Notícia publicada originalment a El País el 11 de març de 2020
Blanes, amb els seus prop de 40.000 habitants, és un dels camps de batalla a la guerra de l’aigua. Des de fa anys, entitats ecologistes i partits polítics aposten per retirar la gestió d’aquell servei essencial a les empreses privades per a posar-lo en mans dels ajuntaments. La CUP és un dels actors que amb més vehemència pressionen en favor de la municipalització de l’aigua. Una querella de la formació anticapitalista a Girona va derivar en una causa judicial que segueix oberta. Allí s’indaga el presumpte desviament de fons públics per la societat Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA).
A Blanes, la CUP també va presentar una querella, però ho va fer quan el procés judicial ja estava en marxa. El cas que ara arriba a la seva fi va començar, de fet, amb un informe de la Sindicatura de Comptes sobre la comptabilitat d’AGISSA en 2011. L’organisme de control va constatar que la societat mixta va adjudicar 18 contractes a dit quan, en realitat, ho havia d’haver fet mitjançant concurs públic. La Fiscalia va presentar una querella i la Guàrdia Civil va començar a investigar.
Aigües de Blanes és una societat mixta i està participada en un 51% per l’Ajuntament de Blanes i en un 49% por l’empresa Girona SA. Aquesta última participa a d’altres societats dedicades a l’abastament d’aigua potable i al sanejament a diversos municipis. Té la majoria (80%), per exemple, a AGISSA, l’esmentada societat que gestiona l’aigua a Girona i als municipis veïns. A l’accionariat de Girona SA figuren Agbar, Caixabank i Aqualia, la filial de FCC al sector.
Donat que Aigües de Girona no tenia estatuts propis el 2011, les adjudicacions s’havien de sotmetre al que diu la llei de contractes del sector públic. En comptes d’això, la societat va adjudicar de forma directa un total de 18 treballs —d’obres, serveis i subministraments— a diverses empreses. Els responsables de l’Ajuntament i de la societat eren conscients que s’havia de regir estrictament per la normativa pública. L’auto judicial, que veu indicis de delicte i dona per tancada la instrucció, detalla les 18 adjudicacions, que sumen un import proper al milió d’euros.
Incompatibilitat
La jutgessa subratlla que va haver un incompliment flagrant del règim d’incompatibilitats per part de Narcís Piferrer, conseller delegat d’Aigües de Blanes i principal processat. Piferrer ocupava càrrecs de primer nivell a tres de les empreses que van obtenir els contractes a dit: Girona SA (69.000 euros), AGISSA (21.882 euros) i Prodaisa (33.467 euros). A més de Piferrer, els altres dos processats són el llavors interventor de l’ajuntament, Francesc Lucio, i l’ex-alcalde de Blanes en tant que president d’Aigües de Blanes Josep Trias.
El conseller delegat no ha buscat l’interès d’Aigües de Blanes (de majoria pública) sinó el benefici de Girona SA mitjançant altres pràctiques que la jutgessa considera igualment delictives. Piferrer va subscriure préstecs i avals —per import total de 356.603 euros— entre la societat mixta i Blanes Medi Ambient, empresa dedicada a la recollida de residus. Les condicions d’aquells acords eren totalment desfavorables per a l’entitat, no van ser aprovades pel Consell d’Administració i van provocar un sobreendeutament d’Aigües de Blanes.
La titular del jutjat d’instrucció núm. 6 de Blanes, Paloma Tomàs, denuncia també que s’aprovés una pròrroga del contracte entre el consistori i la societat sense que l’expedient es tramités de forma correcta i en contra de la licitació inicial, que rebutjava expressament qualsevol pròrroga. La magistrada ha donat trasllat a les parts (fiscalia i defenses) per a que presentin els seus escrits. L’auto no és ferm i ja ha estat recorregut pels acusats.
