Un estudio revela disparidades significativas en los modelos de gestión actuales, con cuatro municipios económicamente viables y tres sin cobro
Los alcaldes y alcaldesas del Alt Urgell han iniciado el proceso para mancomunar la gestión del agua potable, buscando optimizar el servicio y hacerlo económicamente sostenible en toda la comarca
Notícia publicada per Pere Roca, a Diari de Catalunya el 11 d'abril de 2026
La sessió del consell d’alcaldes de l’Alt Urgell, celebrada ahir, va marcar el punt de partida per a la unificació de la gestió de l’aigua potable a la comarca. L’objectiu principal és millorar l’eficiència i la viabilitat econòmica del servei, que actualment presenta una gran heterogeneïtat entre els 19 ajuntaments que conformen la regió.
Un estudi elaborat per l’àrea de Medi Ambient de l’ens comarcal ha posat de manifest que només quatre municipis de l’Alt Urgell disposen d’un model de gestió de l’aigua econòmicament sostenible. La resta, 15 municipis, necessiten una revisió del seu sistema actual. 15 municipis gestionen el servei directament, tres mitjançant concessió a una empresa privada i un utilitza un model mixt.
Pel que fa al cobrament, l’estudi detalla que sis ajuntaments apliquen una quota fixa anual que oscil·la entre els 21 i els 110 euros. Nou municipis cobren segons el consum real, amb quatre d’ells amb un preu únic i cinc amb trams diferenciats. Sorprèn que tres municipis de l’Alt Urgell encara no cobren als seus veïns pel consum d’aigua potable.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, va subratllar la dificultat d’implementar un model supramunicipal ràpidament a causa de la disparitat existent. Va advocar per la professionalització de la gestió per aconseguir una major eficiència. Més de la meitat dels ajuntaments es mostren favorables a una gestió mancomunada completa, mentre que la resta prefereix una col·laboració parcial. Com a primer pas, es proposa que l’ens comarcal s’encarregui del seguiment de les analítiques i la compra de clor.
També es va abordar el dèficit en sanejament, acordant reprendre les converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua per planificar actuacions fins al 2033.
