Amposta, Alcanar i Corbera de Llobregat malgasten prop de 6 de cada 10 litres a la seva xarxa de distribució
Notícia publicada originalment a SER Catalunya el 27 de febrer de 2025
A Catalunya hi ha tres municipis que perden més de la meitat de l’aigua a les seves canonades. Són Alcanar, Amposta i Corbera de Llobregat. Així ho reflecteixen les dades de més de 100 auditories hídriques que les companyies subministradores han hagut d’entregar al Govern i que ha analitzat SER Catalunya. Tot plegat encara amb la sequera sense resoldre i amb el Govern centrat en concedir subvencions milionàries per reparar fuites i millorar les xarxes de distribució. En el cas d’Amposta es perden el 63% dels recursos hídrics a la xarxa de subministrament, en el d’Alcanar un 60%, i a Corbera de Llobregat un 52%.
En paral·lel, hi ha 28 municipis que malgasten més d’un terç de l’aigua al seu sistema de distribució, entre els quals capitals de comarca com Ripoll, Tortosa o Olot. Per contra, els municipis amb més bones dades són Barberà del Vallès, Vilanova del Camí i Palamós. La primera és una empresa pública, les altres dues són mixtes amb majoria de capital privat. Per sobre del 90% d’eficiència també hi trobem les subministradores d’Igualada, Parets del Vallès i Premià de Mar, en aquests cas amb gestió privada i mixta.
En aquestes auditories, les empreses subministradores han de recollir el rendiment hidràulic, és a dir, el percentatge d’aigua que surt dels dipòsits municipals i acaba a les llars. Dins d’aquestes pèrdues no només hi ha l’aigua que s’escola per les fuites o les filtracions, també inclouen els fraus, els errors de decalatge als comptadors (sobretot els que encara són analògics) o l’aigua que fan servir els bombers en casos d’emergència.
Perdre aigua és barat, i passa el que passa
El consultor en gestió hídrica, catedràtic i assessor d’ajuntaments eficiència, Josep Maria Campanera, creu que el principal motiu que explica aquestes diferències entre municipis són les inversions a la xarxa. Perdre aigua té un cost molt petit. Si no hi ha incentius per fer una gestió eficient, passa el que passa, es perd molta aigua, assegura en declaracions a SER Catalunya.
I insisteix en el fet que a les relacions entre ajuntaments i concessionàries mai ha estat una prioritat l’eficiència a la xarxa. Campanera apunta que els governs municipals sempre s’han focalitzat en el nivell del servei, la qualitat de l’aigua o l’atenció al client, però que les pèrdues, fins que va arribar la sequera, mai van suposar un problema.
L’alcalde d’Alcanar critica la manca d’inversions de l’empresa concessionària
Joan Roig, alcalde d’Alcanar (ERC) diu en declaracions a SER Catalunya que el problema a la seva xarxa de subministrament és la manca d’inversions. Es va signar un contracte amb una empresa concessionària de 25 anys, A´gbar, i no s’han fet les obres que tocava. I les que s’han fet, no estaven ben fiscalitzades, assegura. Alcanar perd 6 de cada 10 litres a les seves canonades, més de la meitat dels recursos hídrics. Aquí hi ha un problema que ha generat aquestes pèrdues d’aigua, tenim moltes filtracions a un sistema de canonades que ha quedat obsolet. L’alcalde explica que enguany caduca la concessió i que intentaran fer-la amb una companyia diferent.
A l’altra banda, diametralment oposada, hi ha Aigües de Manresa. Aquesta empresa pública dona servei des de fa 40 anys a la capital del Bages i una vintena més de municipis de la comarca, amb unes pèrdues a la xarxa inferiors al 7%, tot i que a Manresa ciutat s’enfilen fins el 21%. El seu alcalde Marc Aloy (ERC), creu que la clau és que el govern municipal té la clau de la caixa.
Nosaltres hem actuat per detectar fuites, posar sensors, millorar trams de xarxa… Cal fer inversions, la xarxa és antiga, les principals canonades tenen entre 50 i 60 anys, fetes de materials obsolets, assegura. Aloy també afegeix que el fet de tenir una gestió pública de l’aigua els permet prendre decisions: no podríem ser a la taula d’un consell d’administració d’una empresa concessionària que té la seu a Barcelona, Madrid o París.
Unes pèrdues mitjanes del 25%
La mitjana d’eficiència hídrica de totes les empreses concessionàries a Catalunya voreja el 25% malgrat les excepcions de companyies que tenen una eficiència molt més elevada o molt més baixa. Si mirem per titularitat de les empreses, les dades canvien força: quan la xarxa és gestionada en la seva totalitat per una empresa privada, les pèrdues se situen al 29%. Quan la gestió és pública, al 25%. I aquelles empreses mixtes, que normalment són concessions privades amb una petita participació pública, és del 19%. Sempre segons les dades de les auditories, entre les 10 empreses més eficients, n’hi ha 3 de gestió pública, 2 de privades i 5 de mixtes. Per contra, entre les menys eficients n’hi ha 4 de públiques i 6 de privades.
