La documentación confiscada por la Guardia Civil en diversos registros confirma que los máximos responsables del socio privado de Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA) se enriquecieron durante 20 años a costa del agua de la ciudadanía de Girona. La Guardia Civil afirma que el crecimiento de la empresa privada se explica porqué utilizaron siempre medios humanos y materiales de AGISSA
Al sumari del cas Aigües de Girona hi consta un informe de la Guàrdia Civil que explica que Girona SA durant 20 anys ha estat fent negoci amb el laboratori de Montfullà, propietat d’AGISSA. Aquest laboratori es va crear perquè AGISSA pogués fer exclusivament les seves anàlisis de l’aigua. El seu funcionament depenia del director tècnic, Xavier Ballell, que també era el director tècnic de Girona SA. Segons l’informe que la Guàrdia Civil va presentar l’octubre passat al jutjat instructor, el 70% dels ingressos que ha generat aquest laboratori no responen a l’activitat que ha de fer per donar servei a Girona sinó que són serveis destinats a altres privats, en la seva majora entitats mercantils vinculades a Girona SA. Aquest és el cas de Prodaisa, Aigües de Blanes o Aigües de Banyoles. A aquestes empreses, els cobraven les anàlisis més barates i, en canvi, a AGISSA -que és la propietària del laboratori i la que paga el personal que hi treballa- li cobraven més cara.
Xavier Ballell era el responsable de fer les factures i de donar indicacions comercials als treballadors -que eren d’AGISSA- per trobar nous clients, tot i que legalment això no es podia fer. Entre les activitats de mercat realitzades per Girona SA fent ús dels mitjans materials i humans d’AGISSA s’hi troba el laboratori ubicat a Montfullà, diu la Guàrdia Civil. Afegeix que amb l’activitat del laboratori, entre altres, Girona SA hauria aconseguit anar creixent de manera exponencial com a societat des del moment que va ser creada, el 1992.
Segons la informació recollida en els escorcolls, només entre març i juliol de 2014, al laboratori de Montfullà es van fer analítiques per a 40 clients diferents i els diners no anaven a la caixa d’AGISSA.
La Policia Judicial de la Guàrdia Civil insisteix que la documentació confiscada en un escorcoll al mateix laboratori demostra que s’utilitzava per finalitats diferents de les que s’havia concebut i que això hauria provocat un sobredimensionament en mitjans materials i humans. Ara que la gestió de l’aigua està en vies de municipalització, els tres ajuntaments hauran d’assumir un laboratori i molt més car de mantenir. Això ho diuen diversos informes i ja ho deia l’auditoria que la consultora Efial va fer el 2012.
Al mateix informe, la Guàrdia Civil deixa clar que Narcís Piferrer (que era conseller delegat d’AGISSA i de Girona SA) coneixia perfectament els usos irregulars del laboratori de Montfullà. També diu que és el responsable que no es complissin les inversions ni la renovació del material obsolet (més de 15 milions d’euros en 20 anys).
El pèssim estat de la xarxa
Al sumari d’aquest cas també hi ha un informe de l’ajuntament de Girona, datat el 2018, que també confirma la falta d’inversió i diu que ara costarà desenes de milions posar la xarxa al dia.
Aquest document diu que el 50% de la xarxa d’aigua potable de Girona està envellida -de fet, dels 487 km de canonades que té, n’hi ha 260 on mai s’hi ha invertit-. Explica l’ajuntament que l’any 1998 només es va executar el 7% (474.890 euros) del total de les inversions previstes i que en els 20 anys, el màxim que s’hi ha destinat és un 68% del pressupostat. Insuficient, conclou.
En canvi, l’ajuntament constata que mentre no es feien les reparacions necessàries a la xarxa d’aigua potable i no es complien els plans d’inversions, es gastaven molts diners en material no imprescindible. Concretament diu que feien adquisicions d’equips de valor molt baixos i en canvi anualment s’apliquen quantitats d’inversions per a utillatge i eines amb imports que van des dels 1.000 € fins als 40.000 €.
També recull aquest informe municipal una possible administració deslleial del soci privat, que podria haver prioritzat el seu interès a les necessitats del servei públic, ajudat per la manca d’instruments de control efectius sobre l’empresa mixta. De fet, l’ajuntament de Girona (com els de Salt i Sarrià) són acusació en la causa oberta al jutjat de Girona arran d’una denúncia presentada per la CUP el 2015.
Aquest document municipal, integrat al sumari, xifra el deute d’AGISSA a finals de l’any 2020 per sobre dels 2 milions d’euros. Tenint en compte els ingressos que ha tingut des que va obtenir la concessió l’any 1992, hauria de ser una empresa del tot sanejada.
Veure font: https://cadenaser.com/emisora/2021/01/19/radio_girona/1611036379_081705.html