Sant Quirze del Vallès, Piera, Torroella de Montgrí y Vilassar de Dalt inauguran el año con la gestión directa del agua potable

36 municipios de Cataluña ya han recuperado la gestión pública del agua

Només la primera setmana de 2023, han estat quatre els municipis catalans que han posat en marxa una gestió pública i directa de l’aigua potable, en general a través d’empreses públiques municipals. Es materialitzen amb èxit, així, els seus compromisos de revertir la privatització i recuperar el control del servei per l’administració local.

Aquests casos d’èxit esperonen els altres 25 municipis que tenen programat posar en marxa un nou servei públic d’aigua els pròxims anys. Les xifres són record si mirem enrere: des de 2010 amb el cas del Figaró-Montmany (Vallès Oriental) ja són 36 els municipis de tota Catalunya que han recuperat la gestió directa de l’aigua. Això vol dir que 546.000 persones, un 7% de la població de Catalunya, viuen en municipis que han passat a gestionar directament aquest servei bàsic.

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) és el municipi més gran en municipalitzar l’aigua en 2023. Amb un pressupost de 1.700.000 €, la nova empresa pública SQVaigua va entrar en funcionament el 3 de gener, i preveu invertir 150.000 € aquest 2023 per millores de la xarxa, mantenint les tarifes de l’any passat.

En segon lloc, l’Ajuntament de Piera (Anoia) ha ha fet efectiva aquest gener la municipalització del servei d’abastament d’aigua. De la mateixa manera que Sant Quirze del Vallès, l’objectiu del consistori és aconseguir que els diners que destinen els més de 4.000 abonats del nou servei públic s’inverteixin en la millora i el manteniment de la xarxa d’abastament.

També amb l’arribada del 2023, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) ha presentat un nou servei d’aigua potable amb un model de gestió totalment públic. Ho va acordar el plenari municipal l’estiu passat, per majoria absoluta, per tal de millorar-ne la prestació, gestionar-ne els recursos econòmics, així com adoptar pràctiques de caràcter sostenible.

Pels mateixos motius (eficiència, transparència i respecte al medi ambient) l’Ajuntament de Vilassar de Dalt (Maresme) ha materialitzat la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua i clavegueram aquest 1 de gener, posant en vigor l’acord plenari del març de 2022 amb els vots a favor de tots els grups municipals, quan es va iniciar el procés per poder fer efectiu el traspàs d’una gestió que, durant 50 anys, estava a càrrec d’AGBAR, com també succeïa als altres tres municipis.

Tots aquests municipis, membres de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), han rebut el suport i assessorament d’aquesta associació, que agrupa 56 municipis de tota Catalunya, quatre empreses públiques d’aigua i quatre entitats ambientalistes, que lluiten per recuperar la gestió directa d’aquest servei bàsic.

La municipalització de l’aigua: un èxit imparable

El recentment tancat any 2022 va estar l’any amb més municipalitzacions. Els darrers van ser els municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que representen el segon procés de municipalització del servei d’abastament d’aigua potable més gran que s’ha fet mai a Catalunya, darrere de Terrassa (Vallès Occidental) al 2018. La municipalització dels tres municipis gironins tanca una llarga llista de fins a 10 municipis que durant 2022 han fet el salt a la gestió directa.

L’èxit de la via de la remunicipalització s’ha de posar en el context de la guerra judicial agressiva empresa per les gestores privades que intenten evitar la recuperació de la gestió directa de l’aigua, com ja han denunciat anteriorment més de 40 governs locals de tota Catalunya o 17 municipis del Bages.Tots aquests ajuntaments s’hi sumen a una tendència mundial que vol desvincular de les empreses privades la gestió d’un bé tan bàsic i essencial com és l’aigua. Especialment, en situacions de crisi hídrica i ambiental com l’actual, els pobles i ciutats que han apostat per aquesta opció defensen que cal gestionar els béns essencials amb criteris de sostenibilitat i transparència eficiència i els beneficis econòmics s’han de reinvertir per millorar l’eficiència de la xarxa. Sense oblidar, a més, els criteris econòmics: el servei d’aigua gestionat per empreses privades té un cost un 23% superior que aquells que es gestionen de manera directa per l’administració local, segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua.