La necesaria reivindicación de la justicia hídrica

La campaña Somos Agua, que en Manresa llegó por medio de la Fiesta del Riu, defiende una gestión pública y democrática del agua

Notícia publicada originàriament al Regió7 el 19/06/23

Durant el maig del 2022, i fins al març del 2023, la campanya Som Aigua ha arribat a la ciutat de Manresa a través de la Festa del Riu, que dona visibilitat a les alternatives econòmiques de proximitat i d’Economia Social i Solidària (ESS) del Bages.

La campanya, impulsada per Enginyeria Sense Fronteres i el grup de treball de l’aigua del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, busca reivindicar la cooperació al desenvolupament en matèria d’aigua i el paper de les corporacions locals en la prestació dels serveis públics, per tal de garantir una gestió pública i democràtica de l’aigua, tant en l’àmbit local com global.

La privatització i mercantilització de béns comuns, com l’aigua, és un risc per a la garantia efectiva del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS), reconegut el 2010 per l’ONU, i per a l’Objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que fa referència al fet de garantir la disponibilitat de l’aigua i a la seva gestió sostenible.

Alhora, la campanya reforça la idea que cal enriquir les lluites locals de justícia ambiental amb una perspectiva de justícia global, i treballar per evitar vulneracions de drets humans i ambientals, que es produeixen especialment als territoris del Sud Global. 

A la Festa del Riu de Manresa es va poder veure l’exposició «L’aigua allà i aquí», que dona valor a l’aigua com a font de vida i en mostra la situació en l’àmbit global com Catalunya, on el 80% de la població rep aigua d’operadors privats. També mostra i explica el model de gestió del municipi, on l’aigua és pública. 

Durant la Festa del Riu, celebrada a la llera del riu Cardener, també es va poder gaudir de l’obra teatral «Be Water», que mostra en format de paròdia televisiva el problema que suposa la privatització del servei de l’aigua al món i a casa nostra, i els efectes de l’emergència climàtica sobre el cicle hídric, com són les sequeres, l’escassetat i la contaminació de masses d’aigua. La campanya culmina amb dues càpsules de vídeo, una sobre la història de l’aigua a Manresa i una altra sobre com cuidem l’aigua.

La història de la ciutat de Manresa està fortament lligada a l’aigua i, amb ella, a la séquia, amb uns orígens que es remunten al segle XIV. Amb la Festa de la Llum, tan important a la ciutat, se celebra l’arribada de l’aigua a Manresa, que va ser possible a través d’una llarga i organitzada mobilització popular.

La séquia proporciona una riquesa agrícola molt gran i única a la comarca, i permet que la ciutat tingui sobirania alimentària. Aquest sistema proporciona aigua a un territori de secà i és un gran exemple d’adaptació a l’escassetat hídrica, tan important en l’actualitat.

En la càpsula s’exposa el treball de renaturalització del riu que s’està fent, que permet que es creï una connexió ecològica entre la ciutat i el medi ambient i que el riu recuperi l’espai que li pertoca. Aquest vincle tan fort i històric amb l’aigua, marcat per la presència propera del riu Cardener, es tradueix en 40 anys de gestió pública.  

La Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera fa notar que l’aigua és un bé escàs i universal i que no se’n pot fer negoci. És important tenir en compte que l’aigua interactua en molts aspectes de la vida, des de les relacions nord-sud fins al gènere. A més, cal recordar que arreu hi ha un moviment en defensa de l’aigua i de la vida, de defensa del DHAS i de la sostenibilitat dels ecosistemes.

Gràcies als moviments socials, tant del passat com també en l’actualitat, s’està aconseguint posicionar la justícia hídrica com un eix de la justícia global.

La campanya permet entendre l’aigua com a bé comú i no com a mercaderia, cosa que vol dir que ha de ser accessible per a tothom sense cap discriminació, i donar prioritat als usos personals i domèstics davant dels productius. En el moment de crisi climàtica que travessem, és important prioritzar la gestió sostenible dels rius, dels llacs, dels aiguamolls i dels aqüífers, tot garantint el seu bon estat ecològic en el marc del dret humà a un medi ambient saludable. I entenent, a més, que és la clau per afrontar les crisis de contaminació, de desforestació, de desertificació, de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic en curs.

D’acord amb els conceptes de la Nova Cultura de l’Aigua, la sequera actual posa de manifest que cal gestionar la demanda i preservar les masses d’aigua que són font de vida.

Comparteix: