Pedro Arrojo emet un comunicat en el que reclama a l’estat espanyol i a la resta de governs del mon a garantir el dret a l’aigua i a un sanejamento digne. L’expert de l’ONU insisteix en que sigui una mesura que s’estengui més enllà de la pandèmia, ja que es tracta d’un dret humà inviolable
El relator especial de les Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, Pedro Arrojo, ha fet una crida per a que l’estat espanyol i la resta de governs del mon prohibeixin els talls d’aigua a les persones vulnerables. Vivim temps durs per la pandèmia de la covid-19 i les seves greus conseqüències sobre la salut pública. Una de les poques formes de prevenir el contagi consisteix en practicar una adequada higiene usant simplement aigua i sabó. Però per això cal disposar dels adequats serveis d’aigua i sanejament en el marc d’una vivenda digna, exposa el text de la declaració.
La crida realitzada per Arrojo –que compta amb el rescolzament de més de 20 relators de l’ONU especialitzats en altres àrees– arriba en un context de pandèmia clau i amb una mirada subtil cap a l’executiu espanyol, que permet els talls de subministrament d’aigua des de setembre, moment en el que l’anomenat escut social per a la covid-19 va finalizar i va deixar sense possibilitat d’accés a l’aigua potable i al sanejament a centenars de famílies, empobrides per les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
Arrojo manifesta que es tracta d’una crida global, però reconeix que l’estat espanyol, país al que considera líder juntamnet amb Alemanya en l’accés a l’aigua, ha de tornar a aixecar l’escut social per vetllar per a que totes les persones puguin tenir garantides unes condicions d’higiene dignes per la covid-19. El govern hauria, per les seves obligacions internacionals i per aquell prestigi que té com país al que representa, plantejar-se aquella idea de fer de la necessitat una virtut permanent, exposa, en relació a regular la fi dels talls per impagaments entre la població més empobrida.
Ara s’ha de fer per urgència i amb rapidesa però s’ha de regular l’afer de manera definitiva, de forma que no es pugui tallar mai l’aigua a famílies en situació de vulnerabilitat, afegeix, per reclamar que es fixin les bases d’una nova normativa estatal que, més enllà de la pandèmia, garanteixi aquest dret humà.
Preguntat per les pressions de les empreses privades que controlen els subministraments d’aigua potable –que ja van enviar una carta a la ministra Teresa Ribera reclamant poder aplicar talls per impagament durant la primera onada de la pandèmia–, Arrojo argumenta que obtenir beneficis econòmics no pot servir de pretext per incomplir un dret humà. No en va, l’expert comenta que no entendria que cap govern es deixés pressionar i cedís en termes de drets humans.
Després de recalcar que la crida va dirigida a tot el mon, no només a Espanya, el relator adverteix que la prohibició dels talls que es reclama des de l’ONU no ha de ser interpretada com un fals dret a no pagar per l’aigua, ni tampoc ha de donar peu a picaresca. Qui pot pagar ha de pagar, afirma. A països com Espanya hi ha una estructura capaç d’identificar les situacions particulars de la ciutadania per saber qui està o no en situació de vulnerabilitat.
Temporers i refugiats sense aigua en mig de la pandèmia
En relació a la pandèmia que viu l’estat espanyol, Arrojo posa com a exemple les pèssimes condicions de vida dels temporers, que han patit contagis massius durant l’estiu al Baix Aragó, precisament per la falta d’accés a l’aigua i a un habitatge digne. També assenyala als refugiats que segueixen acampats a Mòria (Grècia), dels que amb prou feines ens arriben notícies sobre els casos de coronavirus, i que pràcticament no tenen la possibilitat de rentar-se diàriament amb aigua. No podemos estar orgullosos de que això succeeixi en àmbits europeus, denuncia, hauríem d’aprendre una llicó de tot aquest dolor.
El relator insisteix en la idea que el dret humà a l’aigua i al sanejament digne ha de transcendir la pandèmia, de forma que quan la vacuna arribi, tampoc es produeixin talls de subministrament a les persones sense recursos. En aquell sentit, assenyala al futur que ve marcat pel canvi climàtic, una fenòmen que accelerarà la gravetat d’aquest problema, sobretot en zones que ja estan al límit de l’habitabilitat com el Sahel. Malgrat tot, que l’accessibilitat a l’aigua es redueixi els propers anys no ha de ser raó per a que es vulneri un dret bàsic, ja que el consum humà només representa, en xifres globals, el 2% del total dels aquífers i rius amb aigua potable. S’ha de donar prioritat per a que ningú es quedi ell.