Es quadrupliquen els recursos anuals destinats al manteniment dels SUDS amb l’aprovació de la licitació d’un nou contracte de manteniment per a tres anys, amb un pressupost total de 10,2 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per a la consolidació d’un projecte de transformació de l’espai públic cap a un model urbà més resilient i sostenible.

Actualment hi ha 104 espais SUDS a Barcelona; 17,3 Ha distribuïdes per tota la ciutat que equivaldrien a la superfície de 14 illes de l’Eixample. Es tracta d’infraestructures verdes-blaves basades en la natura que permeten recuperar el comportament natural del cicle de l’aigua en un entorn urbà. Inclouen una àmplia diversitat de solucions (paviments, parterres, estanys, cobertes, rases, dipòsits, pous…) que compleixen funcions de detenció i retenció, de filtració, d’infiltració i de tractament. S’integren plenament en el paisatge urbà i ja són presents en nombroses actuacions de transformació de Barcelona.

La implantació dels SUDS s’emmarca en el Pla Clima i amb l’ampliació d’aquests espais en els propers anys, es preveu que el 2030 a la ciutat hi hagi més de 1.300 parterres inundables, prop de 900 escocells d’infiltració, 500 pous d’infiltració i 430 paviments permeables, entre altres elements destacats dels SUDS.

Els efectes dels SUDS

Els SUDS permeten gestionar l’aigua de pluja i contribueixen a reduir el risc d’inundacions i els abocaments de contaminants al litoral durant els episodis de pluja intensa. També redueixen el sobreeiximent dels sistemes unitaris de sanejament. També permeten incrementar el verd urbà i millorar el confort climàtic.

Com que actuen com un filtre natural, retenint els contaminants presents a les aigües d’escorrentia urbana, protegeixen els aqüífers i milloren la qualitat dels recursos hídrics. L’aigua infiltrada contribueix a recarregar l’aqüífer de Barcelona, una reserva estratègica que posteriorment s’utilitza com a aigua freàtica per al reg dels espais verds, la neteja dels carrers i el clavegueram i el manteniment de fonts ornamentals i llacs naturalitzats.

Veure font: https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/noticies/l-ajuntament-aposta-pels-suds-per-millorar-la-gestio-de-laigua-i-reduir-la-calor-41612

A partir del 1 d’octubre assumirà la gestió de les depuradores de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat, per encàrrec de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua

Aigües de Manresa assumirà l’encàrrec per la gestió de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Castellbell i el Vilar i de Monistrol de Montserrat, a partir de l’1 d’octubre. Amb aquestes dues incorporacions, l’empresa passarà a gestionar 22 depuradores, consolidant la seva presència en l’àmbit del sanejament al territori.

L’encàrrec prové de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, ens supramunicipal responsable dels sistemes de sanejament en el seu àmbit territorial.

L’EDAR de Castellbell i el Vilar dona servei a Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i una part de Vacarisses, i té una capacitat de tractament de 5.568 m³ d’aigua al dia. Per la seva banda, la depuradora de Monistrol de Montserrat dona servei al municipi, incloent-hi diferents nuclis, polígons industrials i el Monestir de Montserrat, i pot tractar fins a 3.300 m³ diaris.

La incorporació de les dues depuradores permet continuar avançant en un model de gestió pública i de proximitat del cicle de l’aigua, basat en el coneixement del territori i en l’experiència tècnica acumulada per Aigües de Manresa en l’àmbit del sanejament.

Les depuradores tenen un paper essencial en la protecció ambiental, ja que tracten les aigües residuals abans de retornar-les al medi i contribueixen a preservar la qualitat dels rius i, en aquest cas, de la conca del Llobregat.

Veure font: https://www.aiguesmanresa.cat/aigues-de-manresa-amplia-la-gestio-del-sanejament-i-arriba-a-les-22-depuradores/

L’actuació renovarà les canonades del sector i està previst que els treballs comencin durant el primer trimestre de 2027

L’Ajuntament de Girona, a través de Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA), reforçarà i millorarà la xarxa d’aigua potable al sector de les Pedreres. L’actuació permetrà renovar una part de les canonades existents, que han arribat al final de la seva vida útil i presenten problemes de fuites i avaries, i alhora reforçar la xarxa per millorar la seguretat del barri en cas d’incendi.

Amb aquesta actuació donem resposta a una necessitat del barri de les Pedreres, com és la renovació d’una xarxa d’aigua que ha arribat al final de la seva vida útil, i alhora fem un pas endavant en matèria de seguretat per tota la ciutat. La nova xarxa permetrà disposar d’hidrants, reforçant així la capacitat de resposta davant de possibles emergències i actuacions preventives, ha explicat el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot.

Un dels principals objectius de la intervenció és permetre la instal·lació d’hidrants homologats a la zona. Actualment, el diàmetre de les canonades existents no permet garantir el cabal necessari per instal·lar aquests elements d’acord amb la normativa vigent de protecció contra incendis. Amb la nova xarxa, formada per canonades de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre, es podrà garantir el cabal requerit i incorporar els hidrants necessaris.

A més de reforçar la protecció davant d’incendis, els treballs permetran millorar la qualitat del servei d’aigua potable al barri. En concret, es reduirà el risc de fuites i avaries; s’eliminaran finals de línia amb problemes de manteniment, com el del carrer Canigó, i es millorarà l’eficiència del sistema de distribució d’aigua.

Les actuacions s’han tret a licitació amb un pressupost de 613.000 euros. Està previst que les obres comencin durant el primer trimestre de 2027 i tinguin una durada de sis mesos.

Veure font: https://web.girona.cat/noticies/-/asset_publisher/XSyGgXBoY2Z0/content/girona-refor%C3%A7ar%C3%A0-la-xarxa-d-aigua-de-les-pedreres-i-instal%C2%B7lar%C3%A0-nous-hidrants-per-millorar-la-protecci%C3%B3-davant-d-incendis

El dilluns 28 de setembre començaran les obres de renovació i millora de les xarxes d’aigua potable i de sanejament del carrer Devesa de l’Estartit, en el tram comprès entre la carretera de Torroella i el carrer del Freu. L’actuació està impulsada i finançada per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i Montgrí Aigua i ha estat adjudicada per un import de 151.000 euros.

Els treballs permetran renovar uns 325 metres de la xarxa d’abastament d’aigua potable, actualment formada principalment per canonades antigues de fibrociment de 60 i 80 mm de diàmetre, que han superat la seva vida útil i han generat diverses avaries. També es renovaran les escomeses existents i s’instal·laran nous elements de seccionament per facilitar les maniobres i reduir les afectacions en cas d’incidències.

L’actuació permetrà, a més, configurar un nou sector hidràulic, amb la instal·lació d’un comptador sectorial i una reductora de pressió, que facilitaran el control del consum i una gestió més eficient de la xarxa. També s’instal·larà un hidrant soterrat per reforçar la protecció contra incendis.

Paral·lelament, s’aprofitaran les obres per renovar 226 metres de la xarxa de clavegueram del mateix tram, amb la instal·lació de nova canonada i la construcció de nou pous de registre.

Veure font: https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/5447-lajuntament-renova-les-xarxes-daigua-i-claveg.html

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha visitat avui Terrassa per conèixer de primera mà el model de gestió pública del servei d’abastament d’aigua, que presta Taigua, i dels serveis de neteja viària i recollida de residus per part de l’empresa municipal Eco-Equip. La visita s’emmarca en l’intercanvi d’experiències entre els dos municipis, després que fa uns mesos una delegació terrassenca visités Girona per conèixer
l’activitat, el model de governança i la integració urbana de l’Auditori Palau de Congressos i la Fira de Girona.

Durant la jornada, els dos alcaldes han visitat les instal·lacions i han comentat el funcionament de Taigua i d’Eco-Equip, respectivament; així com el procés de transformació i modernització que les empreses municipals estan duent a terme en els darrers anys per millorar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha agraït la visita de l’alcalde gironí i ha destacat que ens satisfà que Girona hagi vingut a Terrassa per conèixer la nostra gestió pública sobre l’aigua i també de la neteja i els residus. És una mostra que som una ciutat que aposta per una gestió pública, professional i eficient dels serveis essencials, en aquest sentit, l’alcalde ha subratllat que tant Taigua com Eco-Equip són un exemple de com les empreses municipals poden innovar, modernitzar-se i oferir un millor servei a la ciutadania.

L’alcalde de Terrassa ha remarcat també l’aposta de la ciutat per la gestió directa de serveis estratègics: gestionem directament àmbits tan importants com la neteja viària, el servei d’aigua, el transport públic o els serveis funeraris municipals des de l’Ajuntament, perquè creiem que la gestió pública permet oferir serveis més justos, més eficients i millor governats, sempre orientats al benefici de la ciutadania.

Així mateix, Ballart també ha volgut reconèixer la tasca de tota la plantilla de professionals municipals i el compromís de la ciutadania: cap transformació seria possible sense els treballadors i treballadores que cada dia fan que la ciutat funcioni. També és imprescindible la corresponsabilitat ciutadana. Com diu la nostra campanya, ‘Cuidem la ciutat, perquè és casa nostra‘.

Per la seva banda, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha valorat positivament la visita i l’intercanvi de coneixement entre municipis: ens interessa molt l’experiència de Terrassa amb la gestió pública de la neteja. A Girona tenim dues grans empreses públiques, la d’aigua i la de gestió de residus, i sempre estem oberts a l’aprenentatge i la millora. D’altra banda, Salellas ha afegit: agraïm a l’alcalde i l’equip de govern de Terrassa la bona acollida i la predisposició a col·laborar, que de ben segur anirà més enllà.

La visita ha servit per compartir experiències sobre la modernització dels serveis municipals, la incorporació de vehicles més sostenibles, de millors infraestructures, la digitalització dels processos i les estratègies per incrementar la recollida selectiva i avançar en els objectius ambientals.

Tots dos alcaldes han coincidit a destacar que l’intercanvi de bones pràctiques i la cooperació municipal són eines essencials per enfortir els serveis públics i donar resposta als reptes compartits pels governs locals. La força del municipalisme és la que mou el país, ha conclòs Ballart.

Veure font: https://taigua.cat/els-alcaldes-de-terrassa-i-girona-visiten-taigua/

Durant aquest mes de setembre s’estan duent a terme diferents actuacions de curta durada en diversos punts del municipi per sectoritzar la xarxa d’abastament d’aigua potable. El projecte permetrà millorar el control, l’eficiència i la detecció de fuites de la xarxa, amb una inversió total de 312.000 euros finançada majoritàriament per una subvenció dels fons Next Generation.

S’han iniciat les obres de sectorització de la xarxa d’abastament d’aigua potable, una actuació estratègica per modernitzar la gestió de l’aigua al municipi. Els treballs consisteixen en petites intervencions puntuals en diferents punts del poble que comporten l’obertura de rases, la instal·lació de nous elements de control i la posterior reposició dels paviments. Aquestes actuacions tenen una durada limitada i es realitzen de manera progressiva per minimitzar les possibles afectacions a la ciutadania.

L’actuació forma part de la subvenció destinada a fomentar la digitalització de les administracions locals amb competències en la gestió del cicle urbà de l’aigua, emmarcada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançada pels fons europeus Next Generation. L’Ajuntament de Montmeló és l’ens beneficiari d’aquesta ajuda, que aporta 244.000 euros sobre una despesa elegible del projecte, amb un nivell de finançament del 78%. La inversió total prevista ascendeix a 312.000 euros.

La principal novetat del projecte és la divisió de la xarxa d’abastament en set sectors diferenciats, que es controlaran mitjançant una xarxa de cabalímetres amb registre electrònic i transmissió de dades en temps real. Aquest sistema permetrà conèixer amb precisió quins cabals circulen per cada sector i detectar de manera molt més ràpida possibles anomalies, fuites o consums inusuals.

Per a Montmeló, aquesta actuació representa un salt qualitatiu en la gestió del servei d’aigua potable. Fins ara, la detecció de fuites es realitzava principalment mitjançant campanyes puntuals, mentre que amb la nova infraestructura serà possible disposar d’un control permanent de la xarxa. Aquesta informació permetrà actuar amb més rapidesa davant incidències, reduir les pèrdues d’aigua, optimitzar els recursos disponibles i millorar l’eficiència global del servei.

El projecte també incorpora nous sistemes de telemetria i monitoratge en continu als dipòsits municipals, com també el control de paràmetres de qualitat de l’aigua, com el clor i la terbolesa, d’acord amb els requisits normatius vigents. A més, la informació recollida quedarà integrada en el sistema de telegestió municipal, fet que facilitarà el seguiment del funcionament de la xarxa i la presa de decisions basada en dades objectives.

Amb aquesta inversió, Montmeló disposarà per primera vegada d’una eina avançada per conèixer en temps real el comportament de la seva xarxa d’abastament, millorar-ne el rendiment i avançar cap a una gestió més sostenible, eficient i resilient d’un recurs tan essencial com és l’aigua.

Veure font: https://www.montmelo.cat/actualitat/noticies/montmelo-impulsa-la-modernitzacio-de-la-xarxa-daigua-potable-amb-les-obres-de-sectoritzacio-financades-pels-fons-next-generation.html

Campmajor licitarà les properes setmanes la tercera fase de la xarxa d’aigua potable, que permetrà fer-la arribar fins a Falgons. El projecte inclou prop de sis quilòmetres de canalització i permetrà que el 95% dels habitatges disseminats del municipi puguin connectar-se al servei públic

Notícia publicada per Míriam Martín a BanyolesTV el 4 de setembre de 2026

L’Ajt. de Campmajor licitarà la tercera fase de la xarxa d’aigua potable en alta en les properes setmanes. Aquesta fase té com a objectiu principal fer arribar l’aigua potable fins a Falgons mitjançant la construcció d’una canalització d’entre 5,5 i 6 km de distància fins als dipòsits de la zona.

Actualment s’estan acabant de signar els convenis necessaris amb els propietaris del traçat i es preveu publicar la licitació en menys d’un mes, de manera que els treballs puguin començar abans de finals d’any.

El disseny del projecte preveu portar l’aigua fins a la part superior de Falgons. Com que es tracta d’un transport de llarg recorregut on el clor s’evapora amb facilitat, de manera que el projecte també inclou la construcció d’un nou dipòsit de cloració. Aquesta infraestructura és imprescindible per garantir que l’aigua es distribueixi a les llars amb totes les garanties de qualitat sanitària que exigeix la normativa actual. D’aquesta manera, el 95% dels habitatges disseminats del municipi tindran la possibilitat real de connectar-se al servei públic.

L’alcalde de Campmajor, Oriol Serrà, s’ha mostrat molt satisfet de poder portar l’aigua potable a pràcticament tot el poble. El projecte va començar l’any 2017 amb l’estudi de traçat i va iniciar la construcció el 2019. En pocs anys s’ha aconseguit el finançament per poder fer créixer la xarxa, que gestiona directament el consistori.

De manera simultània, el consistori ja està preparant la següent etapa per connectar les cases més allunyades del traçat principal. De moment, ja s’ha encarregat la redacció de la memòria tècnica de la quarta fase, que preveu la creació de la xarxa en baixa, que transcorrerà pels camins públics. L’objectiu de l’equip de govern és sol·licitar una línia de subvencions de pròxima publicació per aconseguir que les obres de distribució en baixa s’iniciïn de forma gairebé paral·lela a la finalització de la xarxa en alta.

Veure font: https://banyolestv.cat/noticia/sant-miquel-portara-l-aigua-potable-a-falgons-abans-d-acabar-l-any-cobrint-aixi-el-95-del-municipi

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha finalitzat aquesta setmana les obres d’emergència per instal·lar una nova canonada provisional d’impulsió des dels pous municipals fins al dipòsit de Puig Negre. L’actuació permet reforçar de manera immediata la garantia de subministrament d’aigua potable a la població i reduir la vulnerabilitat del sistema davant de possibles incidències. 

L’obra ha quedat completament acabada dins del termini previst i d’acord amb les prescripcions tècniques aprovades. El cost final de l’actuació és de 121.554 euros, IVA inclòs. La intervenció ha consistit en la instal·lació de 1,3 km d’una canonada provisional de PVC-O de 200 mm de diàmetre, concebuda per assegurar l’aportació d’aigua al dipòsit municipal mentre avancen les obres de renovació integral de la conducció principal. Un cop entri en servei la nova canonada definitiva, la infraestructura d’emergència es reutilitzarà per reforçar la xarxa de distribució a la zona de Castell d’Empordà, fet que permetrà aprofitar plenament la inversió pública.

La finalització d’aquesta obra és una notícia molt rellevant per a la Bisbal. Hem actuat amb la màxima celeritat per reforçar un servei essencial i oferir més garanties a la ciutadania, especialment en un període d’alta demanda i de risc elevat d’incidències, ha destacat l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio.

L’actuació es va activar per la via d’emergència després de les avaries repetides a la canonada d’impulsió durant els mesos de juny, juliol i agost. El 3 d’agost, les incidències van obligar a interrompre el subministrament i van afectar especialment les zones altes del municipi, que van arribar a estar sense aigua durant prop de 18 hores.

La situació es va agreujar per l’obsolescència de la conducció existent, la menor capacitat de resposta del sistema i l’elevat consum propi de l’estiu. En els dies més crítics, el dipòsit de Puig Negre va arribar a nivells baixos i es va haver de complementar l’abastament amb camions cisterna per evitar restriccions més àmplies.

L’aigua potable no és només un servei bàsic: és salut, seguretat i qualitat de vida. Aquesta infraestructura ens dona capacitat de resposta davant d’avaries i reforça també la disponibilitat d’aigua per a equipaments, serveis i eventuals emergències, ha afegit la primera tinenta d’alcaldia, Eva Rovira.

L’obra d’emergència s’emmarca en el projecte de renovació de la canonada de subministrament dels pous del Castell fins al nucli urbà, una actuació estratègica per modernitzar i fer més resilient el sistema d’abastament en alta de la Bisbal d’Empordà. La nova conducció provisional s’ha dissenyat amb criteris de funcionalitat immediata i d’aprofitament futur: quan finalitzi la renovació de la canonada principal, es destinarà a la xarxa de distribució de Castell d’Empordà. D’aquesta manera, l’actuació resol una necessitat urgent i, alhora, deixa una millora estructural per al municipi. Com a govern agraïm la paciència, la comprensió i la col·laboració de la ciutadania durant unes setmanes difícils. Continuarem treballant amb rigor perquè la Bisbal disposi d’una xarxa d’aigua més segura, moderna i preparada per als reptes presents i futurs, han conclòs.

Els problemes d’abastament d’aigua que han tingut lloc recentment tenen l’origen, principalment, en l’estat de les canonades d’impulsió, que transporten l’aigua des dels pous fins al dipòsit, i de distribució, que condueixen l’aigua des del dipòsit fins a la xarxa urbana, passant pel carrer del Canigó.

Es tracta d’infraestructures amb més de quaranta anys d’antiguitat, construïdes amb fibrociment, que presenten un elevat grau de deteriorament i han provocat avaries i incidències en el servei. Per donar resposta a aquesta situació, el mes d’abril d’enguany l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va iniciar-ne la licitació. El contracte es va adjudicar l’1 de juliol a l’empresa AQLARA Ciclo Integral del Agua, per un import de 745.817 euros, IVA inclòs. Les obres es van iniciar durant l’episodi de talls de subministrament de principis d’agost i, un cop finalitzada l’actuació d’emergència, continuen d’acord amb la planificació prevista. Aquesta intervenció permetrà renovar i posar en òptimes condicions les canonades d’impulsió, reforçant la seguretat i la fiabilitat del transport d’aigua des dels pous fins al dipòsit municipal.

Pel que fa a la xarxa de distribució, el projecte de renovació de la canonada que connecta el dipòsit amb la xarxa urbana ja ha estat aprovat definitivament. L’Ajuntament preveu iniciar-ne properament el procediment de licitació, amb l’objectiu d’avançar en la renovació integral de les infraestructures d’abastament i reduir el risc de noves incidències.

Veure font: https://labisbal.cat/noticia/culmina-lobra-demergencia-per-reforcar-el-subministrament-daigua-potable-de-la-bisbal-demporda/

La modificació legislativa que, des d’aquest estiu, estableix que els operadors han de garantir a totes les persones una quantitat mínima indispensable d’aigua potable és una primera passa per valorar la seva condició de bé comú i la conveniència de gestionar el sistema de subministrament i sanejament com un servei públic

Notícia publicada a La Directa el 12 d'agost de 2026

L’estiu del 2010, després d’anys de perseverança de moviments socials de tot el planeta, l’Assemblea General de Nacions Unides reconeixia en la seva Resolució A/RES/64/292 el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, emmarcant-lo en la categoria de dret indispensable per a garantir un nivell de vida adequat i el gaudi de tota la resta de drets humans. La definició d’aquest Dret Humà a l’Aigua se sustentava, entre d’altres, en l’Observació General Núm. 15 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), que defineix que el dret humà a l’aigua és el dret de tots a disposar de prou aigua, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic. Aparentment, ens podria semblar que tot això està resolt a Catalunya.

De fet, podem arribar a pensar que quan les Nacions Unides va aprovar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), pensava clarament en els 2.000 milions de persones que no tenen garantit l’accés a l’aigua, 4.000 milions sense un sanejament adequat, ubicades principalment a l’Àfrica Subsahariana i a altres països que sempre ocupen els llocs més baixos de la llista de l’Índex de Desenvolupament Humà. Però no pas Catalunya. Això podríem arribar a pensar.

Fixem-nos en els darrers dels conceptes que utilitza Nacions Unides per a descriure el compliment del DHAS: l’assequibilitat. I què vol dir que l’aigua és assequible? Novament, Nacions Unides ens ajuda amb aquesta definició: el cost de l’aigua no pot superar el 3% dels ingressos familiars. Arribats a aquest punt, ens tornem a preguntar: què succeeix a Catalunya? Doncs resulta que, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, més del 9% de les llars destinen més del 3% dels seus ingressos a pagar el rebut de l’aigua. És a dir, sense que potser ens ho esperéssim, resulta que per a un nombre significatiu de famílies, el dret a l’aigua no està plenament satisfet. És a dir, el cost de l’aigua no sempre resulta assequible.

Cal tenir en compte que, Catalunya, a conseqüència de la greu crisi econòmica del 2008, es va produir una extensió notable de la vulnerabilitat econòmica i social, que va afectar a amplis sectors de la societat, limitant significativament la possibilitat de satisfer les seves necessitats bàsiques. I a tot això cal afegir les recurrents i creixents sequeres, que estan comportant, entre d’altres, un increment del preu de l’aigua, que novament afectarà de forma especial a les llars més vulnerables, augmentant i fent crònica la desigualtat i l’exclusió social. En aquest context sorgeix l’anomenada pobresa hídrica, que constitueix una manifestació d’aquestes situacions d’exclusió social, i que arriba al seu extrem quan les llars pateixen avisos i talls consumats del subministrament d’aigua, o quan directament les persones no disposen d’aigua allà on viuen. I, arribats a aquest punt, cal tenir present, novament, l’Observació General núm. 15 del Comitè DESC de Nacions Unides, quan al seu paràgraf 56 prescriu que en cap circumstància s’haurà de privar a una persona del mínim indispensable d’aigua.

És a dir, l’accés a l’aigua no només ha de ser assequible, sinó que s’ha d’evitar que, per motius econòmics, s’arribi a suspendre el servei a les llars. I donada la importància de fer efectiu aquest dret essencial per a la vida, varis són els països que han recollit a les seves legislacions, i fins i tot a les seves constitucions, aquest dret. Però Catalunya no era un d’aquests. Fins ara.

El 2 de juliol, el Parlament va votar la Llei de Mesures Fiscals, Financeres, Administratives i del Sector Públic, popularment coneguda com a llei d’acompanyament dels pressupostos, on per primer cop, a Catalunya, es reconeix a la legislació el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. I no es reconeix només a mode retòric i declaratiu, sinó que introdueixen elements per a fer-lo efectiu.

En primer lloc, es modifica la Llei d’Aigües de Catalunya, per a explicitar el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua, indicant que els operadors d’abastament i sanejament han de garantir a totes les persones l’accés bàsic als serveis d’abastament i sanejament, independentment de llur capacitat econòmica. I que ho faran garantint a totes les persones una quantitat mínima indispensable d’aigua potable, un mínim vital, suficient per a satisfer en condicions dignes les necessitats bàsiques de consum humà, preparació d’aliments i higiene personal i domèstica. Aquest mínim vital, que hauran de fixar els reglaments municipals, se situarà entre els 60 i els 100 litres per persona i dia.

Per a garantir l’assequibilitat, a la mateixa llei s’estableix que, de forma universal, el mínim vital tindrà un cost reduït per a tota la població, i que per a les famílies vulnerables estarà bonificat al 100%, per mitjà d’una tarifació social. Bonificació que s’estendrà a altres prestacions relacionades, com ara l’alta del servei, els comptadors i el clavegueram. D’aquesta forma, s’evita l’endeutament de les famílies vulnerables, es redueix el risc d’impagament, i es minimitzen les situacions de tall. Tot i així, la modificació legislativa ara aprovada recupera la prohibició del tall del servei, per motius econòmics, a les llars vulnerables, que ja dictava la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta Llei 24/2015, entre d’altres, establia les mesures per a evitar la interrupció o desconnexió de les instal·lacions o serveis d’aigua per incapacitat de pagament, mentre duri la situació de risc d’exclusió.

Arribats a aquest punt, un cop aprovada aquesta llei, el que cal ara és exigir als serveis públics la màxima eficàcia per a garantir el Dret Humà a l’Aigua. Es fa necessari que les administracions públiques, els seus serveis socials i els seus operadors d’aigua ofereixin una resposta oportuna, coordinada i en consonància amb el marc legal català de reconeixement i protecció del dret a l’aigua.

La present proposta legislativa, però, constitueix només una primera passa per a incorporar la perspectiva dels drets humans a la gestió de l’aigua a Catalunya, i valorar la funció social, ambiental i cultural del recurs, la seva condició de bé comú i la conveniència de gestionar el sistema de subministrament i sanejament com un servei públic d’interès general.

Veure font: https://directa.cat/el-minim-vital-daigua/