Notícia publicada originalment a Regió7 el 25/6/2023

Aigües Manresa va participar a la taula rodona d’experiències de gestió pública, juntament amb TAigua. La taula, organitzada pel grup de Qualitat i Sabor de l’aigua de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, buscava comparar dos serveis de gestió pública de l’aigua de la mateixa conca del Llobregat. Van participar com a ponents Ramon Vázquez, gerent de Taigua, i Antoni Ventura, gerent d’Aigües Manresa. La taula va tenir com a moderadora Bea Escribano, coordinadora del Grup de Qualitat i Sabor de l’Aigua de l’OAT. A la taula rodona es van presentar les dues empreses i els models de gestió, característiques i proveïment d’aigua de cada una d’elles. També es va aprofundir en els costos energètics, les estratègies previstes en l’estat d’excepcionalitat per sequera, així com de possibilitats futures per millorar la disponibilitat d’aigua.

Onaigua, l’empresa pública de l’abastament d’aigua del Consell Comarcal d’Osona, s’uneix a l’AMAP per promoure una gestió transparent i sostenible de l’aigua

L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) celebra la incorporació d’Onaigua, l’empresa pública d’abastament d’aigua potable del Consell Comarcal d’Osona, com a nou membre. Aquesta afiliació marca un pas significatiu en la promoció d’una gestió transparent i sostenible de l’aigua a la comarca d’Osona. Amb aquesta ja són 72 els actuals membres de l’AMAP entre municipis, empreses públiques i entitats.

El Consell Comarcal d’Osona s’ha convertit en el primer de Catalunya a assumir directament la gestió pública de l’abastament d’aigua, el que suposa un tret de sortida cap a una iniciativa pionera a Catalunya. A través d’aquest pas valent, s’ha creat Onaigua, una empresa pública destinada a garantir una gestió eficient i participativa de l’aigua a la comarca. Actualment, Onaigua presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta.

La nova empresa pública, Onaigua, neix amb l’objectiu de posar fi als models de gestió privatitzada i prioritzar l’interès públic. La seva missió és assegurar l’accés universal a l’aigua potable, promoure l’estalvi i l’ús responsable d’aquest recurs, i garantir la seva gestió sostenible a llarg termini.

A través de la seva adhesió a l’AMAP, Onaigua s’uneix a una xarxa de municipis i empreses públiques compromeses amb una gestió transparent, participativa i sostenible de l’aigua com a bé comú. Aquesta col·laboració fortaleix l’AMAP en la seva tasca de defensar els interessos dels ciutadans i promoure una gestió responsable de l’aigua a tot el territori.

El Consell Comarcal d’Osona, a través d’Onaigua, ha demostrat lideratge i compromís en la preservació d’aquest recurs vital. La seva decisió de convertir-se en el primer consell comarcal de Catalunya en assumir la gestió pública de l’abastament d’aigua és un exemple inspirador per a altres comarques que aspiren a aconseguir una gestió pública i responsable de l’aigua.

La campanya Som Aigua, que a Manresa va arribar per mitjà de la Festa del Riu, defensa una gestió pública i democràtica de l’aigua

Notícia publicada originàriament al Regió7 el 19/06/23

Durant el maig del 2022, i fins al març del 2023, la campanya Som Aigua ha arribat a la ciutat de Manresa a través de la Festa del Riu, que dona visibilitat a les alternatives econòmiques de proximitat i d’Economia Social i Solidària (ESS) del Bages.

La campanya, impulsada per Enginyeria Sense Fronteres i el grup de treball de l’aigua del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, busca reivindicar la cooperació al desenvolupament en matèria d’aigua i el paper de les corporacions locals en la prestació dels serveis públics, per tal de garantir una gestió pública i democràtica de l’aigua, tant en l’àmbit local com global.

La privatització i mercantilització de béns comuns, com l’aigua, és un risc per a la garantia efectiva del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS), reconegut el 2010 per l’ONU, i per a l’Objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que fa referència al fet de garantir la disponibilitat de l’aigua i a la seva gestió sostenible.

Alhora, la campanya reforça la idea que cal enriquir les lluites locals de justícia ambiental amb una perspectiva de justícia global, i treballar per evitar vulneracions de drets humans i ambientals, que es produeixen especialment als territoris del Sud Global. 

A la Festa del Riu de Manresa es va poder veure l’exposició «L’aigua allà i aquí», que dona valor a l’aigua com a font de vida i en mostra la situació en l’àmbit global com Catalunya, on el 80% de la població rep aigua d’operadors privats. També mostra i explica el model de gestió del municipi, on l’aigua és pública. 

Durant la Festa del Riu, celebrada a la llera del riu Cardener, també es va poder gaudir de l’obra teatral «Be Water», que mostra en format de paròdia televisiva el problema que suposa la privatització del servei de l’aigua al món i a casa nostra, i els efectes de l’emergència climàtica sobre el cicle hídric, com són les sequeres, l’escassetat i la contaminació de masses d’aigua. La campanya culmina amb dues càpsules de vídeo, una sobre la història de l’aigua a Manresa i una altra sobre com cuidem l’aigua.

La història de la ciutat de Manresa està fortament lligada a l’aigua i, amb ella, a la séquia, amb uns orígens que es remunten al segle XIV. Amb la Festa de la Llum, tan important a la ciutat, se celebra l’arribada de l’aigua a Manresa, que va ser possible a través d’una llarga i organitzada mobilització popular.

La séquia proporciona una riquesa agrícola molt gran i única a la comarca, i permet que la ciutat tingui sobirania alimentària. Aquest sistema proporciona aigua a un territori de secà i és un gran exemple d’adaptació a l’escassetat hídrica, tan important en l’actualitat.

En la càpsula s’exposa el treball de renaturalització del riu que s’està fent, que permet que es creï una connexió ecològica entre la ciutat i el medi ambient i que el riu recuperi l’espai que li pertoca. Aquest vincle tan fort i històric amb l’aigua, marcat per la presència propera del riu Cardener, es tradueix en 40 anys de gestió pública.  

La Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera fa notar que l’aigua és un bé escàs i universal i que no se’n pot fer negoci. És important tenir en compte que l’aigua interactua en molts aspectes de la vida, des de les relacions nord-sud fins al gènere. A més, cal recordar que arreu hi ha un moviment en defensa de l’aigua i de la vida, de defensa del DHAS i de la sostenibilitat dels ecosistemes.

Gràcies als moviments socials, tant del passat com també en l’actualitat, s’està aconseguint posicionar la justícia hídrica com un eix de la justícia global.

La campanya permet entendre l’aigua com a bé comú i no com a mercaderia, cosa que vol dir que ha de ser accessible per a tothom sense cap discriminació, i donar prioritat als usos personals i domèstics davant dels productius. En el moment de crisi climàtica que travessem, és important prioritzar la gestió sostenible dels rius, dels llacs, dels aiguamolls i dels aqüífers, tot garantint el seu bon estat ecològic en el marc del dret humà a un medi ambient saludable. I entenent, a més, que és la clau per afrontar les crisis de contaminació, de desforestació, de desertificació, de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic en curs.

D’acord amb els conceptes de la Nova Cultura de l’Aigua, la sequera actual posa de manifest que cal gestionar la demanda i preservar les masses d’aigua que són font de vida.

El passat dissabte 6 de maig de 2023 es va celebrar un acte a Igualada que va comptar amb la presència de diferents candidatures municipals de l’Anoia, com Igualada, La Pobla de Claramunt i Vallbona d’Anoia, així com amb la participació d’entitats com Aigua És Vida Anoia, l’Associació de Municipisi Entitats per l’Aigua Pública i la plataforma Impuls Sostenible. L’acte va servir per signar el Pacte Social i Municipal per l’Aigua a tots aquests municipis, que busca establir un model de gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua a la ciutat.

El document signat durant l’acte va recordar els avenços que s’han fet en els darrers anys per recuperar la gestió pública de l’aigua a Catalunya, amb 16 municipis que han canviat a una gestió directa del servei, com ara Girona, Salt, Sarrià de Ter, o el Consell Comarcal d’Osona. També es van destacar les mobilitzacions ciutadanes, com la manifestació a Terrassa el 2017 o la gran manifestació que va tenir lloc a Igualada l’octubre de 2018, amb l’ampli suport de col·lectius, plataformes i entitats de la ciutat.

El Pacte Social i Municipal per l’Aigua a l’Anoia es compromet a vetllar per l’acompliment de quatre demandes bàsiques. La primera, considerar que el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament és un dret humà universal, inalienable i inviolable de tota persona i que ha de ser garantit en la seva totalitat, és a dir, tenint en compte les seves dimensions fonamentals: assequibilitat, qualitat i disponibilitat. La segona, implementar a Igualada i la resta de municipis un model de gestió pública de l’aigua que sigui de qualitat, eficaç i eficient, i exemple de gestió democràtica i transparent, amb la implicació i el control de la ciutadania. La tercera, aplicar una política d’aigua que preservi els ecosistemes aquàtics de les conques que abasteixen i donen vida a l’Anoia, i, finalment, la creació de la Taula de l’Aigua, un espai de concertació social sobre l’aigua, des d’on la ciutadania, el teixit social, etc. podran debatre i posar en comú idees i propostes.

L’acte va significar, doncs, un pas més per aconseguir la gestió pública de l’aigua a Igualada i una mostra del suport públic que recull l’aposta municipalista amb la presència de diferents actors socials i polítics compromesos en la defensa del dret a l’aigua com a bé comú.

PACTE SOCIAL I MUNICIPAL PER L’AIGUA A IGUALADA
Durant aquesta última legislatura municipal, a Catalunya els avenços pel que fa a la recuperació de la gestió pública de l’aigua han estat molt significatius; en aquest període, 16 municipis han canviat a una gestió directa del servei. Hi destaquen els casos de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a través de la nova empresa pública Cicle de l’Aigua del Ter, o el del Consell Comarcal d’Osona, per mitjà d’Onaigua. Però també hi ha casos menys coneguts però igual de rellevants, com a Mieres, on es va recuperar la gestió del servei després d’una consulta popular.
D’altra banda, la ciutadania mobilitzada ha mostrat amb fermesa que vol una gestió pública i democràtica de l’Aigua. La manifestació a Terrassa de 2017, les 26.000 signatures recollides a Barcelona instants a una consulta ciutadana, o les consultes populars de Mieres, Palau-solità i Plegamans i Alfarràs, que van impulsar els respectius processos de recuperació de la gestió directa, són un gran exemple. I, per suposat, la gran manifestació a Igualada l’octubre de 2018, amb ampli suport de col·lectius, plataformes i entitats de la ciutat.
De fet, en l’actualitat tenim a Catalunya 26 municipis que estan treballant per recuperar la gestió pública de l’aigua els propers anys. I a Igualada es donen les condicions per sumar-se a aquest grup de municipis.
Per últim, cal tenir present, ara fa exactament quatre anys, les forces polítiques a favor de la gestió pública ja van signar un acord el 6 de maig de 2019, el Pacte Social i Institucional per l’Aigua, on es demanava iniciar els processos per a la implementació d’un model de gestió pública de l’aigua a Igualada. Però després d’aquests quatre anys, no s’han produït avenços, i el servei segueix gestionant-se de forma irregular, sense contracte, malgrat els informes que indiquen que l’Ajuntament d’Igualada pot recuperar el servei en qualsevol moment sense que l’empresa tingui cap dret a indemnització.
Per tot plegat, davant la ciutadania d’Igualada, els partits i candidats i el teixit associatiu del municipi, fan públic en aquest document la renovació i concreció del seu compromís per una gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua i es comprometen a vetllar per l’acompliment de les següents quatre demandes bàsiques:

1.- Considerar que el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) és un dret humà universal, inalienable i inviolable de tota persona i que ha de ser garantit en la seva totalitat, és a dir, atenent a les seves dimensions fonamentals: assequibilitat, qualitat i disponibilitat.
2.- Implementar a Igualada un model de gestió pública de l’aigua que sigui de qualitat, eficaç i eficient, i exemple de gestió democràtica i transparent, amb la implicació i el control de la ciutadania.
3.- Aplicar una política d’aigua que preservi els ecosistemes aquàtics de les conques que abasteixen i donen vida a l’Anoia. Davant els riscos del canvi climàtic i global, i en l’actual context de sequera, és més necessari que mai implementar la Nova Cultura de l’aigua per tal d’assolir el bon estat ecològic de les masses de l’aigua fixat a la Directiva Marc d’Aigua.
4.- Crear la Taula de l’Aigua, un espai de concertació social sobre l’aigua, des d’on la ciutadania, el teixit social, el món acadèmic, els diversos actors que en són part interessada, les forces polítiques i els serveis tècnics juguin un paper actiu per a col·laborar en la implementació d’una nova cultura de l’aigua i dels compromisos fixats en aquest Pacte Social Municipal de l’Aigua.

Igualada, a 6  de maig de 2023

Entitats ecologistes i moviments socials es reuneixen a Girona en una cimera ciutadana per la sequera

Notícia publica originàriament al Diari Ara el 06/05/2023

El 31 de març, la cimera extraordinària de l’aigua convocada pel Govern de la Generalitat va acabar sense acord. Les discrepàncies polítiques entre l’executiu i l’oposició va impedir arribar a cap consens per fer front a la sequera. Ara, amb l’objectiu de respondre a aquesta falta d’entesa entre els representants del Parlament, diferents moviments socioambientals s’han reunit per consensuar propostes reals davant el repte actual de l’escassedat d’aigua. La trobada ciutadana, organitzada per la plataforma Aigua és Vida, ha tingut lloc aquest dissabte, 6 de maig, a Girona i ha aplegat una trentena d’entitats de tot el país, acadèmics i diferents actors econòmics. Després de tres hores de reunió, han acordat un esborrany de cinquanta mesures concretes, que es presentaran de manera oficial i definitiva d’aquí quinze dies.

“En la cimera d’avui hem teixit aliances amb actors socials i econòmics del país per elaborar un discurs consensuat que ens durà a plantejar propostes i solucions a llarg termini, que són les que necessitem, i no les que planteja l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que són puntuals”, explica Josep Sabaté, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Els actors de la cimera volen compartir les seves mesures amb els municipis, amb l’ACA i també amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui han demanat una reunió urgent.

“Ens hem autoconvocat els moviments socials, acadèmics i comunitats de regants perquè en la cimera de l’aigua el Govern no ens van tenir en consideració i només pren decisions amb interessos electoralistes”, ha afirmat Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida i membre d’Enginyers Sense Fronteres. Maschio ha avançat una de les peticions més importants acordades a la trobada: “Exigim transparència en la gestió dels recursos perquè l’Agència Catalana de l’Aigua no para d’aprovar mesures restrictives als municipis, però oculta les dades de consum; i els ciutadans i les entitats necessitem saber-les per comprovar si les reduccions s’estan duent a terme”, ha manifestat. Una altra de les propostes aprovades a Girona és que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb un pla d’emergència municipal per sequera obligatori. 

Aquestes setmanes acompanyem a tres tècnics de l’empresa pública Aigua i Sanejament, de l’Institut Nacional de Recursos Hidràulics (INRH) de Cub durant una estada formativa a diferents municipis catalans amb l’objectiu de compartir l’experiència catalana i impulsar millores la gestió pública de l’aigua. Amb el suport de l’Agència Espanyola de Desenvolupament Internacional (AECID), aquesta visita forma part del projecte “Suport a la gestió sostenible dels recursos hídrics a Cuba”.

El tret de sortida de la formació ha tingut lloc a la ciutat del Prat de Llobregat, on els tècnics cubans van poder conèixer de primera mà l’experiència d’un dels municipis amb més llarga trajectòria de gestió pública de l’aigua. La delegació del país caribeny es va interessar molt en l’experiència municipal d’Aigües del Prat, sobretot en temes com la gestió de xarxes sectoritzades, el bombament, la detecció de fuites o la relació amb usuaris, entre d’altres.

La delegació ha continuat amb la visita de la planta depuradora d’aigües residuals de Girona, Salt i Sarrià de Ter, operada per l’empresa pública Tractament de Residus i d’Aigües Residuals del Sistema Girona (TRARGISA). Els dies següents es van conèixer les experiències de Serveis i Aigües de Barberà (SABEMSA), especialment en el camp del cicle comercial, i de l’empresa pública de Terrassa, Taigua, amb especial dedicació a aspectes com el control de pèrdues i els indicadors del servei. En aquest darrer municipi els tècnics de l’INRH també van poder conèixer diferents aspectes de la participació ciutadana directament a través de l’Observatori de l’Aigua de la ciutat.

Per últim, també han pogut conèixer l’experiència d’operadors públics catalans com el Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC), en concret el sistema d’abastament de Collbató.

Amb aquestes trobades es culminarà la que és la primera experiència de cooperació internacional de l’AMAP, per posa en valor, a escala internacional, el paper dels municipis per millorar les condicions de vida i els drets de persones i comunitats arreu del món, un dels objectius bàsics de l’Agenda 2030.