Solo 35 de los 112 operadores obligados a ello han publicado la cantidad de agua que es desperdicia por fugas o fraudes

Notícia publicada originalment a El Periódico el 27 de maig de 2024

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) posa pressió als ajuntaments i els operadors d’aigua i els exigeix més ambició per a que posin remei al problema de les fuites. La llei obliga als operadors que donen servei a més de 5.000 usuaris, siguin públics o privats, a realitzar una auditoria d’eficiència hídrica i així documentar quanta aigua es perd. No obstant, fins a la data, només 35 dels 112 operadors obligats a ella han presentat la documentació.

Aquestes dades no es podien localitzar, ha admès Jordi Molist, cap de l’àrea d’abastament d’aigua de l’ACA, durant la Jornada Ambiental de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és que, a partir d’aquest marc legal, es pugui conèixer de forma concreta quina quantitat d’aigua es malbarata per la baixa eficàcia de les xarxes de distribució.

Molist ha assegurat que una de las grans revolucions d’aquesta sequera serà l’eficiència: és un tema que teníem oblidat, però després dels límits que imposa el pla de sequera, hem observat un canvi de paradigma. El dirigent de l’ACA considera que, en rebre sancions per consumir més del compte, va nàixer una gran preocupació per aquest tema. Algunes localitats que perden un 30% o un 40% de l’aigua de seguida es van adonar que no podien complir amb el topall establert, afegeix.

Per aquesta raó, tres de cada quatre municipis catalans s’han apuntat a la línia de subvencions oberta pel Govern. Mai s’havien invertit tants diners en resoldre aquest problema. Podem parlar de la revolució de l’eficiència, sobretot a zones rurals, ha afirmat Molist. A les grans ciutats, l’eficiència mitja s’acosta al 80%. Però als petits pobles rurals o nuclis amb urbanitzacions, molts d’ells sense connexió a la xarxa de subministrament en alta, els percentatges baixen de forma preocupant.

Carrers oberts

El 2024, si tot va bé, hauríem de veure els carrers oberts a tots els pobles i ciutats, ha comentat Molist en referència a les obres que s’han d’afrontar per a reparar canonades antigues i poc eficients. Abordar la baixa eficàcia ha estat la gran novetat d’aquesta crisi hídrica sense precedents respecte de l’oferta d’aigua. En canvi, per a Molist, en quant a la demanda, el principal gir es l’acceptació de l’aigua regenerada com a recurs apte per a arribar a les aixetes de les llars.

Ja fa temps que agricultors i empreses ens la demanen, però la següent passa ha estat elaborar aigua potable a partir de l’aigua depurada amb el projecte de recirculació del riu Llobregat, por on sovint ha circulat més aigua residual tractada que aigua del cabal natural, constata l’encarregat de l’abastament a l’ACA.

En aquests moments, ja es treballa per a que aquest mateix sistema que ha rebut premis europeus a la innovació es posi en funcionament al riu Muga, per a abastir Figueres. Després, la tasca pendent és fer-ho realitat a l’àmbit del Besòs, cosa que garantiria el subministrament metropolità.

En la sequera de 2008, segons Molist, els grans aprenentatges van ser altres i ja estan consolidats: d’un costat, es va aconseguir reduir el consum domèstic i es va acceptar l’ús d’aigua de mar, a través de la dessaladora del Prat de Llobregat, una infraestructura que ara s’ha erigit com a essencial. Anna Bernadas, secretària general d’Acció Climàtica, recorda que aquesta és la sequera més dura a la que s’ha enfrontat Catalunya: El canvi climàtic agreuja aquestes situacions i les converteix en més duradores i intenses.

Veure font: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20240527/operadoras-auditar-agua-fugas-eficiencia-cataluna-102972000