serveis públics d’aigua «no s’ha posat en qüestió en cap moment» després que el Tribunal Suprem hagi rebutjat un recurs seu i de l’Ajuntament de Collbató contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta sentència, segons Agbar (vegeu Regió7 d’ahir), posa en qüestió la validesa del model utilitzat pel consorci i l’empresa pública.

Segons Congiac-Giacsa, la sentència del TSJC judicava un sistema de gestió vigent el 2016 i que el 2018 va ser «transformat seguint escrupolosament la nova legislació tant aen l’àmbit espanyol com europeu». En la interpretació que fa Coangiac-Giacsa, molt diferent de la d’Agbar, la sentència del TSJC és que el seu sistema «no s’ha posat en qüestió en cap moment, al contrari, s’afirma la plena validesa legal de la delegació del servei municipal al Consorci i la seva gestió mitjançant l’empresa pròpia (100% pública) Giacsa, la qual disposa de plens recursos per a la correcta gestió de l’abastament».

Congiac-Giacsa acusa Agbar de fer unes «opinions interessades» entorn del consorci que «no respecta la lliure decisió de cada municipi d’elegir el sistema de gestió que consideren adequat i suposa un atac directe cap a la seva sobirania municipal perfectament legítima». Afegeixen que «en cap cas es tracta d’un problema respecte a la lliure competència sinó d’interpretar o no els serveis públics com un servei de la ciutadania i de la seva revisió dels beneficis al seu interès».

Congiac és un consorci per a la gestió de l’aigua, format per diversos ajuntaments, i que té com a empresa Giacsa, que al seu torn és una empresa participada pel consorci i empreses públiques dedicades a la gestió del cicle de l’aigua.

Veure font: https://www.regio7.cat/successos/2021/10/27/congiac-giacsa-assegura-seu-model-58853469.html

El municipi de la comarca de l’Alt Camp, El Pla de Santa Maria, ha decidit sumar esforços i adherir-se a l’AMAP. Ho va aprovar, per unanimitat de tots els grups municipals, al seu darrer ple celebrat el 28 de juliol en seu consistorial, i conjuntament amb l’adhesió també a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP). 

Aquesta decisió té important rellevància perquè, segons ha fet saber el consistori a la crònica del seu Ple, el 2023 venç la concessió del servei públic d’aigua del municipi i volen comptar amb el suport de l’AMAP per afrontar el debat de poder retornar a la gestió pública i directa d’aquest servei essencial per al municipi.

El Pla de Santa Maria és el primer municipi de les comarques de Tarragona que se suma als més de 50 municipis que formen part ja de l’AMAP, representant en total més del 45% de la població de Catalunya. Cal destacar que la majoria de municipis del voltant del Pla de Santa Maria actualment ja gestionen directament el seu servei d’abastament i distribució de l’aigua (Figuerola del Camp, Vila-rodona, Alió, Cabra del Camp i Aiguamúrcia).

L’Ajuntament gironí admet que encara no està decidit si l’empresa pública Tragirsa assumirà el servei

Mentre no es culmina el procés, el soci privat cobra un lloguer mensual de 6.000 euros

Notícia publicada a El Punt-Avui el 4 d'agost 2021

La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià no es completarà com a mínim fins al primer trimestre del 2022, segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés (Junts), admet que s’avança “a un ritme més lent del que es preveia inicialment”, però ho justifica per la complexitat tècnica que suposa el procés. D’entrada, el pròxim pas que faran els ajuntaments aquest setembre serà decidir si creen una nova societat o bé integren la gestió de l’aigua dins l’empresa pública Tragirsa.

De tots els tràmits que hi ha pendents perquè la municipalització de l’aigua sigui un fet, el que està més avançat és la redacció dels dos reglaments que formaran part del plec del nou servei (el d’abastament i el de sanejament). Martí Terés explica que en els darrers mesos aquests documents s’han refet “de dalt a baix”, incorporant-hi aportacions dels tècnics i també de les entitats i institucions que formen part de la Taula de l’Aigua.

A principis de setembre, els dos reglaments es tornaran a portar davant l’esmentada taula. Aquesta reunió, segons concreta el regidor de Sostenibilitat, ha de servir per poder-los validar i “tenir-los a punt” per quan toqui portar-los a ple.

Els dos reglaments són un dels pilars sobre els quals s’articularà la gestió pública del servei. L’altre seran les tarifes, és a dir, el preu de l’aigua. Aquesta primavera, els tres ajuntaments ja van fer una primera proposta de tarifes, que ara s’està acabant d’enllestir per veure quines aportacions poden incorporar-s’hi. Entre altres punts, segons concreta Terés, es treballa per incorporar-hi bonificacions dirigides als col·lectius més desafavorits.

Un local de propietat en lloc d’un lloguer

Un cop els tres ajuntaments hagin decidit com es gestionarà el servei municipal d’aigua, buscaran un local de propietat. Les oficines d’Agissa ocupen la planta baixa i el segon pis d’un edifici del carrer Ciutadans, propietat de Girona SA (el soci privat de l’empresa mixta sota investigació judicial per suposades irregularitats). Tot i que els ajuntaments van rescindir el contracte l’octubre del 2020, es continuen pagant uns 6.000 euros mensuals de lloguer per les oficines (aproximadament, 75.000 a l’any).

Veure font: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2010018-la-municipalitzacio-de-l-aigua-a-girona-salt-i-sarria-el-2022.html?utm_source=twitter&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes

El darrer Ple municipal del curs de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, celebrat en línia el darrer 29 de juliol, va aprovar adherir-se a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). La proposta es va aprovar amb els vots favorables del govern municipal de coalició, format pels grups Municipals d’ERC-AM i CUP-Amunt, i les abstencions de la resta de l’oposició.

Segons el mateix Ajuntament, amb aquesta decisió el consistori es posiciona «a favor de poder remunicipalitzar el servei d’abastament d’aigua potable i millorar el manteniment de la xarxa pública d’aigua, i defugir les concessions de molt llarg termini que monopolitzen companyies privades, i que cerquen lucrar-se amb la gestió d’un bé públic essencial». Formant part de l’AMAP, l’Ajuntament espera rebre l’acompanyament i assessorament necessari tant per fiscalitzar de manera efectiva el servei actual com per iniciar un futur procés de remunicipalització. Actualment el servei i subministrament de l’aigua al municipi és gestionat per Agbar a través d’una concessió fins a l’any 2036.

Amb Sant Pol de Mar ja són quatre els municipis del Maresme que formen part de l’AMAP, conjuntament amb El Masnou, Vilassar de Dalt i Sant Iscle de Vallalta, tots tres immersos en procés de remunicipalització del servei de l’aigua. El Maresme, recordem, ja compta amb experiències solvents de gestió pública de l’aigua. Sense anar gaire lluny, la seva capital, Mataró, té una llarga trajectòria de gestió directa del servei públic de subministrament d’aigua potable, sanejament i depuració. I, a més, el municipi d’Arenys de Munt va ser dels primers en remunicipalitzar el servei en 2011 convertint-se en un model a seguir per a molts municipis tant de la comarca com de la resta del país.

Aquest dimarts 20 de juliol de 2021 en el Ple de l’ajuntament de Manlleu la Plataforma Aigua Pública Manlleu (APM) ha presentat una moció per la gestió pública de l’aigua a Manlleu.

El Ple municipal ha transcorregut de forma plàcida tal i com s’havia previst; així que els partits polítics ERC amb 9 vots, CUP amb 3, PSC amb 3 i 1 vot no adscrit, han votat a favor de la moció i per tant es comprometen a seguir els passos necessaris per tal de recuperar la gestió pública de l’aigua que actualment es troba en mans de Sorea-Agbar. El partit Junts per Catalunya s’ha abstingut amb 4 vots i 1 regidor que no ha votat perquè tenia incompatibilitats en aquest tema.

Manlleu actualment pot gestionar el deute generat per l’última inversió en la infraestructura del 2014 per tal de liquidar-lo amb Sorea. És en aquest context i comptant amb la voluntat manifesta per part de les diferents forces municipals quan s’obre una finestra d’oportunitat per tal de remunicipalitzar el servei de l’aigua a Manlleu el 2024.

La Plataforma Aigua Pública Manlleu que agrupa entitats, sindicats, partits i ciutadania es conforma com la iniciativa que empeny i vetllarà perquè aquesta finestra d’oportunitat no es tanqui, ja que entén l’aigua com un bé comú que cal preservar i mantenir per a totes les persones i per al manteniment dels ecosistemes naturals. La gestió del qual s’ha de preservar de l’afany de lucre i l’interès privat de grans companyies i multinacionals de l’aigua; tenen clar que amb l’aigua no es fa negoci.

Amb motiu de donar suport a aquesta iniciativa una seixantena de persones s’han concentrat a les 19h de la tarda davant la plaça de l’ajuntament de Manlleu. S’ha muntat un altaveu on se seguia en directe Ràdio Manlleu, que retransmet cada ple. També s’ha amenitzat la concentració amb diferents músics que han volgut donar suport a la causa i passar més bona espera.

La Plataforma APM compta amb l’empenta del Grup de Defensa del Ter (GDT) i l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), entre d’altres, i ja s’hi han adherit una desena d’entitats del territori i més de dues centes persones a nivell individual. Al ser un moviment transversal, totes les persones que s’hi vulguin adherir i participar es poden posar en contacte amb la plataforma Aigua Pública Manlleu a aiguapublicamanlleu@gmail.com o a través del twitter@aiguamanlleu.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han mantingut la tarda del 19 de juliol una primera reunió de treball, amb participació dels seus respectius equips.  Durant la reunió, que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa i la consellera han treballat sobretot al voltant de la proposta d’AENA d’ampliació de l’aeroport, i les propostes alternatives existents. 

Però la trobada ha servit també per fer un repàs de qüestions d’interès comú per a les dues administracions: l’alcaldessa i la consellera han compartit la preocupació sobre el procés de judicialització que viuen els municipis que estan treballant per avançar cap a la gestió pública de l’aigua, i que ja va ser denunciada recentment en un acte a Terrassa per part de l’AMAP. La consellera ha expressat la voluntat del seu departament de donar suport jurídic i tècnic als municipis afectats i fer els canvis legislatius que s’escaiguin.