Ayuntamientos que consiguen reducir su gasto hídrico exponen sus estrategias mientras el 40% sigue por encima del limite marcado por la Generalitat
Notícia publicada originalment a eldiario.es el 26/2/24
L’extrema sequera que colpeja Catalunya obliga la majoria de municipis a controlar el consum d’aigua dels seus habitants i a reduir-lo. Malgrat que les restriccions es van començar a implantar fa un any, un 43% dels pobles i ciutats segueixen superant els llindars de consum que fixa la Generalitat. Aquests nivells d’incompliment han portat l’Agència Catalana de l’Aigua a obrir expedients sancionadors a un centenar d’ajuntaments, però al seu cop també han incitat l’organisme públic a fixar-se en aquells que sí que aconsegueixen demostrar un estalvi notable.
La capacitat d’un municipi d’estalviar aigua depèn de nombroses variables, entre elles la seva pròpia tipologia urbanística. Una localitat en la que abunden les cases amb jardí i piscina solen presentar consums més elevats. No només per la major despesa domèstica, sinó perquè són municipis menys densos i amb més km. de canonades per habitant, el que multiplica el risc de fuites. També les destinacions turístiques es troben en xifres més elevades. I a l’altre costat estan les ciutats més denses i amb habitatges més reduïts, en els que l’ús d’aigua sol estar per sota de la mitja.
Com a exemple dels primers, destaca Begur, a la Costa Brava, exemple de frustració a l’hora d’atacar el malbaratament d’aigua. Malgrat les multes i els controls als comptadors des de fa mesos, aquest poble turístic, que te una piscina per cada dos habitants, segueix gastant per sobre dels 500 litres per habitant i dia de mitja, quan el màxim en situació d’emergència és de 200. En canvi, la majoria de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona estan per sota d’aquell llindar, com Badia del Vallès o Gramenet, al capdavant dels més estalviadors.
Què municipis presenten majors reduccions aquest últim any i què han fet per a aconseguir-ho? El cert és que les dades disponibles no permeten traçar l’evolució dels consums de forma fiable, doncs els informes que van començar a enviar els ajuntaments el febrer de 2023 contenien nombroses errades i s’han anat corregint. Amb tot, sí es poden apreciar alguns exemples de consistoris amb una despesa que ha anat baixant progressivament els últims mesos.
Tres d’ells són Manresa, Mogoda o Vilafant. Els tres tenen punts en comú, començant per una política de control sobre els consums hídrics previ a la sequera. Però també per haver adoptat mesures que van més enllà de les obligatòries per a tot el mon.
Manresa baixa la pressió de l’aixeta
Una de las ciutats que poden treure pit de les seves mesures d’estalvi és Manresa. La capital de la comarca del Bages, amb 76.000 habitants, compta amb el seu propi pla d’emergència per la sequera des de 2021, i fa una mica menys d’un any, el març de 2023, ja va optar per reduir la pressió de l’aigua que s’envia a les llars. Con això hem aconseguit al voltant d’un 2% d’estalvi d’aigua, especifica David Güell, director d’explotació d’Aigües de Manresa, l’operadora pública que gestiona la xarxa.
Actualment, Manresa declara un ús de 164 litres per habitant i dia, lluny del topall de 200 i dels 182 que va publicar fa un any. Per a reduir la pressió de l’aigua que es distribueix per les canonades, van instal·lar diferents vàlvules manuals que permeten aplicar la disminució del cabal per sectors. D’aquesta forma, van deixar fora els que tenen equipaments crítics, com poden ser els hospitals, o edificis alts, que necessiten de major pressió als pisos superiors. Les vàlvules ens permeten anar jugant i, per exemple, apliquem més reduccions per la nit, posa com a exemple Güell.
L’ajuntament, governat per ERC, ha adaptat també la depuradora municipal per a produir aigua regenerada que els permeti netejar els carrer –amb aigua potable actualment no es pot–, i s’ha abocat a més en la reparació de fuites. Per a això, han recorregut a correladors acústics, uns sensors que s’instal·len a la xarxa i que permeten detectar fuites de menys de 100 litres per hora, averies que d’altra forma serien indetectables. En base al senyal acústic que perceben, et diu on pot haver una fuita i pots anar corrent a tapar-la. Ens ha anat tan be que comprarem més, diu Güell.
Vilafant tapa fuites i diu adéu a la gespa
Al costat de Figueres, a la província de Girona, la localitat de Vilafant no està en estat d’emergència, sinó d’excepcionalitat, ja que compta amb pous propis. Vilafant ha aconseguit reduir un elevat consum d’aigua que es deu, en part, a la seva urbanització. No només perquè està farcida de cases amb jardí, sinó perquè es distribueix entre tres nuclis separats entre sí, el que obliga a tenir extenses xarxes de canonades d’aigua i major probabilitat de patir fuites.
Des de fa anys, l’Ajuntament té entre cella i cella millorar l’eficàcia de la xarxa, al que destina 100.000 euros anuals. Però el progrés és lent, reconeix l’alcaldessa, Montse de la Llave, del PSC. D’un rendiment del 43% a mitjans de 2023, es preveu assolir el 55% aquest any i un 63% quan acabin totes les obres programades (la mitja a Catalunya és del 78%). Des de l’inici de les restriccions, Vilafant ha passat de 296 litres per habitant i dia, el febrer passat, a 216 litres.
Una altra de les claus, segons l’alcaldessa De la Llave, és la substitució de bona part de la gespa natural de les seves extenses zones verdes per plantes arbustives o graveta. Abans, si miraves des de dalt, Vilafant era tot verd, i des del mandat passat, independentment de la sequera, vam decidir canviar-ho, explica l’alcaldessa, que afegeix que aquesta política ha contribuït a que els veïns es prenguessin consciència per a no malbaratar aigua.
