Categoria: Sense categoria

La Plataforma Aigua Pública a La Garriga rep la negativa de l’Ajuntament per fer una consulta sobre la gestió de l’aigua

La penúltima setmana d’octubre la Plataforma Aigua Pública La Garriga va rebre, després de tres mesos, resposta a la petició d’organitzar una consulta ciutadana entre tot els veïns i veïnes de la Garriga, per conèixer el model de gestió de l’aigua pel qual es decantarien. Finalment, la resolució emesa per l’Ajuntament ha denegat la possibilitat a la Plataforma d’organitzar aquesta consulta. Una resposta que s’ha considerat poc fonamentada per les persones i entitats que integren el col·lectiu, ja que consideren que els arguments donats no tenen prou consistència. Al mateix temps, la resolució no els ha donat marge a presentar les al·legacions pertinents. Tot i aquesta resolució, des de la Plataforma Aigua Pública La Garriga s’ha fet arribar a l’Ajuntament una altra petició, esmentant part dels aspectes que apuntava la primera resolució d’alcaldia. Tot plegat es fa a l’espera de decidir noves accions i moviments, que busquen l’objectiu de recollir l’opinió dels veïns i veïnes respecte el futur del servei d’abastament d’aigua potable a la Garriga.

La Plataforma Aigua Pública La Garriga ha donat a conèixer aquesta resolució en una roda de premsa celebrada a l’Ateneu el Safareig dijous. Una trobada on també ha participat el coordinador de l’Associaicó de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Lluís Basteiro. Per la seva banda, ha posat en entredit els informes emesos per la consultora PWACS l’any 2022, on en primer lloc aconsellava que s’optés per la gestió directa de l’aigua. Una situació que es contraposa amb un nou informe emès per la mateixa consultora, l’estiu d’aquest 2023, on recomana que l’Ajuntament opti per un nou contracte per gestionar el servei d’abastament d’aigua durant un període de fins a 25 anys. Des de l’Associació s’apunta que l’opció d’una gestió directa ofereix un estalvi anual de 180.000 euros, resultant en una tarifa un 10% més baixa. Segons Basteiro, s’ha demostrat en altre ocasions que pobles com la Garriga en poden sortir molt beneficiats en cas de gestió de manera directa l’aigua i lamenta que es perdi l’oportunitat de fer-ho ara.

Tenint en compte la negativa inicial de l’Ajuntament, i a l’espera que respongui la segona petició realitzada per la Plataforma, des de l’entitat hi ha la intenció d’organitzar xerrades i activitats al voltant de la gestió pública de l’aigua. I, en segon lloc, no es descarta engegar una recollida de signatures, amb l’objectiu de recollir l’opinió de la ciutadania, per poder celebrar una consulta no referendària.

L’actual contracte amb la concessionària del servei, Agbar, va finalitzar l’any 2020. Des de llavors, s’han aprovat dues pròrrogues i, actualment, està en vigor un allargament de la concessió fins al juny del 2025.

Canet de Mar vol canviar un model de gestió de l’aigua de fa vint anys

El darrer ple de l’Ajuntament de Canet de Mar va votar per unanimitat de tots els grups polítics la finalització del contracte de gestió del servei d’aigua amb l’empresa Agbar, antiga Sorea, després de 20 anys. El regidor d’Hisenda i Urbanisme, Lluís Llovet, va traslladar als grups la necessitat de notificar-ho oficialment a l’empresa perquè si no es fa així es prorrogaria de manera automàtica durant deu anys més a partir del juliol del 2025, data final del contracte. Segons explica el regidor, ja s’ha sol·licitat a Agbar un seguit de documentació sobre l’estat real de la xarxa, i l’empresa té dos mesos de termini per entregar-la. Un cop rebuda tota la informació, que també fa referència a altres aspectes del servei, s’iniciarà el procés de liquidació del contracte, apunta Llovet.

La gestió d’aigua potable és un dels serveis més importants del municipi i durant el ple es va tornar a debatre la possibilitat que passi directament a mans de l’Ajuntament. La municipalització de l’aigua és una possibilitat, però ara tenim tot un any per decidir quin és el millor model per a la població, diu el regidor. La decisió final, però, estarà condicionada als resultats dels dos estudis encarregats a la Diputació de Barcelona. Ens està fent un informe sobre els pros i contres dels quatre possibles models de gestió i també ens està dissenyant un pla director d’abastament d’aigua potable que ens donarà dades de quines inversions s’han de fer a la xarxa, especifica Llovet.

El regidor lamenta que, els últims anys, s’ha perdut eficiència en el sistema i s’ha passat del 75% al 71% actual. A més, des del consistori s’hi han hagut d’invertir entre 200.000 i 250.000 euros anuals. I encara tenim un percentatge elevat de les canonades de fibrociment que cal canviar, assegura. En el conveni signat el 2005 amb l’empresa concessionària, aquesta es va comprometre a invertir 600.000 euros a la xarxa.

Des del departament d’Urbanisme ja es treballa en una comissió de l’aigua en què hi ha representats els diferents partits i que busca assolir el màxim consens amb el model triat finalment. El regidor confia que els estudis de la Diputació estaran enllestits al setembre. La llei ens marca que per canviar de model aquest ha de ser més rendible que l’actual i això ens acabarà marcant el camí, conclou.

L’AMAP celebra la seva 7a assemblea creixent en membres i capacitat d’incidència

L’Assemblea va sumar 8 nous municipis i entitats, que sumen ja 68 repartits per tota Catalunya

El pla de treball per 2023 contempla seguir acompanyant remunicipalitzacions i posar la gestió de l’aigua a l’agenda de la campanya de les eleccions municipals

La setmana passada, el dimarts 31 de gener, es va realitzar l’Assemblea anual de membres de l’AMAP. La trobada, que ja és la 7a des de la fundació de l’AMAP el 2018, es va celebrar a la seu del Departament de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, i va aglutinar prop de 100 persones entre càrrecs de governs locals, empreses municipals i entitats ambientalistes representants dels diferents membres de l’AMAP.

Abans de començar els punts ordinaris de l’Assemblea, les participants van poder escoltar una interessant ponència sobre l’actualitat de la sequera a Catalunya, a càrrec de Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua. Les entitats i càrrecs municipals assistents van copsar de primera mà la situació crítica dels pantans i reserves hídriques, i les mesures que els organismes públics autonòmics estan portant a terme i quines implicacions tindrà en la gestió del servei a escala local. 

Ja entrant a l’ordre del dia, hi havia els punts ordinaris de gestió econòmica, com la liquidació de l’exercici del 2022 i l’aprovació del pressupost per al 2023. Amb una previsió d’ingressos de prop de 110 mil euros, el pressupost d’aquest any va lligat a un nou pla anual que es pot resumir en 5 línies de treball: comunicació, gestió interna, suport tècnic, treball en xarxa i incidència.

Enguany es contempla un impuls comunicatiu amb un petit increment de recursos per a estratègia, i ampliar continguts al web i xarxes socials. Pel que fa a gestió interna i suport tècnic, s’ha previst una inevitable reconfiguració de la xarxa interna després d’eleccions municipals del maig, a més d’un acompanyament específic per als 25 municipis (16 membres de l’AMAP) que ja estan immersos en processos de remunicipalització del servei de l’aigua. Es continuaran dinamitzant els espais d’intercanvi tècnic entre operadors públics, incorporant la gestió del clavegueram a l’agenda de l’AMAP, i elaborant informes i guies ràpides per a municipis. També s’intensificarà la feina d’incidència política situant-la gestió de l’aigua en el debat electoral a municipis clau, i impulsant proposicions de llei, en àmbits català i estatal, a partir de l’informe Modificacions legislatives a proposar per a facilitar la internalització dels serveis d’abastament d’aigua.

Durant l’assemblea també es va donar compte de les principals fites i activitats dutes a terme durant el 2022, destacant que ha estat un any on s’han culminat fins a 14 recuperacions de la gestió directa de l’aigua a diferents municipis. També es va recordar la presentació de dues guies tècniques: una sobre l’aplicació de la tarifació social al rebut de l’aigua (conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres) i la Guia sobre l’Extinció dels contractes de concessió d’aigua.

8 nous membres de l’AMAP

L’Assemblea també va servir per ratificar i donar la benvinguda als 8 nous membres de l’AMAP que s’han sumat durant el 2022. Sis municipis, una nova empresa pública i una associació supramunicipal engreixen la llista dels 68 membres de l’AMAP, que ja representa un 47% de la població de Catalunya. 

Dels nous municipis, només Mieres (La Garrotxa), Collbató (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), gestionen directament l’aigua. El municipi garrotxí des de 2019, arran d’una consulta popular, Collbató des de 2016 a través del CONGIAC, el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, i el municipi empordanès des de l’1 de gener d’enguany, conjuntament amb Vilassar de Dalt (Maresme), que gestiona el servei des de la nova empresa municipal ViDA que també s’ha afegit a l’AMAP (l’Ajuntament del Maresme ja en forma part des de 2020). Dels altres nous municipis membres, Castelló d’Empúries (Alt Empordà) està en procés de remunicipalitzar aquest mateix 2023; Manlleu (Osona), malgrat el contracte de l’Ajuntament amb Agbar-Sorea sigui fins a 2034 una plataforma ciutadana reclama poder fer-ho el 2024; i, per últim, l’Ajuntament de Sitges (Garraf), s’adhereix a l’AMAP cercant suport al control de l’actual contracte vigent amb Agbar vigent fins a 2036.

La darrera nova incorporació a l’AMAP és de l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC). Aquesta organització supramunicipal està formada per ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants distribuïts entre les quatre diputacions catalanes. Actualment, el 70% dels micropobles de Catalunya ja fan gestió directa de l’aigua, i amb la incorporació a l’AMAP la MdC vol seguir enfortint la gestió pública i transparent de l’aigua, especialment als municipis més petits de Catalunya.

Competència constata el quasimonopoli d’Agbar

La manca de competència eleva el preu per als usuaris, segons l’ACCO

Notícia publicada originàriament al Diari Ara el 27/04/2022

“El servei de subministrament d’aigua a Catalunya té una estructura oligopolística (quasimonopolística)”. Així de contundent és l’estudi Anàlisi de competència en el subministrament d’aigua a l’àmbit urbà de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L’estudi constata que, malgrat que hi ha un bon nombre d’empreses subministradores privades, en realitat una gran part d’elles formen part de tres grans grups empresarials: Agbar, Girona SA i Aqualia. I el grup líder, Agbar, té una quota de mercat que supera el 83% en termes de població.

Amb dades del 2019, l’estudi assenyala que, en termes de població, només un 20 % dels habitants de Catalunya viuen en localitats on la gestió de l’aigua és directa , mentre que el 80 % de la població viu en municipis amb el subministrament d’aigua gestionat per empreses privades. Sobre aquest tema, l’estudi assenyala que quan els municipis opten per la gestió indirecta, “el major problema és l’elevat grau de concentració existent entre les empreses privades presents”.

La situació, a més, s’agreuja per les operacions de concentració i l’existència de subministradores amb participacions conjuntes que “afebleixen la competència en les licitacions”, indica l’estudi. I posa un cas concret: “Destaca el cas de Girona SA, que és propietat del grup Agbar i d’Aqualia (i de CriteriaCaixa)”, indica l’informe. “Circumstàncies com aquestes debiliten encara més les pressions competitives i la concurrència als processos de licitació pública”, conclou l’estudi.

Aquesta manca de competència en les licitacions es tradueix en un encariment del preu de l’aigua, segons l’estudi que ha presentat el tècnic de la direcció general de l’ACCO, Ivan Moreno. “L’exercici empíric realitzat sembla confirmar que un major grau de concentració està associat amb un preu lleugerament més elevat, i que aquesta correlació prové principalment de les empreses privades”, indica l’informe, que també constata que els preus solen ser més alts quan la gestió és indirecta i també als municipis més poblats, i que on n’hi ha més és a la província de Barcelona.

L’estudi de l’ACCO també veu altres problemes en el mercat del subministrament de l’aigua a Catalunya, com el fet que les concessions solen tenir duracions excessives i moltes vegades s’hi afegeixen pròrrogues injustificades. “El resultat és que una gran part de la població de Catalunya no es beneficia de la competència pel mercat”, indica l’estudi. I posa un exemple: una part important de la població de Catalunya, 2,8 milions d’habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana, “no podrà gaudir de la competència pel mercat fins, com a mínim, l’any 2047”, per la durada de la concessió a l’empresa mixta Abemcia , participada en un 15% per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 15% per CriteriaCaixa, i un 70% pel grup Agbar.

Mesures a prendre

A més, l’ACCO veu també manca de competència en negocis connexos, com per exemple les xarxes de distribució, les connexions de servei, les boques d’incendi o els comptadors . “A Catalunya el grau de competència real en aquest mercat és pràcticament inexistent i s’observen preus molt elevats”, diu l’estudi, que fa algunes propostes i recomanacions per contribuir a la competitivitat en el sector, com la creació d’un regulador català o ampliar les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per supervisar el mercat.

En suport a l’Ajuntament de Barcelona i la seva alcaldessa, la democràcia local i l’Aigua Pública

Des de l’AMAP volem denunciar un cop més l’assetjament judicial que les grans multinacionals de la gestió privada de l’aigua practiquen contra aquells ajuntaments que s’atreveixen a fer un debat públic sobre el model de gestió del servei d’aigua.

En aquest cas, una associació de dubtosa transparència (ATCD) ha presentat una querella contra l’alcaldessa de Barcelona per l’atorgament de subvencions a entitats que promouen la gestió pública de l’aigua. De fet, aquesta entitat fantasma només ha actuat quan s’han obert processos de remunicipalització de l’aigua (a Valladolid i Barcelona).

Aquesta querella és idèntica a la que ja va arxivar la Fiscalia Anticorrupció i que va presentar el grup ‘Abogados por la Constitución’. En aquella ocasió el Ministeri Públic “no va veure cap indici de delicte”. Per això està clar que es tracta d’una querella sense recorregut i que quedarà arxivada atès que les subvencions que es denuncien en la mateixa són subvencions a entitat socials que ja es rebien en mandats anteriors. I a més, l’atorgament d’aquestes sempre passa per tot el procediment reglat, pels serveis jurídics, per la intervenció, per auditories externes.

Aquest és un cas més dels més de 40 casos de judicialització d’ajuntaments que han obert el procés de debat sobre la gestió pública de l’aigua a tot Catalunya. Aquesta judicialització és especialment agressiva a Barcelona i la seva àrea metropolitana on sumant els contenciosos en què Agbar s’ha implicat contra l’Ajuntament i contra l’AMB, tenim fins a 40 causes motivades per bloquejar qualsevol intent, informe o consulta sobre la municipalització de l’aigua.

L’Ajuntament del Prat crea una nova regidoria de Dret a l’Aigua

Francisco Lorenzo Gallardo serà el nou regidor de Dret a l’Aigua, que dependrà de la nova àrea d’Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans

Els dos grups que formen el govern municipal del Prat del Llobregat, Prat en comú i el PSC, van revisar el darrer mes de desembre de 2021 el seu acord de govern municipal per adaptar-lo i reforçar-lo de cara als reptes del final del mandat.

Per tot plegat, l’alcalde Lluís Mijoler i el primer tinent d’alcaldia Juan Pedro Pérez han signat aquest divendres una addenda a l’acord subscrit el 26 de juny del 2019 que preveu la creació de noves àrees municipals, amb l’objectiu d’impulsar els projectes estratègics i innovadors que actualment té en marxa l’Ajuntament del Prat.

En aquest sentit, s’han unificat les àrees d’acció ambiental i energia amb la de manteniment i serveis urbans, per dotar de major coherència a les polítiques de transició ecològica i de gestió de residus, creant una nova àrea estratègia d’Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans, de la que dependrà una nova regidoria de Dret a l’Aigua. Aquesta regidoria recollirà la llarga experiència pratenca en la gestió pública de l’aigua amb l’objectiu de preservar i projectar aquesta experiència de la ciutat en la gestió pública d’aquest i altres béns comuns. S’encarregarà de la gestió, coordinació i execució de les actuacions municipals per garantir la gestió pública, la provisió i la qualitat de l’aigua als usuaris domèstics, comercials, industrials i agraris i als espais naturals, en coordinació amb l’empresa pública i davant de les administracions i les empreses i agències que corresponguin. L’assumirà Francisco Lorenzo Gallardo (el Prat en Comú). Lorenzo és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona i ha ocupat diferents responsabilitats en la gestió municipal des de 2011: fou tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Educació i Promoció Cívica i també, durant el mandat 2011-2015, va ser regidor de Participació Ciutadana.

Manifest contra la judicialització de les remunicipalitzacions

Foto Badia Casanova BCF

Aquests darrers anys, a Catalunya, s’ha produït un degoteig constant de remunicipalitzacions, d’ajuntaments que han decidit que la millor forma de gestionar l’aigua, als seus municipis, era la prestació directa del servei. I el nombre d’aquests municipis i ens locals immersos en processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua segueix augmentant any rere any.

Però en resposta a aquest moviment, s’està donant una creixent judicialització d’aquests processos; els prop de 40 municipis catalans i ens locals que els darrers anys havien iniciat processos de recuperació de la gestió directa, des del mateix municipi o per mitjà de fórmules mancomunades, han vist com la seva voluntat política de disposar d’una gestió pública ha hagut de desfilar pels jutjats durant uns quants anys.

Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments i ens locals, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, la realitat és que els operadors privats no estan assumint que cada cop més municipis i ens locals s’estiguin inclinant per la gestió pública, i estan recorrent i impugnant sistemàticament les decisions dels consistoris. En aquest terreny, destaca especialment l’actitud d’Agbar, que està promovent tota mena de litigis: des de contenciosos administratius a querelles penals, passant per la impugnació de consultes ciutadanes o denunciant a personal municipal.

Aquests conflictes judicials no es redueixen a les poblacions més grans, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona o Terrassa, on hi ha més beneficis i dividends en joc, sinó també a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló.

Així, s’ha arribat a un punt que quan un ajuntament, després d’una decisió democràtica del seu ple municipal, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis. Òbviament, en el cas dels municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, aquesta actitud hostil dels operadors privats té un clar efecte intimidatori, i per això molts municipis decideixen ajornar les seves voluntats democràtiques, polítiques i socials de prestar el servei de forma directa, per evitar-se un dispendi en advocats que no poden assumir.

Aquesta hostilitat és també especialment notable en aquells casos de municipis que busquen fórmules de gestió mancomunada, consorciada o comarcal per a prestar el servei. Seria el cas, per exemple, del Consell Comarcal d’Osona o del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua (CONGIAC), on municipis petits s’estan agrupant per poder prestar en millors condicions la gestió directa de l’aigua, però on Agbar s’està entestant a fer inviables aquestes fórmules. En aquests casos, fins i tot, les impugnacions d’Agbar no es limiten només a municipis que estan recuperant la gestió directa, sinó que també apunten a aquells municipis que ja feien gestió pública des de l’ajuntament, però que busquen millors condicions integrant-se a un servei consorciat, mancomunat o comarcal.

És més, aquesta estratègia està pujant d’intensitat, i fins i tot s’està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien; seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impugnat la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua de Barcelona, criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure.

Des de l’AMAP i els representants dels municipis i entitats assistents avui a Terrassa, denunciem aquesta postura d’Agbar d’assetjament als municipis, ens locals i entitats socials, amb l’objectiu de revertir les decisions democràtiques adoptades pels seus plens. L’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, no pot ser a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública.

Terrassa, a 31 de maig de 2021

Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP)

L’AMAP es felicita pel compromís del President Pere Aragonès amb la gestió pública de l’aigua

El president de la Generalitat, durant la seva primera entrevista institucional a TV3, aposta per crear un marc normatiu que faciliti la remunicipalització de l’aigua per als ajuntaments que així ho desitgin.

L’AMAP es vol felicitar per les clares paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ahir a la nit a la seva primera entrevista institucional a TV3. Preguntat pel director de la televisió pública, Vicent Sanchís, sobre la compatibilitat o no de l’acord d’investidura entre ERC i CUP amb l’acord de coalició amb JxC, el recentment nomenat president va defensar que respectaria en la seva integritat tots dos acords perquè eren “compatibles i complementaris”. Sanchís, insistint, va preguntar en detall per diferents acords que apareixen al document signat entre republicans i CUP i no apareixen a l’acord de govern de coalició, com aquells que fan referència a la gestió pública de l’aigua. Recordem que a l’acord d’esquerres figurava explícitament, a l’apartat d’impuls de sectors estratègics públics, que des de la Generalitat en aquest mandat es crearia “el marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics com l’aigua”.

Respecte a això, Pere Aragonès va respondre ahir, durant l’entrevista televisiva, de manera contundent: “Nosaltres tenim molt clar que aquells ajuntaments que vulguin portar a terme processos de remunicipalització de l’aigua han de poder tenir les eines, si és que prenen aquesta decisió”.

Des de l’AMAP, com associació que aglutina a 50 municipis, entitats i ens locals en defensa de la gestió pública de l’aigua, no podem fer més que felicitar-nos per aquest compromís del nou Govern de la Generalitat. Ens posem a la seva disposició per a poder desenvolupar el marc normatiu necessari per tal que les administracions locals recuperin la seva sobirana respecte a la gestió de l’aigua.

A la vegada, recordem el Decàleg de mesures que, conjuntament amb altres entitats ecologistes i en defensa de l’aigua, vam presentar als partits durant la campanya electoral catalana. Les propostes van des de mesures urgents relacionades amb la planificació hidrològica i la salvaguarda d’ecosistemes, fins a la consideració plena de l’aigua com a Dret Humà.

Agbar denuncia a Colau davant del Tribunal de Comptes per l’intent de municipalitzar l’aigua

L’ajuntament lamenta l’atac de l’empresa al consistori i a les entitats socials i avança que col·laborarà amb la investigació

Publicat a eldiario.es el 19 d'abril de 2021 per Oriol Solé Altimira

La guerra de l’aigua de Barcelona te una nova batalla. La Societat General d’Aigües de Barcelona, Agbar, ha portat davant del Tribunal de Comptes a l’Ajuntament de Barcelona pel procés de municipalització de l’aigua que va intentar el consistori d’Ada Colau, frustrat per la sentència del Tribunal Suprem que va avalar l’empresa mixta creada entre la multinacional i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El Tribunal de Comptes ha donat trasllat de la denúncia a la Fiscalia i el consistori abans de decidir si segueix endavant amb el procediment.

En la seva denúncia, Agbar xifra de manera aproximada en 875.294 euros el perjudici ocasionat a les arques públiques. Dins d’aquella xifra Agbar inclou un encàrrec específic de l’Ajuntament de 2017 a varis despatxos per a una anàlisi jurídica i d’infraestructures sobre la municipalització de l’aigua que va costar 358.710 euros, pero también diferents treballs realitzats en l’àmbit ‘aigua’ per valor de 499.925 euros i que la multinacional vincula amb la municipalització.

Entre les desenes d’estudis denunciats per Agbar figuren un inventari de la xarxa de distribució de l’aigua potable de Barcelona, un informe per a detectar les necessitats d’inversió en la xarxa d’aigua potable de la ciutat, un altre sobre demandes futures d’aigua o la valoració d’actius d’Agbar dins del municipi, així com un estudi sobre hàbits de consum d’aigua potable a les llars.

A criteri d’Agbar, tots aquests estudis van vulnerar la normativa comptable, doncs els va encarregar l’Ajuntament de Barcelona quan la competència en matèria d’aigua recau en l’AMB i no en el consistori. Destaca Agbar que l’Ajuntament va assumir costos manifestament innecesaris que suposen una duplicació d’esforços financeros, doncs el servei d’abastament d’aigua ja ve sent prestat per l’AMB.

El tercer bloc de la denúncia d’Agbar consisteix en les subvencions que l’Ajuntament de Barcelona va atorgar a associacions afins a la ideologia municipalitzadora, com Enginyeria sense Fronteres. La denúncia no xifra el concret perjudici de les subvencions, sino que considera que seran en detriment de les arques públiques totes aquelles subvencions que no hagin tingut un resultat tangible que pugui justificar l’augment exponencial i manifestament desproporcionat del seu finançament.

Tanmateix, l’empresa inclou en detriment de fons públics els 15.000 euros que el consistori va dedicar a fomentar la recollida de signatures per a celebrar una consulta sobre la municipalització de l’aigua que no es va arribar a fer. Tot això forma part, denuncia l’empresa, de l’estratègia municipal per crear un clima denigratori contra Agbar en el procés fallit de municipalització. Per a la multinacional el conflicte a Barcelona s’emmarca en un fenomen ideològic global anomenat remunicipalització, que al seu judici es caracteritza per una oposició frontal a qualsevol presència d’iniciativa econòmica privada en la prestació de serveis públics en general i en els d’aigua en particular.

L’Ajuntament titlla la denúncia d’atac a la democràcia

El regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, ha avançat que el consistori col·laborarà amb tota la documentació que li pugui requerir el Tribunal de Comptes i ha defensat la legalitat de totes les subvencions i estudis encarregat. Es vol posar en marxa una màquina del fang per a embrutar la gestió municipal i no permetrem aquest atac al prestigi de la ciutat, ha denunciat Serra.

El regidor ha lamentat que la denúncia d’Agbar pretengui posar en entredit les actuacions del govern municipal per a dur a terme la municipalització de l’aigua, un dels objectius que els Comuns portaven al programa electoral, pel que ha titllat la demanda de la multinacional d’atac a la democràcia i al govern municipal.

Debat a ‘De boca a orella’ (Ràdio 4) sobre la gestió de l’aigua a Catalunya

El passat 15 d’abril de 2021 vam participar a la tertúlia del programa de Ràdio 4 ‘De boca a orella’, al voltant de la gestió de l’aigua a Catalunya. Per part de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), el nostre coordinador Lluís Basteiro i Bertolí, compartint taula amb Albert Testart, gerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya); Salvador Milà, director de Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Lluïsa Melgares, presidenta de Terrassa Aigua (Taigua) i Tinenta d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa.

Podeu escoltar el debat aquí: