La ciutadania de Girona ha pagat un milió d’euros anuals més per l’aigua durant 20 anys

Els gestors de l’empresa privada pagaven luxes personals amb els diners de la factura de l’aigua

Diversos documents consten al sumari del cas Aigües de Girona que instrueix el jutjat núm. 2 de Girona, del que s’acaba d’aixecar el secret. Entre altres coses hi ha un informe de l’auxili judicial –que és un alt funcionari de l’Agència Tributària- que explica que la ciutadania de Girona ha estat pagant durant més de 20 anys més de un milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua.

Aquests diners van anar a parar en bona part a les butxaques dels responsables de Girona SA que és l’empresa privada que gestionava la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA).

Aquest informe, encarregat pel jutge per ratificar altres informes anteriors que recollien múltiples irregularitats comptables i financeres, explica que els gestors de Girona SA, Narcís Piferrer i Xavier Ballell, van dissenyar durant anys un sistema de comptabilitat farcit d’irregularitats que va permetre amagar els beneficis reals d’AGISSA.

Per sostreure els diners d’AGISSA, Girona SA emetia factures falses (per feines que realment no feia) i que comptabilitzaven a AGISSA com a despeses. El text de l’inspector de l’Agència Tributària diu que es calculaven malament i de forma arbitrària els imports a pagar a Girona SA pagant centenars de milers d’euros cada any per serveis que no s’han donat i afegeix que la documentació incautada el setembre de 2017 i el gener de 2019 a les oficines d’AGISSA acredita encara de forma més rotunda les irregularitats comeses des de 1992 i n’afegeix de noves.

L’informe diu literalment que mitjançant un seguit de trucs, estratagemes i irregularitats de tot tipus, Girona SA s’apropia de manera irregular de fons d’AGISSA per import de centenars de milers d’euros cada any.

L’auxili judicial relata que les factures falses no són fets aïllats. És freqüent i sempre van a favor del soci privat i en detriment d’AGISSA. També recull que es va incrementar el cost del servei de forma artificial perquè Girona SA s’emportés una bona part dels fons de manera totalment irregular.

Més endavant, explica que Piferrer i Ballell van rebre desenes de milers d’euros cada any, i es van pagar tota mena de luxes particulars a compte dels diners del rebut de l’aigua dels gironins: hotels i restaurants de luxe, les quotes del club de tennis, pernils pota negra, joies, cotxes, rellotges, entrades pel Festival de Cap Roig, entrades pel Camp Nou, regals per les seves dones, aportacions de mil euros mensuals a plans de pensions… una llarga llista –inacabable diu l’informe-.

També se’n van beneficiar altres membres del consell d’administració de les dues empreses, especialment Joan Llobet, Manel Serra (que havia estat regidor de l’ajuntament de Girona) i el director territorial d’Aqualia Juan Luis Castillo que entre altres coses va passar 5 dies amb la seva dona en un hotel de luxe del Baix Empordà a compte dels diners que els gironins paguen per l’aigua. Piferrer i Ballell també van fer pagaments personals amb targetes VISA que es carregaven al compte de Girona SA. Entre 2010 i 2014 Piferrer es va gastar més de 92.000 euros i Ballell més de 32.000.

La gestió d’AGISSA (participada majoritàriament per l’empresa privada que l’ha arruinat) ha acabat amb un deute superior als 7 milions d’euros.

El paper dels ajuntaments

L’informe de l’Agència Tributària, encarregat pel jutjat d’instrucció numero 2 de Girona (que investiga els presumptes delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial arran d’una querella presentada per la CUP l’any 2015) qüestiona els tres ajuntaments que des de l’any 1992 no van controlar on anaven a parar els diners. Tampoc es van preguntar mai perquè ells rebien dividends (d’entre 200 mil i 300 mil euros l’any) si els beneficis d’AGISSA aparentment eren molt pocs.

L’informe diu que sempre s’han incomplert les condicions i els pactes amb els ajuntaments que mai van dir res (des que la gestió de l’aigua es va adjudicar sense concurs a l’empresa mixta l’any 1992). Això va continuar fins i tot després de l’última pròrroga (que era fins l’any 2020 tot i que per ordre judicial, des de 2017 la gestió de l’aigua és a càrrec dels tres ajuntaments). L’informe diu que des de 2013 hi ha algunes irregularitats que queden subsanades però que s’acaben substituint per altres pràctiques igualment qüestionables que el que fan és augmentar els diners que reben els ajuntaments d’AGISSA.

A banda del paper dels ajuntaments, l’informe també explica que amb els diners d’AGISSA, l’empresa privada Girona SA va comprar la seu que té al carrer Ciutadans de Girona. A més d’haver-la pagat amb diners sostrets d’AGISSA, li ha estat cobrant un lloguer del local d’uns 75 mil euros cada any. A més, Girona SA va concedir un préstec participatiu a AGISSA (per poder pagar el dèficit que li havia generat la mateixa Girona SA) per valor de 3 milions i mig d’euros amb uns interessos del 12%, molt per sobre del que cobraven els bancs.

També van fer pagar a AGISSA els informes que encarregava Girona SA per desmentir altres informes anteriors que posaven al descobert les irregularitats que cometien. Encara una cosa més… tota la feina que suposadament feia Girona SA per l’empresa mixta (i que després li cobrava) la feien els treballadors d’AGISSA (és a dir que AGISSA pagava la feina dues vegades).

La CUP, que és qui va denunciar el cas l’any 2015, demana responsabilitats polítiques i que es faci autocrítica de la gestió i de la manca de control dels ajuntaments sobre Girona SA. 

El govern de Girona, de JxCAT i ERC, diu que les auditories encarregades per Carles Puigdemont l’any 2012 quan era alcalde han servit per destapar la gestió opaca de Girona SA.

Quim Nadal, que va ser alcalde de Girona des del 1979 i fins el 2002, assegura que no té res a dir.

Veure font: https://cadenaser.com/emisora/2021/01/05/radio_girona/1609826723_236130.html

Publicada la nova directiva europea per a l’aigua potable

La revisió de la directiva sobre aigua potable és el resultat directe de la iniciativa Right2Water, la primera iniciativa ciutadana europea amb gairebé dos milions de signatures, que reclamava garantir l acceso al derecho humano al agua

El Diari oficial de la Unió Europea ha publicat la nova directiva sobre aigua potable, que facilitarà l’accés a una aigua de qualitat per a tota la ciutadania. La directiva estarà vigent als 12 dies de la seva publicació i els estats membres disposaran de dos anys a partir de la seva aprovació per fer els canvis necessaris a la seva legislació.

Amb la nova normativa, s’actualitzen les normes de qualitat de l’aigua potable i s’introdueix un enfocament de control i gestió del risc per al control de la qualitat de l’aigua. També introdueix requisits d’higiene per als materials que estan en contacte amb l’aigua potable, com les canonades. L’objetiu és millorar la qualitat d’aqulles materials, amb la finalitat de garantir la protecció de la salut i evitar la contaminació de l’aigua. I consideracions per enfortir la informació a la ciutadania, i millorar la transparància de la gestió d’un recurs vital i essencial com és l’aigua urbana.

La revisió de la directiva sobre aigua potable és el resultat directe de la iniciativa Right2Water, la primera iniciativa ciudadana europea en prosperar y que va aconseguir prop de dos milions de signatures, que demanaven que tota la ciutadania europea tingués accés al dret humà a l’aigua potable en condicions de seguretat.

Podeu accedir al text de la directiva clicant al següent enllaç.

La prohibició de talls de subministrament: una fita de les entitats socials amb massa interrogants

Després de la pressió de la ciutadania organitzada, el govern espanyol impulsa finalment una moratòria durant l’estat d’alarma per als subministraments d’electricitat, gas natural i aigua. La mesura protegirà les famílies amb bo social i a les que compleixin els requisits per accedir a ell, però compta amb algunes llacunes molt preocupants

Finalment la pressió ha fet efecte. Després d’un mes de campanya, les entitats socials han aconseguit que la ministra Teresa Ribera, al front del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, cedeixi en les seves primeres intencions i impulsi una nova moratòria de talls de subministraments mentre es trobi en vigor l’actual estat d’alarma. La mesura, que no serà tan garantista com la moratòria del mes d’abril, cubrirà els subministraments d’electricitat, gas natural i aigua, i se’n beneficiaran aquelles famílies que disponsin del bo social elèctric o compleixin els requisits per accedir al mateix.

La present anàlisi es basa en el text filtrat als mitjans de comunicació i les informacions publicades pel mateix ministeri, a l’espera de la seva publicació definitiva al BOE, prevista per al dia de demà. Segons la informació rebuda, la prohibició de talls es reflexaria en una disposició addicional amb tres apartats, que desenvolupen el seu abast i els possibles beneficiaris.

En primer lloc, la protecció abastaria només l’horitzó temporal de l’actual estat d’alarma, prorrogat fins a les 00:00 hores del 9 de maig de 2021 pel Reial Decret 956/2020. Segons el text, la garantia inclouria els subministraments d’energia elèctrica, gas natural i aigua. Les persones protegides serien aquells consumidors en els que concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusión social definides als art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017.

A més, s’estendria la protecció a aquelles persones que, no podent acreditar la titularitat del contracte de subministrament, cumpleixin amb els requisits que donen dret al reconeixement de la condició de consumidor vulnerable o vulnerable sever, d’acord amb l’art. 3 del Reial Decret 897/2017. Aquest article està pensat per a aquelles famílies que, degut a la seva situació a la vivenda (lloguer d’habitacions, inquilins amb el contracte a nom del propietari) no disponsin de la titularitat del contracte. Les mateixes haurien d’acreditar davant de la companyia subministradora la seva condició de consumidores vulnerables per mitjà d’un informe de Serveis Socials o d’entitats del Tercer Sector col·laboradores de l’Administració General de l’Estat.

En aquest sentit, la primera de les llacunes detectades es troba en la definició de consumidor vulnerable del Reial Decret 897/2017, que obliga les famílies a estar acollides al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), és a dir, a tenir el seu subministrament elèctric a l’anomenat mercat regulat. En un escenari ideal, desitjaríem que tots els consumidors vulnerables tinguessin contractada la tarifa PVPC i comptessin amb el corresponent bo social. No obstant, fins a un 30% dels espanyols i espanyoles desconeixen l’existència del bo social. Aquest grau de desconeixement ve associat a que, segons dades de la CNMC, el 2019 un 62% dels punts de subministrament tenien contractada una tarifa al mercat lliure. Aquetes dades corroboren una situació que veiem quotidianament: moltes famílies vulnerables es troben encara al mercat lliure i no disposen de bo social. Aquestes famílies no estarien protegides davant del tall.

D’un altre costat, també es pot destacar que la protecció general només inclouria a aquelles famílies que compleixen els requisits històrics del bo social (art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017), però no als nous beneficiaris afectats per la crisi de la COVID-19 (art. 28 del Reial Decret-llei 11/2020). En aquests casos, només evitarien el tall aquelles llars amb menors de 16 anys, persones amb discapacitat o dependents. 

El segon dels problemes detectats resideix en que no queda clar si per accedir a la protecció les famílies han de tenir vigent el bo social elèctric o n’hi ha prou amb complir els requisits, tenint en compte que s’esmenta que aquestes ha de presentar l’última factura elèctrica en la que es contempli que són beneficiàries del bo social per evitar el tall de gas o aigua. Tanmateix l’apartat tercer parteix d’aquests mateixos principis, només es dirigeix a aquelles que no poden acreditar la titularitat del contracto de subministrament. Per tant, què succeeix amb les persones que compleixen els requisits, tenen el contracte al seu nom, però no disposen de bo social? Existeixen dubtes sobre si estarien protegides del tall abans d’accedir als descomptes del bo social, un tràmit que pot prendre mesos, sense tenir en compte el desconeixement abans esmentat.

En tercer lloc, la disposició addicional estableix que la família és qui ha d’acreditar la seva situació davant de la companyia (o els Serveis Socials o entitats socials en cas que el contracte no estigui al seu nom). Un cop més, se sitúa la responsabilitat en les famílies i no en les entitats subministradores.

Al mateix temps, no s’inclou cap referència a qui assumirà el cost de les factures que les famílies no puguin pagar; generarà això un endeutament més en aquelles mateixes famílies?

Per això, les entitats han iniciat una campanya per fer arribar les seves propostes al Ministeri. El passat 19 de novembre es van reunier amb la ministra Ribera, la Secretària d’Estat Sara Aagesen i els equips per proposar tres mesures clau:

  • Principi de precaució que obligui les companyies a preguntar als Serveis Socials sobre la situació de la família abans de qualsevol tall i a garantir el subministrament si es produeix una situació de vulnerabilitat. Alhora, les factures impagades que derivin de l’aplicació d’aquest mecanisme es cobriran, de conformitat amb un posterior desenvolupament reglamentari, a través d’un sistema de finançament participat al 100% per les pròpies companyies de tots els segments implicats.
  • Redefinició de la figura del consumidor vulnerable, que abarqui els tres subministraments i incrementi els límits de renda, per respondre a la realitat social de la ciutadania.
  • Periode de carència sense talls a tot l’àmbit domèstic mentre les anteriors mesures no s’implementin.

Unes setmanes després, i davant del bloqueig del Ministeri, han recollit el recolzament de fins a deu grups polítics amb representació parlamentària, que van signar un manifest demanant la implementació d’aquestes mesures i urgint la ministra Ribera i al govern de Sánchez a protegir de forma integral les famílias que pateixin la pobresa energètica.

És evident que la prohibició de talls que s’anunciarà avui és una passa endavant, que neix gràcies a la pressió de la ciutadania organitzada. Tot i així, les llacunes detectades són preocupants ja que moltes famílies es quedaran al marge de la protecció.

En plena pandèmia cal garantir l’accés a l’energia i el dret humà a l’aigua. Les organitzacions exigeixen mesures de xoc amb major cobertura per fer front a l’escenari actual, però també l’adopció d’iniciatives legislatives i canvis estructurals que deixin de considerar els subministraments bàsics com a simples serveis mercantils per considerar-los autèntics drets exigibles.

La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià començarà a l’abril

El retard ve motivat per la complexitat tècnica i la voluntat d’incorporar-hi participació

La municipalització del servei d’aigua potable a Girona, Salt i Sarrià de Ter no serà aquest final d’any, com s’havia dit, ja que el procés per canviar la gestió encara no està llest. Així ho va reconèixer dilluns durant el ple municipal de Girona el regidor de Sostenibilitat de la capital gironina, Martí Terés, a preguntes del PSC. Terés va explicar que encara s’estan acabant d’enllestir les propostes de reglament i de tarifes, i que, per tant, no es complirà amb la data límit que s’havien fixat del 31 de desembre, però va subratllar que el servei d’aigua estava garantit. En aquest sentit, va recordar que, quan l’octubre passat es va fer la rescissió del contracte de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA) perquè havia incomplert les seves obligacions, s’hi va incloure la clàusula que AGISSA havia de continuar prestant el servei fins que hi hagués el nou contracte. De fet, des de fa més de tres anys que, arran de la intervenció judicial que investiga les presumptes irregularitats del soci privat majoritari (Girona SA), els tres ajuntaments són els que tenen el control d’AGISSA i els que gestionen el servei d’aigua.

Terés va concretar que la hipòtesi amb que es treballa és tancar tot el que queda pendent en els primers tres mesos del 2021 perquè el nou servei municipalitzat entri en servei l’1 d’abril. La idea és no anar més enllà del primer trimestre, va assenyalar Terés, deixant clar, però, que no hi ha un termini tancat, sinó que es tracta d’un bon propòsit.

Pel que fa als motius del retard, Terés va assenyalar sobretot dues raons. La primera és l’elevada complexitat tècnica. El regidor va recordar que a Terrassa es va trigar tres anys i aquí s’ha volgut fer en un. La segona, la voluntat d’incorporar la participació en el procés, ja que, va subratllar, es tenia clar que el fet de tenir uns terminis justos no havia de penalitzar la participació.

Què queda per fer

Dels documents que formaran l’expedient del nou servei que, junt amb el canvi de fórmula de gestió, s’hauran d’aprovar en els plens municipals dels tres ajuntaments, només es té acabat del tot l’apartat del Projecte de Servei, mentre que s’estan encara acabant de fer tant el reglament com la tarifació. Terés va destacar en el ple de dilluns que les propostes de tots dos documents que duran a la Taula de l’Aigua estan pràcticament enllestides. Ahir va concretar que la idea és que es debatin en dues sessions de treball diferents de la Taula de l’Aigua, de les quals sortiran les propostes definitives que es portaran a la comissió d’estudi, que és l’espai tecnicopolític entre els tres ajuntaments, que és la que fa la validació final. Un cop validat tot, hi haurà l’aprovació inicial pels plens municipals i s’obrirà el període d’al·legacions. Un cop resoltes les al·legacions, cada ajuntament podrà fer l’aprovació definitiva. Terés diu que, amb l’objectiu d’enllestir-ho tot el primer trimestre, potser caldrà fer alguna aprovació mitjançant algun ple extraordinari.

Els ajuntaments s’havien fixat la data del 31 de desembre perquè era quan vencia el contracte d’AGISSA, ara ja rescindit. Quan es va iniciar el procés per resoldre el contracte, es va dir que la intenció era accelerar la municipalització per fer-la coincidir amb la rescissió, però no s’hi va ser a temps. Llavors, fa dos mesos, es va dir que es continuava treballant amb la idea de fer-ho a final d’any, però tampoc no ha estat possible.

S’estudirà la possibilitat de crear una nova societat

Terés està pendent de rebre un informe d’intervenció que validaria la possibilitat de crear una nova societat per al nou servei. A l’octubre es va anunciar que la gestió es faria des de TRAGIRSA (l’empresa de la depuradora) perquè es creia que no podien crear una nova societat. Si es pot, hem d’analitzar què ens convé més. N’hem parlat amb els treballadors i es decanten més per una nova societat, explica Terés, que indica que la nova societat podria ocupar-se de tres activitats del cicle de l’aigua (abastament en alta, abastament en baixa i sanejament en baixa) i traslladar-hi més endavant el sanejament en alta, que és el que fa Tragirsa.

Veure font: https://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1895447-la-municipalitzacio-de-l-aigua-a-girona-salt-i-sarria-va-tard.html?utm_source=twitter&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes

L’AMAP i Aigua És Vida publiquen l’edició en català de l’informe del Relator de Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua sobre els riscos de la privatització

El proper dimecres 16/12 a les 18:30 es farà la presentació de l’informe, a càrrec del seu autor, Leo Heller, i el nou relator, Pedro Arrojo

En l’acte, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMAP, es presentaran els elements més rellevants de l’esmentat informe. Informe que guanya especial rellevància poc dies després de saber-se que, avançant en direcció contrària, l’aigua començarà a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street.

L’informe, presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat mes d’octubre, identifica com un risc per garantir el dret a l’aigua, la privatització de la seva gestió. Apunta que la cerca permanent de beneficis per part dels operadors privats és un risc clar i denuncia els abusos de poder en aprofitar-se de que es tractar d’un monopoli natural. També identifica que la privatització de l’aigua implica greus riscos com la retallada dels recursos, el deteriorament dels serveis, l’augment de preus, la manca de sostenibilitat, l’absència de rendició de comptes i transparència, i la manca de polítiques d’igualtat.

Així, coincidint amb el 10é aniversari del reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, seran el propi autor de l’informe, Leo Heller, i el seu substitut com a relator de les Nacions Unides pel Dret a l’Aigua, Pedro Arrojo, els que presentaran l’esmentat informe.

L’informe editat en català, amb introducció de l’AMAP i Aigua És Vida, està disponible clicant aquí. La versió de la web de Nacions Unides (traducció al català no oficial) es pot consultar per aquí, així com també una versió més lleugera. L’acte es podrà seguir en directe a través del següent enllaç

Terrassa compleix dos anys de gestió pública i directa de l’aigua posant en valor el seu compromís amb la ciutadania

L’Ajuntament ha garantit l’accés universal a l’aigua aplicant mesures extraordinàries durant el confinament

El 10 de desembre de 2018, Terrassa es va convertir en una de les primeres ciutats de l’estat a optar per una gestió municipal directa de l’aigua per oferir un servei públic de qualitat, eficient, transparent, participatiu i social, a través de l’entitat pública empresarial local Taigua. Un compromís que ha quedat palès durant aquest any, enmig d’una pandèmia, ja que, gràcies a la gestió municipal, l’Ajuntament ha pogut actuar de manera ràpida i decidida davant els efectes negatius del confinament, tant socials com econòmics. Per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i presidenta del consell d’administració de Taigua, Lluïsa Melgares, l’abastament d’aigua és un servei essencial que s’ha prestat de manera ininterrompuda durant la pandèmia, amb la màxima garantia de qualitat. Vull agrair l’esforç del personal que ha estat treballant en situacions molt complicades amb una alta eficiència.

Per garantir l’accés universal a l’aigua, durant l’estat d’alarma es van adoptar mesures urgents, com instal·lar un total de 40 comptadors socials provisionals a les llars vulnerables; destinar més de 400.000 euros per reduir la factura de l’aigua del segon trimestre de 2020 per minimitzar l’impacte social del confinament a les famílies i les activitats econòmiques, i també facilitar l’ajornament del pagament. Aquestes mesures extraordinàries es van afegir a les aplicades des del gener i que estaven dirigides als col·lectius més desfavorits, com la congelació de les tarifes; la bonificació de fins al 100% de la quota de servei i l’aplicació automàtica de la tarifa social a les llars en risc d’exclusió residencial (RER) i el canvi de nom gratuït per a aquestes. Actualment, el nombre d’abonats amb informe RER són 252. Cal destacar que Terrassa va ser pionera, el 2013, en la creació de la tarifa social que, ara per ara, beneficia a 2.666 famílies. En aquests set anys, l’import acumulat d’aquests ajuts és d’uns 605.000 euros.

També aquest any s’ha aprovat la modificació del Reglament del servei municipal d’abastament domiciliari i estalvi d’aigua, per regular situacions com les viscudes durant la pandèmia. Durant l’estat d’alerta es van realitzar lectures estimades a uns 47.000 abonats durant el segon trimestre que, unit a un sobreconsum durant el segon i tercer trimestre, va derivar en un augment en l’import total de la factura. Un procés que quedarà regularitzat a principis d’any amb la devolució proporcional dels consums afectats. De cara a l’any vinent, l’Ajuntament estudiarà implantar en un futur la telelectura de comptadors, que facilitaria fer un seguiment més acurat dels consums.

2021, tarifes congelades

L’any vinent, l’Ajuntament mantindrà les tarifes congelades per setè any consecutiu, d’acord amb la voluntat de l’equip de Govern de garantir el dret de l’aigua a totes les persones i unitats familiars de la ciutat, especialment, a les més vulnerables i amb risc d’exclusió residencial. També revisarà l’estructura tarifària actual per trams. Actualment, s’estableixen uns barems perquè, a mesura que s’incrementa el consum, el preu de l’aigua també augmenta, tot i que la principal repercussió econòmica d’aquest increment en el rebut correspon al cànon de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua i, en menor mesura, a la tarifa del servei municipal. Aquesta revisió es farà en col·laboració amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que és l’òrgan que articula la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei d’abastament.

Per tal de millorar el sabor i la qualitat de l’aigua, el 2021 s’ha previst instal·lar nous mesuradors que intervenen en el procés de potabilització de l’aigua i iniciar els treballs d’un nou dipòsit de laminació a la planta potabilitzadora d’Abrera. A més, per millorar l’eficiència de la xarxa, es faran actuacions a les estacions elevadores a les principals artèries de transport i distribució i es continuarà amb el pla de renovació de canonades. Tot plegat, amb l’objectiu de reduir avaries i millorar el rendiment del sistema. També es milloraran els sistemes tecnològics de gestió interna de l’empresa; amb el que en total es preveu més de 4 milions d’euros al 2021.

Els compromisos de Taigua

Aquests són els vuit compromisos adoptats amb la ciutadania i que representen els valors principals de Taigua:

  • Incrementar les inversions i millores en les instal·lacions i la xarxa de subministrament per prevenir avaries i pèrdues d’aigua.
  • Posar en valor la qualitat de l’aigua de l’aixeta i continuar millorant la seva acceptació com aigua de boca.
  • Incrementar les polítiques ambientals per afavorir l’estalvi d’aigua i d’energia.
  • Mantenir estables els preus de l’aigua i ampliar les polítiques socials.
  • Assegurar la qualitat del servei i l’atenció als usuaris i usuàries.
  • Incorporar noves tecnologies i modernitzar les eines de gestió del servei.
  • Posar a disposició d’usuaris i usuàries la informació del servei i dels seus costos amb rigor i transparència.
  • Impulsar la participació ciutadana i un nou model de governança mitjançant l’OAT.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/noticia-terrassa-compleix-dos-anys-de-gestio-publica-i-directa-de-l-aigua-posant-en-valor-el-seu-compromis-amb-la-ciutadania?terrassaseotitle=Terrassa%20compleix%20dos%20anys%20de%20gesti%C3%B3%20p%C3%BAblica%20i%20directa%20%20de%20l%27aigua%20posant%20en%20valor%20el%20seu%20comprom%C3%ADs%20amb%20la%20ciutadania

L’aigua ja cotitza a Wall Street, una passa més per a que un dret humà es converteixi en mercaderia

L’aigua de Califòrnia s’ha convertit en un element més per invertir dins dels mercats de futurs a la borsa. La financiarització d’aquest recurs fa saltar les alarmes a experts, que posen les crisis agroalimentàries de 2007 i 2008 com a referència del que pot passar en el futur

El 1995, l’ex-sotspresident del Banc Mundial, Ismail Serageldin, afirmava que les guerres que marcaran el futur del segle XXI giraran al voltant de la disponibilitat de l’aigua. Potser la humanitat no es trobi encara en aquell escenari, però les passes cap a la mercantilització d’aquest be –considerat un dret humà des del 2010 per l’Organització de Nacions Unides (ONU)– són cada cop més grans. Tant, que aquesta setmana l’aigua ha començat a cotitzar als mercats de futurs de Wall Street. Un fet històric que posa a aquesta matèria primera, fonamental per a la vida, al mateix nivell que l’or o el petroli. 

Aquest tipus d’inversions a futur no suposen la necessitat de subministrament d’aigua, sinó que són contractes financers que vindran determinats pel preu mitjà setmanal de les principals conques de Califòrnia. D’aquesta forma, l’índex NQH2O marcarà el preu d’aquesta nova mercaderia i servirà, segons els experts, de referència mundial. Si be des de sectors econòmics com Bloomberg o la companyia de mercats Grup CME han vinculat aquesta decisió amb una suposada protecció i flexibilitat de l’aigua de cara a l’escenari d’escassetat i sequera –condicionada per la crisi climàtica–, altres sectors alerten de les possibles repercusions que pot tenir l’entrada d’aquest líquit a Wall Street.

Pedro Arrojo, relator de l’ONU per al Dret a l’Aigua i al Sanejament, explica que aquesta mercantilització dels excedents dels drets concessionals de l’aigua ens porta al sanctasanctòrum dels mercats especulatius. Es tracta dels mateixos mercats, diu l’economista de l’ONU, que han treballat amb l’alimentació i han produït fams internacionals, col·lapsant economies nacionals per especulacions a futur amb qüestions bàsiques de la vida que afecten als drets humans.

Sin embargo, la llegada de este recurso a los mercados no es una sorpresa, sino el resultado de una gestión hidrológica que se remonta a los inicios de la década de los años ochenta del siglo XX, que vino condicionada por las sequías intensas de 1976 y 1977 en California. En estos momentos se implementaron los mercados de agua en el estado norteamericano del oeste. La escasez de recursos hídricos propició que los derechos de agua a corto plazo fueran traspasados a manos privadas. Incluso durante la segunda mitad de los años noventa, que estuvieron marcados por lluvias abundantes, estas prácticas fueron comunes. Fue a comienzos del siglo XXI cuando empezaron a crecer los acuerdos de derechos de agua a largo plazo, lo que podría ser el germen de los mercados a futuro que esta semana han irrumpido en Wall Street. En este momento, la Imperial Irrigation Distrit compró una gran cantidad de derechos de agua a las empresas concesionarias de Los Ángeles y San Diego, teniendo que llegar estas ciudades a pagar a esta compañía en momentos de sequía, para poder abastecer los mínimos requeridos para el consumo urbano. Es decir, en tres décadas los derechos de agua pasaron paulatinamente de lo público a lo privado.

Aquesta classe d’acords pot convertir a les ciutats en captives dels proveïdors privats, al mateix temps que els únics beneficiaris són els aiguatinents que destrossen la indústria auxiliar agrícola i als seus treballadors. Per no parlar dels efectes negatius als ecosistemes pels que deixen de passar aquelles aigües, exposa Luis Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS). El sudest de la península ibèrica té moltes semblances amb Califòrnia i això ha fet que sempre se l’observi com un referent. En aquest sentit hem seguit algunes pautes mercantils a la nostra legislació inspirats en aquest model, alerta, assenyalant que, de moment, l’estat espanyol s’ubica en un sistema públic amb certa participació privada.

Però, què succeirà si l’aigua arriba als mercats financers a nivell mundial? Si es globalitza l’especulació de l’aigua com s’ha fet amb el sistema agroalimentari, passarem de tenir un be comú a tenir una mercaderia. Ara, amb l’entrada a borsa de Califòrnia, es dona una passa més en aquella lògica que ja es venia gestant. Primer es passa d’estar en un àmbit público a un àmbit público-privado i, després, es dona el salt a l’especulació absoluta, opina Mirene Begiristain, professora d’Economía de la Universitat del País Basc.

La cotització de l’aigua als mercats de futur, de moment, afecta només a les conques californianes, però obre una via de mercantilització mai vista abans. Des de determinats sectors econòics favorables a aquesta iniciativa assenyalen que, en ser únicament els excedents d’aigua els que cotitzaran a Wall Street, es fomentarà un consum eficient i es farà front a suposats malbarataments. Malgrat tot, s’obre el risc que la gran pare dels contractes a futur siguin comprats per inversors aliens a sectors agrícoles, el que fomentarà que hi hagi un joc de compravenda. Segons l’expert en transició ecològica, Luis González, només el 2% dels futurs que són bens bàsics acaben sent lliurats, el 98% es venen i revenen com actius financers especulatius. En el cas de l’aigua, les escasses infrastructures per al transport compliquen encara més que la compra de futurs es faci amb la intenció de poder fer ús d’ells, tal i com adverteix Babiano.

Les crisis alimentàries ja van mostrar els efectos de la financiarització global de recursos bàsics per a la vida. Tant és així que l’especulació als mercats de futurs va tenir un paper important a la pujada de preus de les crisis agroalimentàries dels anys 2007 i 2008. Tot això es va veure agreujat per la conjuntura de canvi climàtic i la seva incidència a determinats cultius, així com l’aposta ferma pels agrocombustibles que van desplaçar la producció d’aliments cap a altres zones, tal i com recull l’Organitzación per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU.

Arrojo, com a relator de l’ONU, mostra la seva preocupació per la passa endavant que ha donat l’estat californià i, de fer-se global, compara els riscos als experimentats amb la financiarització dels recursos alimentaris. No és el debat que teníem instal·lat, diu, en relació a la situació que es viu a zones d’Europa com l’estat espanyol, on les disputes giren encara entre uns drets de l’aigua purament públics davant dels mixtes amb concessions privades. Si això segueix, s’acaba tot. No existirà l’interès general, sinó l’interès del mercat, on el lleó es menja el xai, reflexiona.

Babiano, per la seva part, explica que la mercantilització d’aquest dret humà podria obrir la porta a una triple variable que transformi l’aigua tal i com es coneix. D’un costat, l’accessibilitat estarà marcada per la rendibilitat econòmica. En segon lloc, l’assequibilitat quedarà condicionada a les fluctuacions dels mercats, el que generaria, segons l’expert, un descontrol de preus a llarg termini. El tercer factor es la concentración de poder als mercats i el desplaçament d’allò públic i la idea de be comú com a principi bàsic de tota gestió hídrica.

Aquestes són les llavors de la mercantilització dels bens essencials. Ara s’anuncia a Califòrnia, però això anirà evolucionant poc a poc. En un principi se’ns presenta la participació privada com un mecanisme de flexibilitat, després es comença a qüestionar l’essència d’allò públic, com succeeix ara i s’acaba entrant als mercats, que es el màxim, detalla el gerente d’AEOPAS, qui reclama que l’estat espanyol deixi de mirar cap al model californià per reconvertir el sistema: impulsar la governança en la gestió de l’aigua, eliminar cànons concessionals, considerar l’aigua un dret humà i tornar a l’esperit públic de la llei d’aigües de 1985.

Veure font: https://www.publico.es/sociedad/agua-cotiza-wall-street-paso-derecho-humano-convierta-mercancia.html

L’estudi sobre el servei de l’aigua a St. Cugat del Vallès conclou que la gestió mitjançant una empresa pública és la més eficient possible

La Comissió Tècnica per a l’anàlisi i estudi tècnic i econòmic del servei de subministrament d’aigua potable a St. Cugat, creada el 2017 per liquidar la concessió actual i estudiar la viabilitat del futur model, ha rebut la memòria de valoració de la consultora contractada (CAPIOL, Infrastructure&Asset Management).

L’estudi conclou que, a efectes d’eficiència i sostenibilitat, la forma de gestió més eficient és la prestació directa amb personificació mitjançant una entitat publica empresarial local (EPEL) o una societat mercantil pública.

En l’estudi s’ha comparat les sis formes de gestió establertes legalment de prestació del servei: directa (amb personal municipal, a través d’organisme autònom, d’una EPEL i d’una societat mercantil 100% pública) i indirecta (a través d’una concessió o d’una empresa mixta).

L’estudi conclou que l’empresa pública municipal podria reduir inicialment un 15% les tarifes i congelar-les durant 10 anys, en una hipòtesi d’increment de costos d’IPC anual del 1,5% i d’increment anual del preu de l’aigua d’empreses subministradores del 1%, amb un nivell d’inversió anual d’1,5M en comparació als 0,3M actuals.

Aquesta increment del nivell d’inversió combinat amb baixada de tarifa és possible per:

  1. Un menor cost del sector públic a l’accés al crèdit per inversions que les remuneracions privades a la inversió.
  2. La desaparició del benefici industrial que en l’actual concessió està establert en un 16% de les despeses d’explotació i un 10% en la compra d’aigua.
  3. L’actual sobredimensionament de la taxa que està definida des del 2014 per amortitzar més de 2M€ d’inversions quan només se n’estan invertint poc més de 0,3M anuals.

A banda dels factors estrictament econòmics, també s’analitzen altres factors que condicionen la sostenibilitat de les diferents formes de gestió:

  1. La sostenibilitat pressupostària de l’administració pública
  2. La capacitat per obtenció de finançament
  3. Impacte tarifari de les inversions
  4. El cost del finançament per les inversions
  5. L’eficiència en l’assignació de recursos
  6. La gestió dels recursos humans
  7. La flexibilitat de contractació
  8. La coordinació amb altres serveis
  9. La sostenibilitat ambiental
  10. La flexibilitat en l’elecció d’inversions
  11. La transparència
  12. El cost del control administratiu de la gestió
  13. L’aplicació de criteris socials
  14. La participació de PIMES
  15. La participació ciutadana
  16. L’aplicació de polítiques socials

Dins les formes de gestió directa, la gestió per l’ens local sense personificació o amb organisme autònom es mostra com a suficient en eficiència i sostenibilitat davant dels criteris analitzats en 12 dels 16 aspectes; la gestió directa mitjançant una EPEL o una societat mercantil pública es mostra com a suficient en eficiència i sostenibilitat davant dels criteris analitzats en 15 dels 16 aspectes, mentre que les formes de gestió indirecta ho són en 8 dels 16 aspectes estudiats.

Lourdes Llorente, tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència: l’estudi documenta que la gestió pública és la més eficient. Des de l’ajuntament estem treballant amb l’AMB per garantir que després de la sentència la gestió de l’aigua a St. Cugat es faci a través d’una empresa pública on l’ajuntament conservi capacitat d’incidir en les decisions que afectin la ciutat.

L’estudi s’ha lliurat a tots els grups polítics municipals. També s’exposarà a la propera comissió informativa de la tinència d’alcaldia de Transparència, Bon Govern, Participació i Barris.

Pendents de converses amb l’AMB després de la sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC)

La conclusió de la memòria, un dels passos necessaris per tirar endavant la municipalització del servei de l’aigua a St. Cugat, ha arribat just quan la sentència 4187/2020 del TSJC ha anul·lat l’art. 3 del reglament del cicle integral de l’aigua de l’AMB, que atorga a l’administració metropolitana la competència en la gestió. Actualment l’Ajuntament està pendent de reunir-se amb l’organisme metropolità per avaluar els possibles escenaris en la gestió de l’aigua per assolir que el pla de municipalització local no es demori en la seva aplicació.

Veure font: http://premsa.santcugat.cat/ajuntament/lestudi-sobre-el-servei-de-laigua-conclou-que-la-gestio-mitjancant-una-empresa-publica-es-la-mes-eficient-possible/

Finalitza el primer cicle formatiu adreçat als membres de l’AMAP

Hi han participat 75 persones, de 32 municipis i empreses públiques d’aigua. Els tallers també han estat oberts a membres del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC)

Aquesta tardor, l’AMAP ha impulsat un petit cicle de seminaris formatius, adreçat a membres de l’AMAP i del CONGIAC. Amb temàtiques diverses, s’han abordat diferents aspectes vinculats al cicle integral de l’aigua de l’interès dels seus membres.

L’acollida que han tingut els tallers ha estat molt bona, havent participat 75 persones de 32 municipis, empreses públiques d’aigua i entitats. I hi han assistir tant càrrecs electes com personal directiu i tècnic dels ajuntaments.

Els seminaris, tots de forma telemàtica, han tractat sobre la participació ciutadana i la governança del servei, la gestió del clavegueram, el càlcul de la tarifa i la tarifació social, el control i fiscalització de concessions, i les particularitats de la gestió de l’aigua als municipis de menys de 20.000 habitants.

Podeu clicar aquí per accedir al programa complet del cicle de formació.

Terrassa, exemple de gestió pública de l’aigua per afrontar les situacions de vulnerabilitat provocades per la primera onada de la COVIDg19

La COVID-19 ha provocat una greu crisi sanitària amb repercussions socials i econòmiques que han afectat especialment els col·lectius més desafavorits. Durant el confinament causat per la primera onada del coronavirus, el govern espanyol va prohibir desconnectar els subministraments d’energia i aigua a les llars i va proposar que s’ajornessin les factures impagades sense interessos, però algunes ciutats van anar més enllà d’aquestes iniciatives. Els investigadors del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory, de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mar Satorras i Hug March, juntament amb David Saurí, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, han analitzat el cas de Terrassa, una ciutat on la gestió de l’aigua ha estat remunicipalitzada recentment, que va bonificar amb 500.000 euros la factura de l’aigua i va tractar d’assegurar el subministrament també per a les persones que no tenen accés legal a l’habitatge.

Segons el nou treball, es tracta de mesures excepcionals i pioneres a Catalunya i a tot l’estat, i mostren les possibilitats que ofereixen aquests nous operadors públics sorgits dels darrers processos de remunicipalització per garantir l’accés universal a l’aigua. La recerca ha format part del llibre Public Water and Covid-19: Dark Clouds and Silver Linings, que recull lliçons i bones pràctiques globals en la gestió pública de l’aigua durant els primers mesos de pandèmia.

L’estudi s’emmarca en el debat actual sobre la necessitat de remunicipalitzar els serveis públics de l’aigua, un debat que té lloc a tot el món, però especialment a Espanya, on el 63 % de l’aigua està subministrat per operadors privats, i a Catalunya, on, per exemple, nou de cada deu consumidors de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) depenen de l’aigua subministrada per empreses participades pel grup AGBAR. 

El cas de Terrassa és interessant pel fet que el servei d’aigua es va reestructurar el 2016, arran d’un procés de remunicipalització i, per tant, permet entendre com aquests nous serveis públics responen a reptes com ara la COVID-19. En aquest cas, ens endinsem en dues estratègies ambicioses i dutes a terme pel nou operador públic d’aigua, Taigua, i les estructures que l’acompanyen, com ara l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), un òrgan innovador de participació ciutadana dissenyat per definir polítiques i orientar les decisions estratègiques que afecten el servei municipal d’abastament d’aigua, explica Satorras. 

La recerca liderada per l’equip de la UOC, basada en l’anàlisi de la documentació i en entrevistes a polítics, funcionaris i membres de col·lectius veïnals, mostra que la reacció de Terrassa a la crisi va anar més enllà de les iniciatives existents en el context estatal. Mentre que grans ciutats com ara Sevilla, els municipis de l’AMB —proveïts per Aigües de Barcelona— o ciutats veïnes, per exemple Sabadell, només van oferir l’ajornament de les factures a sis mesos i la possibilitat de finançar-les sense interessos, mesures recomanades de totes maneres per la legislació nacional i regional, el govern local de Terrassa va anunciar que assignaria 500.000 euros per reduir la factura de l’aigua durant el segon trimestre del 2020. Aquestes reduccions es van afegir al descompte ofert pel gestor català del cicle de l’aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va reduir el 50% del cànon de l’aigua per a tots els usuaris i fins al 100% el de les llars vulnerables (l’anomenat cànon social zero). 

És important subratllar que la reducció del cànon de l’ACA es va aplicar a tots els municipis, però la bonificació del tram variable —el que paguem en funció del consum— va ser una resposta molt poc estesa. Es tracta, per tant, d’un esforç remarcable per oferir aigua més assequible, una iniciativa que els mateixos serveis tècnics atribueixen a la possibilitat de conèixer de primera mà els comptes de Taigua i per tant al fet que sigui un operador públic, explica la investigadora. 

Instal·lació de comptadors gratuïts en llars vulnerables

La segona estratègia es va posar en marxa com a resposta al tancament de fonts públiques per motius sanitaris, una recomanació de la Generalitat a tots els municipis catalans. Aquesta mesura va afectar especialment els col·lectius vulnerables que depenen de les fonts per accedir a l’aigua. Davant d’aquesta situació, municipis com ara Mataró, Lleida o Montcada i Reixac van clausurar les fonts, però les van acabar reobrint als barris més vulnerables a causa de la pressió ciutadana. En canvi, a Terrassa es reformula en qüestió de dies el programa d’accés a comptadors d’aigua i s’instal·len en ple confinament i de manera urgent 36 nous comptadors d’aigua en llars vulnerables. Cada municipi va tenir una resposta diferent al tancament de fonts públiques, però molt poques ciutats van prendre mesures actives i addicionals durant aquesta primera onada de la pandèmia per garantir el dret humà a l’aigua. Només hem documentat mesures semblants a les ciutats de Manresa i de Tarragona, detalla Satorras.

En aquesta actuació, els investigadors ressalten la importància de la coordinació entre l’operador públic, els serveis tècnics de l’Ajuntament, l’OAT i els moviments socials. L’existència d’un organisme que serveix per canalitzar la participació ciutadana i la motivació dels moviments socials, com és l’OAT, probablement ha tingut un paper crític en la configuració d’aquestes respostes ambicioses i radicals a la pandèmia.

A més —continua la investigadora— aquesta iniciativa no es queda aquí, ja que el debat obert durant les primeres setmanes de la COVID-19 sobre els comptadors d’aigua ha accelerat la transformació del protocol que permetia accedir a aquests comptadors en casos de vulnerabilitat perquè sigui més àgil i efectiu.

Bones pràctiques de més de 20 països

La gestió de Terrassa és un dels més de 20 exemples internacionals que es recullen a Public Water and Covid-19: Dark Clouds and Silver Linings, un llibre editat pels investigadors David McDonald, Susan Spronk i Daniel Chavez, que vol donar a conèixer com els operadors públics de l’aigua han respost a l’emergència de la COVID-19 a diferents llocs del món. Aquesta col·lecció internacional de casos mostra com aquests gestors s’han enfrontat a reptes com ara dificultats per accedir a finançament o noves pressions de privatització enmig de la pandèmia i la crisi social i econòmica que se’n deriva, però sobretot és un recull de bones pràctiques sorgides en diferents àmbits.

Al llarg dels 28 capítols del llibre es detallen des de mesures econòmiques, com ara les dutes a terme a Terrassa per oferir serveis d’aigua més assequibles i mantenir les persones connectades al servei, fins a l’impuls de processos de presa de decisió més democràtics o d’iniciatives d’educació i sensibilització pública, per exemple campanyes dirigides a la població infantil sobre la importància de rentar-se les mans.

El llibre també descriu altres accions rellevants com ara la construcció de serveis d’emergència per a grups vulnerables, per exemple la instal·lació de punts de neteja de mans o fonts d’aigua en assentaments informals o camps de refugiats de París. Tampoc no oblida mesures de caire més organitzatiu, per exemple l’impuls dels serveis en línia, oferint opcions de pagament no presencial, el suport als treballadors públics amb la provisió d’EPI o iniciatives per intercanviar informació amb altres serveis públics i altres operadors d’aigua a escala local, nacional i internacional.

El llibre ofereix un conjunt de pràctiques capdavanteres que poden ser útils per als serveis d’aigua del nostre país i també mostra com els operadors públics poden fer front a la pandèmia de manera efectiva i justa amb pràctiques progressistes que obren possibilitats de serveis d’aigua més democràtics, sostenibles i equitatius de cara al futur, i d’aquesta manera enllaça, doncs, amb el debat sobre quin model de gestió de l’aigua volem als nostres municipis, conclou la investigadora.

Veure font: https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2020/448-gestio-publica-aigua.html

Piera s’adhereix a l’AMAP

L’objectiu és promoure la gestió pública del subministrament d’aigua i anar cap a la municipalització del servei

Amb l’objectiu de preparar Piera per a la gestió pública directa del servei d’abastament d’aigua, l’Ajuntament s’ha adherit a l’AMAP. L’adhesió es va aprovar en el ple municipal de finals de setembre, amb un suport majoritari dels grups municipals, només amb l’abstenció del PP.

La gestió amb Anaigua finalitza al 2022

El contracte de la gestió de l’aigua de Piera amb la companyia subministradora Anaigua finalitza al 2022. Arran d’això, l’Ajuntament realitzarà els estudis pertinents per a determinar el millor tipus de servei que es pot oferir en el futur al municipi.

L’adhesió a l’AMAP permetrà, per tant, estudiar l’actual situació contractual amb Anaigua i veure, així, els camins possibles cap a la gestió directa d’aquest servei. Segons l’alcalde de Piera, Jordi Madrid, això ens permetrà un major control del servei, fer-lo més assequible, i una major transparència. Per Jordi Madrid, una de les nostres prioritats és internalitzar el servei, ja que està demostrat en diversos estudis que la forma més eficient i sostenible de prestar el servei és a través de gestió directa.

L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua així com donar suport als municipis que vulguin encaminar-se cap a una gestió pública d’aquest servei. En formen part un total de 42 municipis catalans, que sumen una població de 3’5 milions de ciutadans i ciutadanes.

Entre d’altres actuacions, l’associació organitza jornades, seminaris i cursos; dona impuls a iniciatives de debat tècnic i d’investigació i recerca sobre gestió de l’aigua; difon bones pràctiques; proveeix serveis d’assessorament i d’assistència, jurídica i administrativa per als seus membres en processos de recuperació de concessions i de la gestió directa de serveis; i revisa el compliment de les clàusules dels contractes de concessió actuals d’aquells municipis que es plantegin la seva recuperació.

Veure font: http://www.viladepiera.cat/actualitat/noticies/2020/11/19/piera-s-adhereix-a-l-associacio-de-municipis-i-entitats-per-l-aigua-publica

Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Vers un acord social per l’aigua davant el canvi climàtic, en defensa dels rius i aqüífers, i d’una gestió pública i democràtica de l’aigua; per la renaturalització de la Conca del Besòs

El passat dissabte 14 de novembre se celebrava la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs per denunciar que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) patim greus problemes de sanejament de l’aigua i degradació dels ecosistemes associats al riu Besòs.

La construcció massiva a les conques del Besòs i del Llobregat -aprovada al Pla General Metropolità franquista de 1976 i que continua amb la mateixa inèrcia creixentista fins a dia d’avui- ha comportat que el sanejament de l’aigua de l’AMB sigui insuficient amb les infraestructures actuals. Les deficiències es fan especialment paleses els dies de pluja, quan les depuradores sovint col·lapsen i les aigües contaminades, amb fecals i sòlids grans de tota mena, s’estenen per la conca i a través de sobreeixidors són abocats al mar sense tractament adequat.

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. Aquest dret contempla cinc dimensions que s’han de respectar pel seu gaudi: accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat, qualitat i adequació cultural. A l’AMB, l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua, Aigües de Barcelona -controlada per la multinacional Agbar/Suez- vulnera la dimensió de qualitat relativa al dret al sanejament. A les conques del Besòs i del Llobregat patim episodis de contaminació de les masses d’aigua natural per culpa d’un sistema de sanejament molt insuficient, amb conseqüències desastroses pels ecosistemes. 

L’empresa inverteix en grans campanyes publicitàries anunciant l’eficiència de la seva gestió, però la realitat és que en ple segle XXI a l’AMB no comptem amb una xarxa de clavegueram dual que separi les aigües de pluja de les residuals. El sistema unitari actual no respon a les necessitats de sanejament i qualitat del servei. L’obsolescència o infradimensionament del col·lector-interceptor de Llevant, del Barcelonès Nord, provoca vessaments d’aigües fecals a mar cada cada vegada amb més freqüència, i que son visibles sense haver plogut. A tot això, cal sumar l’impacte econòmic i ambiental de les enormes pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Al Besòs, l’empresa tampoc inverteix en infraestructures. Les depuradores no tenen un sistema terciari de depuració i l’estació de bombament de la desembocadura del Besòs no compta amb un sistema de desodorificació. 

Tots aquests problemes se sumen a la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers amb purins, pesticides i fertilitzants, a la contaminació fecal per les filtracions del clavegueram i als desastres ecològics que suposen els vessaments industrials puntuals com el causat per l’empresa DITECSA, a Montornès del Vallès, el desembre de l’any passat. L’Àgora denunciem els vessaments d’aigües industrials al riu Besòs procedents de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (Endesa Generación) i la incineradora TERSA, que arrosseguen biocides, greixos, dissolvents, desincrustants i agua de refrigeració de les escòries, amb una temperatura i un pH que afecten greument la qualitat química i biològica del tram final del riu.

Per tot plegat, l’Àgora del Besòs insta a totes les administracions competents a prendre totes les mesures que estiguin al seu abast per tal d’evitar la contaminació constant de les aigües del Besòs, dels seus aqüífers, de les aigües litorals i platges, de la contaminació atmosfèrica, dels sòls i ecosistemes associats. 

Els instem, també, a la implementació d’una moratòria urbanística per tal d’aturar la imminent proliferació de promocions que impliquen un creixement desmesurat i comporten uns increments de la incapacitat de sanejar les aigües, de la contaminació atmosfèrica, de la impermeabilització del sòl i de la destrucció dels espais públics i naturals. L’única actuació acceptable és la renaturalització de la conca del Besòs. Cal tenir en compte que el riu Besòs no pot cumplir la funció subsidiaria d’espai verd i esbarjo de qualitat, que la ciutadania no troba a les seves ciutats per la priorització de la promoció immobiliària sobre la preservació dels espais verds de qualitat que garanteixin la biodiversitat i un ambient saludable, i que conformin una barrera natural que contraresti la contaminació urbana que patim.

Fem una crida a les forces polítiques que ens governen perquè facin tot el possible per incorporar a la legislació catalana i estatal normatives que evitin falsedats, tan perilloses per al medi ambient, com la promoció de tovalloletes incorrectament qualificades com a biodegradables o la fabricació de productes de plàstic d’un sòl ús. És imprescindible aturar el consum desenfrenat davant la incapacitat de gestionar les tones i tones de residus que causen la contaminació de l’aire, del sòl, dels rius i del mar.   

Finalment, l’Àgora del Besòs anuncia l’inici d’un procés, de la mà dels grups socioambientals de la Conca del Llobregat, per a la celebració d’un Parlament Ciutadà Metropolità com a eina d’incidència metropolitana. L’objectiu és la validació de propostes que instin les administracions competents a prendre les mesures necessàries envers la justícia social i la regeneració ambiental i ecològica de les zones humides, dels marjals, dels aiguamolls, dels boscos de ribera i dels aqüífers, que tan urgentment requereixen la conca del Besòs, la conca del Llobregat i el Pla Metropolità de Barcelona.

Totes aquestes demandes les fem avui, 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament de l’Aigua. Data clau per conscienciar sobre la importància del sanejament de l’aigua. Avui dia, 2.300 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de sanejament. Uns 1.000 nens i nenes moren cada dia per la falta d’aigua potable i d’un sanejament adequat.

Veure font: https://aiguabcn.org/comunicat-declaracio-primera-agora-dels-moviments-socioambientals-besos/