El Ajuntament niega que Taigua haya aumentado la tarifa un 42% a partir de la municipalización y que haya reducido las inversiones en la red
L’Ajuntament de Terrassa lamenta les darreres informacions publicades per l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR) que posen el qüestió els resultats obtinguts per l’empresa municipal Taigua des de l’any 2018, en què va assumir la gestió pública de l’aigua. Un informe elaborat específicament sobre la municipalització de l’aigua a Terrassa en base a contraposar les dades de la gestió realitzada per l’antiga concessionària, Mina Pública d’Aigües de Terrassa, i la feta per Taigua.
La notícia divulgada per l’OSUR, i publicada a diversos mitjans digitals i impresos, es basa en un informe que no és públic, ni es pot identificar a la web de l’esmentat observatori. Les dades utilitzades per fer l’estudi, es presenten de forma tergiversada i sense contextualitzar de manera que en molts casos tenen un sentit totalment contrari del que s’ha fet constar. Segons la tinenta d’alcalde de Transició Ecològica, Patricia Reche, entenem que és irresponsable fer un informe tergiversant dades i promovent un desgast intencionat a la gestió pública de l’aigua, quan aquesta és un bé comú i essencial. A més, Taigua és un un referent per a molts altres municipis, demostrant amb fets que és un exemple de gestió pública, viable i eficient.
En el context de greu sequera en el que encara ens trobem, amb les reserves dels embassaments al 34% de capacitat és imprescindible prioritzar la eficiència i millora dels serveis d’abastament, és d’una gran irresponsabilitat posar en dubte les necessitats reals dels municipis i la seva bona gestió, ha manifestat Reche.
Des de l’Ajuntament, volem puntualitzar les següents afirmacions publicades:
1. Taigua va reemplaçar a l’empresa privada, que havia operat al municipi des del segle XIX
La gestió pública del servei d’abastament es va implantar un cop finalitzada la concessió de 75 anys de Mina d’Aigües de Terrassa. A partir del nou projecte del servei d’abastament es va demostrar que la gestió directe mitjançant una empresa pública era la forma de gestió més sostenible i eficaç.
2. Des del canvi en el model de gestió, les tarifes han augmentat un 42%
Les tarifes d’aigua de Terrassa havien estat congelades des de l’any 2014. L’Ajuntament en Ple va aprovar una nova tarifa pel 2024 progressiva en funció de les persones empadronades en cada domicili, per tal d’incentivar l’estalvi d’aigua, de manera que els primers trams de consum tenen un cost molt inferior als consums elevats. També es van millorar les condicions d’accés a la tarifa social.
D’acord amb la realitat dels consums mitjans a Terrassa d’aproximadament 98 litres per persona i dia (lpd), es va considerar que el primer tram de consum havia de situar-se per sota d’aquesta mitjana i havia de correspondre a les llars on realment es fa un ús responsable d’aquest bé escàs.
És per això que s’ha fet un primer tram corresponent als 60 lpd que equivaldria al requeriment bàsic d’aigua. El segon tram se situa entre els 60 i 100 lpd i és on se situen els consums mitjos en els que es fa un consum força responsable, i finalment el tercer tram, per consums superiors.
Per als consums situats al primer tram, les variacions en les factures de l’aigua respecte el 2023 han estat de com a màxim 2 €/mes. En el cas del segon tram, els increments tarifaris han estat entre 3 i 10 €/mes, en funció del consum i el número d’habitants. Finalment, les tarifes pels consums més elevats, superiors a la mitjana, són els que han tingut més impacte.
A Terrassa, per 100 lpd, el 2024 el preu de l’aigua és 1,68 €/m3 i al 2023 era 1,26 €/m3. Si comparem amb les ciutats en les que es fa referència a l’estudi OSUR com són Barcelona i Sabadell: per aquest mateix consum el preu mitjà a Barcelona és de 2,27 €/m3 i, a Sabadell entre 1,62 i 1,97 €/m3 en funció de la tipologia d’habitatge.
L’estudi OSUR fa les comparacions tenint en consideració un consum de 12 m3/mes en una llar amb 3 persones el que equival a 133 lpd, per tant consums elevats, situats al tercer tram. L’increment indicat del 42% no és correcte, en aquest cas l’increment de cost tarifari a Terrassa ha estat de 8,56 €/mes.
3. La pujada de tarifes no ha anat acompanyada d’una millora a la qualitat del servei o l’eficiència del sistema
Les noves tarifes han permès incrementar el nombre d’inversions de Taigua. En el 2024 s’hauran dut a terme inversions per valor de més de 5 milions €. Aquestes inversions han permès avançar en la renovació de la xarxa de distribució, millorar el rendiment dels equips electromecànics i implantar un sistema de detecció de fuites mitjançant sondes.
4. «Hi ha un descens del rendiment hidràulic. Taigua no ha fet una adequada inversió a la xarxa i està provocat un deteriorament de les instal·lacions»
El rendiment de la xarxa no ha disminuït: ha passat de 78% , moment del traspàs de Mina a l’operació al públic Taigua, a 79% el 2024. Cal tenir present que la reducció del consum trastoca la interpretació del rendiment: Taigua ha reduït en els darrers dos anys 1.452.027 m3/any, és a dir, ha reduït la dotació en un 10%.
Taigua ha reduït la necessitat en recursos hídrics al llarg de la seva operació, malgrat que la població ha augmentat en 7.989 persones, en 4%, en contra del afirmen a l’estudi OSUR que la població s’ha mantingut constant i que ha estat necessari augmentar la dotació en 440.000 m3/any.
5. Increment de les despeses de personal del 56% i un increment del 30% de la plantilla
El primer any d’operació de Taigua, aquesta va reduir en 1.720.283 € els costos de personal, és a dir, Mina gastava el 2018 un 37% més en personal del que va gastar Taigua un any desprès, el 2019. La massa salarial mitjana en el període 2014-2018 de Mina va ser 6.297.074 €/any, mentre que la mateixa mitjana pel període d’operació pública ha estat 5.831.312 €/any, malgrat que el sous en aquest període han pujat de l’orde d’un 18% corresponents a les actualitzacions dels sous dels empleats públics. Les noticies propagades per l’OSUR indiquen que les despeses de personal han augmentat 56%, valor del tot incompatible, i a més a més de signe contrari, amb la sèrie oficial de dades analitzada.
L’estudi també indica de que la gestió tècnica i econòmica de Taigua es porta a terme per persones sense experiència. La realitat és que el personal de l’empresa és en la seva pràctica totalitat subrogat (és el mateix que estava a Mina) i han comptat amb la incorporació en el quadres directius de professionals amb una llarga experiència com operadors a l’àmbit nacional i internacional, i en el sector públic i privat.
6. Les inversions entre 2019 i 2023 varen ser de 14 milions €, una xifra que contrasta amb els 20 de l’anterior gestor que va invertir des del 2012 i fins el 2016. Quasi tota la inversió de Mina va anar a fer millores a la xarxa, mentre que Taigua va invertir un 60%
En 6 anys, Taigua ha superat dues vegades la inversió màxima realitzada per Mina en tots els seus nou darrers anys d’operació abans de transferir l’operació a l’operadora pública Taigua. I ho ha fet aplicant les mateixes tarifes que aplicava Mina fins a sis anys enrere. La inversió mitjana de Taigua en el darrer quadrienni (2019-2023) ha estat de 2.931.000 €/any, versus els 2.717.000 €/any que va invertir Mina a Terrassa en el període 2014-2018 amb unes tarifes molts menys deteriorades en la seva capacitat adquisitiva. Si tenim en compte les inversions previstes per Taigua el 2024 de més de 5 milions, el valor mitjà encara és més superior.
Respecte als marges econòmics d’explotació, són especialment significatives i eloqüents les apreciacions realitzades per OSUR. La realitat de les xifres auditades però, mostra que el resultat que aconseguia l’operador privat Mina, amb la seva gestió tècnica i econòmica, no va superar els 1,7 M€/any de resultat en el període 2014-2018. L’operador públic TAIGUA, amb la seva gestió tècnica i econòmica, ha tret resultats durant 5 anys per sobre d’aquest màxim, amb les mateixes tarifes sense actualitzar, i triplicant-lo el primer any d’operació, amb un resultat de 4,868,139 euros versus 1,677,131 euros, valor màxim aconseguit per Mina el 2014, o sextuplicant el resultat que aconsegueix Mina el seu darrer any de gestió, 2018. Aquest resultat TAIGUA ho ha aplicat exclusivament a inversió en el sistema operat, al no haver de repartir dividends.
L’estudi també fa referència a les despeses qualificades com a altres despeses. En el cas de Taigua estan perfectament regularitzades i repetides, situant-se a l’entorn de 2 milions €. L’explotador anterior mostra oscil·lacions entre 3,9 i 7,2 milions €. Partida molt més gran i molt més erràtica.
En conclusió, el seguit de noticies difoses per OSUR, se centra en intentar mostrar una suposada ineficiència de la gestió d’un servei d’aigua per part del sector públic, i el que mostren les xifres auditades, i totalment transparents en el cas de Taigua, és que aquesta empresa púbica ha mostrat en quasi sis anys d’operació uns resultats d’operació netament superiors, amb un grau d’excel·lència per sobre a l’aconseguida per l’anterior operador privat.
