Després de la pressió de la ciutadania organitzada, el govern espanyol impulsa finalment una moratòria durant l’estat d’alarma per als subministraments d’electricitat, gas natural i aigua. La mesura protegirà les famílies amb bo social i a les que compleixin els requisits per accedir a ell, però compta amb algunes llacunes molt preocupants

Finalment la pressió ha fet efecte. Després d’un mes de campanya, les entitats socials han aconseguit que la ministra Teresa Ribera, al front del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, cedeixi en les seves primeres intencions i impulsi una nova moratòria de talls de subministraments mentre es trobi en vigor l’actual estat d’alarma. La mesura, que no serà tan garantista com la moratòria del mes d’abril, cubrirà els subministraments d’electricitat, gas natural i aigua, i se’n beneficiaran aquelles famílies que disponsin del bo social elèctric o compleixin els requisits per accedir al mateix.

La present anàlisi es basa en el text filtrat als mitjans de comunicació i les informacions publicades pel mateix ministeri, a l’espera de la seva publicació definitiva al BOE, prevista per al dia de demà. Segons la informació rebuda, la prohibició de talls es reflexaria en una disposició addicional amb tres apartats, que desenvolupen el seu abast i els possibles beneficiaris.

En primer lloc, la protecció abastaria només l’horitzó temporal de l’actual estat d’alarma, prorrogat fins a les 00:00 hores del 9 de maig de 2021 pel Reial Decret 956/2020. Segons el text, la garantia inclouria els subministraments d’energia elèctrica, gas natural i aigua. Les persones protegides serien aquells consumidors en els que concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusión social definides als art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017.

A més, s’estendria la protecció a aquelles persones que, no podent acreditar la titularitat del contracte de subministrament, cumpleixin amb els requisits que donen dret al reconeixement de la condició de consumidor vulnerable o vulnerable sever, d’acord amb l’art. 3 del Reial Decret 897/2017. Aquest article està pensat per a aquelles famílies que, degut a la seva situació a la vivenda (lloguer d’habitacions, inquilins amb el contracte a nom del propietari) no disponsin de la titularitat del contracte. Les mateixes haurien d’acreditar davant de la companyia subministradora la seva condició de consumidores vulnerables per mitjà d’un informe de Serveis Socials o d’entitats del Tercer Sector col·laboradores de l’Administració General de l’Estat.

En aquest sentit, la primera de les llacunes detectades es troba en la definició de consumidor vulnerable del Reial Decret 897/2017, que obliga les famílies a estar acollides al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), és a dir, a tenir el seu subministrament elèctric a l’anomenat mercat regulat. En un escenari ideal, desitjaríem que tots els consumidors vulnerables tinguessin contractada la tarifa PVPC i comptessin amb el corresponent bo social. No obstant, fins a un 30% dels espanyols i espanyoles desconeixen l’existència del bo social. Aquest grau de desconeixement ve associat a que, segons dades de la CNMC, el 2019 un 62% dels punts de subministrament tenien contractada una tarifa al mercat lliure. Aquetes dades corroboren una situació que veiem quotidianament: moltes famílies vulnerables es troben encara al mercat lliure i no disposen de bo social. Aquestes famílies no estarien protegides davant del tall.

D’un altre costat, també es pot destacar que la protecció general només inclouria a aquelles famílies que compleixen els requisits històrics del bo social (art. 3 i 4 del Reial Decret 897/2017), però no als nous beneficiaris afectats per la crisi de la COVID-19 (art. 28 del Reial Decret-llei 11/2020). En aquests casos, només evitarien el tall aquelles llars amb menors de 16 anys, persones amb discapacitat o dependents. 

El segon dels problemes detectats resideix en que no queda clar si per accedir a la protecció les famílies han de tenir vigent el bo social elèctric o n’hi ha prou amb complir els requisits, tenint en compte que s’esmenta que aquestes ha de presentar l’última factura elèctrica en la que es contempli que són beneficiàries del bo social per evitar el tall de gas o aigua. Tanmateix l’apartat tercer parteix d’aquests mateixos principis, només es dirigeix a aquelles que no poden acreditar la titularitat del contracto de subministrament. Per tant, què succeeix amb les persones que compleixen els requisits, tenen el contracte al seu nom, però no disposen de bo social? Existeixen dubtes sobre si estarien protegides del tall abans d’accedir als descomptes del bo social, un tràmit que pot prendre mesos, sense tenir en compte el desconeixement abans esmentat.

En tercer lloc, la disposició addicional estableix que la família és qui ha d’acreditar la seva situació davant de la companyia (o els Serveis Socials o entitats socials en cas que el contracte no estigui al seu nom). Un cop més, se sitúa la responsabilitat en les famílies i no en les entitats subministradores.

Al mateix temps, no s’inclou cap referència a qui assumirà el cost de les factures que les famílies no puguin pagar; generarà això un endeutament més en aquelles mateixes famílies?

Per això, les entitats han iniciat una campanya per fer arribar les seves propostes al Ministeri. El passat 19 de novembre es van reunier amb la ministra Ribera, la Secretària d’Estat Sara Aagesen i els equips per proposar tres mesures clau:

• Principi de precaució que obligui les companyies a preguntar als Serveis Socials sobre la situació de la família abans de qualsevol tall i a garantir el subministrament si es produeix una situació de vulnerabilitat. Alhora, les factures impagades que derivin de l’aplicació d’aquest mecanisme es cobriran, de conformitat amb un posterior desenvolupament reglamentari, a través d’un sistema de finançament participat al 100% per les pròpies companyies de tots els segments implicats.
• Redefinició de la figura del consumidor vulnerable, que abarqui els tres subministraments i incrementi els límits de renda, per respondre a la realitat social de la ciutadania.
• Periode de carència sense talls a tot l’àmbit domèstic mentre les anteriors mesures no s’implementin.

Unes setmanes després, i davant del bloqueig del Ministeri, han recollit el recolzament de fins a deu grups polítics amb representació parlamentària, que van signar un manifest demanant la implementació d’aquestes mesures i urgint la ministra Ribera i al govern de Sánchez a protegir de forma integral les famílias que pateixin la pobresa energètica.

És evident que la prohibició de talls que s’anunciarà avui és una passa endavant, que neix gràcies a la pressió de la ciutadania organitzada. Tot i així, les llacunes detectades són preocupants ja que moltes famílies es quedaran al marge de la protecció.

En plena pandèmia cal garantir l’accés a l’energia i el dret humà a l’aigua. Les organitzacions exigeixen mesures de xoc amb major cobertura per fer front a l’escenari actual, però també l’adopció d’iniciatives legislatives i canvis estructurals que deixin de considerar els subministraments bàsics com a simples serveis mercantils per considerar-los autèntics drets exigibles.