Competencia constata el casimonopolio de Agbar

La carencia de competencia eleva el precio para los usuarios, según la ACCO

Notícia publicada originàriament al Diari Ara el 27/04/2022

«El servei de subministrament d’aigua a Catalunya té una estructura oligopolística (quasimonopolística)». Així de contundent és l’estudi Anàlisi de competència en el subministrament d’aigua a l’àmbit urbà de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L’estudi constata que, malgrat que hi ha un bon nombre d’empreses subministradores privades, en realitat una gran part d’elles formen part de tres grans grups empresarials: Agbar, Girona SA i Aqualia. I el grup líder, Agbar, té una quota de mercat que supera el 83% en termes de població.

Amb dades del 2019, l’estudi assenyala que, en termes de població, només un 20 % dels habitants de Catalunya viuen en localitats on la gestió de l’aigua és directa , mentre que el 80 % de la població viu en municipis amb el subministrament d’aigua gestionat per empreses privades. Sobre aquest tema, l’estudi assenyala que quan els municipis opten per la gestió indirecta, «el major problema és l’elevat grau de concentració existent entre les empreses privades presents».

La situació, a més, s’agreuja per les operacions de concentració i l’existència de subministradores amb participacions conjuntes que «afebleixen la competència en les licitacions», indica l’estudi. I posa un cas concret: «Destaca el cas de Girona SA, que és propietat del grup Agbar i d’Aqualia (i de CriteriaCaixa)», indica l’informe. «Circumstàncies com aquestes debiliten encara més les pressions competitives i la concurrència als processos de licitació pública», conclou l’estudi.

Aquesta manca de competència en les licitacions es tradueix en un encariment del preu de l’aigua, segons l’estudi que ha presentat el tècnic de la direcció general de l’ACCO, Ivan Moreno. «L’exercici empíric realitzat sembla confirmar que un major grau de concentració està associat amb un preu lleugerament més elevat, i que aquesta correlació prové principalment de les empreses privades», indica l’informe, que també constata que els preus solen ser més alts quan la gestió és indirecta i també als municipis més poblats, i que on n’hi ha més és a la província de Barcelona.

L’estudi de l’ACCO també veu altres problemes en el mercat del subministrament de l’aigua a Catalunya, com el fet que les concessions solen tenir duracions excessives i moltes vegades s’hi afegeixen pròrrogues injustificades. «El resultat és que una gran part de la població de Catalunya no es beneficia de la competència pel mercat», indica l’estudi. I posa un exemple: una part important de la població de Catalunya, 2,8 milions d’habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana, «no podrà gaudir de la competència pel mercat fins, com a mínim, l’any 2047», per la durada de la concessió a l’empresa mixta Abemcia , participada en un 15% per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 15% per CriteriaCaixa, i un 70% pel grup Agbar.

Mesures a prendre

A més, l’ACCO veu també manca de competència en negocis connexos, com per exemple les xarxes de distribució, les connexions de servei, les boques d’incendi o els comptadors . «A Catalunya el grau de competència real en aquest mercat és pràcticament inexistent i s’observen preus molt elevats», diu l’estudi, que fa algunes propostes i recomanacions per contribuir a la competitivitat en el sector, com la creació d’un regulador català o ampliar les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per supervisar el mercat.

Comparteix: