​El 36% de los municipios superan el consumo máximo de agua del plan de sequía

El ACA destaca que los municipios que aglutinan el 90% de la población de las cuencas internas cumplen las dotaciones

Notícia publicada originàriament a Nació Digital el 21 de juny de 2023

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet públic finalment el consum detallat de cada municipi. Actualment, el 36% de les poblacions de les conques internes de Catalunya (CIC) estan incomplint les dotacions màximes establertes del pla de sequera –en la majoria de casos, 230 litres per habitant i dia-. Tot i això, els municipis que compleixen els llindars –el 56%- aglutinen el 90% de la població.

Qui incompleix les dotacions mensuals?

L’ACA ha publicat les dades mensuals de les dotacions per habitant i dia de tots els municipis de les conques internes. Ho ha fet des del juny del 2022 –període en el qual es va activar el pla de sequera- fins al maig del 2023.

Per calcular el compliment o no de les dotacions cal tenir en compte l’estat de cada unitat hidrogràfica. En l’actualitat, n’hi ha onze –entre les quals el sistema Ter Llobregat- que estan en excepcionalitat, fet que limita a 230 litres per habitant i dia el consum màxim. Ara bé, en alguns casos –per exemple amb un sector potent industrial- aquesta xifra pot ser superior. De fet, cal tenir en compte que no es tracta del consum domèstic, sinó que inclou la resta de sectors.

L’incompliment o no de les dotacions està realitzada en funció dels tres darrers mesos, ja que hi ha municipis que entreguen les dades cada trimestre o bimensualment. Amb aquesta premissa, l’ACA calcula que en el 36% dels casos s’està incomplint el límit del pla de sequera. D’aquests casos, dos terços fan incompliments greus, segons Samuel Reyes, director de l’administració hidràulica. Tanmateix, si ens fixem en la població aquest volum d’incompliment es redueix al 9%. Es tracta bàsicament de municipis petits amb xarxes que s’abasten de fonts pròpies o que depenen de la pluviometria.

Els municipis que tenen dotacions per sota dels límits són el 56%. Hi ha Barcelona i les grans ciutats metropolitanes, fet que engloba un 90% de la població. De fet, l’ACA assenyala que les unitats vinculades als embassaments –amb xarxes supramunicipals- tenen les dades més positives. A l’àmbit metropolità, des d’inici d’any, el consum mitjà s’ha reduït en 13 litres (un 7%).

Expedients per manca de dades

El 8% dels municipis de les conques internes no han aportat dades de cap dels darrers tres mesos. Tot i representar només l’1% de la població, es tracta d’un incompliment flagrant del pla de sequera. En aquest sentit, Samuel Reyes ha explicat que s’ha obert una trentena d’expedients sancionadors a ajuntaments que no han presentat les dades requerides, sense especificar de quins es tracta.

L’única capital de comarca que sobrepassa el límit establert és Ripoll, amb 265 litres per habitant i dia. En el cas del sistema del Ter-Llobregat, que, entre d’altres, abasteix el municipi de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el passat mes de maig van sobrepassar el llindar de 230 litres algunes poblacions com Sant Esteve Sesrovires (394 litres), Matadepera (363) o Cubelles (325). És el cas també de municipis com Castellet i la Gornal (427), Vilobí del Penedès (421) o Pacs del Penedès (383).

D’altres poblacions, en aquest cas de costa i turístiques, que també es van situar molt per sobre de les dotacions fixades el mes de maig van ser Lloret de Mar (254), Port de la Selva (271) o Begur (324).

Tres unitats hidrogràfiques superen el màxim

Les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats hidrogràfiques, en funció de les fonts de subministrament. L’ACA decreta en cada cas en quin escenari del pla de sequera es troben i això determina el consum màxim per habitant i dia.

Amb les dades ponderades dels tres darrers mesos (març-maig 2023), hi ha tres unitats que superen en conjunt les dotacions. Dues són a les comarques gironines –l’Empordà i l’Aqüífer Fluvià – Muga- i el tercer és l’Anoia Gaià.

 1. Anoia Gaià (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 249 l/hab·dia | no compleix

 2. Aqüífer Carme Capellades (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada 209 l/hab·dia | compleix

 3. Aqüífer Fluvià – Muga (excepcionalitat, 230  l/hab·dia) | dotació ponderada 242 l/hab·dia | no compleix

 4. Aqüífer Plioquaternari Tarragona 
(normalitat, sense límit): no subministra les dades

 5. Aqüífer del Baix Ter (normalitat, sense límit): no subministra les dades

 6. Capçalera del Llobregat (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 7. Capçalera del Ter (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 206 l/hab·dia | compleix

 8. Consorci d’Agües de Tarragona (alerta, 250 l/hab·dia) | dotació ponderada: 211 l/hab·dia | compleix

 9. Embassament Darnius-Boadella (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 203 l/hab·dia | compleix

 10. Embassament del Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 199 l/hab·dia | compleix

11. Embassament Siurana – Riudecanyes (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 167 l/hab·dia | compleix

 12. Embassament del Ter-Girona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 214 l/hab·dia | compleix

13. Embassaments Ter- Llobregat-regió metropolitana de Barcelona (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 175 l/hab·dia | compleix

 14. Empordà (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada 276 l/hab·dia | no compleix

15. Estany de Banyoles (normalitat, sense límit) | dotació ponderada: 228 l/hab·dia | compleix

 16. Mig Llobregat (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 196 l/hab·dia | compleix

 17. Prades – Llaberia (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 148 l/hab·dia | compleix

 18. Serralada Transversal (excepcionalitat, 230 l/hab·dia) | dotació ponderada: 223 l/hab·dia | compleix

Aumentan las restricciones de agua de uso agrícola, industrial y lúdico al Ter Llobregat y se limita a 230 litros/persona

GRAFCAT6680. VILANOVA DE SAU (BARCELONA), 28/02/2023.- Vista del pantano de Sau (Barcelona) este martes se celebra la reunión en la que el gobierno catalán ha analizado la grave situación de sequía que padece Cataluña, que lleva 30 meses con lluvias por debajo de la media, para ver si decreta el estado de excepcionalidad en la cuenca del Ter-Llobregat donde los embalses están al 28% de su capacidad, con la que no está garantizado suministro de agua hasta final de año si no caen precipitaciones copiosas esta primavera. EFE/Siu Wu 4651#Agencia EFE

Notícia publicada originàriament el 28/02/2023 a La Vanguardia

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu limitar a partir de dijous l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants a causa de la sequera, que es restringirà a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). Així mateix, es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.

Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants.

El Consell d’Administració de l’ACA preveu aprovar aquest dimecres l’entrada en fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Ho ha avalat aquest dimarts el Govern després d’una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en què s’ha constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. Un cop l’ACA aprovi l’entrada en aquest escenari, els municipis en situació d’excepcionalitat seran 224, de 15 comarques, i un total de 5,9 milions d’habitants. El Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.

La Comissió de Sequera (integrada pels departaments de Presidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut) ha avalat les mesures en constatar que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius. En la Comissió s’ha abordat la proposta d’activar noves mesures i reforçar la coordinació des de tots els àmbits implicats. En aquest sentit, es preveu que aquest dimecres l’ACA aprovi l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga, que entrarà en vigor un cop s’hagi publicat al DOGC (previsiblement abans de 48 hores).

També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s’apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.

Activació de nous recursos

L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat prop de 70 hm3), i serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Al desembre, amb la fase d’alerta activada, ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m3/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.

També s’està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar entre els mesos de maig i juny és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon.

També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon.

Triplicar ajuts per garantir l’aigua

A finals de novembre de 2022, l’ACA va obrir una convocatòria d’aquestes característiques amb una dotació inicial de 800.000 euros, però s’ha decidit incrementar el pressupost fins als 2 milions d’euros (quantitat que suposa un increment del 150%). Durant les pròximes setmanes, se signarà la resolució de la Direcció de l’ACA per certificar aquest increment de pressupost, atès l’elevat nombre de peticions rebudes (més de 80) per la sequera que està vivint Catalunya des de fa dos anys.

Els ajuts permetran atorgar gairebé la pràctica totalitat de les peticions rebudes, i poden arribar a ser de fins al 95% del cost total, tenint en compte que el percentatge de la subvenció depèn de la mida de la població i aplicant una interpolació lineal, amb un límit de 100.000 euros.

Durant el 2022, l’ACA ha adjudicat dues línies d’ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, amb un pressupost total superior als 600.000 euros, que s’ha articulat a través d’un total de 72 ajuts.

Aigua de Sau cap a Susqueda

Una altra mesura anunciada aquest dimarts és incrementar el volum d’aigua que es deriva del pantà de Sau cap al de Susqueda per preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hm3 que hi ha actualment al pantà osonenc i garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.

Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació (barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament, cosa que pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua) per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat.

Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població. Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.

Aprovació del Decret llei per garantir l’abastament

A més d’abordar la situació de sequera i l’entrada en l’escenari d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià Muga), el Consell Executiu ha aprovat una nova mesura per fer front a la sequera, concretament un Decret llei destinat a protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’abastament d’aigua potable, amb la finalitat d’evitar la interrupció del subministrament domiciliari d’aigua.

Aquest Decret llei permet disposar d’una norma amb rang de llei (el Pla de sequera es va aprovar per Acord de Govern i, per tant, té rang inferior) per impulsar les accions (legals, de contractació i administratives) necessàries per protegir i garantir els abastaments, que és la prioritat en cas d’agreujament de la situació.

Arran de l’experiència i el seguiment fet per l’ACA des de l’octubre de 2021 fins ara, s’han pogut definir les mesures més adients i ajustades a la realitat del territori i la situació dels abastaments locals i també les eines per protegir els abastaments, donar rang jurídic per agilitzar els tràmits per a les actuacions que calgui dur a terme i dissuadir i penalitzar els incompliments.

El principal objectiu d’aquest Decret llei se centra en el desplegament de mesures per garantir l’abastament d’aigua a les poblacions, entre les quals hi ha la recuperació de captacions en desús per destinar els recursos a l’abastament de poblacions i la requisa temporal de drets d’aprofitament, a l’empara de la legislació d’expropiació forçosa en situació d’emergència. En aquest sentit, l’ACA pot ordenar la suspensió de les captacions d’aigua de recursos superficials i subterranis per a usos diferents de l’abastament de població durant un període màxim de 48 hores.

Per incrementar la disponibilitat d’aigua, es dona la possibilitat als municipis que es vulguin connectar a la xarxa regional Ter-Llobregat de formalitzar la seva quota de connexió de manera fraccionada en 15 anualitats.

El Decret llei també habilita l’administració per fer possible la contractació d’emergència en cas que calgui fer actuacions per disposar de més aigua. També es defineixen en aquest Decret llei mesures per dissuadir dels consums d’aigua elevats i la possibilitat d’imposar sancions en cas que se superin les dotacions fixades en el Pla de sequera.

El Consorcio de la Costa Brava asumirá el abastecimiento de agua potable de Portbou, Colera, el Port de la Selva y la Selva

El cambio se hará efectivo el octubre del 2023

Notícia publicada originàriament al Diari de Girona el 20 d'octubre de 2022

A partir de l’1 d’octubre de 2023, el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona s’encarregarà de gestionar l’abastament d’aigua potable en alta de Portbou, Colera, el Port de la Selva i la Selva de Mar (Alt Empordà). Així ho han acordat totes les parts després que els plens respectius hagin donat llum verda a un traspàs de competències, que també inclourà la titularitat de les instal·lacions que es requereixin per desenvolupar el servei.

Tots quatre municipis són membres fundadors del Consorci d’Aigües, però sempre s’han gestionat l’abastament en alta, i continuarà igual fins que es concreti el relleu d’aquí gairebé un any. En l’actualitat, del Consorci només reben el servei de sanejament en alta de les aigües residuals urbanes.

El president de la Diputació de Girona i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, Miquel Noguer, ha posat valorat positivament aquest pas: «L’aigua és un bé essencial per a la qualitat de vida de les persones, i la nostra missió és garantir el millor servei possible d’abastament, en sintonia amb el que ens demanen els ajuntaments del litoral i el prelitoral gironí. Creiem que, assumint aquestes competències, tots en sortirem beneficiats».

El subministrament d’aigua potable de Portbou es porta a terme a partir de l’embassament, de 130.000 m3, i el tractament posterior de les aigües a la planta potabilitzadora (ETAP, estació de tractament d’aigües residuals). Per completar l’abastament en els casos de sequera o d’avaries de la xarxa, des del 2009 es compta amb un pou nou i una planta de tractament d’osmosi inversa amb remineralització posterior, molt necessària perquè l’aigua del pou se salinitza molt ràpidament.

A Colera, el subministrament d’aigua potable es fa des d’un pou al costat de la riera, des del qual es pot impulsar directament al dipòsit o, depenent de la qualitat de l’aigua, a una planta de tractament mitjançant osmosi inversa.

Per la seva part, al Port de la Selva, l’abastament en alta s’efectua des de dos pous, de quinze metres de profunditat cadascun, ubicats a la llera de la riera de Romanyac. Des d’allà, l’aigua s’impulsa al dipòsit municipal emplaçat al puig de les Forques, a la urbanització El Mirador.

La Selva de Mar disposa d’una única captació, formada per un pou situat als afores, davant l’ermita de Sant Sebastià, i que bomba aigua directament al dipòsit municipal.

A partir de l’octubre del 2023, el Consorci d’Aigües assumirà la titularitat de totes les instal·lacions i es farà càrrec de les despeses de les reformes que siguin necessàries per posar-les al dia, així com de l’execució de les actuacions d’abastament subvencionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en aquests municipis. Cal destacar l’assumpció d’una gestió molt singular com la de l’embassament amb presa de Portbou, ara de titularitat municipal.

El Consorci d’Aigües és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i quaranta-set municipis del litoral i el prelitoral gironí. Gestiona, dins del cicle de l’aigua, el sanejament d’aigua en alta (transport a l’estació depuradora d’aigües residuals, depuració i abocament al medi o regeneració) i l’abastament d’aigua en alta (captació, transport i potabilització) per subministrar-la a més d’un milió de persones a l’estiu, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya (ACA).

El Govern congelará la tarifa en alta del agua para el 2023

Es el precio que tienen que pagar las compañías suministradoras del agua al consumidor final a las que se encargan de distribuirla desde las fuentes en origen, como ríos, embalses o acuíferos. La consejera Jordà considera que «no se puede subir la presión fiscal» a los catalanes.

Article publicat originàriament a Públic el 5/10/22

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat que el Govern ha decidit congelar la tarifa en alta de l’aigua per al 2023. Es tracta de la tarifa que paguen els subministradors d’aigua municipal a les entitats subministradores de caràcter supramunicipal, que l’obtenen de les fonts d’origen, és a dir, dels embassaments, els rius, els aqüífers i les dessalintzadores.

Les subministradores d’aigua en alta -n’hi ha una trentena a Catalunya- la traslladen des d’aquestes fonts en origen fins al dipòsits municipals, des dels quals les companyies que s’encarreguen de la distribució en baixa la fan arribar fins al consumidor final.

En el marc de la sessió de control al ple del Parlament, Jordà ha argumentat que no es pot apujar la pressió fiscal als catalans i ha assenyalat que aquesta tarifa està congelada des del 2017. Ha explicat que per afrontar els increments de despesa i els sobrecostos previstos per a l’any que ve, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aportarà 13 milions i Aigües Ter Llobregat 17 milions més.

D’aquesta manera, segons la consellera, s’aconseguirà no generar endeutament a l’ATLL i alhora no repercutir l’increment de preus als ciutadans. I és que si la tarifa en alta creix, una conseqüència gairebé automàtica és que les companyies en baixa la repercuteixin, de manera que el rebut final de l’aigua s’encareixi.

Pedro Arrojo, relator especial sobre els drets humans a l’aigua: «Hi ha un milió de pous il·legals a Espanya»

L’expert en aigua i sanejament fa un repàs dels errors en la gestió de recursos | «L’aigua ha de ser tractada com un bé comú que és de tots però no pot ser apropiada per ningú», assegura

Entrevista publicada originàriament a El Periódico el 13/08/2022

Pedro Arrojo és professor emèrit del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa. Va ser diputat de Podem entre el 2016 i el 2019. Ara treballa com a relator especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament de l’ONU, des d’on alerta sobre els riscos de privatitzar l’aigua potable.

«Davant la lògica del mercat i l’especulació financera», el relator convida els Estats a desenvolupar «una governança democràtica de l’aigua». I això inclou fer un bon ús dels aqüífers.

Espanya afronta una crisi de proveïment d’aigua. ¿Com hem arribat fins aquest punt?

Estem en un cicle de sequera. És normal dins de la climatologia mediterrània. Però, com s’està advertint des de fa moltíssim temps en la comunitat científica, amb el canvi climàtic aquests cicles s’accentuaran i es faran cada vegada més llargs i més durs.

¿Quines són les solucions?

Sempre es parla dels embassaments, però les aigües subterrànies són la part de l’iceberg de l’aigua dolça que hi ha als continents. No es veu, però n’és la immensa majoria. Els aqüífers són els pulmons hídrics de la naturalesa. És on hi ha més quantitat d’aigua disponible i renovable. Desgraciadament, n’estem sobreexplotant molts en anys de normalitat. I justament a les zones més sensibles i vulnerables. En cas de seguir així uns anys, acabarem amb les reserves.

Cal mantenir-los com a reserva estratègica per a temps de sequera. És la principal eina que hi ha en tots els països, particularment a Espanya. La seva sobreexplotació és la clau del problema i alhora la clau de possibles solucions pensant en el futur.

S’estima que hi ha més d’un milió de pous il·legals [a Espanya]. Acabo d’arribar de Tunísia, on estan sobreexplotant els seus recursos hídrics a una taxa reconeguda del 120% en temps de normalitat. Reconeixen que el 60% dels pous que hi ha al país són il·legals. Almenys ho reconeixen. Aquí no, perquè genera vergonya. La inacció és absolutament injustificable i ni ho reconeixem ni ho resolem.

¿Per què?

La sobreexplotació que ve, en bona mesura, per explotacions i regadius il·legals, s’agreuja pel fet que s’han atorgat concessions legals molt per sobre del límit de sobreexplotació de les aigües subterrànies, per exemple a Doñana.

D’altra banda, el principal usuari de l’aigua és el regadiu. Però clar, si nosaltres continuem fent política, en el mal sentit de la paraula, donant peu a planificacions en les quals es preveuen creixements del regadiu, legals i il·legals, doncs estem agreujant el problema de la sobreexplotació de recursos i la impossibilitat de reaccionar davant futures sequeres com les que estem patint.

¿Com és que no s’investiga en aquests pous i s’actua amb la llei a la mà?

Això caldria preguntar-ho a les confederacions hidrogràfiques, que són les que tenen l’autoritat i l’obligació de vigilar aquestes qüestions. Però, desgraciadament, hi ha un sentiment que comparteixen també molts petits i mitjans agricultors: que tenen dret a explotar l’aigua que posseeixen sota la seva terra. Hi ha poca consciència col·lectiva del que és la llei en aquest sentit. I una certa complicitat social que fa que l’autoritat política tingui dificultats a l’hora d’executar la seva obligació per por que l’aplicació de mesures per tancar pous resulti impopular i, per tant, passi factura en futures eleccions. Això cada vegada està menys vigent perquè hi està havent més consciència que els pous il·legals i la sobreexplotació ens posa en perill a tots i a totes. Hi comença a haver certes possibilitats d’executar i complir la llei. És molt fort dir això, però és així.

Els problemes hídrics a Espanya venen de lluny…

Tenen un component cultural molt fort. Fins a 1985, la legislació a Espanya era una hidroesquizofrènia nacional. S’establia que l’aigua superficial era pública. Llavors les confederacions hidrogràfiques van començar a construir embassaments, canals, van distribuir concessions… Però les aigües subterrànies eren privades. L’Estat no s’hi havia de ficar. Era una contradicció tremenda, perquè l’aigua que hi havia en un aqüífer era privada, però més endavant emergia en una font i a partir de llavors era pública. No tenia ni cap ni peus. Això va fer que la consciència social anés així.

¿Què va passar després de 1985?

Al canviar la llei, el legislador no s’atreveix a fer retroactiva la consideració de l’aigua, que passa a estar sota domini públic. Per tant, els pous que hi havia abans de 1985 continuen sent privats. I molta gent es pensa que els que es van perforant posteriorment són tan legals com els anteriors. No hi ha un abans i un després per a ells. El legislador i l’autoritat competent no s’atreveixen a executar el nou principi legal. Es continuen fent pous il·legals sota l’argument que el d’abans no ho va fer, en molts casos per modernitzar regadius avalats pels governs autònoms corresponents. Hi ha hagut una complicitat per part de tots els partits polítics.

També s’han atorgat concessions legals que acaben amb un aqüífer sobreexplotat. L’Estat té l’obligació d’intervenir-hi i de revisar les concessions que estan operant, però això és molt impopular. Per tant, moltes vegades els governs autonòmics i estatals eludeixen fer una declaració formal d’aqüífers sobreexplotats perquè, si ho declaren formalment, tenen l’obligació i les eines legals per intervenir sobre les concessions legalment establertes.

Ara que amb la sequera sembla que hi ha més consciència del problema a nivell poblacional, ¿què podem fer els ciutadans?

Ser-ne conscients és el primer pas. A través de la pressió ciutadana, de l’opinió pública, es poden condicionar les decisions que prenguin les institucions corresponents.

Sempre se’ns diu que tanquem l’aixeta mentre ens rentem les dents, que posem una ampolla dins de la cisterna perquè consumeixi menys aigua… Aquestes coses. I estan bé. Però són més aviat una expressió de compromís cultural. La quantitat d’aigua que podem estalviar així no és ni una centena part del que podria estalviar l’ajuntament si combatés de manera massiva i eficaç les fugues en la xarxa. Moltes ciutats a Espanya tenen fugues per sobre del 20%.

La ciutadania ha de ser capaç de pressionar democràticament els ajuntaments, les comunitats autònomes i l’Estat a través de les confederacions hidrogràfiques perquè, cada una amb les seves competències, assumeixin polítiques prudents, serioses, d’adaptació i de prevenció del canvi climàtic. Per exemple, reduint el consum a nivells sostenibles, amb la perspectiva que tard o d’hora viurem una sequera, i que ens permetin tenir disponibles els aqüífers. Les solucions reals passen per la planificació hidrològica i pel desenvolupament dels models d’ordenació territorial i urbanística, que marquen el ritme de les demandes d’aigua que tenim.

Allò que l’aigua cotitzi a Wall Street, ¿significa que és un bé comú o un negoci?

En aquest aspecte existeixen diversos nivells. Els enfocaments liberals van començar amb la privatització de la gestió, no de la propietat formal. Un exemple era l’ajuntament de torn que, en l’exercici de les seves competències, privatitzava la gestió de l’aigua durant 40 anys. En gran manera en perd el control. El que era un servei públic d’interès general passa a transformar-se en un negoci que uns consideraran legítim i d’altres, no tant.

En un moment determinat, amb el Govern de José María Aznar, es van aprovar mercats de drets concessionals. Fins aleshores, qui tenia un dret concessional de mil metres cúbics per fer una determinada activitat de regadiu o de producció industrial no la podia vendre perquè era una concessió gratuïta que li feia l’Estat: era un privilegi, no una propietat. Però, a partir d’aquest canvi legal, es poden contratravessar els drets concessionals. Això passa a Espanya i en determinats estats dels Estats Units, a Austràlia i en zones Xile, que va començar al final de la dictadura de Pinochet.

I vostè ho qüestiona.

Ho vaig fer com a relator en el meu primer informe davant davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 2021. Demano que això es conegui i s’avaluï. En la meva opinió, caldria fer marxa enrere. L’aigua s’ha de tractar com un bé comú que és de tots però no pot ser apropiada per ningú.

¿Com funciona el mercat de futurs sobre l’aigua?

A Espanya es va introduir l’opció de compravendes conjunturals no permanents, amb una sèrie de limitacions o de regulacions més o menys exigents, que s’han anat liberalitzant a mesura que s’han aprovat certs decrets llei. De manera que ara pràcticament vivim una situació en la qual un senyor que ha rebut una concessió d’aigua pública pot fer negoci amb ella i vendre-la a un tercer. I ara, de sobte, també pot negociar una venda a futur.

Els mercats de futurs funcionen així: algú compra els drets d’aigua per d’aquí a sis mesos calculant que hi pot haver una sequera o altres condicions. Un cop rebut aquest dret del futur, el posa en borsa i especula amb el seu valor, com està passant amb els aliments. És el que es diu l’economia de casino. Si això es queda en un assaig amb l’aigua de Califòrnia, com fins ara, no hi ha problema. Però les respostes a les incerteses no poden ser dinàmiques especulatives que enriqueixin a través d’una economia de casino a determinats poders financers i trenquin les economies i els drets humans de la majoria de la població del món.

Un estudi encarregat per Repsol que va realitzar la Universitat Complutense de Madrid deia que per al 2050 faltarà aigua per al 40% de la població mundial. ¿Són tan catastrofistes les prediccions?

Aquests càlculs, des del meu punt de vista, són perversos. L’aigua no és un bé qualsevol. Quan em pregunten pel seu valor responc que no en té un, sinó diversos, amb rangs ètics de diferent nivell. El valor del metre cúbic que hi ha en una piscina i el valor del metre cúbic de l’aigua que necessites a casa per sobreviure amb dignitat no es poden comparar.

Hi ha aigua que s’utilitza per a l’interès general de la societat, aigua per a l’economia i el desenvolupament i aigua per al delicte. L’aigua per a la vida no pot ser escassa mai. Es pot fixar el mínim d’aigua que necessites per a una vida digna, però no és més que un 3% del que estem traient als rius i els aqüífers. No s’assecaran per aquesta quantitat. De manera que, si donem prioritat a l’ús domèstic i al dret humà a l’aigua, no es pot acceptar l’escassetat. A ningú li faltarà aigua. Faltarà per a l’ús de l’aigua per a l’economia. Però no és una desgràcia.

Més que l’escassetat, caldrà gestionar els excedents d’ambició i cobdícia que de vegades tenim i establir uns nivells de prioritat, de manera que no falti aigua per a l’essencial.

El Ayuntamiento de Castellbell pide la gestión del agua de Mas Enric y Cal Prat

El consistorio está convencido que la gestión pública de este bien natural permitiría un mejor servicio con un mantenimiento de la red más adecuado

Notícia publicada originàriament a Nació Digital el 27/07/2022

L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha demanat als germans Riera la gestió de l’aigua per a les urbanitzacions de Mas Enric i Can Prat després del conflicte entre els veïns per les restriccions que patien i que va avançar NacióManresa en primícia.

El consistori entén que la cessió de la gestió pública de l’aigua permetria oferir un millor servei i un manteniment més acurat d’aquest bé natural que facilitaria poder donar resposta als talls de subministrament que pateixen els veïns d’aquestes dues urbanitzacions durant les darreres setmanes.

Fins ara, l’Ajuntament cedeix gratuïtament cisternes d’aigua dels dipòsits municipals als propietaris i als responsables de la gestió i facilita ajuts per al transport de les cisternes.

L’ACA es disculpa

L’Agència Catalana de l’Aigua ha enviat una carta a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar en què es disculpa davant el consistori per haver-los atorgat la responsabilitat dels talls de subministrament a Mas Enric i Cal Prat en una resposta als veïns d’aquest entorn el passat 11 de juliol. L’ACA reconeix que les dues urbanitzacions no estan recepcionades i, per tant, la responsabilitat dels seus serveis no pot ser de l’Ajuntament encara i entén que qui ha d’assumir la responsabilitat és la propietat del pou de Cal Carné. En paral·lel, l’ACA ha demanat la legalització i la concessió d’aquest pou per part dels seus propietaris. 

La privatización del agua: la hipoteca que están pagando los municipios

El proceso de remunicipalización está siendo complicado por el nivel de blindaje que tienen las concesiones

Notícia publicada originalment a La Marea el 20/07/2022

Los vientos remunicipalizadores soplaron fuerte tras la llegada al poder de los autodenominados “ayuntamientos del cambio” a partir de 2015. Sin embargo, pocos consiguieron el objetivo final, como ocurrió en el caso de Barcelona, con Ada Colau al frente. En 2019, el Tribunal Supremo tumbó la única posibilidad de gestionar el abastecimiento de manera pública, lo que permitió que Aigües de Barcelona (participada en un 70% por Agbar) fuese quien se quedara con la concesión hasta 2047.

“Se trata de un proceso muy complejo porque normalmente la privatización está blindada. Si quieres romper el contrato por las malas, el ayuntamiento se quedaría en la ruina debido a las indemnizaciones que tendría que pagar. Por eso hay que judicializar el proceso y demostrar que la empresa privada está incumpliendo el contrato de la concesión. Es jurídicamente muy complejo”, explica Ricardo Gamaza, periodista y director del documental Trileros del agua.

La privatización del suministro de agua se convirtió en la vía rápida de muchos ayuntamientos para obtener liquidez, hipotecando así el futuro de los vecinos y vecinas durante las décadas que dura la concesión. En la actualidad, según los datos recopilados por la Red Agua Pública (RAP) y la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), 31 de las 51 capitales de provincia tienen una gestión privada del agua frente a 20 públicas. Una de ellas es Valladolid. Tras la llegada de Óscar Puente (PSOE) a la alcaldía de la capital vallisoletana en 2016 de la mano de la plataforma Valladolid toma la palabra (Izquierda Unida, Equo y otros), revertir la concesión privada del servicio, en esos momentos en manos de una empresa del grupo Agbar, se convirtió en una prioridad. Y, veinte años después de la privatización del servicio, la gestión del agua volvió a ser pública en 2017.

Las multinacionales del agua

De acuerdo con los cálculos del citado documental, el 55% del abastecimiento de agua en España se encuentra en manos privadas. Dentro de ello, el 87% está gestionada por dos únicas multinacionales: Agbar, filial de la francesa Suez, y Aqualia, propiedad de FCC y de un fondo de inversión australiano. Esta segunda se presenta como “la cuarta empresa de gestión del agua de Europa y la novena del mundo por población servida”. Según los últimos datos, presta servicio a cerca de 30 millones de personas de 17 países, si bien el 66% de su facturación procede de España. Agbar ha declinado responder a las preguntas de La Marea.

Luis Babiano, director-gerente de la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), a la que pertenecen la mayoría de organismos que prestan un servicio público de suministro de agua, se queja de que, en España, existe una “invisibilización” de las diferentes problemáticas que existen con el agua: “Solo se habla cuando hay un fenómeno de sequía. Entonces sí pasa a las agendas económicas, políticas y públicas”, asegura.

Según el directivo de AEOPAS, el cambio climático “solo puede traer más sequías y de manera más recurrentes y, ahí, la planificación es fundamental”. El problema, defiende Babiano, “es que las empresas privadas solo piensan en el lucro, en la cantidad de clientes, el consumo y el beneficio. Si no da dinero, no van a acometer inversiones que permitan minimizar los efectos del cambio climático y de la sequía”.

Cambio climático

Gonzalo Marín, portavoz de la Red Agua Pública (RAP), mantiene una posición similar: “Para situaciones como la que están por venir necesitamos modelos democráticos, de participación de la ciudadanía en las tomas de decisiones. Unas decisiones que deben ser transparentes, que tengan en cuenta aspectos sociales y medioambientales en el uso del agua. Pero la privada solo tiene en cuenta la maximización de sus beneficios”.

Una de las últimas operaciones de remunicipalización del servicio de abastecimiento de aguas se llevó a cabo en Alcázar de San Juan (Ciudad Real) el pasado 2021. Una sentencia del Tribunal Supremo confirmó que la venta de Aguas de Alcázar a Aqualia por parte del PP local en 2014 fue una operación “puramente ideológica y política”, marcada “por las prisas y por las malas formas”. Finalmente, en septiembre, la alcaldesa firmó la salida de la multinacional del capital social de la empresa pública.

La primera edil del consistorio, Rosa Melchor, califica de “bonito” el proceso de remunicipalización: “Partió de la ciudadanía y nunca estuvimos solos, y eso es muy importante”. La alcaldesa, sin embargo, subraya que la pugna se libró en los juzgados: “Lo que hicimos fue poner en manos de la justicia todos los errores de forma cometidos por la derecha cuando privatizaron el agua y eso fue lo que nos permitió ganar. En los resquicios legales está la clave”, explica.

Para Gonzalo Marín, portavoz de la Red Agua Pública, hay dos elementos esenciales a la hora de acometer un proceso de remunicipalización de la gestión del agua: “Es muy importante que el ayuntamiento tenga voluntad política de hacerlo, pero solo con eso no basta: hace falta un acompañamiento por parte de la ciudadanía, que apoye y que, si se logra, impulse un tipo de gestión democrática y participativa”.

Calafell consuma la municipalización del agua, la más ambiciosa por su volumen

Con un coste anual de seis millones de euros, el servicio será asumido a partir del 1 de julio por CEMSSA

Notícia publicada originàriament el 27/06/2022 a Tarragona Digital

Primera va ser la neteja viària, després la recollida de residus i ara, l’aigua i el clavegueram. L’Ajuntament de Calafell segueix amb la seva línia de recuperar la gestió directa dels serveis més importants que es presten al municipi. Aquest 1 de juliol, el consistori consumarà definitivament la municipalització de l’aigua i el clavegueram, un servei que serà assumit per l’empresa municipal CEMSSA.

Tal com reconeixen des del mateix consistori, es tracta de la municipalització més ambiciosa, tant pel seu volum, com per l’import econòmic. El servei té un cost de sis milions d’euros anuals i una quinzena de treballadors que seran subrogats per CEMSSA, així com les instal·lacions. Els últims 25 anys ha estat externalitzat a l’empresa Sorea, recentment absorbida per Agbar.

Una nova etapa

«És un repte difícil per la seva complexitat», admeten des del govern municipal. Però això no espanta l’Ajuntament calafellenc, que ha fet una intensa tasca preparatòria els mesos anteriors. «Ha estat una municipalització preparada a fons, tant en els estudis previs, com en la fase de transició», explica el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos.

I és que, tal com recorda el regidor, aquest és un servei de primera necessitat «que no es pot aturar en cap moment». L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, està convençut que amb aquesta decisió s’entra «a una nova etapa». Una etapa «que permetrà millorar el servei, com ja ha passat amb altres dels quals s’ha recuperat la gestió directa».

Des del govern local tenen clar que aquest pas permetrà un estalvi econòmic, absorbint els costos creixent i evitant apujar tarifes. També es tindrà «un control més directe del servei, que el farà més eficient en el funcionament ordinari, i més ràpid i àgil davant les incidències». Un dels objectius, de fet, és emprendre la renovació de la xarxa que afirmen que està «obsoleta» i presenta «pèrdues de cabal preocupants».

Unes actuacions que implicaran també la renovació de carrers, amb projectes que el consistori ja té elaborats. En aquest sentit es preveu tirar endavant un paquet d’inversions de setze milions d’euros en els pròxims anys. Entre les mesures previstes també n’hi ha per detectar ràpidament les fugues, a través de la digitalització de la xarxa.

Competencia constata el casimonopolio de Agbar

La carencia de competencia eleva el precio para los usuarios, según la ACCO

Notícia publicada originàriament al Diari Ara el 27/04/2022

«El servei de subministrament d’aigua a Catalunya té una estructura oligopolística (quasimonopolística)». Així de contundent és l’estudi Anàlisi de competència en el subministrament d’aigua a l’àmbit urbà de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L’estudi constata que, malgrat que hi ha un bon nombre d’empreses subministradores privades, en realitat una gran part d’elles formen part de tres grans grups empresarials: Agbar, Girona SA i Aqualia. I el grup líder, Agbar, té una quota de mercat que supera el 83% en termes de població.

Amb dades del 2019, l’estudi assenyala que, en termes de població, només un 20 % dels habitants de Catalunya viuen en localitats on la gestió de l’aigua és directa , mentre que el 80 % de la població viu en municipis amb el subministrament d’aigua gestionat per empreses privades. Sobre aquest tema, l’estudi assenyala que quan els municipis opten per la gestió indirecta, «el major problema és l’elevat grau de concentració existent entre les empreses privades presents».

La situació, a més, s’agreuja per les operacions de concentració i l’existència de subministradores amb participacions conjuntes que «afebleixen la competència en les licitacions», indica l’estudi. I posa un cas concret: «Destaca el cas de Girona SA, que és propietat del grup Agbar i d’Aqualia (i de CriteriaCaixa)», indica l’informe. «Circumstàncies com aquestes debiliten encara més les pressions competitives i la concurrència als processos de licitació pública», conclou l’estudi.

Aquesta manca de competència en les licitacions es tradueix en un encariment del preu de l’aigua, segons l’estudi que ha presentat el tècnic de la direcció general de l’ACCO, Ivan Moreno. «L’exercici empíric realitzat sembla confirmar que un major grau de concentració està associat amb un preu lleugerament més elevat, i que aquesta correlació prové principalment de les empreses privades», indica l’informe, que també constata que els preus solen ser més alts quan la gestió és indirecta i també als municipis més poblats, i que on n’hi ha més és a la província de Barcelona.

L’estudi de l’ACCO també veu altres problemes en el mercat del subministrament de l’aigua a Catalunya, com el fet que les concessions solen tenir duracions excessives i moltes vegades s’hi afegeixen pròrrogues injustificades. «El resultat és que una gran part de la població de Catalunya no es beneficia de la competència pel mercat», indica l’estudi. I posa un exemple: una part important de la població de Catalunya, 2,8 milions d’habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana, «no podrà gaudir de la competència pel mercat fins, com a mínim, l’any 2047», per la durada de la concessió a l’empresa mixta Abemcia , participada en un 15% per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 15% per CriteriaCaixa, i un 70% pel grup Agbar.

Mesures a prendre

A més, l’ACCO veu també manca de competència en negocis connexos, com per exemple les xarxes de distribució, les connexions de servei, les boques d’incendi o els comptadors . «A Catalunya el grau de competència real en aquest mercat és pràcticament inexistent i s’observen preus molt elevats», diu l’estudi, que fa algunes propostes i recomanacions per contribuir a la competitivitat en el sector, com la creació d’un regulador català o ampliar les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per supervisar el mercat.

Diecisiete municipios del Bages dicen que reciben «coacciones» de grandes empresas privadas por la gestión pública del agua

Notícia publicada originàriament al Regió 7 el 15 febrer de 2022.

Disset ajuntaments del Bages han denunciat públicament que estan patint una ofensiva per part de la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics (CCIES) i de l’empresa Agbar amb relació al servei d’abastament d’aigua públic.

Tots aquests consistoris tenen el servei d’aigua municipalitzat a través de l’empresa pública Aigües de Manresa i asseguren que, en els darrers mesos, han rebut un seguit de requeriments d’informació qüestionant la manera en què han fet els procediments. «Al darrere del dret legítim d’accés a la informació pública, hi veiem una acció organitzada amb intencionalitat de fiscalitzar i intimidar», lamenta l’alcalde de Fonollosa i president del Consell Comarcal del BagesEloi Hernàndez.

Els municipis que tenen el servei d’aigua municipalitzat amb Aigües de Manresa han fet una acció conjunta aquest dimarts al migdia per denunciar l'»ofensiva» d’Agbar i de la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics (CCIES) en contra del servei d’abastament d’aigua públic. Els alcaldes -entre els quals hi ha els de Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada o Fonollosa- s’han reunit per consensuar una estratègia comuna de defensa i han elaborat un manifest conjunt en què denuncien que «els interessos d’empreses privades no poden posar en dubte les decisions democràtiques i l’interès general».

En aquest sentit, a través del manifest, els alcaldes i l’empresa Aigües de Manresa reclamen la necessitat de «mantenir el servei de l’aigua en el terreny públic» i denuncien «l’assetjament i la intimidació» que estan patint per part d’Agbar i de la CCIES. Creuen que darrere dels requeriments i recursos que estan rebent hi ha una «voluntat de condicionar i posar en qüestió la potestat autoorganitzativa de l’administració local per prestar el servei públic essencial de l’aigua» i, al mateix temps, «neutralitzar la creixent tendència a optar per models de gestió pública».

Els alcaldes se senten «pressionats» i «intimidats»

L’alcalde de Fonollosa i president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, ha relatat que fa unes setmanes van rebre una petició per part d’una empresa per poder accedir a tot l’expedient de gestió de l’aigua. Assegura, però, que no només se’ls va requerir una informació sinó que «en el redactat es denota que fan una fiscalització de com s’ha fet aquest procediment i mencionen alguna mancança». Per això, considera que darrere d’aquesta petició d’informació per part d’empreses que tenen interessos en el sector privat de l’aigua hi ha una «acció organitzada amb la intencionalitat de fiscalitzar-nos».

En el mateix sentit s’ha expressat l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Solernou, que assegura que amb aquests requeriments d’informació des del consistori se senten «pressionats». Tot i això, deixa clar que estan «molt tranquils» perquè creu que han fet tots els procediments «seguint la llei». Solernou detalla que el requeriment que han rebut és molt tècnic i posa en qüestió si els procediments s’han fet bé: «El que volen és posar-nos traves burocràtiques, però nosaltres hem fet tots els passos que havíem de fer i ens hem posat al dia amb la nova llei de contractes».

A l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages també han rebut recentment unes al·legacions per part de l’empresa Agbar. L’alcaldessa, Àdria Mazcuñan, relata que el consistori va aprovar per ple comprar les accions corresponents per poder formar part de l’empresa pública Aigües de Manresa, de manera que passa a formar part dels òrgans de decisió de l’ens i no s’ha de fer cap licitació per contractar els serveis d’aigua. Segons Mazcuñan, Agbar el que ha fet és presentar al·legacions en contra d’aquesta decisió. «La seva intenció és coaccionar a tots els pobles amb tot l’armament legal que tenen al seu abast. És una empresa molt gran que té moltes eines per anar argumentant coses, però a l’Ajuntament de Sant Fruitós també tenim les nostres eines i podem rebatre tot el que ens diuen», assegura.

17 municipis i una població de 140.000 habitants

Aigües de Manresa presta serveis a un total de 17 municipis que, en global, representen una població de 140.000 habitants. Aquesta empresa pública gestiona el cicle integral de l’aigua, des de l’abastament, passant pel clavegueram i els serveis generals. El seu gerent, Antoni Ventura, ha assegurat que estan «tranquils» i que no veuen «recorregut jurídic» en els requeriments que han rebut. «Hi veiem un desig de neutralitzar aquest moviment de municipalització de serveis públics i de la voluntat de molts ajuntaments de reprendre la governança en la gestió de l’aigua», assegura

De fet, Ventura explica que un dels arguments que fan servir aquestes grans empreses és que Aigües de Manresa no pot oferir serveis a d’altres ajuntaments que no siguin el de Manresa. És a dir, que no pot expandir la seva activitat en d’altres municipis del Bages. El gerent de l’empresa assegura que la gestió de l’aigua cada cop requereix de «marcs territorials més amplis. Els límits municipals es queden estrets perquè hi ha infraestructures compartides entre municipis».

Ventura diu que han adaptat els estatuts a la nova normativa europea i assegura que tots els ajuntaments «estan representats a la junta general i al consell d’administració d’Aigües de Manresa». En aquest sentit, diu que són els propis ajuntaments els que aproven les tarides, prioritzen les inversions i fan un seguiment i control de l’acció de l’empresa pública.

Nuevo impulso de la tarifa social del agua

El govern lanza una campaña para llegar a bonificar 100.000 hogares

Notícia publicada originàriament a El Punt Avui el 15 febrer 2022

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha impulsat una campanya per augmentar el nombre de llars beneficiàries de la bonificació del servei d’aigua, que s’ampliarà en unes 24.000 més de les que ja tenen aquesta subvenció. En la presentació de la campanya, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, assegurava que, arran de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, detecten que “molta més gent podria acollir-se a aquesta bonificació”. Segons la consellera, no totes les persones que hi tindrien dret hi accedeixen perquè en desconeixen l’existència o bé perquè s’han trobat en situació de vulnerabilitat en els últims mesos. Des que es va engegar la tarifa social de l’aigua, l’any 2011, el govern ha bonificat el 100% del rebut de l’aigua sempre que no se superi el consum de 9 metres cúbics al mes i el 50% si se supera, a les llars que demostren la seva vulnerabilitat. A aquestes ajudes es poden acollir les llars en què tots els seus membres estan a l’atur, si es rep una pensió mínima contributiva o en risc de quedar-se sense casa (o d’exclusió residencial, segons l’anunci de la campanya). La subvenció es pot sol·licitar a través del 012, de manera presencial a l’Agència Catalana de l’Aigua i a través del seu web.