L’Ajuntament i Aigües del Prat renoven completament les membranes d’osmosi inversa de les plantes de Mas Blau i Sagnier i instal·len un nou equip de mineralització a la del Sagnier

L’Ajuntament del Prat de Llobregat i l’empresa municipal Aigües del Prat impulsen dues inversions a les plantes de tractament d’aigua potable de la ciutat, la de Mas Blau i la de Sagnier, que han de millorar encara més la qualitat de l’aigua que l’empresa pública municipal subministra a les llars de la ciutat. En primer lloc, s’estan renovant totes les membranes que osmotitzen l’aigua. A més, s’està instal·lant un nou equip de remineralització a la planta del Sagnier.

Renovació de totes les membranes després de 18 anys de servei

Les membranes d’osmosi inversa portaven 18 anys en servei i la seva renovació permetrà millorar el procés de potabilització i reduir de forma important el consum energètic de les plantes. La substitució de les membranes d’osmosi va començar l’any passat amb el canvi de la meitat dels equips i finalitzarà aquest any amb la resta.

Amb aquesta actuació es millorarà la qualitat de l’aigua que rep la gran majoria de la ciutadania pratenca i comportarà un estalvi energètic notable del procés al millorar aquests elements. Recordem que el 80% de l’aigua que es consumeix al Prat de Llobregat prové de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.

De fet, tot i que l’aigua de l’aqüífer és de gran qualitat, pateix problemes de salinització per la intrusió marina. Per adaptar l’aigua al consum, Aigües del Prat extreu l’aigua dels pous i la sotmet a un doble procés d’osmosi inversa a les plantes de Sagnier i Mas Blau. L’aigua es fa passar a pressió per membranes amb porus microscòpics que retenen la sal. Després de ser dessalinitzada, l’aigua es remineralitza per millorar-ne el gust i fer-la més saludable, i finalment s’hi afegeix clor com a desinfecció i garantia sanitària.

Nou equip de remineralització al Sagnier

En aquest sentit, de forma paral·lela, i gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’està instal·lant un nou equip de remineralització a l’ETAP Sagnier que entrarà en funcionament a finals d’aquest any, optimitzant encara més les propietats de l’aigua subministrada. Amb aquesta instal·lació, totes quatre línies de producció d’aigua comptaran amb equips de remineralització.

Més estalvi energètic per aquests processos

Aquests processos de tractament d’aigua són molt intensius en consum energètic. Per això, de forma gairebé imminent, també entrarà en funcionament la pèrgola de plaques fotovoltaiques de l’Ajuntament del Prat ha instal·lat a la zona de Cal Monés.

El 80% de l’electricitat que generi aquesta infraestructura durant les hores de sol es cedirà gratuïtament a Aigües del Prat, un fet que permetrà a l’empresa municipal reduir dràsticament la factura elèctrica de les seves plantes de tractament de l’aigua. Amb la posada en marxa d’aquesta pèrgola, així com la renovació de les membranes, s’espera optimitzar al màxim possibles la producció d’aigua i fer-la el més sostenible possible.

Veure font: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/dos-projectes-de-modernitzacio-de-les-estacions-de-tractament-milloraran-encara

El consistori obre una consulta pública per actualitzar una normativa que no es renovava des del 1994

Notícia publicada a Som Montmeló el 31 de març de 2026

L’Ajuntament de Montmeló ha impulsat un procés de participació ciutadana per recollir suggeriments abans de redactar el nou reglament del servei d’abastament d’aigua potable. La iniciativa, que s’ha posat en marxa aquest dilluns, 30 de març de 2026, pretén que les organitzacions i els particulars afectats puguin dir la seva sobre els objectius i les solucions de la futura norma durant el termini d’un mes.

L’actual normativa municipal que regula l’aigua al municipi té més de tres dècades d’antiguitat. Des de l’any 1994, el context ha canviat radicalment: nous reptes climàtics, tecnologies més eficients i un marc legal molt més exigent en matèria de protecció del consumidor i medi ambient. Per tot plegat, el govern local considera imprescindible elaborar un text nou que s’adapti a la realitat del segle XXI.

D’acord amb la llei de procediment administratiu, l’Ajuntament de Montmeló vol conèixer l’opinió del carrer sobre els problemes que cal sol·licitar i les possibles alternatives reguladores. Segons el consistori, procedeix l’elaboració d’un nou reglament atesos els impactes econòmics, socials i ambientals del servei.

Com participar-hi

La ciutadania i les associacions degudament identificades poden fer arribar les seves propostes a través de la plataforma de participació Decidim. També es poden presentar les opinions mitjançant els canals de registre oficials indicats al web municipal. El termini per col·laborar en la redacció d’aquest document estratègic romandrà obert durant els propers 30 dies.

Veure font: https://www.sommontmelo.cat/noticia/111555/lajuntament-de-montmelo-demana-lopinio-dels-veins-per-crear-el-nou-reglament-de-laigua?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook&fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeTY3V1QzO3cQ76K70ELsyi2qVv8R-1x1iHhpWkm-y89G6ieum49kAK9jG91Q_aem_WFPQZKCclBf6bJ6tN2qNbQ&utm_source=whatsapp&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany

Aigües de Vilafranca (EMAVSA), és la societat de capital 100% públic de Vilafranca del Penedès, que es fa càrrec del servei d’abastament d’aigua potable en aquest municipi, així com a La Granada, Les Cabanyes, Pacs, Sta. Margarida i els Monjos, i Vilobí del Penedès, cobrint una població de prop de 56.000 persones. De fet, l’entrada d’EMAVSA a l’AMAP ha de permetre impulsar la col·laboració amb altres empreses públiques de Catalunya, així com aportar la seva experiència a municipis més petits que també estiguin fent una gestió pública.

L’Alt Penedès és una de les comarques de Catalunya amb una major implantació de la gestió pública, ja que el 59% de la seva població rep l’aigua d’operadors públics, ja sigui a través dels ajuntaments o d’empreses públiques, com EMAVSA o GIACSA, que opera a Olèrdola i Hortons.

Amb la incorporació d’EMAVSA, una de les empreses públiques d’aigua de referència a Catalunya, l’AMAP ja suma 90 membres, entre municipis i operadors públics d’aigua, i segueix el creixement de la xarxa de col·laboració tècnica i l’intercanvi de coneixement entre ens locals i operadors públics d’aigua. L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis i operadors membres de l’associació.

El nou Fons Social de l’Aigua destinarà ajuts per pagar factures de llars vulnerables amb consum responsable

La Comissió Informativa de Transició Ecològica, presidida pel tinent d’alcalde Noel Duque, ha tractat el conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i TAIGUA per crear i regular un Fons Social de l’Aigua i per implementar, també, tot un seguit de mesures per garantir un consum responsable. La finalitat és destinar un ajut a les llars vulnerables per fer front als deutes de les factures d’aigua que no superin els 100 litres per persona i dia, que és el consum recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.

El conveni tindrà una vigència de quatre anys, prorrogable a quatre més, i serà possible amb l’aportació econòmica anual que farà l’empresa municipal, relatiu a l’import que correspon a l’1% del resultat ordinari de l’exercici econòmic anterior. La quantia màxima serà de 30.000 euros.

L’accés al Fons Social de l’Aigua va dirigit a persones i llars en situació de vulnerabilitat que ja disposen de bonificacions socials a les quals ara, i a petició, s’atorgaran ajuts a fons perdut per a contractes amb tarifa social, que ja tenen el 100% de bonificació del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el 100% de la quota de servei de TAIGUA.

Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, amb aquest Fons Social fem un pas més per garantir el dret a l’aigua i per acompanyar les llars vulnerables defensant el consum responsable i, també l’equitat i la justícia social. Les sol·licituds per acollir-se al Fons Social de l’Aigua es podran presentar a TAIGUA fins al 30 de novembre de 2026.

Fins al 31 de desembre de 2025, un total de 1.886 persones tenien la factura bonificada, amb un import total bonificat de 174.582 euros.

Una comissió de seguiment

El conveni incorpora la creació d’una comissió de seguiment en la que hi participaran els serveis municipals de Medi Ambient i de Serveis Socials, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica (OFIMAPE) i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’entitat que ha promogut i participat activament en la creació del fons.

Aquesta comissió treballarà per aplicar mesures per fomentar l’eficiència i el consum responsable, entre les quals destaquen el compliment de protocol regulador de mesures contra la pobresa hídrica i la vulnerabilitat econòmica entre l’Ajuntament i TAIGUA, que va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 20 de maig de 2025; el treball coordinat, a través dels serveis socials municipals i OFIMAPE, amb les llars en risc d’exclusió residencial, i la possibilitat de fer auditories de consum d’aigua, llum i gas; la promoció de tallers i accions de sensibilització per fomentar l’ús responsable dels recursos bàsics i, també, l’estudi de fórmules pels recursos destinats al Fons Social de l’Aigua.

L’actual ordenança municipal manté, per a titulars de contractes amb cànon de l’ACA i, per tant, amb tarifa social, la bonificació del 100% de la quota de servei; la gratuïtat dels tràmits de canvi de nom i la bonificació del 100% de la quota d’alta del servei de comptadors.

Així mateix, l’Ajuntament disposa d’una instrucció que permet instal·lar comptadors provisionals d’emergència social en el cas d’ocupacions a precari d’habitatges per part d’unitats de convivència que es trobin en situació de risc d’exclusió residencial i que existeixi la urgència social que justifica la necessitat. Fins al 31 de desembre de 2025, n’hi havia 128 comptadors instal·lats.

Veure font: https://www.sostenible.cat/node/131803

El full de ruta, que preveu una inversió de 5,7 milions d’euros aquest any, té l’objectiu de garantir el subministrament d’una ciutat en creixement mitjançant la renovació de la xarxa, la incorporació de tecnologia per detectar fuites, l’autonomia energètica i el desplegament de noves infraestructures que donin resposta a les necessitats futures de Terrassa

El Pla d’inversions 2026-2029 de l’empresa municipal Taigua contempla una dotació de 5 milions d’euros anuals, que cada any ha d’aprovar el consell d’administració d’acord amb la planificació del programa d’inversions i tenint en compte altres necessitats sobrevingudes. Per aquest 2026, en concret, s’han previst 5,7 milions d’euros. Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, les inversions previstes per Taigua són recursos públics destinats a modernitzar la xarxa, reforçar la seguretat del subministrament, avançar en la sostenibilitat energètica i garantir el subministrament d’una ciutat en constant creixement urbanístic que ens ajudarà a detectar les fuites, fer diagnòstics més precisos i complir amb les normatives ambientals europees.

Totes elles van destinades a projectes per a la millora i renovació de la xarxa de distribució i actuacions per garantir la capacitat i robustesa del sistema, tenint en compte el creixement de la ciutat, com també la seva resiliència en cas de fallades elèctriques o nous episodis de sequera que, malauradament, es poden produir pel context de canvi climàtic actual. Per aquest motiu, es contempla la instal·lació de sistemes de detecció de fuites, per incrementar el rendiment de la xarxa que es renovarà de manera progressiva, així com estudis per incorporar fonts alternatives de subministrament, com són les aigües regenerades o freàtiques per a usos municipals, de reg i industrials.

Finançament

Destaca, en especial, l’esforç que Taigua està fent per digitalitzar el cicle integral de l’aigua, tant pel que fa a la detecció de fuites com per la modelització de la xarxa, la implantació de nous sistemes informàtics, la instal·lació de fotovoltaiques i la implantació de la telelectura. Unes actuacions que compten amb ajuts europeus atorgats pel Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua gràcies al Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del Cicle de l’Aigua (EFIAIGUA), que finalitzarà aquest estiu i que va ser presentat per l’Ajuntament i Taigua. Un projecte que també inclou actuacions en l’àmbit del clavegueram i del projecte de ciutat digital.

Tot el finançament de Taigua prové dels resultats anuals de la pròpia empresa, que és autosuficient i no rep aportacions de l’Ajuntament; dels recursos acumulats d’anys anteriors i d’ingressos extraordinaris, com és el finançament europeu del PERTE, impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; i ajuts de la Diputació de Barcelona o de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aquest any destaca, en especial, l’aportació obtinguda pel traspàs de la planta d’Abrera a l’empresa pública de la Generalitat, Aigües Ter Llobregat (ATL), per un import d’aproximat d’uns 6,1 milions d’euros i que contribuirà a afrontar inversions extraordinàries de gran envergadura com serà la construcció d’un nou dipòsit al nord de la ciutat i la licitació de les inversions destinades a renovar la xarxa per als propers quatre anys, amb un pressupost de tres milions anuals.

Projectes 2026

Els principals projectes que Taigua executarà aquest any són: la renovació de xarxa, per un import aproximat de 2,5 milions; la instal·lació d’un miler de mòduls fotovoltaics al recinte dels dipòsits de Can Boada i Can Poal i l’adquisició de nous generadors elèctrics; l’aplicació de la intel·ligència artificial en el nou programari de Taigua, que analitza la probabilitat de fallada de cada canonada i que, alhora, fa una proposta planificada per renovar la xarxa de distribució, necessària per al bon funcionament del servei d’abastament i, també, la instal·lació de més sensors per fer una recerca activa, i eficaç de les fuites, que permeti crear una xarxa de sensorització acústica i de gestió. La regidora de Cicles de l’Aigua, Patrícia Reche, recorda que són inversions que es poden afrontar, principalment, gràcies als recursos acumulats d’anys anteriors i, especialment, als ingressos extraordinaris de 6,1 milions d’euros derivats de la reversió que hem fet de la planta d’Abrera a l’Ens d’Abastament ATL.

Amb aquestes inversions, TAIGUA contribueix a millorar la xarxa de distribució d’aigua per reduir fuites, millorar el seu rendiment i reforçar la sensorització, com també fa una aposta per millorar la resiliència energètica per tenir més autonomia de cara a possibles talls d’electricitat i fluctuacions de la xarxa elèctrica.

Full de ruta fins al 2029

Terrassa registra, cada any, un augment sostingut i progressiu del nombre d’habitants, que, es preveu, es mantingui els propers anys. Per garantir, en aquest futur immediat, el subministrament d’aigua a tota la ciutat, s’ha previst invertir 3,3 milions d’euros els anys 2027 i 2028 per construir un nou dipòsit de 7.000 m³ – l’equivalent gairebé tres piscines olímpiques– al nord de la ciutat, al pis de pressió de Zona Alta-Grípia.

També s’ha previst invertir 3 milions d’euros cada any, entre 2027 i 2029, per renovar i millorar la xarxa de distribució. Amb aquest volum d’inversió, Taigua podrà assolir una capacitat de renovació de la xarxa del 2,4%, en línia amb l’índex òptim de renovació que recomana la Associació Espanyola d’Abastaments d’Aigua i Sanejament i molt per sobre de la mitjana espanyola, del 0,2%.

Altres projectes i inversions previstos per l’empresa municipal fins al 2029 són:

Desplegar la xarxa de sensors acústics i de pressió, amb una inversió de 170.000 euros aquest any i fins a 0,3 milions d’euros, entre 2028 i 2029, per predir i avançar i evitar, en definitiva, el risc de fallada en cada tram de canonada.

Implantar la telelectura als comptadors intel·ligents de les persones abonades, destinant fins al 2029 uns 0,4 milions d’euros l’any per fer que arribi a les llars.

Renovar els transformadors del recinte del dipòsit de Can Boada, amb una inversió estimada de 50.000 euros, pel 2027.

TAIGUA, gestió pública des del 2018

Terrassa és un dels municipis més grans de l’Estat i el més gran de Catalunya en apostar per la gestió municipal directa com a garantia d’un servei públic, eficient, de qualitat, transparent, participatiu, equitatiu i social.

Des de la seva fundació, el 10 de desembre de 2018, i fins a l’actualitat, Taigua manté els 8 compromisos amb la ciutadania que responen a la vocació de servei que ha de tenir una empresa pública. Els compromisos són en relació amb conceptes com les inversions i millora d’instal·lacions; la qualitat de l’aigua; mesures d’estalvi d’aigua i energia; polítiques socials; qualitat del servei; tecnologia i modernització de la gestió; sistemes d’Informació i transparència; i la participació ciutadana a través de l’Observatori de l’Aigua.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticia/-/asset_publisher/CXU7OrvEpI9Y/content/premsa_noticia_260319_260319-np-taigua-projecta-actuacions-fins-al-2029-per-renovar-la-xarxa-ampliar-la-sensoritzacio-reforcar-la-resiliencia-energeti?refererPlid=136319&_101_INSTANCE_CXU7OrvEpI9Y_lang=ca?terrassaseotitle=TAIGUA%20projecta%20actuacions%20fins%20al%202029%20per%20renovar%20la%20xarxa%2C%20ampliar%20la%20sensoritzaci%C3%B3%2C%20refor%C3%A7ar%20la%20resili%C3%A8ncia%20energ%C3%A8tica%20i%20adaptar%20el%20servei%20al%20creixement%20de%20la%20ciutat