Autor: Amap

Talamanca estrena gestión pública del agua

Aigües de Manresa asume la gestión del servicio de agua a partir del 1 de julio

A partir del 1 de juliol, Aigües de Manresa assumeix la gestió del servei d’abastament d’aigua de Talamanca, en virtut de l’acord establert entre l’Ajuntament de Talamanca i l’empresa pública, de la qual el consistori és accionista.

Aquest canvi suposa que el servei passa a ser de titularitat municipal, reforçant el model de gestió pública i el compromís amb un servei de qualitat, eficient i sostenible. La governança del servei continuarà en mans de l’Ajuntament de Talamanca, mentre que Aigües de Manresa aportarà la seva experiència tècnica i capacitat de gestió com a mitjà propi municipal.

L’Ajuntament de Talamanca i Aigües de Manresa agraeixen la confiança de la ciutadania i la seva col·laboració durant el procés de transició, que permet consolidar un servei proper, transparent i compromès amb el territori.

Veure font: https://www.talamanca.cat/actualitat/noticies/estrenem-gestio-publica-de-laigua-.html

Diputació de Barcelona: 10,2 millones de euros para seguir avanzando en la digitalización para la calidad del agua

El programa DIBAigua: digitalización para la calidad del agua, es una iniciativa estratégica de la Diputació de Barcelona del actual mandato dirigida a municipios de menos de 5.000 habitantes que prevé digitalizar, a través de sensores y sistemas de telecontrol, la red de abastecimiento de los municipios con gestión pública del agua. La corporación asume íntegramente la elaboración del proyecto y la ejecución, así com la publicación de datos en abierto sobre la calidad del agua. La Junta de Govern de este 25 de junio ha aprovado una inversión de 10,2 millones de euros para ampliar el programa a 69 municipios más durante el periodo 2026-2029, que ya ha sido testado en oltros ocho municipios piloto.

La transformació digital de la xarxa d’abastament serveix per millorar el servei, la qualitat i la informació sobre l’aigua de consum. És a dir, la que s’utilitza per beure, cuinar, higiene personal i altres fins domèstics. Els sensors capten dades sobre la terbolesa, els nitrats, el clor o el PH, mentre que els sistemes de telecontrol permeten el seguiment a distància en temps real. D’aquesta manera, és possible reduir el temps de resposta davant incidències i es facilita la presa de decisions davant possibles alteracions en la qualitat de l’aigua.

La llei obliga els municipis a oferir informació sobre la qualitat de l’aigua per al consum humà als seus portals de transparència. En el marc del programa, la Diputació de Barcelona posa tota aquesta informació a disposició dels municipis, perquè puguin replicar-la.

Model claus en mà

Una de les grans novetats del programa és el model claus en mà. És a dir, la Diputació de Barcelona es fa càrrec de totes les fases del procés, incloses la diagnosi i redacció del projecte, la contractació de proveïdors a través d’encàrrec o licitació, el lliurament de les actuacions i el manteniment correctiu durant els cinc anys posteriors. D’aquesta manera, la corporació facilita l’accés igualitari a tecnologies avançades arreu del territori i els ajuntaments dels municipis amb menys població, amb recursos més limitats, no han d’assumir la càrrega en el pressupost i en gestions que suposa aquest tipus de projecte. En definitiva, es tracta d’un nou model de suport de la Diputació que no només simplifica la gestió per als ens locals, sinó que també assegura resultats de qualitat, redueix riscos en l’execució i facilita l’accés equitatiu a infraestructures digitals clau com és la gestió de l’aigua.

Un pas més en la protecció de la salut pública

El programa DIBAigua és un pas avançat en els recursos que la corporació ja posa a l’abast dels municipis. El servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona ofereix eines per facilitar el control de la qualitat de l’aigua als ajuntaments a través del Catàleg de serveis. En aquesta línia, s’hi poden trobar recursos com el Control sanitari de l’aigua de consum humà, que inclou suport en la gestió i anàlisi de mostres. L’experiència i la informació acumulada ha permès fer un pas més enllà amb el programa DIBAigua, incorporant eines de digitalització una gestió més eficient, preventiva i basada en dades a l’hora de prioritzar actuacions.

El diputat de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, ha posat en valor el suport estratègic que la corporació brinda als municipis. Nosaltres ens movem per necessitats reals i no per modes. Tot i que la sequera no està ara mateix en l’agenda dels mitjans de comunicació, apostem per una xarxa d’abastament de l’aigua de consum humà en òptimes condicions i per la millora contínua. Quan es fan les coses perquè estan de moda, ens podem veure apurats per la urgència i treballar amb tranquil·litat ens permet fer-ho amb perspectiva, ha dit. Tots els municipis han de tenir accés a eines que garanteixin la qualitat de l’aigua, independentment del seu tamany, ha afegit. El model claus en mà ens permet ajudar els municipis a arribar a actuacions que de vegades són difícils per a ells, ha assenyalat.

Actuacions a 77 municipis

El programa DIBAigua té com a objectiu que els 77 municipis de la província amb població fins a 5.000 habitants i gestió municipal de la xarxa d’aigua puguin digitalitzar el procés abans de 2029. La fase 0, amb una inversió de 650.000 euros, va arrencar amb una prova pilot, que va servir per dimensionar les actuacions i acabar de definir-les. Els 8 muncipis participants són: Calaf (Anoia), Carme (Anoia), Fogars de la Selva (Selva), Gaià (Bages), Gisclareny (Berguedà), El Grau (Osona), Sesgueioles (Anoia) i Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).

Els 69 que ara podran sumar-se al programa estan distribuïts entre 8 comarques. Són 6 municipis de l’Alt Penedès, 15 de l’Anoia, 2 del Bages, 1 del Baix Llobregat, 19 del Berguedà, 3 del Lluçanès, 18 d’Osona i 6 del Vallès Oriental. En global,  representen un abast poblacional de més de 68.000 habitants, amb una extensió territorial de 2.145 km2.

Veure font: https://www.diba.cat/ca/web/el-diari/-/10-23-milions-avancar-digitalitzacio-qualitat-aigua

Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) destina un millón de euros a mejorar las redes de agua en Girona, Salt y Sarrià de Ter

La licitación se centra en la selección de empresas para cubrir averías, nuevas conexiones y reformas en las infraestructuras hídricas

Notícia publicada per Josep Coll al Diari de Girona el 19 de juny de 2026

L’empresa d’aigües municipals de Girona, Salt i Sarrià de Ter preveu destinar un milió d’euros en un any a actuacions d’obra civil vinculades a les xarxes d’aigua potable i sanejament. CATSA, la societat pública constituïda pels tres ajuntaments, ha tret a licitació un acord marc per seleccionar empreses que puguin intervenir en avaries, noves escomeses i obres de reforma, reforç o adequació de les infraestructures del cicle de l’aigua.

El contracte tindrà una durada inicial d’un any, però el contracte preveu la possibilitat de fer tres pròrrogues anuals. Això situa el valor màxim estimat d’uns quatre milions si s’acaben activant totes les anualitats previstes.

L’adjudicació que es vol dur a terme no correspon a una obra concreta en un carrer determinat, sinó que servirà per tenir empreses homologades que puguin actuar de manera recurrent quan hi hagi una necessitat del servei. Els plecs expliquen que CATSA disposa de personal especialitzat en l’àmbit mecànic i hidràulic, però no de tots els mitjans materials i personals per assumir directament la totalitat dels treballs d’obra civil associats a aquestes intervencions. Entre aquestes feines hi ha excavacions, demolicions, pavimentacions, formigonats, transports, gestió de residus i altres treballs auxiliars.

Tres lots

La licitació es divideix en tres lots. El primer està destinat a les noves connexions d’escomeses a les xarxes públiques d’aigua potable i sanejament, amb un pressupost de 230.000 euros. Aquest apartat permetrà atendre les sol·licituds de ciutadans i usuaris que necessitin una nova connexió al servei. El segon lot se centra en la reparació d’avaries de les xarxes públiques, amb 302.000 euros. L’objectiu és garantir la conservació de les instal·lacions davant incidències fortuïtes o causades per tercers i assegurar la continuïtat dels serveis d’aigua potable i sanejament. Finalment, el tercer lot és el de més import i correspon a les obres de reforma, reforç o adequació de les xarxes públiques, amb 468.000 euros. Aquest bloc inclou actuacions per adaptar les infraestructures a canvis normatius, reposar elements que han esgotat la seva vida útil o prevenir incidències en el funcionament del servei.

Tot i aquests imports, els plecs deixen clar que es tracta d’una estimació màxima i que CATSA no queda obligada a gastar tota la quantitat prevista. La despesa final dependrà de les necessitats reals que apareguin durant la vigència de l’acord marc i de les actuacions que s’acabin encarregant a través dels contractes basats.

Els punts concrets on s’intervindrà no estan definits ara en la licitació. L’emplaçament de cada actuació es concretarà en cada encàrrec derivat, segons si es tracta d’una avaria, d’una nova escomesa o d’una millora planificada. Això vol dir que l’acord pot acabar afectant diferents punts de Girona, Salt i Sarrià de Ter, però sense un calendari tancat d’obres.

Veure font: https://www.diaridegirona.cat/girona/2026/06/19/catsa-aigua-girona-131494710.html

El Ayuntamiento de Seva se adiere a la AMAP y impulsa la mejora de la gestión pública del servicio

L’Ajuntament de Seva s’ha adherit a l’AMAP, que impulsa així la difusió i promoció de la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com el suport als municipis i entitats de Catalunya amb una gestió pública de l’aigua.

Amb la incorporació de Seva, ja són vuits els membres d’Osona a l’AMAP, i 91 a tot Catalunya. A Osona, el 55% dels municipis fan una gestió pública de l’aigua, tot i que en termes de població només representen el 24%.

Gràcies a aquesta adhesió a l’associació, Seva, que fa una gestió directa del servei a partir del propi ajuntament, entra a col·laborar amb altres municipis catalans amb gestió pública i problemàtiques similars, el que resultarà de força utilitat al municipi i a la millora de la gestió del servei. De fet, Seva ha esdevingut un dels referents, entre els municipis de fins a 5.000 habitants, per la digitalització del servei. Recentment, ha posat en marxa una aplicació que permet als veïns consultar el seu consum en tot moment, així com aspectes vinculats a la facturació.

L’Espluga de Francolí impulsa la modernización de la red de agua potable con dos proyectos de mejora

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí continua avançant en la modernització de la xarxa municipal d’aigua potable amb l’impuls de dos projectes que permetran millorar tant el control i la gestió del servei com l’eficiència de la infraestructura. Ambdues actuacions s’emmarquen dins la convocatòria de subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) destinada a la millora i renovació de les xarxes de subministrament d’aigua en baixa i a la digitalització dels sistemes de gestió de l’aigua urbana.

Aquesta convocatòria contempla diferents línies d’actuació per ajudar els municipis a modernitzar les seves xarxes d’aigua. En el cas de l’Espluga de Francolí, l’Ajuntament desenvolupa dos projectes que donen resposta a aquests objectius: un centrat en la digitalització de la xarxa i un altre orientat a la renovació de les infraestructures, la detecció i reparació de fuites i la millora del control de la distribució d’aigua.

809 nous comptadors amb lectura telemàtica

El primer projecte, de digitalització del sistema de gestió de la xarxa d’aigua potable municipal, permetrà modernitzar el sistema de control dels consums d’aigua mitjançant la substitució dels comptadors actuals per nous equips amb lectura telemàtica. També s’implantarà una xarxa de comunicacions basada en tecnologia LoRaWAN que permetrà transmetre les dades de consum de manera remota i centralitzada, facilitant un seguiment més eficient de la xarxa i una detecció més ràpida de possibles incidències. El projecte compta amb una subvenció de 89.000 € de l’ACA, que representa el 81% del cost subvencionable, i està previst que els treballs s’iniciïn durant les properes setmanes amb una durada aproximada de dos mesos.

L’actuació inclou la substitució de 809 comptadors mecànics per nous comptadors amb capacitat de lectura telemàtica. D’aquests, 540 s’instal·laran al nucli urbà i 269 a la Urbanització Carreras. Paral·lelament, també s’instal·laran tres concentradors o gateways de transmissió de dades que garantiran la cobertura necessària per al correcte funcionament del sistema.

Renovació de canonades i millora del control de la xarxa

El segon projecte, de millora i renovació de les xarxes de subministrament d’aigua, té com a objectiu incrementar l’eficiència de la xarxa municipal reduint les pèrdues d’aigua i millorant-ne el control. Les actuacions previstes inclouen la renovació de diversos trams de canonada, la reparació de fuites, la instal·lació de nous punts de control hidràulic, comptadors sectorials i sistemes de telecontrol que permetran sectoritzar millor la xarxa i detectar amb més rapidesa possibles incidències. Aquest segon projecte es troba actualment en fase de licitació, amb un pressupost base de 215.000 € i compta amb el suport de l’ACA amb una subvenció de 187.000 €.

Amb aquests dos projectes, l’Ajuntament aprofita les diferents línies de suport previstes en la convocatòria de l’ACA per actuar tant sobre la digitalització dels sistemes de gestió com sobre la renovació i la millora de la xarxa de distribució. L’objectiu és disposar d’un servei d’abastament d’aigua més eficient, sostenible i preparat per afrontar els reptes de futur, millorant tant el control dels consums com la capacitat de detectar fuites, reduir pèrdues d’aigua i optimitzar la gestió de la xarxa municipal.

Veure font: https://www.esplugadefrancoli.cat/lespluga-de-francoli-impulsa-la-modernitzacio-de-la-xarxa-daigua-potable-amb-dos-projectes-de-millora/

Deltebre asumirá cinco redes privadas de agua para mejorar el servicio a más de 200 usuarios

La municipalización permitirá renovar infraestructuras antiguas y reducir las fugas en una red de más de 44 kilómetros

L’Ajuntament de Deltebre proposarà al plenari l’inici de la municipalització de cinc xarxes privades d’aigua potable situades als camins municipals d’Illa de Mar I, Illa de Mar II, Camí de la Illeta, Capella, Toll i Canal Vell. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Deltebre assumirà unes xarxes de 44 km, que fins ara eren de titularitat privada i gestionades per diferents societats civils constituïdes per donar servei a finques situades fora del nucli urbà. 

La proposta respon a la necessitat de donar una solució definitiva als problemes derivats de l’antiguitat d’unes xarxes construïdes a finals de la dècada dels 90, que en els darrers anys han registrat un increment de les avaries i de les fuites d’aigua. Aquesta situació no només provoca una pèrdua d’aigua, sinó que també afecta la pressió de la xarxa al conjunt del municipi i, en determinats moments de màxima demanda, pot repercutir en el conjunt del sistema d’abastament municipal. 

Segons ha explicat l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, amb aquesta proposta donem resposta a una problemàtica que arrosseguem des de fa dècades i fem un pas important per garantir una gestió més eficient, sostenible i responsable de l’aigua potable al nostre municipi. En la línia de la gestió que estem duent a terme durant aquests darrers anys.  

Els usuaris de les xarxes incorporades, que superen les 200 persones, abonaran una quota mensual simbòlica que inclourà una tarifa de manteniment i una tarifa de rescabalament destinada exclusivament a finançar les actuacions necessàries per modernitzar les infraestructures i equiparar-ne el rendiment al de la resta de la xarxa municipal. 

Un dels aspectes destacats de la municipalització serà la instal·lació de més de 200 nous comptadors, fet que permetrà disposar d’un control més precís dels consums i garantir que cada usuari aboni únicament l’aigua que realment consumeix. Al mateix temps, la incorporació d’aquestes xarxes a la gestió municipal facilitarà una resposta més àgil davant possibles incidències i una planificació més eficient de les inversions necessàries per millorar-ne el rendiment. 

Aquesta actuació també obre la porta a estudiar la incorporació progressiva d’altres xarxes gestionades per societats civils al servei municipal d’aigua potable. En tot cas, qualsevol futur procés de municipalització requerirà l’acord previ dels titulars de les xarxes, tal com succeeix en els casos que es debatran en aquesta sessió plenària.

Un nou reglament per adaptar el servei als reptes actuals

Paral·lelament, el plenari municipal també debatrà l’aprovació del nou Reglament del Servei Municipal d’Abastament d’Aigua i Clavegueram de Deltebre, que es va actualitzar per darrera vegada l’any 2012. El nou document actualitza la normativa vigent i adapta el servei als reptes actuals derivats del canvi climàtic, la sequera i la necessitat de reforçar la protecció dels usuaris. 

Entre les principals novetats destaca la regulació integral del cicle de l’aigua, incorporant tant l’abastament com el clavegueram, la garantia d’accés universal a l’aigua, més protecció de les persones vulnerables, una nova carta de drets dels usuaris, mesures específiques d’estalvi i sostenibilitat, protocols d’actuació en situacions de sequera i un sistema sancionador actualitzat. 

Per a l’alcalde, aquest reglament ens permet, per una banda, disposar d’un marc normatiu adaptat a la realitat actual i orientat a continuar avançant cap a una gestió cada vegada més sostenible i responsable de l’aigua potable i, per altra banda, protegeix a les persones més vulnerables amb les eines necessàries per fer-ho. 

La municipalització d’aquestes xarxes s’emmarca en l’estratègia global de modernització del servei d’aigua potable que està desplegant l’Ajuntament de Deltebre. Actualment, el consistori està invertint prop d’1,9 milions d’euros en actuacions de digitalització, sectorització i renovació de comptadors amb l’objectiu de millorar el rendiment de la xarxa, reduir les pèrdues d’aigua i garantir un servei més eficient i sostenible.

Veure font: https://deltebre.cat/2026/06/18/deltebre-municipalitzara-cinc-xarxes-privades-daigua-per-millorar-el-servei-i-reduir-les-fuites/

La empresa pública municipal Aigües d’Argentona se incorpora a la AMAP

Aigües d’Argentona és la societat de capital 100% públic que es fa càrrec del servei d’abastament d’aigua potable en aquest municipi, cobrint una població de prop de 13.000 persones. L’entrada d’Aigües d’Argentona a l’AMAP ha de permetre impulsar la col·laboració amb altres empreses públiques de Catalunya, així com aportar la seva experiència a municipis més petits que també estiguin fent una gestió pública.

Al Maresme el 43% de la població rep l’aigua d’operadors públics, ja sigui a través dels ajuntaments (Llavaneres i St. Iscle de Vallalta) o d’empreses públiques (Arenys de Munt, El Masnou, Mataró i Vilassar de Dalt). Amb la incorporació d’Aigües d’Argentona, la segona empresa pública d’aigua més antiga del Maresme, després d’Aigües de Mataró, l’AMAP ja suma 91 membres (vuit d’ells a la comarca), entre municipis i operadors públics d’aigua, i segueix el creixement de la xarxa de col·laboració tècnica i l’intercanvi de coneixement entre ens locals i operadors públics d’aigua.

Castelló d’Empúries moderniza la red de agua con la instalación de contadores inteligentes con telelectura

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries iniciarà aquest mes de maig els treballs de substitució de comptadors d’aigua del municipi per 1.300 unitats de nous dispositius tecnològics equipats amb sistema de tlectura. Aquesta actuació suposarà un salt qualitatiu en la modernització de la xarxa de subministrament local, millorant l’eficiència i la sostenibilitat del servei.

En aquesta primera fase, l’actuació es concentrarà en tres sectors concrets del municipi: Castelló Nou, El Temple i el centre històric. Les feines d’instal·lació es desenvoluparan al llarg del mes de juny.

Per garantir un procés fluid, el personal tècnic acreditat, anirà contactant amb els veïns i veïnes de les zones afectades. D’aquesta manera es podran coordinar les substitucions a l’interior o exterior dels habitatges i reduir al màxim les possibles molèsties.

La tecnologia de telelectura permetrà digitalitzar el consum d’aigua a Castelló d’Empúries. Entre els seus principals avantatges destaquen la capacitat de detectar possibles fuites o anomalies a la xarxa amb molta més rapidesa, optimitzar el rendiment del servei i promoure una gestió altament sostenible dels recursos hídrics en l’actual context climàtic.

Aquest projecte de transformació digital està subvencionat per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation EU, emmarcat en les línies d’ajut per a la sostenibilitat i modernització dels serveis públics moderns

Veure font: https://www.castello.cat/castello-dempuries-modernitza-la-xarxa-daigua-amb-la-installacio-de-comptadors-intelligents-amb-telelectura/

St. Feliu de Codines se adiere a la AMAP para reforzar la gestión pública del agua en el Vallès Oriental

El ayuntamiento quiere mejorar el servicio de abastecimiento y la supervisión de la concesión, y contar para ello con la colaboración de otros municipios miembros de la asociación

Després de l’acord aprovat al Ple municipal de febrer de 2026, el municipi de St. Feliu de Codines, al Vallès Oriental, és el 12é municipi de la comarca en sumar-se a l’AMAP, després que ja ho hagin fet Cardedeu, Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès, Les Franqueses, Llinars, Montmeló, Montornès del Vallès, St. Antoni de Vilamajor, St. Esteve de Palautordera, Vilalba Sasserra i Vilanova del Vallès. Tot i que el contracte de concessió de l’abastament d’aigua finalitza el 2052, l’Ajuntament vol millorar el servei i la seva supervisió i control, i per això vol comptar amb el suport de l’AMAP i dels seus municipis membre, compartint el seu coneixement. Amb St. Feliu de Codines, ja en formen part un total de 91 membres, entre municipis i empreses públiques d’aigua.

Per a preparar-se per aquest repte, l’Ajuntament ha endegat diverses mesures, com la posada en marxa del pou Flaquer, augmentant fins a un 40% la capacitat d’abastament. L’actuació a ha tingut un cost de 457.000 €, i ha estat finançada parcialment gràcies a subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Diputació de Barcelona.

Al Vallès Oriental, el 36% dels municipis fan gestió pública, tot i que ja n’hi ha varis que, davant de la finalització dels contractes de concessió, s’estan plantejant el canvi a gestió directa.

La Diputació de Barcelona invierte cerca de 550.000€ para que 59 municipios implanten sistemas de telecontrol a las redes de abastecimiento de agua

La Diputació de Barcelona ha impulsat la instal·lació de 343 aparells de telecontrol a les xarxes d’abastament d’aigua de 59 municipis de la província, amb una inversió de 549.000 €. Aquest suport ha permès beneficiar una població de 209.000 habitants, ja que el manteniment i millora de les xarxes d’abastament d’aigua potable és essencial per assegurar-ne la qualitat i evitar el malbaratament.

Pel vicepresident quart de la Diputació i diputat d’Infraestructures, Equipaments i Patrimoni Arquitectònic, Marc Castells,  justament és a través dels serveis bàsics locals que els ajuntaments construeixen la seva part dels drets de ciutadania i consoliden la democràcia en el dia a dia.

Aquest suport econòmic s’ha vehiculat mitjançant un recurs del Catàleg de serveis dirigit a municipis o entitats municipals descentralitzades de fins a 20.000 habitants, amb un ajut màxim de 10.000 € per municipi.

Els 59 municipis que han rebut aquest ajut econòmic són: Abrera, Albars, Alella, Argençola, Artés, Avinyó, Bagà, Balenyà, Bigues i Riells del Fai, Borredà, Canet de Mar, Capellades, Castellolí, Cercs, Codines, Copons, Dosrius, L’Espunyola, Fígols, Frontanyà, Gallifa, Gelida, Gironella, el Grau, Jorba, Lavaneres, Malla, Malgrat de Mar, Montclar, Montesquiu, Montmaneu, la Nou de Berguedà, Olèrdola, Olivella, Olost, Orpí, Palafolls, Palau-Solità i Plegamans, el Pla del Penedès, els Prats de Rei, Riudebitlles, Rubió, Rupit i Pruït, St. Hipòlit de Voltregà, St. Quirze de Besora, St. Vicenç de Torelló, Sallavinera, Savall, Seva, Sesrovires, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torrelles de Foix, Ullastrell, Veciana, Vilada i Vilatorta.

Un cop feta la instal·lació, 22 dels 59 municipis estaven en condicions d’oferir dades comparatives i, segons les dades facilitades, en aquests 22 municipis hi ha hagut un estalvi de 878.00 m3 / any i un estalvi econòmic de més de 870.000€, donat que el cost mitjà d’1m3 d’aigua és 1€.

Veure font: https://www.diba.cat/ca/web/sala-de-premsa/-/la-diputacio-inverteix-prop-de-550000-perque-59-municipis-implantin-sistemes-de-telecontrol-a-les-xarxes-d-abastament-d-aigua

Primer parque fotovoltaico en el recintoe de los depósitos de Taigua en Can Boada (Terrassa)

La instal·lació compta amb 713 mòduls destinats al 100% de l’autoconsum

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del gerent de l’empresa municipal Taigua, Pere Mora, ha visitat aquest matí el parc de fotovoltaiques instal·lat al recinte dels dipòsits de Can Boada, el primer d’aquestes característiques que funciona a la ciutat. En total, s’han instal·lat 713 mòduls, que ocupen una superfície de 1.500 m2 i que estan disposats estratègicament per optimitzar la captació de radiació i repartits entre els sostres de dos dipòsits i una part del terreny proper a l’edifici principal de captació d’aigua. Segons ha explicat l’alcalde, Jordi Ballart: Amb aquesta actuació, Terrassa és avui la tercera ciutat amb més plaques fotovoltaiques del país; comptem amb més de 45.500 mòduls fotovoltaics d’autoconsum que ens permeten reduir les emissions de CO₂ en 6.900 tones. Com veieu, seguim endavant en el compromís de Terrassa per liderar la transició energètica i climàtica.

El contracte es va adjudicar a l’empresa Solartradex per un import de 264.000 euros. La instal·lació fotovoltaica té una potència pic de 330,45 kWp que estan destinats al 100% de l’autoconsum, sense generació d’excedents. Fins ara, el subministrament energètic del recinte prové de la xarxa de distribució elèctrica, amb un contracte amb garantia d’origen 100% renovable. El consum anual al recinte dels dipòsits de Taigua a Can Boada és d’uns 2.300.000 kWh, i es preveu que la nova planta generi el 18% d’aquesta energia, és a dir, 422.000 kWh anuals.

Aquest projecte s’inclou dins el Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del cicle de l’Aigua (EFIAIGUA) finançat amb fons europeus del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica de Digitalització del Cicle de l’Aigua, vinculats als ajuts europeus Next Generation, i promogut pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

També als dipòsits de Can Poal

Paral·lelament, s’ha executat un altre projecte complementari al recinte de Can Poal, on s’han instal·lat 420 mòduls fotovoltaics als dos dels quatre dipòsits que Taigua té en aquest espai. En aquest cas, es generarà una potència total de 100 kWn, que cobrirà el 100% del consum anual d’aquest equipament i generar un excedent aproximat del 22% que, segons ha avançat l’alcalde: s’injectarà a la xarxa elèctrica mitjançant la modalitat de compensació d’excedents o bé posar-se a disposició de les comunitats energètiques que es constitueixin i ha afegit: en un context de canvi climàtic com el que estem vivint, cada euro destinat a la sostenibilitat és una inversió en futur, en qualitat de vida i en serveis públics més eficients i resilients.

En total doncs, s’instal·laran 1.133 mòduls fotovoltaics als recintes que Taigua té a la ciutat i que s’emmarca per aconseguir un model energètic que sigui més sostenible, basat en energies renovables pròpies, distribuïdes i properes als punts de consum.

Des de finals dels anys 1990, l’Ajuntament de Terrassa treballa per fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals, una actuació que s’emmarca dins el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima, que és el document estratègic que conté les accions a realitzar per assolir els objectius que la Unió Europea contempla pel 2030 de reduir en un 55% les emissions de CO₂. L’objectiu és augmentar la producció i autoconsum d’energia renovable a la ciutat; reduir la despesa energètica i, alhora, comprometre’s en el camí cap a la transició energètica.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/premsa_noticia_260520_l-alcalde-jordi-ballart-inaugura-el-primer-parc-fotovoltaic-al-recinte-dels-diposits-de-taigua-a-can-boada?terrassaseotitle=L%27alcalde%2C%20Jordi%20Ballart%2C%20inaugura%20el%20primer%20parc%20fotovoltaic%20al%20recinte%20dels%20dip%C3%B2sits%20de%20TAIGUA%20a%20Can%20Boada

Dos proyectos de modernización de las estaciones de tratamiento mejorarán todavía más la calidad del agua del Prat de Llobregat

El Ayuntamiento y Aigües del Prat renuevan completamente las membranas de ósmosis inversa de las plantas de Mas Blau y Sagnier, y instalan un nuevo equipo de mineralización en la de Sagnier

L’Ajuntament del Prat de Llobregat i l’empresa municipal Aigües del Prat impulsen dues inversions a les plantes de tractament d’aigua potable de la ciutat, la de Mas Blau i la de Sagnier, que han de millorar encara més la qualitat de l’aigua que l’empresa pública municipal subministra a les llars de la ciutat. En primer lloc, s’estan renovant totes les membranes que osmotitzen l’aigua. A més, s’està instal·lant un nou equip de remineralització a la planta del Sagnier.

Renovació de totes les membranes després de 18 anys de servei

Les membranes d’osmosi inversa portaven 18 anys en servei i la seva renovació permetrà millorar el procés de potabilització i reduir de forma important el consum energètic de les plantes. La substitució de les membranes d’osmosi va començar l’any passat amb el canvi de la meitat dels equips i finalitzarà aquest any amb la resta.

Amb aquesta actuació es millorarà la qualitat de l’aigua que rep la gran majoria de la ciutadania pratenca i comportarà un estalvi energètic notable del procés al millorar aquests elements. Recordem que el 80% de l’aigua que es consumeix al Prat de Llobregat prové de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.

De fet, tot i que l’aigua de l’aqüífer és de gran qualitat, pateix problemes de salinització per la intrusió marina. Per adaptar l’aigua al consum, Aigües del Prat extreu l’aigua dels pous i la sotmet a un doble procés d’osmosi inversa a les plantes de Sagnier i Mas Blau. L’aigua es fa passar a pressió per membranes amb porus microscòpics que retenen la sal. Després de ser dessalinitzada, l’aigua es remineralitza per millorar-ne el gust i fer-la més saludable, i finalment s’hi afegeix clor com a desinfecció i garantia sanitària.

Nou equip de remineralització al Sagnier

En aquest sentit, de forma paral·lela, i gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’està instal·lant un nou equip de remineralització a l’ETAP Sagnier que entrarà en funcionament a finals d’aquest any, optimitzant encara més les propietats de l’aigua subministrada. Amb aquesta instal·lació, totes quatre línies de producció d’aigua comptaran amb equips de remineralització.

Més estalvi energètic per aquests processos

Aquests processos de tractament d’aigua són molt intensius en consum energètic. Per això, de forma gairebé imminent, també entrarà en funcionament la pèrgola de plaques fotovoltaiques de l’Ajuntament del Prat ha instal·lat a la zona de Cal Monés.

El 80% de l’electricitat que generi aquesta infraestructura durant les hores de sol es cedirà gratuïtament a Aigües del Prat, un fet que permetrà a l’empresa municipal reduir dràsticament la factura elèctrica de les seves plantes de tractament de l’aigua. Amb la posada en marxa d’aquesta pèrgola, així com la renovació de les membranes, s’espera optimitzar al màxim possibles la producció d’aigua i fer-la el més sostenible possible.

Veure font: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/dos-projectes-de-modernitzacio-de-les-estacions-de-tractament-milloraran-encara