El valor de l’aigua pública

Durante gran parte de esta pandemia, el agua doméstica ha sido, junto al jabón, la principal vacuna disponible. El agua es fundamental para nuestra salud y lo es aún más en estos momentos para combatir la propagación del coronavirus. El agua es un derecho humano y la actual pandemia ha puesto en evidencia la necesidad de gestionar el agua en consecuencia, como un derecho.

Article publicat originalment a Público el 22/03/2021

LUIS BABIANO,
Gerent de l’Associació Espanyla d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament

Durant gran part d’aquesta pandèmia, l’aigua domèstica ha estat, juntament amb el sabó, la principal vacuna disponible. L’aigua és fonamental per a la nostra salut i ho és encara més en aquests moments per combatre la propagació del coronavirus. L’aigua és un dret humà i l’actual pandèmia ha posat en evidència la necessitat de gestionar l’aigua en conseqüència, com un dret.

A molts municipis, darrera de l’aigua de l’aixeta que permet beure, que ens rentem les mans, posem una rentadora o netegem la nostra llar, estan els operadors públics de l’aigua, que mantienen tota una xarxa d’infrastructures imprescindibles per a que l’aigua de l’aixeta arribi a les nostres llars passi el que passi.

L’emergència sanitària del coronavirus està afectant a pràcticament tots els àmbits de la vida quotidiana. I en període de crisi, els valors col·lectius dels nostres operadors públics d’aigua, com són la solidaritat, la cohesió i la cooperació, prenen tota la seva importància i marquen la diferència.

La crisis està provocant un enfonsament econòmic sense precedents, el que exigeix respostes inèdites. Per això, la majoria dels operadors públics vam decidir, molts abans que el govern central ho establís, suspendre, amb caràcter immediat, qualsevol procediment de tall del subministrament als nostres usuaris. Operadors públics a Sevilla i la seva àrea metropolitana, Palma, Còrdova, Cadis, Valladolid o Terrassa, entre d’altres, han assignat quantiosos fons per fer front a les dificultats econòmiques de famílies, autònoms i pimes. Aquests fons han estat vitals per aturar la depressió econòmica i social de les nostres ciutats.

La Crisi Climàica té una relació directa amb les pandèmies i hem de treure lliçoms per a que noves pandèmies no ens agafin de sorpresa. Per això, necessitem urgentment un pla de gestió de l’aigua, un pla que possibiliti la inversió i que no deixi ningú enrere. Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, vole destacar el paper fonamental de la planificació per avançar-se a les futures crisis de l’aigua.

Cal que les ciutats disposin de plans participats per la ciutadania amb l’objectiu de determinar les línies essencials sobre les que es treballarà a mig i llarg termini, i així definir els seus desenvolupaments per millorar el conjunt de tasques i responsabilitats relatives als serveis d’abastament i sanejamento. Aquestes línies essencials avancen cap a un objectiu comú: una gestió sostenible de l’aigua tant des del punt de vista ambiental com de la gestió de les infraestructures, així acnseguim incrementar l’eficiència, reduir la petjada hídrica i la petjada de carboni de les activitats de manteniment del servei.

EMASESA Metropolitana, sistema públic que gestiona la ciutat de Sevilla i la seva àrea metropolitana, ha desenvolupat plans d’emergència climàtica i sequera a través d’una important experiència de participació ciutadana en el marc del seu Observatori de l’Aigua per arribar a una major integració amb la societat i, al mateix temps, convertir-se en un referent de coherència amb els problemes actuals i futurs de la ciutat, EMASESA Metropolitana va decidir dedicar importants recursos humans i econòmics, no només per al desenvolupament de l’esmentat pla, sinó per a l’execució de les accions i mesures que es preveu dur a terme per a adaptar-se amb èxit a les circumstàncies canviants de la crisi climàtica.

Un altre cas emblemàtic en relació amb la planificació és el de la ciutat de Cadis per la important implicació de la societat en la determinació de les línies principals del pla estratègic de l’Empresa Municipal Aigües de Cadis. Actualment, s’ha iniciat una important renovació de les infraestructures hidràuliques gràcies a l’aprovació, en un primer moment, del cànon de millora del seu pla estratègic, que va ser posteriorment aprovat pel ple de l’Ajuntament.

El plan de Cadis estableix actuacions fins al 2028 amb un pla d’inversions que puja a 62 milions d’euros dels que 30 milions es recaptaran gràcies a aquest cànon de millora i que seran destinats a actuacions més urgents o prioritàries. Amb aquest pressupost, s’endegaran les obres hidràuliques necessàries per a garantir el subministrament d’aigua i el sanejament en condicions òptimes, per a l’eliminació de problemes d’inundacions i males olors, per donar bon servei en condicions d’emergència, per a eliminar el risc de vessaments incontrolats al medi natural, per a reduir la vulnerabilitat de les infraestructures, per a millores en control i gestió avançades i per a establir procediments de detecció i control de pèrdues a la xarxa d’aigua potable així com de sistemes avançats de control de qualitat de l’aigua.

El consens i la participació ciutadana han de ser els pilars de la gestió pública de l’aigua. Ciutats como Valladolid, Terrrassa, Xàbia, Lucena o els pobles de Badajoz gestionats per Promedio, entre d’altres, estan també avançant en aquesta direcció. L’estat espanyol es juga molt en la transició ecològica que ara ha d’iniciar-se, perquè està molt exposat a la crisi climàtica i particularment a l’escassetat d’aigua. La sortida de la crisi originada per la pandèmia ha de ser sostenible i, ara, gràcies als multimilionaris fons europeus, el Govern estatl pot resoldre la manca d’inversions al cicle urbà de l’aigua i impulsar un model de ciutat més amable. Fer-h ajudará a sortir abans i millor de la recessió i l’aigua segura i pública és indubtablement una peça clau de la capacitat de resiliència per al futur.

La gestió pública de l’aigua contribueix a la creació d’un nou modelo més verd i més humà. Els plans de recuperació han de comptar amb els municipis i, per suposat, amb els seus operadors públics d’aigua. Han demostrat tenir la capacitat d’innovació, la competància tecnològica i la capacitat per a generar ocupació de qualitat i equitativa, gestionar l’aigua com un be común, i ho han convertit en una autèntica força de desenevolupament dels nostres pobles i ciutats. Dels governs s’espera lideratge, alçada de mires i sentit comú: que recolzin i es recolzin en els operadors públics d’aigua perquè estan des de sempre al servei de totes les persones.