La gestió pública de l’aigua permet tarifes més baixes per a l’usuari

De les capitals de província catalanes, Girona, l’única amb gestió pública, lidera les tarifes més assequibles, mentre que Barcelona ostenta les més altes de l’estat

La remunicipalització de l’aigua, una necessitat urgent en temps de sequera i canvi climàtic

L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) defensa la gestió pública del servei de l’aigua també com la millor opció per aconseguir tarifes més assequibles per als usuaris. Aquesta afirmació ve recolzada per les dades proporcionades en un recent estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que destaca el cas de Girona, l’única capital de província catalana amb gestió pública de l’aigua, com a exemple de tarifes més baixes.

Segons l’estudi, les altres tres capitals de província, incloent-hi Barcelona, que es troben sota gestió privada, presenten tarifes més elevades. Barcelona, en concret, lidera la llista amb les tarifes més altes de tot l’estat. A més, Girona, a banda de ser la capital que ofereix l’aigua més econòmica, és la que té una quota fixa més baixa. En contraposició, Tarragona destaca per tenir la quota fixa més alta de l’estat.
Aquesta situació confirma que l’alta despesa que implica la gestió privada de l’aigua es tradueix en tarifes més elevades per als usuaris. De fet, segons l’Observatori de Preus 2022 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió privada de l’aigua té un cost un 22% més elevat en comparació amb la gestió pública.

Segons l’AMAP, és especialment en aquests temps de sequera i canvi climàtic quan la recuperació de la gestió directa del servei d’aigua es fa més necessària que mai, per a garantir l’interès públic.
L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública insta als nous governs locals sorgits de les darreres eleccions municipals a tenir en compte aquestes dades i a prendre les mesures necessàries per promoure i preservar la gestió pública del servei d’aigua.

Més de 140 municipis acaben el seu contracte de concessió d’abastament d’aigua

Tal com recorda la mateixa AMAP, en aquest mandat 2023-2027 almenys 143 municipis, que suposen el 14% de la població de Catalunya, hauran de debatre sobre com haurà de ser la gestió de l’abastament d’aigua a les seves poblacions. Això és degut al fet que, a banda dels 80 municipis que estan sense contracte o amb concessions vençudes, a 63 més els contractes de concessió amb operadors privats finalitzaran al llarg d’aquest mandat municipal.

De tots aquests municipis, 24 ja estan treballant per a poder fer efectiu el canvi a la gestió directa del servei. De fet, la remunicipalització dels abastaments d’aigua és una tendència creixent a Catalunya; des de l’any 2010, 36 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua; això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic. Actualment, a Catalunya 523 municipis ja fan una gestió directa, tot i que només representen el 21% de la població.

Aigües Manresa participa en la taula rodona d’experiències de gestió pública juntament amb TAigua

Aigües Manresa participa en la taula rodona d’experiències de gestió pública juntament amb TAigua | ARXIU PARTICULAR
Notícia publicada originalment a Regió7 el 25/6/2023

Aigües Manresa va participar a la taula rodona d’experiències de gestió pública, juntament amb TAigua. La taula, organitzada pel grup de Qualitat i Sabor de l’aigua de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, buscava comparar dos serveis de gestió pública de l’aigua de la mateixa conca del Llobregat. Van participar com a ponents Ramon Vázquez, gerent de Taigua, i Antoni Ventura, gerent d’Aigües Manresa. La taula va tenir com a moderadora Bea Escribano, coordinadora del Grup de Qualitat i Sabor de l’Aigua de l’OAT. A la taula rodona es van presentar les dues empreses i els models de gestió, característiques i proveïment d’aigua de cada una d’elles. També es va aprofundir en els costos energètics, les estratègies previstes en l’estat d’excepcionalitat per sequera, així com de possibilitats futures per millorar la disponibilitat d’aigua.

L’AMAP dona la benvinguda a Onaigua com a nou membre

Onaigua, l’empresa pública de l’abastament d’aigua del Consell Comarcal d’Osona, s’uneix a l’AMAP per promoure una gestió transparent i sostenible de l’aigua

L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) celebra la incorporació d’Onaigua, l’empresa pública d’abastament d’aigua potable del Consell Comarcal d’Osona, com a nou membre. Aquesta afiliació marca un pas significatiu en la promoció d’una gestió transparent i sostenible de l’aigua a la comarca d’Osona. Amb aquesta ja són 72 els actuals membres de l’AMAP entre municipis, empreses públiques i entitats.

El Consell Comarcal d’Osona s’ha convertit en el primer de Catalunya a assumir directament la gestió pública de l’abastament d’aigua, el que suposa un tret de sortida cap a una iniciativa pionera a Catalunya. A través d’aquest pas valent, s’ha creat Onaigua, una empresa pública destinada a garantir una gestió eficient i participativa de l’aigua a la comarca. Actualment, Onaigua presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta.

La nova empresa pública, Onaigua, neix amb l’objectiu de posar fi als models de gestió privatitzada i prioritzar l’interès públic. La seva missió és assegurar l’accés universal a l’aigua potable, promoure l’estalvi i l’ús responsable d’aquest recurs, i garantir la seva gestió sostenible a llarg termini.

A través de la seva adhesió a l’AMAP, Onaigua s’uneix a una xarxa de municipis i empreses públiques compromeses amb una gestió transparent, participativa i sostenible de l’aigua com a bé comú. Aquesta col·laboració fortaleix l’AMAP en la seva tasca de defensar els interessos dels ciutadans i promoure una gestió responsable de l’aigua a tot el territori.

El Consell Comarcal d’Osona, a través d’Onaigua, ha demostrat lideratge i compromís en la preservació d’aquest recurs vital. La seva decisió de convertir-se en el primer consell comarcal de Catalunya en assumir la gestió pública de l’abastament d’aigua és un exemple inspirador per a altres comarques que aspiren a aconseguir una gestió pública i responsable de l’aigua.

L’AMAP defensa la gestió pública de l’aigua en la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública aporta propostes per fer front a la sequera i prioritzar els usos fonamentals de l’aigua

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ha participat avui dilluns 26 de juny a la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua, convocada pel Govern de la Generalitat. L’AMAP, integrada per 71 municipis i entitats, ha aportat propostes per fer front a la sequera i ha defensat la importància de mantenir l’aigua sota una gestió pública, ja que en l’actualitat només el 22% de la ciutadania de Catalunya rep l’aigua d’operadors públics. A més, ha subratllat la urgència de regular l’excessiva demanda d’aigua i prioritzar-ne els usos, així com donar suport als municipis en la gestió de la sequera.

La Taula Nacional de l’Aigua, presidida pel President Sr. Pere Aragonès, ha estat rebuda positivament per part de l’AMAP. Quim Bartolomé, sots-president de l’AMAP i tinent d’alcaldia al Prat de Llobregat, ha declarat el següent:

“Des de l’AMAP, celebrem la convocatòria d’aquesta Taula de l’Aigua, que neix amb l’objectiu de buscar consensos, establir criteris i definir prioritats en la gestió de l’aigua. I que ho faci obrint-se a entitats i institucions que treballem en la millora de la planificació dels recursos hídrics de Catalunya.”

L’AMAP valora positivament que s’hagi convidat entitats municipalistes, reconeixent la importància dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’abastament en baixa, especialment en aquests temps de sequera. Així mateix, espera poder fer aportacions d’interès per a la Taula com a associació de municipis en defensa de la gestió pública de l’aigua.

En aquest sentit, l’AMAP agraeix la creixent implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través de la nova unitat de recolzament a la gestió municipal de l’aigua i la propera convocatòria de subvencions per a la millora dels rendiments de les xarxes. Tot i això, l’AMAP insisteix en la necessitat de mantenir l’autonomia i la competència dels municipis i les entitats locals en la gestió de l’aigua.

Com a AMAP, Bartolomé ha aprofitat per recordar que l’aigua és un element imprescindible per a la vida, un bé col·lectiu que cal preservar i un dret humà reconegut per les Nacions Unides. En un context d’escassetat, és fonamental definir amb precisió la prelació dels seus usos, prioritzant els usos domèstics, els usos ambientals i la generació d’aliments de proximitat.

L’aigua és un recurs limitat, i per tant cal abordar no només la creació de noves infraestructures per incrementar la demanda, sinó també reduir la demanda i el consum, i prendre mesures fermes per evitar la contaminació dels recursos hídrics.

En l’actual context de sequera i escassetat, és crucial que la gestió de l’aigua segueixi els principis de l’interès comú i eviti la seva mercantilització. És per això que pren especial rellevància que, a Catalunya, s’impulsi la gestió pública de l’aigua, sempre en consonància amb els interessos públics.

L’AMAP agrupa 71 municipis catalans, així com empreses públiques d’aigua i entitats relacionades amb la gestió de l’aigua, i va néixer el 2018 amb la finalitat de difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com donar suport als municipis que gaudeixen d’aquesta gestió pública i aquells que s’hi vulguin encaminar.

​El 36% dels municipis superen el consum màxim d’aigua del pla de sequera

L’ACA destaca que els municipis que aglutinen el 90% de la població de les conques internes compleixen les dotacions

Notícia publicada originàriament a Nació Digital el 21 de juny de 2023

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet públic finalment el consum detallat de cada municipi. Actualment, el 36% de les poblacions de les conques internes de Catalunya (CIC) estan incomplint les dotacions màximes establertes del pla de sequera –en la majoria de casos, 230 litres per habitant i dia-. Tot i això, els municipis que compleixen els llindars –el 56%- aglutinen el 90% de la població.

Qui incompleix les dotacions mensuals?

L’ACA ha publicat les dades mensuals de les dotacions per habitant i dia de tots els municipis de les conques internes. Ho ha fet des del juny del 2022 –període en el qual es va activar el pla de sequera- fins al maig del 2023.

Per calcular el compliment o no de les dotacions cal tenir en compte l’estat de cada unitat hidrogràfica. En l’actualitat, n’hi ha onze –entre les quals el sistema Ter Llobregat- que estan en excepcionalitat, fet que limita a 230 litres per habitant i dia el consum màxim. Ara bé, en alguns casos –per exemple amb un sector potent industrial- aquesta xifra pot ser superior. De fet, cal tenir en compte que no es tracta del consum domèstic, sinó que inclou la resta de sectors.

L’incompliment o no de les dotacions està realitzada en funció dels tres darrers mesos, ja que hi ha municipis que entreguen les dades cada trimestre o bimensualment. Amb aquesta premissa, l’ACA calcula que en el 36% dels casos s’està incomplint el límit del pla de sequera. D’aquests casos, dos terços fan incompliments greus, segons Samuel Reyes, director de l’administració hidràulica. Tanmateix, si ens fixem en la població aquest volum d’incompliment es redueix al 9%. Es tracta bàsicament de municipis petits amb xarxes que s’abasten de fonts pròpies o que depenen de la pluviometria.

Els municipis que tenen dotacions per sota dels límits són el 56%. Hi ha Barcelona i les grans ciutats metropolitanes, fet que engloba un 90% de la població. De fet, l’ACA assenyala que les unitats vinculades als embassaments –amb xarxes supramunicipals- tenen les dades més positives. A l’àmbit metropolità, des d’inici d’any, el consum mitjà s’ha reduït en 13 litres (un 7%).

Expedients per manca de dades

El 8% dels municipis de les conques internes no han aportat dades de cap dels darrers tres mesos. Tot i representar només l’1% de la població, es tracta d’un incompliment flagrant del pla de sequera. En aquest sentit, Samuel Reyes ha explicat que s’ha obert una trentena d’expedients sancionadors a ajuntaments que no han presentat les dades requerides, sense especificar de quins es tracta.

L’única capital de comarca que sobrepassa el límit establert és Ripoll, amb 265 litres per habitant i dia. En el cas del sistema del Ter-Llobregat, que, entre d’altres, abasteix el municipi de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el passat mes de maig van sobrepassar el llindar de 230 litres algunes poblacions com Sant Esteve Sesrovires (394 litres), Matadepera (363) o Cubelles (325). És el cas també de municipis com Castellet i la Gornal (427), Vilobí del Penedès (421) o Pacs del Penedès (383).

D’altres poblacions, en aquest cas de costa i turístiques, que també es van situar molt per sobre de les dotacions fixades el mes de maig van ser Lloret de Mar (254), Port de la Selva (271) o Begur (324).

Tres unitats hidrogràfiques superen el màxim

Les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats hidrogràfiques, en funció de les fonts de subministrament. L’ACA decreta en cada cas en quin escenari del pla de sequera es troben i això determina el consum màxim per habitant i dia.

Amb les dades ponderades dels tres darrers mesos (març-maig 2023), hi ha tres unitats que superen en conjunt les dotacions. Dues són a les comarques gironines –l’Empordà i l’Aqüífer Fluvià – Muga- i el tercer és l’Anoia Gaià.

 1. Anoia Gaià (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 249 l/hab·dia | no compleix

 2. Aqüífer Carme Capellades (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada 209 l/hab·dia | compleix

 3. Aqüífer Fluvià – Muga (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 242 l/hab·dia | no compleix

 4. Aqüífer Plioquaternari Tarragona 
(normalitat, sense límit): no subministra les dades

 5. Aqüífer del Baix Ter (normalitat, sense límit): no subministra les dades

 6. Capçalera del Llobregat (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 7. Capçalera del Ter (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 206 l/hab·dia | compleix

 8. Consorci d’Agües de Tarragona (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 9. Embassament Darnius-Boadella (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 203 l/hab·dia | compleix

 10. Embassament del Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 199 l/hab·dia | compleix

11. Embassament Siurana – Riudecanyes (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 167 l/hab·dia | compleix

 12. Embassament del Ter-Girona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 214 l/hab·dia | compleix

13. Embassaments Ter- Llobregat-regió metropolitana de Barcelona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 175 l/hab·dia | compleix

 14. Empordà (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada 276 l/hab·dia | no compleix

15. Estany de Banyoles (normalitat, sense límit) | dotació ponderada: 228 l/hab·dia | compleix

 16. Mig Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 196 l/hab·dia | compleix

 17. Prades – Llaberia (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 148 l/hab·dia | compleix

 18. Serralada Transversal (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 223 l/hab·dia | compleix

La necessària reivindicació de la justícia hídrica

La campanya Som Aigua, que a Manresa va arribar per mitjà de la Festa del Riu, defensa una gestió pública i democràtica de l’aigua

Notícia publicada originàriament al Regió7 el 19/06/23

Durant el maig del 2022, i fins al març del 2023, la campanya Som Aigua ha arribat a la ciutat de Manresa a través de la Festa del Riu, que dona visibilitat a les alternatives econòmiques de proximitat i d’Economia Social i Solidària (ESS) del Bages.

La campanya, impulsada per Enginyeria Sense Fronteres i el grup de treball de l’aigua del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, busca reivindicar la cooperació al desenvolupament en matèria d’aigua i el paper de les corporacions locals en la prestació dels serveis públics, per tal de garantir una gestió pública i democràtica de l’aigua, tant en l’àmbit local com global.

La privatització i mercantilització de béns comuns, com l’aigua, és un risc per a la garantia efectiva del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS), reconegut el 2010 per l’ONU, i per a l’Objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que fa referència al fet de garantir la disponibilitat de l’aigua i a la seva gestió sostenible.

Alhora, la campanya reforça la idea que cal enriquir les lluites locals de justícia ambiental amb una perspectiva de justícia global, i treballar per evitar vulneracions de drets humans i ambientals, que es produeixen especialment als territoris del Sud Global. 

A la Festa del Riu de Manresa es va poder veure l’exposició «L’aigua allà i aquí», que dona valor a l’aigua com a font de vida i en mostra la situació en l’àmbit global com Catalunya, on el 80% de la població rep aigua d’operadors privats. També mostra i explica el model de gestió del municipi, on l’aigua és pública. 

Durant la Festa del Riu, celebrada a la llera del riu Cardener, també es va poder gaudir de l’obra teatral «Be Water», que mostra en format de paròdia televisiva el problema que suposa la privatització del servei de l’aigua al món i a casa nostra, i els efectes de l’emergència climàtica sobre el cicle hídric, com són les sequeres, l’escassetat i la contaminació de masses d’aigua. La campanya culmina amb dues càpsules de vídeo, una sobre la història de l’aigua a Manresa i una altra sobre com cuidem l’aigua.

La història de la ciutat de Manresa està fortament lligada a l’aigua i, amb ella, a la séquia, amb uns orígens que es remunten al segle XIV. Amb la Festa de la Llum, tan important a la ciutat, se celebra l’arribada de l’aigua a Manresa, que va ser possible a través d’una llarga i organitzada mobilització popular.

La séquia proporciona una riquesa agrícola molt gran i única a la comarca, i permet que la ciutat tingui sobirania alimentària. Aquest sistema proporciona aigua a un territori de secà i és un gran exemple d’adaptació a l’escassetat hídrica, tan important en l’actualitat.

En la càpsula s’exposa el treball de renaturalització del riu que s’està fent, que permet que es creï una connexió ecològica entre la ciutat i el medi ambient i que el riu recuperi l’espai que li pertoca. Aquest vincle tan fort i històric amb l’aigua, marcat per la presència propera del riu Cardener, es tradueix en 40 anys de gestió pública.  

La Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera fa notar que l’aigua és un bé escàs i universal i que no se’n pot fer negoci. És important tenir en compte que l’aigua interactua en molts aspectes de la vida, des de les relacions nord-sud fins al gènere. A més, cal recordar que arreu hi ha un moviment en defensa de l’aigua i de la vida, de defensa del DHAS i de la sostenibilitat dels ecosistemes.

Gràcies als moviments socials, tant del passat com també en l’actualitat, s’està aconseguint posicionar la justícia hídrica com un eix de la justícia global.

La campanya permet entendre l’aigua com a bé comú i no com a mercaderia, cosa que vol dir que ha de ser accessible per a tothom sense cap discriminació, i donar prioritat als usos personals i domèstics davant dels productius. En el moment de crisi climàtica que travessem, és important prioritzar la gestió sostenible dels rius, dels llacs, dels aiguamolls i dels aqüífers, tot garantint el seu bon estat ecològic en el marc del dret humà a un medi ambient saludable. I entenent, a més, que és la clau per afrontar les crisis de contaminació, de desforestació, de desertificació, de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic en curs.

D’acord amb els conceptes de la Nova Cultura de l’Aigua, la sequera actual posa de manifest que cal gestionar la demanda i preservar les masses d’aigua que són font de vida.

El negoci de l’aigua a Girona: sobrecostos, ‘portes giratòries’ i despeses sense justificar

Una investigació judicial revela que els directius de l’empresa d’aigües Agissa, amb participació pública però controlada per CaixaBank, FCC i Agbar, van gastar milers d’euros en restaurants de luxe, hotels, joies i regals.

Veure font: https://www.elcritic.cat/investigacio/el-negoci-de-aigua-a-girona-sobrecostos-portes-giratories-i-despeses-sense-justificar-164826

Entitats i candidatures municipals de l’Anoia reclamen una gestió pública i participativa de l’aigua a Igualada

El passat dissabte 6 de maig de 2023 es va celebrar un acte a Igualada que va comptar amb la presència de diferents candidatures municipals de l’Anoia, com Igualada, La Pobla de Claramunt i Vallbona d’Anoia, així com amb la participació d’entitats com Aigua És Vida Anoia, l’Associació de Municipisi Entitats per l’Aigua Pública i la plataforma Impuls Sostenible. L’acte va servir per signar el Pacte Social i Municipal per l’Aigua a tots aquests municipis, que busca establir un model de gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua a la ciutat.

El document signat durant l’acte va recordar els avenços que s’han fet en els darrers anys per recuperar la gestió pública de l’aigua a Catalunya, amb 16 municipis que han canviat a una gestió directa del servei, com ara Girona, Salt, Sarrià de Ter, o el Consell Comarcal d’Osona. També es van destacar les mobilitzacions ciutadanes, com la manifestació a Terrassa el 2017 o la gran manifestació que va tenir lloc a Igualada l’octubre de 2018, amb l’ampli suport de col·lectius, plataformes i entitats de la ciutat.

El Pacte Social i Municipal per l’Aigua a l’Anoia es compromet a vetllar per l’acompliment de quatre demandes bàsiques. La primera, considerar que el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament és un dret humà universal, inalienable i inviolable de tota persona i que ha de ser garantit en la seva totalitat, és a dir, tenint en compte les seves dimensions fonamentals: assequibilitat, qualitat i disponibilitat. La segona, implementar a Igualada i la resta de municipis un model de gestió pública de l’aigua que sigui de qualitat, eficaç i eficient, i exemple de gestió democràtica i transparent, amb la implicació i el control de la ciutadania. La tercera, aplicar una política d’aigua que preservi els ecosistemes aquàtics de les conques que abasteixen i donen vida a l’Anoia, i, finalment, la creació de la Taula de l’Aigua, un espai de concertació social sobre l’aigua, des d’on la ciutadania, el teixit social, etc. podran debatre i posar en comú idees i propostes.

L’acte va significar, doncs, un pas més per aconseguir la gestió pública de l’aigua a Igualada i una mostra del suport públic que recull l’aposta municipalista amb la presència de diferents actors socials i polítics compromesos en la defensa del dret a l’aigua com a bé comú.

PACTE SOCIAL I MUNICIPAL PER L’AIGUA A IGUALADA
Durant aquesta última legislatura municipal, a Catalunya els avenços pel que fa a la recuperació de la gestió pública de l’aigua han estat molt significatius; en aquest període, 16 municipis han canviat a una gestió directa del servei. Hi destaquen els casos de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a través de la nova empresa pública Cicle de l’Aigua del Ter, o el del Consell Comarcal d’Osona, per mitjà d’Onaigua. Però també hi ha casos menys coneguts però igual de rellevants, com a Mieres, on es va recuperar la gestió del servei després d’una consulta popular.
D’altra banda, la ciutadania mobilitzada ha mostrat amb fermesa que vol una gestió pública i democràtica de l’Aigua. La manifestació a Terrassa de 2017, les 26.000 signatures recollides a Barcelona instants a una consulta ciutadana, o les consultes populars de Mieres, Palau-solità i Plegamans i Alfarràs, que van impulsar els respectius processos de recuperació de la gestió directa, són un gran exemple. I, per suposat, la gran manifestació a Igualada l’octubre de 2018, amb ampli suport de col·lectius, plataformes i entitats de la ciutat.
De fet, en l’actualitat tenim a Catalunya 26 municipis que estan treballant per recuperar la gestió pública de l’aigua els propers anys. I a Igualada es donen les condicions per sumar-se a aquest grup de municipis.
Per últim, cal tenir present, ara fa exactament quatre anys, les forces polítiques a favor de la gestió pública ja van signar un acord el 6 de maig de 2019, el Pacte Social i Institucional per l’Aigua, on es demanava iniciar els processos per a la implementació d’un model de gestió pública de l’aigua a Igualada. Però després d’aquests quatre anys, no s’han produït avenços, i el servei segueix gestionant-se de forma irregular, sense contracte, malgrat els informes que indiquen que l’Ajuntament d’Igualada pot recuperar el servei en qualsevol moment sense que l’empresa tingui cap dret a indemnització.
Per tot plegat, davant la ciutadania d’Igualada, els partits i candidats i el teixit associatiu del municipi, fan públic en aquest document la renovació i concreció del seu compromís per una gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua i es comprometen a vetllar per l’acompliment de les següents quatre demandes bàsiques:

1.- Considerar que el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) és un dret humà universal, inalienable i inviolable de tota persona i que ha de ser garantit en la seva totalitat, és a dir, atenent a les seves dimensions fonamentals: assequibilitat, qualitat i disponibilitat.
2.- Implementar a Igualada un model de gestió pública de l’aigua que sigui de qualitat, eficaç i eficient, i exemple de gestió democràtica i transparent, amb la implicació i el control de la ciutadania.
3.- Aplicar una política d’aigua que preservi els ecosistemes aquàtics de les conques que abasteixen i donen vida a l’Anoia. Davant els riscos del canvi climàtic i global, i en l’actual context de sequera, és més necessari que mai implementar la Nova Cultura de l’aigua per tal d’assolir el bon estat ecològic de les masses de l’aigua fixat a la Directiva Marc d’Aigua.
4.- Crear la Taula de l’Aigua, un espai de concertació social sobre l’aigua, des d’on la ciutadania, el teixit social, el món acadèmic, els diversos actors que en són part interessada, les forces polítiques i els serveis tècnics juguin un paper actiu per a col·laborar en la implementació d’una nova cultura de l’aigua i dels compromisos fixats en aquest Pacte Social Municipal de l’Aigua.

Igualada, a 6  de maig de 2023

[COMUNICAT] Cimera Social per la Sequera: ampli consens d’arreu del territori per exigir al govern mesures valentes davant la sequera

La Cimera Social per la Sequera hem arribat a un consens territorial per exigir transparència i accés a la informació en la gestió de la sequera, i avançar l’aplicació d’algunes mesures urgents.
En aquesta trobada hem acordat propostes a curt, mitjà i llarg termini per a la gestió de la sequera i construir un front comú per posar-les en marxa.
Demanarem una reunió amb el president de la Generalitat per compartir les propostes i exigir que es posin en marxa de manera immediata.

Aquest matí moviments socials i ambientals, operadors públics, comunitats de regants i instituts de recerca de tot el territori català ens hem trobat a la Cimera Social per la Sequera a Girona per acordar propostes estructurals i urgents per la gestió de la sequera. La convocatòria respon al fracàs de la Cimera del Govern que es va centrar únicament en les sancions.

A la trobada hem participat membres d’Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Plataforma en Defensa de l’EbreAssociació de Municipis per l’Aigua PúblicaCàritasAssociació de Naturalistes de GironaEcologistes en AccióEnginyeria Sense FronteresDiàspora EbrencaGreenpeaceGrup de Defensa del Terl’Observatori de l’Aigua de TerrassaSocietat OrgànicaPlataforma Stop Jocs Olímpics, Comunitat de Regants de la Sèquia Monar i amb el suport de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua – CSIC i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat de Girona. 

Hem debatut i posat en comú propostes per abordar la sequera de forma estructural a curt, mitjà i llarg termini i enfortir i millorar el Pla de Sequera de la Generalitat, entre les quals han destacat la petició d’una major transparència en la gestió de la sequera i l’accés a les dades per part de la ciutadania. També exigim espai per als moviments socials i ambientals i la comunitat científica en l’elaboració de polítiques públiques per abordar la sequera. 

Així mateix, creiem que cal que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb  un Pla d’Emergència Municipal per Sequera obligatori. Caldria ajudar als municipis petits amb línies de subvenció, però en cap cas donar-les als municipis amb gestió indirecta, on s’han generat beneficis privats durant dècades i hi ha capacitat per invertir al servei. 

Un dels temes principals de la Cimera Social per la Sequera ha estat com contenir la demanda creixent d’aigua, on tots els participants hem coincidit que la sequera no només és causada per la manca de pluges sinó principalment per una mala gestió històrica de l’aigua, que ha ofertat aigua a tots els sectors i ha contribuït a l’increment del consum global sense tenir present quanta aigua tenim. 

Instem a una limitació del creixement urbanístic i turístic. D’igual forma que ahir es va aprovar una moratòria de sancions fins passat l’estiu, una moratòria urbanística i turística també hauria de ser possible. 

La producció agrícola local i ramaderia extensiva són essencials per a garantir la sobirania alimentària del país i escoltar les necessitats del sector, alhora que cal qüestionar-se l’actual situació de creixement basat en regadius, macrogranges i exportació. Calen ajuts i esforços per reconvertir el sector i preservar les reserves d’aigua i els ecosistemes aquàtics, que són font de vida.

La política hídrica actual d’oferta i de gestió privada ens està abocant a una fallida del sistema i a la falta de garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. No podem permetre tenir talls domèstics d’aigua ni a les fonts públiques, ni un encariment de l’accés bàsic a l’aigua davant la previsió de possibles augments de la tarifa.

Demanarem una reunió amb el president de la Generalitat per compartir les propostes que hem consensuat a la Cimera Social per la Sequera i exigir que es posin en marxa de manera immediata.

RECULL DE PREMSA

Front comú dels moviments socials per fer front a la sequera

Entitats ecologistes i moviments socials es reuneixen a Girona en una cimera ciutadana per la sequera

Notícia publica originàriament al Diari Ara el 06/05/2023

El 31 de març, la cimera extraordinària de l’aigua convocada pel Govern de la Generalitat va acabar sense acord. Les discrepàncies polítiques entre l’executiu i l’oposició va impedir arribar a cap consens per fer front a la sequera. Ara, amb l’objectiu de respondre a aquesta falta d’entesa entre els representants del Parlament, diferents moviments socioambientals s’han reunit per consensuar propostes reals davant el repte actual de l’escassedat d’aigua. La trobada ciutadana, organitzada per la plataforma Aigua és Vida, ha tingut lloc aquest dissabte, 6 de maig, a Girona i ha aplegat una trentena d’entitats de tot el país, acadèmics i diferents actors econòmics. Després de tres hores de reunió, han acordat un esborrany de cinquanta mesures concretes, que es presentaran de manera oficial i definitiva d’aquí quinze dies.

“En la cimera d’avui hem teixit aliances amb actors socials i econòmics del país per elaborar un discurs consensuat que ens durà a plantejar propostes i solucions a llarg termini, que són les que necessitem, i no les que planteja l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que són puntuals”, explica Josep Sabaté, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Els actors de la cimera volen compartir les seves mesures amb els municipis, amb l’ACA i també amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui han demanat una reunió urgent.

“Ens hem autoconvocat els moviments socials, acadèmics i comunitats de regants perquè en la cimera de l’aigua el Govern no ens van tenir en consideració i només pren decisions amb interessos electoralistes”, ha afirmat Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida i membre d’Enginyers Sense Fronteres. Maschio ha avançat una de les peticions més importants acordades a la trobada: “Exigim transparència en la gestió dels recursos perquè l’Agència Catalana de l’Aigua no para d’aprovar mesures restrictives als municipis, però oculta les dades de consum; i els ciutadans i les entitats necessitem saber-les per comprovar si les reduccions s’estan duent a terme”, ha manifestat. Una altra de les propostes aprovades a Girona és que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb un pla d’emergència municipal per sequera obligatori. 

Compartim amb Institut Nacional de Recursos Hidràulics de Cuba l’experiència catalana de la gestió pública de l’aigua en baixa

Aquestes setmanes acompanyem a tres tècnics de l’empresa pública Aigua i Sanejament, de l’Institut Nacional de Recursos Hidràulics (INRH) de Cub durant una estada formativa a diferents municipis catalans amb l’objectiu de compartir l’experiència catalana i impulsar millores la gestió pública de l’aigua. Amb el suport de l’Agència Espanyola de Desenvolupament Internacional (AECID), aquesta visita forma part del projecte “Suport a la gestió sostenible dels recursos hídrics a Cuba”.

El tret de sortida de la formació ha tingut lloc a la ciutat del Prat de Llobregat, on els tècnics cubans van poder conèixer de primera mà l’experiència d’un dels municipis amb més llarga trajectòria de gestió pública de l’aigua. La delegació del país caribeny es va interessar molt en l’experiència municipal d’Aigües del Prat, sobretot en temes com la gestió de xarxes sectoritzades, el bombament, la detecció de fuites o la relació amb usuaris, entre d’altres.

La delegació ha continuat amb la visita de la planta depuradora d’aigües residuals de Girona, Salt i Sarrià de Ter, operada per l’empresa pública Tractament de Residus i d’Aigües Residuals del Sistema Girona (TRARGISA). Els dies següents es van conèixer les experiències de Serveis i Aigües de Barberà (SABEMSA), especialment en el camp del cicle comercial, i de l’empresa pública de Terrassa, Taigua, amb especial dedicació a aspectes com el control de pèrdues i els indicadors del servei. En aquest darrer municipi els tècnics de l’INRH també van poder conèixer diferents aspectes de la participació ciutadana directament a través de l’Observatori de l’Aigua de la ciutat.

Per últim, també han pogut conèixer l’experiència d’operadors públics catalans com el Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC), en concret el sistema d’abastament de Collbató.

Amb aquestes trobades es culminarà la que és la primera experiència de cooperació internacional de l’AMAP, per posa en valor, a escala internacional, el paper dels municipis per millorar les condicions de vida i els drets de persones i comunitats arreu del món, un dels objectius bàsics de l’Agenda 2030.

Els moviments socials i ambientals en defensa de l’aigua convoquem la cimera social per la sequera

Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig

Davant el fracàs de la cimera contra la sequera del passat març convocada pel Govern de Catalunya, els moviments socials i ambientals hem decidit convocar la Cimera Social el pròxim 6 de maig

La convocatòria de la Cimera Social per la Sequera sorgeix de la falta de consideració del Govern de Catalunya cap a les organitzacions socials i tots els actors per a un debat real i amb les condicions adequades durant la cimera de març

El resultat de la Cimera Social serà un document de propostes per enfrontar la situació de sequera, que esdevindrà estructural en el futur pròxim pel context climàtic

La classe política no ha demostrat estar a l’altura de la greu situació de sequera meteorològica i escassetat hídrica que pateix el país. És imprescindible que el debat sobre la sequera no es limiti a les sancions i, menys encara, que s’utilitzi la sequera per interessos partidistes a tan sols un mes de les eleccions municipals.

El debat ha d’abordar les causes profundes de la sequera i les palanques reals que ens permetin garantir aigua per als rius i les persones: el model de consum i ús d’aigua que volem per a Catalunya, la gestió i contenció de la demanda, la diversificació de les fonts d’abastament i la governança de la gestió de l’aigua. Des d’Aigua és Vida hem demanat amb urgència una major transparència en l’aplicació del decret de sequera, accés a la informació i espais de coproducció amb els moviments socials i ambientals en defensa de l’aigua. 

Tot i que des dels moviments socials i ambientals ja hem presentat propostes per millorar la gestió de l’aigua, considerem important convocar-nos, trobar-nos i treballar propostes concretes enfocades a la gestió dels diferents escenaris de sequera, que cada cop seran més freqüents i llargs. Per aquesta raó, mentre el govern no convoqui als moviments socials i ambientals a un autèntic debat, ens convoquem a una Cimera Social, on treballarem per presentar propostes consensuades per afrontar un dels reptes més importants del país i promoure una nova cultura de l’aigua.

La situació actual de sequera no és un fenomen excepcional en el clima mediterrani. Les dinàmiques climàtiques, juntament amb la manca d’una correcta gestió de l’aigua, produeixen aquestes situacions de manera recurrent. Tanmateix, l’emergència climàtica fa que aquests episodis es tornin més freqüents i intensos a mesura que passen els anys.

Convocants de la Cimera Social per la Sequera: Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Grup de Defensa del Ter, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Aigua és Vida Girona, Taula del Llobregat, Taula de l’Aigua Terrassa.