Castelló d’Empúries moderniza la red de agua con la instalación de contadores inteligentes con telelectura

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries iniciarà aquest mes de maig els treballs de substitució de comptadors d’aigua del municipi per 1.300 unitats de nous dispositius tecnològics equipats amb sistema de tlectura. Aquesta actuació suposarà un salt qualitatiu en la modernització de la xarxa de subministrament local, millorant l’eficiència i la sostenibilitat del servei.

En aquesta primera fase, l’actuació es concentrarà en tres sectors concrets del municipi: Castelló Nou, El Temple i el centre històric. Les feines d’instal·lació es desenvoluparan al llarg del mes de juny.

Per garantir un procés fluid, el personal tècnic acreditat, anirà contactant amb els veïns i veïnes de les zones afectades. D’aquesta manera es podran coordinar les substitucions a l’interior o exterior dels habitatges i reduir al màxim les possibles molèsties.

La tecnologia de telelectura permetrà digitalitzar el consum d’aigua a Castelló d’Empúries. Entre els seus principals avantatges destaquen la capacitat de detectar possibles fuites o anomalies a la xarxa amb molta més rapidesa, optimitzar el rendiment del servei i promoure una gestió altament sostenible dels recursos hídrics en l’actual context climàtic.

Aquest projecte de transformació digital està subvencionat per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation EU, emmarcat en les línies d’ajut per a la sostenibilitat i modernització dels serveis públics moderns

Veure font: https://www.castello.cat/castello-dempuries-modernitza-la-xarxa-daigua-amb-la-installacio-de-comptadors-intelligents-amb-telelectura/

St. Feliu de Codines se adiere a la AMAP para reforzar la gestión pública del agua en el Vallès Oriental

El ayuntamiento quiere mejorar el servicio de abastecimiento y la supervisión de la concesión, y contar para ello con la colaboración de otros municipios miembros de la asociación

Després de l’acord aprovat al Ple municipal de febrer de 2026, el municipi de St. Feliu de Codines, al Vallès Oriental, és el 12é municipi de la comarca en sumar-se a l’AMAP, després que ja ho hagin fet Cardedeu, Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès, Les Franqueses, Llinars, Montmeló, Montornès del Vallès, St. Antoni de Vilamajor, St. Esteve de Palautordera, Vilalba Sasserra i Vilanova del Vallès. Tot i que el contracte de concessió de l’abastament d’aigua finalitza el 2052, l’Ajuntament vol millorar el servei i la seva supervisió i control, i per això vol comptar amb el suport de l’AMAP i dels seus municipis membre, compartint el seu coneixement. Amb St. Feliu de Codines, ja en formen part un total de 91 membres, entre municipis i empreses públiques d’aigua.

Per a preparar-se per aquest repte, l’Ajuntament ha endegat diverses mesures, com la posada en marxa del pou Flaquer, augmentant fins a un 40% la capacitat d’abastament. L’actuació a ha tingut un cost de 457.000 €, i ha estat finançada parcialment gràcies a subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Diputació de Barcelona.

Al Vallès Oriental, el 36% dels municipis fan gestió pública, tot i que ja n’hi ha varis que, davant de la finalització dels contractes de concessió, s’estan plantejant el canvi a gestió directa.

La Diputació de Barcelona invierte cerca de 550.000€ para que 59 municipios implanten sistemas de telecontrol a las redes de abastecimiento de agua

La Diputació de Barcelona ha impulsat la instal·lació de 343 aparells de telecontrol a les xarxes d’abastament d’aigua de 59 municipis de la província, amb una inversió de 549.000 €. Aquest suport ha permès beneficiar una població de 209.000 habitants, ja que el manteniment i millora de les xarxes d’abastament d’aigua potable és essencial per assegurar-ne la qualitat i evitar el malbaratament.

Pel vicepresident quart de la Diputació i diputat d’Infraestructures, Equipaments i Patrimoni Arquitectònic, Marc Castells,  justament és a través dels serveis bàsics locals que els ajuntaments construeixen la seva part dels drets de ciutadania i consoliden la democràcia en el dia a dia.

Aquest suport econòmic s’ha vehiculat mitjançant un recurs del Catàleg de serveis dirigit a municipis o entitats municipals descentralitzades de fins a 20.000 habitants, amb un ajut màxim de 10.000 € per municipi.

Els 59 municipis que han rebut aquest ajut econòmic són: Abrera, Albars, Alella, Argençola, Artés, Avinyó, Bagà, Balenyà, Bigues i Riells del Fai, Borredà, Canet de Mar, Capellades, Castellolí, Cercs, Codines, Copons, Dosrius, L’Espunyola, Fígols, Frontanyà, Gallifa, Gelida, Gironella, el Grau, Jorba, Lavaneres, Malla, Malgrat de Mar, Montclar, Montesquiu, Montmaneu, la Nou de Berguedà, Olèrdola, Olivella, Olost, Orpí, Palafolls, Palau-Solità i Plegamans, el Pla del Penedès, els Prats de Rei, Riudebitlles, Rubió, Rupit i Pruït, St. Hipòlit de Voltregà, St. Quirze de Besora, St. Vicenç de Torelló, Sallavinera, Savall, Seva, Sesrovires, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torrelles de Foix, Ullastrell, Veciana, Vilada i Vilatorta.

Un cop feta la instal·lació, 22 dels 59 municipis estaven en condicions d’oferir dades comparatives i, segons les dades facilitades, en aquests 22 municipis hi ha hagut un estalvi de 878.00 m3 / any i un estalvi econòmic de més de 870.000€, donat que el cost mitjà d’1m3 d’aigua és 1€.

Veure font: https://www.diba.cat/ca/web/sala-de-premsa/-/la-diputacio-inverteix-prop-de-550000-perque-59-municipis-implantin-sistemes-de-telecontrol-a-les-xarxes-d-abastament-d-aigua

Primer parque fotovoltaico en el recintoe de los depósitos de Taigua en Can Boada (Terrassa)

La instal·lació compta amb 713 mòduls destinats al 100% de l’autoconsum

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del gerent de l’empresa municipal Taigua, Pere Mora, ha visitat aquest matí el parc de fotovoltaiques instal·lat al recinte dels dipòsits de Can Boada, el primer d’aquestes característiques que funciona a la ciutat. En total, s’han instal·lat 713 mòduls, que ocupen una superfície de 1.500 m2 i que estan disposats estratègicament per optimitzar la captació de radiació i repartits entre els sostres de dos dipòsits i una part del terreny proper a l’edifici principal de captació d’aigua. Segons ha explicat l’alcalde, Jordi Ballart: Amb aquesta actuació, Terrassa és avui la tercera ciutat amb més plaques fotovoltaiques del país; comptem amb més de 45.500 mòduls fotovoltaics d’autoconsum que ens permeten reduir les emissions de CO₂ en 6.900 tones. Com veieu, seguim endavant en el compromís de Terrassa per liderar la transició energètica i climàtica.

El contracte es va adjudicar a l’empresa Solartradex per un import de 264.000 euros. La instal·lació fotovoltaica té una potència pic de 330,45 kWp que estan destinats al 100% de l’autoconsum, sense generació d’excedents. Fins ara, el subministrament energètic del recinte prové de la xarxa de distribució elèctrica, amb un contracte amb garantia d’origen 100% renovable. El consum anual al recinte dels dipòsits de Taigua a Can Boada és d’uns 2.300.000 kWh, i es preveu que la nova planta generi el 18% d’aquesta energia, és a dir, 422.000 kWh anuals.

Aquest projecte s’inclou dins el Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del cicle de l’Aigua (EFIAIGUA) finançat amb fons europeus del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica de Digitalització del Cicle de l’Aigua, vinculats als ajuts europeus Next Generation, i promogut pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

També als dipòsits de Can Poal

Paral·lelament, s’ha executat un altre projecte complementari al recinte de Can Poal, on s’han instal·lat 420 mòduls fotovoltaics als dos dels quatre dipòsits que Taigua té en aquest espai. En aquest cas, es generarà una potència total de 100 kWn, que cobrirà el 100% del consum anual d’aquest equipament i generar un excedent aproximat del 22% que, segons ha avançat l’alcalde: s’injectarà a la xarxa elèctrica mitjançant la modalitat de compensació d’excedents o bé posar-se a disposició de les comunitats energètiques que es constitueixin i ha afegit: en un context de canvi climàtic com el que estem vivint, cada euro destinat a la sostenibilitat és una inversió en futur, en qualitat de vida i en serveis públics més eficients i resilients.

En total doncs, s’instal·laran 1.133 mòduls fotovoltaics als recintes que Taigua té a la ciutat i que s’emmarca per aconseguir un model energètic que sigui més sostenible, basat en energies renovables pròpies, distribuïdes i properes als punts de consum.

Des de finals dels anys 1990, l’Ajuntament de Terrassa treballa per fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals, una actuació que s’emmarca dins el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima, que és el document estratègic que conté les accions a realitzar per assolir els objectius que la Unió Europea contempla pel 2030 de reduir en un 55% les emissions de CO₂. L’objectiu és augmentar la producció i autoconsum d’energia renovable a la ciutat; reduir la despesa energètica i, alhora, comprometre’s en el camí cap a la transició energètica.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/premsa_noticia_260520_l-alcalde-jordi-ballart-inaugura-el-primer-parc-fotovoltaic-al-recinte-dels-diposits-de-taigua-a-can-boada?terrassaseotitle=L%27alcalde%2C%20Jordi%20Ballart%2C%20inaugura%20el%20primer%20parc%20fotovoltaic%20al%20recinte%20dels%20dip%C3%B2sits%20de%20TAIGUA%20a%20Can%20Boada

Dos proyectos de modernización de las estaciones de tratamiento mejorarán todavía más la calidad del agua del Prat de Llobregat

El Ayuntamiento y Aigües del Prat renuevan completamente las membranas de ósmosis inversa de las plantas de Mas Blau y Sagnier, y instalan un nuevo equipo de mineralización en la de Sagnier

L’Ajuntament del Prat de Llobregat i l’empresa municipal Aigües del Prat impulsen dues inversions a les plantes de tractament d’aigua potable de la ciutat, la de Mas Blau i la de Sagnier, que han de millorar encara més la qualitat de l’aigua que l’empresa pública municipal subministra a les llars de la ciutat. En primer lloc, s’estan renovant totes les membranes que osmotitzen l’aigua. A més, s’està instal·lant un nou equip de remineralització a la planta del Sagnier.

Renovació de totes les membranes després de 18 anys de servei

Les membranes d’osmosi inversa portaven 18 anys en servei i la seva renovació permetrà millorar el procés de potabilització i reduir de forma important el consum energètic de les plantes. La substitució de les membranes d’osmosi va començar l’any passat amb el canvi de la meitat dels equips i finalitzarà aquest any amb la resta.

Amb aquesta actuació es millorarà la qualitat de l’aigua que rep la gran majoria de la ciutadania pratenca i comportarà un estalvi energètic notable del procés al millorar aquests elements. Recordem que el 80% de l’aigua que es consumeix al Prat de Llobregat prové de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.

De fet, tot i que l’aigua de l’aqüífer és de gran qualitat, pateix problemes de salinització per la intrusió marina. Per adaptar l’aigua al consum, Aigües del Prat extreu l’aigua dels pous i la sotmet a un doble procés d’osmosi inversa a les plantes de Sagnier i Mas Blau. L’aigua es fa passar a pressió per membranes amb porus microscòpics que retenen la sal. Després de ser dessalinitzada, l’aigua es remineralitza per millorar-ne el gust i fer-la més saludable, i finalment s’hi afegeix clor com a desinfecció i garantia sanitària.

Nou equip de remineralització al Sagnier

En aquest sentit, de forma paral·lela, i gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’està instal·lant un nou equip de remineralització a l’ETAP Sagnier que entrarà en funcionament a finals d’aquest any, optimitzant encara més les propietats de l’aigua subministrada. Amb aquesta instal·lació, totes quatre línies de producció d’aigua comptaran amb equips de remineralització.

Més estalvi energètic per aquests processos

Aquests processos de tractament d’aigua són molt intensius en consum energètic. Per això, de forma gairebé imminent, també entrarà en funcionament la pèrgola de plaques fotovoltaiques de l’Ajuntament del Prat ha instal·lat a la zona de Cal Monés.

El 80% de l’electricitat que generi aquesta infraestructura durant les hores de sol es cedirà gratuïtament a Aigües del Prat, un fet que permetrà a l’empresa municipal reduir dràsticament la factura elèctrica de les seves plantes de tractament de l’aigua. Amb la posada en marxa d’aquesta pèrgola, així com la renovació de les membranes, s’espera optimitzar al màxim possibles la producció d’aigua i fer-la el més sostenible possible.

Veure font: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/dos-projectes-de-modernitzacio-de-les-estacions-de-tractament-milloraran-encara

Aigües de Vilafranca (EMAVSA) presenta el Plan Estratégico 2026–2030 para afrontar los retos hídricos y reforzar su compromiso con el territorio

El Consell d’Administració d’EMAVSA ha aprovat per unanimitat el Pla Estratègic per al període 2026–2030. Aquest es un document que defineix el full de ruta de la companyia per als propers cinc anys sota el lema Aigua per al futur, compromís amb el territori. El tinent d’alcalde i president d’EMAVSA, Ramon Zaballa, i el seu director-gerent Xavier Mas, han presentat el document que vol ser el full de ruta per garantir una gestió eficient i sostenible del subministrament d’aigua en un context de grans reptes, com l’escassetat de recursos hídrics i la pressió del canvi climàtic. El pla, que es consolida com una aposta per la resiliència i la innovació, ha estat fruit d’un procés de diagnosi i reflexió compartida iniciat l’any 2024 per construir un model de gestió pública de referència al servei de la ciutadania.

El Pla estableix un horitzó clar fins a l’any 2030 i es construeix a partir de tres objectius principals: garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics, avançar en la modernització de la gestió i de les infraestructures, i reforçar un model de servei públic basat en la proximitat, la transparència i la qualitat de l’atenció. Aquesta estratègia respon a la diagnosi prèvia realitzada per l’empresa, que ha posat de manifest la necessitat d’actuar sobre aspectes clau com la diversificació de les fonts d’abastament, la reducció de pèrdues a la xarxa, la digitalització dels processos i l’enfortiment del compromís social i ambiental. En l’àmbit de l’eficiència de la xarxa d’abastament, Ramon Zaballa ha recordat que actualment està a un 85%, gairebé el doble que alguns municipis semblants.

Per assolir aquests objectius, el pla s’articula a través de sis grans eixos estratègics que orientaran l’acció d’EMAVSA en els propers anys. Aquests eixos inclouen la garantia i sostenibilitat dels recursos hídrics, la gestió eficient de les infraestructures, la innovació i transformació digital, la millora de l’atenció a la ciutadania, el reforç del compromís social i territorial, així com el desenvolupament i cohesió de l’equip humà. En conjunt, aquest marc es concreta en 15 objectius estratègics i 25 actuacions clau, que es desplegaran mitjançant un total de 76 accions específiques amb un calendari progressiu fins a l’any 2030. 

Sostenibilitat i eficiència operativa

Aquest plantejament es fonamenta en uns valors que defineixen el model de servei que EMAVSA vol consolidar. La sostenibilitat, entesa com la gestió responsable dels recursos hídrics i energètics, es combina amb l’eficiència operativa per garantir la qualitat del servei. Al mateix temps, el compromís social i territorial esdevé un element central per assegurar l’accés universal a un servei bàsic com l’aigua, mentre que la transparència i la rendició de comptes reforcen la confiança de la ciutadania en la gestió pública.

6,4 M d’euros d’inversió

El desplegament d’aquest Pla estratègic anirà acompanyat d’un esforç inversor significatiu. En total, es preveu una inversió de 6,4 milions d’euros al llarg dels cinc anys, destinada principalment a la millora de les infraestructures i de la xarxa, millora de l’atenció al client amb unes noves oficines, la implantació de solucions digitals avançades, el desenvolupament de projectes ambientals i socials, i la formació i innovació interna de l’organització. Aquest volum d’inversió permetrà reforçar la resiliència del sistema d’abastament i adaptar-lo als reptes futurs, alhora que millorarà l’eficiència i la qualitat del servei ofert a la ciutadania

El Pla també incorpora una clara alineació amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits com la gestió de l’aigua, la innovació, l’acció climàtica o la reducció de desigualtats. D’aquesta manera, EMAVSA no només dona resposta a les necessitats locals, sinó que contribueix de manera activa als objectius globals de sostenibilitat.

Ramon Zaballa ha remarcat que s’ha definit un sistema d’indicadors, informes anuals i mecanismes de transparència que permetran avaluar l’assoliment dels objectius i garantir la rendició de comptes davant la ciutadania i les institucions, així com establir un cronograma de les diverses actuacions. Amb aquest nou Pla Estratègic, EMAVSA reafirma la seva voluntat de liderar una gestió pública moderna, responsable i preparada per afrontar els reptes del futur, posant sempre al centre el servei a les persones i el desenvolupament sostenible del territori.

Actualment EMAVSA compta amb 27 treballadors/es i dona servei a més de 55.000 persones dels municipis de Vilafranca del Penedès, Sta. Margarida i els Monjos, La Granada, Vilobí del Penedès, Pacs del Penedès i Les Cabanyes.

Veure font: https://www.vilafranca.cat/noticies/aigues-de-vilafranca-presenta-el-pla-estrategic-2026-2030-afrontar-els-reptes-hidrics-i

La Comunitat Minera Olesana (CMO), el operador cooperativo de Olesa de Montserrat, consolida un modelo más eficiente y sostenible en la gestión del agua entre 1992 y 2025

La CMO ha viscut entre 1992 i 2025 una transformació destacada tant en la gestió dels recursos hídrics com en la seva dimensió social i organitzativa. En aquest període, Olesa de Montserrat ha passat de 16.000 habitants i 6.500 punts de servei a 25.600 habitants i 11.750 subministraments, sense que aquest creixement hagi comportat un augment del consum global d’aigua.

Segons exposa la cooperativa, aquesta evolució ha estat possible gràcies a la modernització de les infraestructures, a la millora del rendiment de la xarxa i a una gestió més eficient del recurs. Entre les actuacions principals hi destaquen la construcció de nous pous, l’ampliació del procés de potabilització, l’increment de la capacitat d’extracció i la construcció de nous dipòsits d’emmagatzematge. També s’han impulsat mesures per reduir les pèrdues d’aigua, com la renovació progressiva de canonades, la sectorització de la xarxa i la incorporació de sistemes de telecontrol i radiolectura.

A aquesta transformació tècnica s’hi ha afegit un canvi en els hàbits de consum, afavorit per una major sensibilització ciutadana, l’extensió d’electrodomèstics més eficients i una optimització dels usos industrials, residencials i dels serveis públics. Tot plegat ha contribuït a contenir el consum d’aigua en un context marcat també per noves condicions climàtiques i sequeres estructurals.

La CMO també posa en valor la seva aposta per la descarbonització. Des de l’any 2001, la cooperativa genera energia verda amb instal·lacions pròpies, fet que ha reforçat la seva resiliència davant l’increment dels costos energètics associats al servei d’abastament.

Més enllà de l’àmbit tècnic, la cooperativa destaca la dimensió social d’aquest procés. La conversió del model de copropietaris en un model de persones sòcies, amb el principi d’una persona, un vot, ha reforçat la participació, la corresponsabilitat i la vinculació de la ciutadania amb la gestió de l’aigua com a bé comú.

Segons la CMO, aquest model cooperatiu ha afavorit la proximitat en la presa de decisions, ha contribuït a la cohesió social i ha consolidat una cultura de sostenibilitat compartida. En aquest sentit, la cooperativa defensa que la seva trajectòria constitueix un exemple de transició hídrica i social integrada, en què la tecnologia, la governança democràtica i la implicació ciutadana han avançat de la mà.

Veure font: https://www.cmineraolesana.cat/noticies/cmo-consolida-model-mes-eficient-sostenible-en-gestio-aigua-entre-1992-2025_1397_102.html

El Ayuntamiento de la Vall de Bianya centra una parte importante de las inversiones para este 2026 a hacer mejoras en la red de aigua de la Canya

Harán mejoras en tres calles más y tienen previsto construir un nuevo pozo

Notícia publicada a Garrotxa Digital el 8 de maig de 2026

L’Ajuntament de la Vall de Bianya segueix aquest 2026 amb les millores a la xarxa d’aigua de diversos carrers de la Canya. Ara és el torn dels carrers Josep Mir, Bartomeu Sucarrats i una part del carrer Cuní, després d’haver completat una primera fase de millores l’any passat. Aquesta segona fase té un cost de 148.000 euros i estarà novament subvencionat per la Generalitat. Farem la segona fase de millora a la xarxa d’aigua a la Canya, als carrers més antics i on hi ha més necessitat de fer millora perquè hi ha pèrdues. I el que volem és precisament això, no malgastar aigua, explica Marc Toboso, alcalde de la Vall de Bianya.  

Un cop finalitzin aquestes obres, l’Ajuntament té previst seguir buscant finançament per completar millores a altres carrers. Per ara ja tenen redactats els projectes necessaris per fer les actuacions. Una altra acció de millora que preveu fer l’Ajuntament enguany és fer un pou nou a la Canya, gràcies a una subvenció de 140.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua: És un pou que fa molt temps que està fet i ara ja no complexi amb la seguretat ni amb la seva funció i necessitaríem poder fer un canvi.

Veure font: https://www.garrotxadigital.cat/noticia/266658/lajuntament-de-la-vall-de-bianya-centra-una-part-important-de-les-inversions-per-aquest-20?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter&utm_campaign=garrotxadigital

Ocho municipios participan en la prueba piloto del programa DIBAigua, que promueve la digitalización de la red para garantizar la calidad del agua

Ocho municipios de menos de 5.000 habitantes que cuentan con un sistema de gestión pública del agua participan en la prueba piloto del programa DIBAigua, destinado a impulsar la eficiencia y la digitalización para garantizar la calidad del agua de consum humano. La implantación de este nuevo modelo de gestión inteligente de las redes de abastecimiento, basado en la digitalización, permite monitorizar los parámetros de calidad en tiempo real y detectar incidencias de forma más precoz

La fase 0 d’aquest projecte, amb una inversió de 650.000 €, s’està desplegant a Calaf, Carme, Fogars de la Selva, Gaià, Gisclareny, El Grau, Sesgueioles i Vilalba Sassera. Un cop validades les actuacions testades, el programa s’estendrà a 69 municipis més de la demarcació de menys de 5.000 habitants que compten amb un sistema de gestió pública de l’aigua.

Un model claus en mà

La corporació, amb la col·laboració de l’empresa pública TRAGSA, ha impulsat visites sobre el terreny i la redacció de projectes detallats per a cada municipi. També n’ha assumit la contractació, l’execució dels treballs i el lliurament final de les actuacions a cada ajuntament.

Aquest model claus en mà simplifica enormement la gestió. Els municipis no han de preocupar-se per la falta de recursos humans i tècnics. A més, se simplifica la tramitació administrativa gràcies a l’aplicació d’economies d’escala i a la possibilitat d’aplicar processos estandarditzats.

Els sensors i els sistemes de telecontrol permet monitoritzar en temps real paràmetres de qualitat de l’aigua, com ara la terbolesa, els nitrats, el clor i el pH. Alhora, també fer un seguiment més precís de l’estat dels aqüífers, dels dipòsits i de les estacions de tractament d’aigua poblable. Si hi sorgeix algun problema dins del cicle de gestió de l’aigua, la capacitat de resposta és més ràpida.

Suport als municipis

El programa DIBAigua és un pas avançat en els recursos que la corporació ja posa a l’abast dels municipis. El servei de salut pública de la Diputació de Barcelona ofereix eines per facilitar la gestió i el control de la qualitat de l’aigua als ajuntaments a través del catàleg de serveis. En aquesta línia, s’hi poden trobar recursos com el control sanitari de l’aigua de consum humà, que inclou suport en la gestió i anàlisi de mostres.

El programa DIBAigua respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 3 Salut i Benestar, i núm. 12 Consum i producció responsables. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Veure font: https://www.diba.cat/ca/web/sala-de-premsa/-/vuit-municipis-participen-en-la-prova-pilot-del-programa-dibaigua-que-promou-la-digitalitzacio-per-garantir-la-qualitat-de-l-aigua

El Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) defiende Taigua y acusa Mina de actuar con mala fe

El OAT ha salido al paso de las informaciones que buscan desacreditar la gestión pública de Taigua

Notícia publicada per Marta Gil, a Canal Terrassa el 28 d'abril de 2026

En un comunicat, l’entitat ha acusat els grups de poder del sector privat, encapçalats per Agbar, ara Veolia, el grup al que pertany Mina, d’intentar posar en qüestió la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua de Terrassa, que dona servei a 237.000 habitants.

Sobre la polèmica pels suposats 20.000 clients privats reclamats per Mina, l’Observatori ha coincidit amb l’Ajuntament. L‘empresa mai no ha acreditat documentalment aquests clients. De fet, la mateixa Mina reconeix que només presta servei a uns 700 copropietaris, molt lluny de la xifra que reclama.

L’entitat també ha rebatut les crítiques per la cessió de l’estació de tractament d’aigua potable d’Abrera a l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter Llobregat. Ha recordat que aquesta decisió venia imposada per un decret llei del 2018. Afegeix també que el canvi es va fer amb garanties: continuïtat dels llocs de treball i una compensació de més de 6 milions d’euros.

En matèria d’inversions, les dades parlen clar. En els seus primers sis anys, Taigua ha superat en dues vegades la inversió màxima que Mina va fer en els seus últims nou anys de gestió. El pla d’inversions 2026-2029 preveu cinc milions d’euros anuals per renovar una xarxa que Mina va deixar amb més de 200 quilòmetres de canonades de fibrociment obsoletes.

A més, ha recordat que un jutjat de Terrassa ja va obligar L’Economista a rectificar informacions falses sobre la gestió de l’empresa. 

Davant tot plegat, l’Observatori ha reclamat a l’Ajuntament que talli tota relació contractual amb Mina. Empresa que, en paraules de l’entitat, a més de posar-nos pals a les rodes, actua amb mala fe.

El Alt Urgell avanza hacia la gestión mancomunada del agua para garantizar la sostenibilidad

Un estudio revela disparidades significativas en los modelos de gestión actuales, con cuatro municipios económicamente viables y tres sin cobro

Los alcaldes y alcaldesas del Alt Urgell han iniciado el proceso para mancomunar la gestión del agua potable, buscando optimizar el servicio y hacerlo económicamente sostenible en toda la comarca

Notícia publicada per Pere Roca, a Diari de Catalunya el 11 d'abril de 2026

La sessió del consell d’alcaldes de l’Alt Urgell, celebrada ahir, va marcar el punt de partida per a la unificació de la gestió de l’aigua potable a la comarca. L’objectiu principal és millorar l’eficiència i la viabilitat econòmica del servei, que actualment presenta una gran heterogeneïtat entre els 19 ajuntaments que conformen la regió.

Un estudi elaborat per l’àrea de Medi Ambient de l’ens comarcal ha posat de manifest que només quatre municipis de l’Alt Urgell disposen d’un model de gestió de l’aigua econòmicament sostenible. La resta, 15 municipis, necessiten una revisió del seu sistema actual. 15 municipis gestionen el servei directament, tres mitjançant concessió a una empresa privada i un utilitza un model mixt.

Pel que fa al cobrament, l’estudi detalla que sis ajuntaments apliquen una quota fixa anual que oscil·la entre els 21 i els 110 euros. Nou municipis cobren segons el consum real, amb quatre d’ells amb un preu únic i cinc amb trams diferenciats. Sorprèn que tres municipis de l’Alt Urgell encara no cobren als seus veïns pel consum d’aigua potable.

La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, va subratllar la dificultat d’implementar un model supramunicipal ràpidament a causa de la disparitat existent. Va advocar per la professionalització de la gestió per aconseguir una major eficiència. Més de la meitat dels ajuntaments es mostren favorables a una gestió mancomunada completa, mentre que la resta prefereix una col·laboració parcial. Com a primer pas, es proposa que l’ens comarcal s’encarregui del seguiment de les analítiques i la compra de clor.

També es va abordar el dèficit en sanejament, acordant reprendre les converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua per planificar actuacions fins al 2033.

Veure font: https://diaricatalunya.cat/alt-urgell/general/lalt-urgell-avanca-cap-a-la-gestio-mancomunada-de-laigua-per-garantir-la-sostenibilitat

Nostraigua (Mont-roig del Camp) rehabilita seis pozos de agua en varias urbanizaciones porque los acuíferos tienen sal

La intervención, con 225.000 euros y el apoyo de la Agència Catalana del Agua (ACA), es para mantener la calidad del suministro de consumo humano ante la entrada de agua de mar en el subsuelo

Notícia publicada al Diari de Tarragona el 6 d'abril de 2026

Mont-roig del Camp, a través de Nostraigua, ha posat en marxa tasques de rehabilitació de sis pous d’aigua per a garantir la qualitat del subministrament de consum humà. Els pous estan situats a les urbanitzacions Rustical Mont-roig, el Casalot i Costa Zèfir.

L’actuació costa 225.000 euros, compta amb el recolzament de l’ACA i és necessària, tal i com ha informat l’Ajuntament, per donar resposta a incidències detectades en la qualitat de l’aigua captada, amb elevats continguts de sodi i clorurs que són conseqüència de la intrusió salina en els aqüífers, un fenomen provocat per l’entrada d’aigua de mar al subsol.

D’aquesta manera, Mont-roig del Camp pot garantir el subministrament d’aigua potable de qualitat en aquests àmbits urbans, segons precisa el mateix consistori.

Els treballs abasten una intervenció tècnica sobre les captacions –avaluació del funcionament i assajos de bombeig i analítiques– i, després, video-inspeccions per a determinar l’estat dels pous, així com tasques de neteja i desenvolupament amb tècniques específiques. Dels 225.000 euros que costa tot el desplegament, l’ACA es fa càrrec d’uns 150.000.

L’impacte dels treballs en el servei serà mínim perquè totes les urbanitzacions tenen més d’una captació en funcionament, el que permet que no s’interrompi el subministrament. Igualment, pot haver afectacions puntuals de tràfic o accés a habitatges propers a les infraestructures que, en cas de donar-se, se senyalitzaran. 

Veure font: https://www.diaridetarragona.com/costa/256523/mont-roig-rehabilita-seis-pozos-agua-urbanizaciones-acuiferos-sal.html