El pla de treball per 2024 contempla seguir donant suport a la gestió directa per fer front a la situació de sequera

L’associació està formada per 68 ajuntaments i empreses públiques d’aigua, que representen el 45% de la població de Catalunya

La setmana passada, el dimecres 31 de gener, va tenir lloc la vuitena Assemblea Anual de l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública, després de la seva fundació el 2018. L’esdeveniment es va celebrar a la seu d’Aigües del Prat, al Prat de Llobregat, amb la participació de més de 60 persones, entre càrrecs i personal tècnic de governs locals, empreses municipals i entitats ambientalistes que representen els diversos membres de l’associació.

La jornada va iniciar-se amb una sessió matinal de formació sobre el Reial Decret 3/2023 d’Aigües de consum, on es va presentar la guia ràpida elaborada per l’AMAP. A aquesta sessió van assistir personal tècnic d’ajuntaments i operadors públics, així com representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, del Departament de Salut i de la Diputació de Barcelona.

Prèviament als punts ordinaris de l’Assemblea, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, van donar la benvinguda a les assistents i, seguidament, l’Aurelià Garcia, gerent d’Aigües del Prat, va impartir una ponència sobre la situació de sequera. Cal destacar que aquesta intervenció va ser just el dia abans que el sistema Ter-Llobregat entri en emergència, el que suposa reduir la dotació municipal a 200 litres per habitant i dia. En aquesta presentació es van aportar algunes eines perquè els municipis i operadors públics puguin fer front a la situació. 

Ja entrant a l’ordre del dia, hi havia els punts ordinaris de gestió econòmica, com la liquidació de l’exercici del 2023 i l’aprovació del pressupost per al 2024. Amb una previsió d’ingressos de més de 80.000 euros, el pressupost d’aquest any va lligat a un nou pla anual que es pot resumir en 5 línies de treball, totes pivotant al voltant del repte de la sequera: comunicació, gestió interna, suport tècnic, treball en xarxa i incidència.

Pel que fa a gestió interna i suport tècnic, es mantindrà el suport als municipis membres de l’Associació, amb una atenció especial als que ja gestionen de manera pública l’aigua i als que estan en procés (a Catalunya, aquest són 22 municipis, 12 dels quals són membres de l’AMAP). A més, es continuarà dinamitzant els espais d’intercanvi tècnic entre operadors públics, incorporant la gestió del clavegueram a l’agenda de l’AMAP, i elaborant informes i guies ràpides per a municipis. També s’intensificarà la feina d’incidència en l’actual context de sequera, vetllant perquè es prioritzin els usos domèstics de l’aigua.

Durant l’assemblea també es va presentar un informe de les principals fites i activitats dutes a terme durant el 2023, destacant la participació de l’AMAP a la Taula Nacional de l’Aigua i a la Cimera Social de la Sequera. A més, es va destacar el suport als cinc municipis que han recuperat la gestió directa de l’aigua, i l’oportunitat que han suposat les eleccions locals per posar el debat de l’aigua en aquells municipis que hauran de prendre decisions al llarg d’aquest mandat 2023-2027 a diferents municipis.

Set nous membres de l’AMAP

L’Assemblea també va servir per ratificar i donar la benvinguda als set nous membres de l’AMAP que s’han sumat durant el 2023. Quatre municipis i tres empreses públiques, que passen a formar part de la llista dels 68 membres de l’AMAP, que representa un 45% de la població de Catalunya. 

Dels nous municipis, només Campmajor (Pla de l’Estany) i la Vall de Bianya (la Garrotxa) gestiona directament l’aigua, aquest últim amb el suport del Consorci Sigma, ens públic format pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot. Els altres dos, Sant Esteve de Palautordera (Baix Montseny) i Tona (Osona) tenen el servei concessionat, tot i que aquest últim, amb el contracte vençut, està ja treballant per passar a gestió pública. També s’han sumat a l’AMAP tres empreses públiques, algunes d’elles de recent formació: Cicle de l’Aigua del Ter (l’empresa pública de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que va assumir la gestió del servei l’any 2022), Onaigua (l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona, que presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta, des del 2022) i Gestió Urbanística i Serveis d’Arenys de Munt (que va suposar la segona remunicipalització de l’aigua de Catalunya, l’any 2012).