L’emergència queda enrere amb uns embassaments al 50%, però persisteixen els reptes per a fer front a futures crisis: més infraestructures, una xarxa més eficient i dubtes sobre el sistema econòmic

Notícia publicada originalment a El Diario el 23 de març de 2025

La pitjor sequera des de que existeixen registres a Catalunya toca a la seva fi. Tot i que la Generalitat demana prudència, els pantans de les conques internes es troben ja al 50% i els del sistema de rius Ter-Llobregat, que són els que abasteixen l’àrea metropolitana de Barcelona, superen els 300.000 Hm3, el llindar per a eliminar totes les restriccions.

Han estat més de tres anys de sequera, que van obligar a decretar l’emergència per primer cop a la història de Catalunya –el febrer de 2024–, i que deixen unes quantes lliçons a l’administració i al conjunt de la ciutadania de cara a futurs episodis d’escassetat de pluges i de reserves hídriques. Algunes d’elles tenen a veure amb les infraestructures i les xarxes de distribució de l’aigua, però d’altres són de major calat i afecten el model econòmic en un context de creixent emergència climàtica.

1. Més sequeres amb més demanda d’aigua?

Catalunya va començar a entrar el 2021 en la seva pitjor sequera quan no havien passat ni 15 anys de l’últim gran episodi d’escassetat, el del 2008, que quasi va obligar a abastir Barcelona amb vaixells cisterna. No només els períodes de falta de pluja són part del clima mediterrani, sinó que l’escalfament global agreujarà la falta d’aigua, principalment perquè l’augment de les temperatures afavorirà la seva evaporació. 

És una realitat que ha vingut per quedar-se, així que la gestió i la planificació hídrica han de ser una prioritat nombre u de país, assenyala Dante Maschio, ambientòleg i portaveu de l’entitat Aigua És Vida. És en els bons períodes quan s’ha de planejar la gestió de les sequeres, assenyalen totes les fonts consultades, i això passa per millorar les infraestructures de captació, abastament i regeneració d’aigua, però també per revisar quin és el model econòmic i agrari de Catalunya i quant pot créixer la demanda hídrica. 

El Pla de Gestió vigent de las conques fluvials –ara es comença a redactar el nou– estima augments de consum domèstic i de la indústria de l’oci i el turisme de fins a un 20% i un 25% de cara a 2039 en els escenaris de major creixement. No així a l’agricultura, on s’espera que l’evolució sigui estable. Vivim en una zona en la que plou poc i hem d’adaptar-nos, no podem seguir creixent i compensant-ho amb més dessaladores, perquè consumeixen moltíssima energia i no és sostenible, assenyala Xavier Sánchez Vila, catedràtic d’Hidrologia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Reduir el consum d’aigua no és senzill i s’ha de planificar amb temps. Prova d’això es que des de l’inici de la sequera, entre 2021 i 2023, l’àmbit domèstic i l’industrial van baixar la seva despesa només un 1%. A la comarca de l’Alt Empordà, la que va aplicar abans restriccions, el descens va ser del 8%.

2. No dependre dels pantans és possible?

La Generalitat s’ha fixat com a horitzó 2027 per a poder abastir-se en un 70% d’aigua que no depengui dels pantans. Amb l’ampliació de la dessaladora del riu Tordera i les noves de Foix i Alt Empordà, la capacitat de dessalació passarà dels 80 Hm3 actuals a 185 Hm3. Però aquesta producció d’aigua està pensada només per a períodes de sequera. A això s’ha d’afegir l’impuls de l’aigua regenerada, amb la vista posada especialment en el riu Besòs. 

Sol repetir el Govern que treballa per a que l’abastament d’aigua a Catalunya deixi de dependre de la pluja, una afirmació que no agrada a acadèmics i entitats ambientals. Discrepen de l’administració particularment sobre el paper de les dessaladores, que consideren poc sostenibles, però sí coincideixen en que s’ha d’impulsar la reutilització i regeneració de l’aigua per a ús domèstic i fins i tot agrícola. El 2023 aquesta font hídrica va assolir xifres de rècord: 81 Hm3, el doble que el 2019. A més del 50% destinat a l’ús ambiental, el 13% va ser agrícola i el 11%, recreatiu.

3. Quant gasta el turisme?

La Generalitat ha tancat tres anys de sequera sense haver aconseguit calcular –o, si ho ha fet, no ha estat públic– quant consumeix el sector turístic. Degut a la pressió ciutadana a mesura que avançaven les restriccions, l’administració es va comprometre a separar el que beuen hotels i càmping dels demés consums domèstics. Malgrat tot, aquells treballs segueixen pendents de presentar. 

Amb tot, les queixes sí van portar el Govern a modificar el Pla Especial de Sequera per a introduir restriccions específiques per cada plaça turística, tot i que no es van arribar a aplicar gràcies a que va millorar la situació abans de l’estiu de 2024. Si seguim augmentant el nombre de turistes de forma desmesurada, el territori, inclosa l’aigua, seran insuficients, assenyalava aquesta setmana el climatòleg Javier Martín Vide.

4. Descontrol en el consum per municipis

Un altre balanç gris de la sequera ha estat la gestió dels llindars màxims de consum domèstic per municipis. Durant gran part del temps, el percentatge de pobles i ciutats que incomplien la dotació d’aigua permesa va assolir el 40%. Tal va ser el desgavell i la quantitat de sancions imposades per la Generalitat, que l’Executiu entrant de Salvador Illa va acabar por perdonar les multes als ajuntaments.

Com la gestió de l’aigua a la majoria de municipis està privatitzada, quan ha tocat reduir els consums molts regidors no tenien ni idea de com funcionava, perquè ho havien confiat a les empreses, denuncia Maschio. Amb tot, una nota positiva de la gestió municipal ha estat que actualment la pràctica totalitat dels ajuntaments de més de 20.000 habitants té aprovat i validat el seu pla de sequera.

5. Guerra a les fuites a la xarxa 

En temps d’escassetat han quedat en evidència aquells municipis que perdien una gran quantitat d’aigua al llarg de la seva xarxa, amb menció especial per a la fuita per la que porten sortint 18.000 litres diaris des de fa 20 anys a Badalona (ara per fi en reparació). Havia municipis amb pèrdues superiors al 40%, però també és cert que aquest percentatge podia incloure no només fuites, també consums no comptabilitzats, estafes, ajuntaments sense comptador…, enumera Sánchez Vila. 

La voluntat de posar ordre a les pèrdues hídriques és un dels balanços que administració i experts consideren favorable. La Generalitat ha invertit 128 milions que han millorat l’eficiència de la xarxa a 707 municipis. A més, el 92% de les empreses públiques i privades de gestió d’aigua han presentat ja l’auditoria de fuites obligatòria.

6. El model agrícola, a debat

El reg agrícola suposa el 30% del consum d’aigua a las conques internes catalanes (a la de l’Ebre, que no depèn de la Generalitat, arriba al 90%). Amb el pla de sequera, i en assolir l’estadi d’emergència, el reg s’ha arribat a reduir un 80%. A la zona de l’Alt Empordà, això ha suposat que els agricultors es quedessin pràcticament sense aigua durant les campanyes d’estiu de 2023 i 2024, el que els va obligar a renunciar a la tècnica de la inundació i recórrer a cultius més de secà. 

Els agricultors s’han sentit maltractats en comparació amb altres sectors com la indústria i el turisme, amb menys restriccions. Tu pots estar un any sense regar, i és com si perdessis una collita per un altre motiu, però dos seguits ja és mortal; en zones d’horta és inviable, assenyala Germà Domínguez, responsable d’aigua d’Unió de Pagesos. Aquest agricultor reconeix que l’emergència climàtica empitjorarà els recursos hídrics i que s’ha d’actuar per a modernitzar canals i facilitar pous. 

Algunes veus plantegen també revisar si és sostenible el model de reg per inundació en algunes zones, com precisament l’Empordà. Sánchez Vila demana invertir més en aconseguir sistemes de reg i tipus de cultiu que consumeixin menys, així com augmentar també la regeneració d’aigua per a aquest objectiu. 

Durant la sequera, la Generalitat ha destinat 8,6 milions d’euros a compensar pèrdues a agricultors, dels que el 75% s’han concentrat en només quatre comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès i Baix Camp. En quant als ERTO per sequera, han estat testimonials: només s’han tramitat 20 amb una afectació de 70 treballadors. 

7. Empordà i Baix Camp, punts negres

Les dues zones zero de la sequera han estat les que depenen de dos embassaments petits, Darnius-Boadella (que abasteix l’Alt Empordà) i Riudecanyes (per al Baix Camp). La mida d’aquests dos pantans fa més vulnerables ambdues comarques, que han estat en emergència durant varis mesos i amb les reserves sota mínims. 

A l’Alt Empordà, tot i que existeix a més l’aqüífer Fluvià-Muga, que també ha baixat a nivells d’emergència, el problema afegit és que és una zona amb molta demanda d’aigua. Hi ha una agricultura molt intensiva de blat de moro i macrogranges, sumat tot això a la massificació turística, diagnostica Maschio, que s’oposa a la instal·lació de la nova dessaladora prevista fins que no s’analitzi al menys el consum associat al modelo econòmic.

En el cas del de Riudecanyes, actualment està sobre la taula donar-li oxigen (sobre tot als seus regants) amb el pla de regeneració d’aigua de la depuradora de Reus.