Las entidades ambientalistas consensuan un decálogo con las linias rojas que exigen al futuro Govern y Parlament y critican el triunfalismo con las últimas lluvias

Trencament de les entitats ambientalistes per la sequera amb el Govern. La Cimera Social de l’Aigua ha decidit abandonar la Taula Nacional de l’Aigua (TNA) de l’executiu català, segons han comunicat aquest dissabte, cansats de la inoperativitat i la falta de transparència de l’òrgan.

La decisió s’ha anunciat des del Castell de Falset, on més d’una quarantena de representants de la trentena d’entitats ambientalistes i ecologistes de tot Catalunya, com Aigua És Vida, Enginyeria sense Fronters, el Grup de Defensa del Ter (GDT) i Ecologistes en Acció, s’han reunit en la quarta Cimera Social de l’Aigua. L’AMAP també ha assistit a la Cimera. Dolo Catalan, del GDT, considera que ha estat una eina inoperativa, que no ha servit ni per debatre, ni per consensuar un canvi del model de gestió de l’aigua al país.

Catalan ha recordat que la TNA es va presentar com un full en blanc, però que no ha tingut cap filtre normatiu ni cap sentit comú. No se’ns ensenyaven dades. Al revés, se’ns demanaven les existents. Això ens fa pensar que o les oculten, o no les tenen, ha criticat la portaveu del GDT. Catalan ha lamentat també que ni l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ni el Govern es presentaven a les reunions. També que l’empresa que la gestionava desconeixia la situació i el problema i no tenia en compte ni l’escassedat crònica ni el canvi climàtic en el debat.

Les entitats també han lamentat que no s’hagin respectat els cabals ecològics, els mínims fixats per la normativa europea, en el Ter, el Fluvià, la Muga o el Llobregat i han defensat que el nou model hídric de Catalunya ha de reduir la demanda dels grans consumidors i prioritzar els usos perquè l’aigua no pot ser una mercaderia privada.

Deu propostes per al futur Govern

Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha recriminat el triomfalisme per les darreres pluges. Tot i que els embassaments de les conques internes hagin passat del 14% de capacitat al 30%, Abella ha apuntat que el país està en la mateixa situació que l’estiu passat i que el problema no s’ha superat.

En aquest sentit, com ha detallat Dante Maschio, membre d’Enginyeria sense Fronteres, la quarta Cimera Social de l’Aigua ha consensuat un decàleg que reclama assumir aquesta escassetat d’aigua com a crònica i no donar per superada la sequera actual. 

El decàleg de la Cimera de l’Aigua inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que s’ha vulnerat greument durant aquests tres anys de sequera perquè no s’ha pogut avaluar el Pla Especial de Sequera. El primer punt del decàleg és la reducció de la demanda i un canvi de la llei d’aigües; el segon punt reclama la millora de la participació dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació de la conca fluvial de Catalunya que ha de fer l’ACA per al període 2028-2033. Som un actor legítim a participar-hi, ha reclamat Maschio.

Les entitats de la cimera també demanen la garantia del dret a l’aigua, pel que fa a tarifes i també a punt d’accés públic per a tothom; rebutgen de forma contundent els transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques, i es demana que sigui una línia vermella en els pactes de govern; i també es reclama aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic –com el Hard Rock o la planta de Lotte a Mont-roig del Camp– fins que no hi hagi una nova panificació hídrica contra l’escassetat crònica de Catalunya.

La portaveu de la PDE ha recordat que la sobreexplotació dels rius i els aqüífers és un dels principals problemes vinculat al model de desenvolupament del país i cal una revisió dels usos i concessions que són massa generosos per la reserva que existeix. Els transvasaments, per altra banda, desenganyem-nos, són les solucions del segle XX, no les solucions del segle XXI, ha dit. De fet, cal revertir-los perquè són la pèrdua d’oportunitats de desenvolupament als territoris i dona continuïtat a un model centralista que genera desequilibri, ha afegit.

La resta de propostes són reduir la cabana porcina, aplicada a grans explotacions; prioritzar infraestructures i tecnologies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials amb programes obligatoris per als ajuntaments i el Govern; la protecció dels aqüífers i els rius perquè no es tornin a sacrificar els cabals ecològics com s’ha fet els últims mesos; i reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència de manera que fiscalitzi i garanteixi la coherència de polítiques entre departaments.