L’AMAP participa a Girona de la mobilització en defensa dels rius

Un miler de persones assisteixen als actes en defensa dels rius Ter, Fluvià i Muga

Les entitats ecologistes han congregat més de mig miler de persones al centre de Girona en una mobilització en defensa dels rius i els territoris a causa de la sequera que viu el país. La concentració formava part de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, que té l’objectiu de denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter, Fluvià i Muga, agreujada ara per la sequera extrema. Les entitats convocants han exigit el canvi d’un model de gestió de l’aigua que consideren que prioritza el sector turístic i l’agroindústria del porc i penalitza els ciutadans i la salut dels rius. Quants rius més han de morir perquè el sistema canviï?, ha manifestat Pau Masramon, d’Aigua És Vida de Girona, que ha denunciat que la mort de rius com el Ter i la Muga és un ecocidi.

La manifestació l’han convocada Aigua és vida, Ecologistes de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i Rebel·lió o Extinció Girona. També hi han participat organitzacions d’arreu del país, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, Observatori de l’Aigua de Terrassa, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.

A la plaça Pompeu Fabra, just davant de la seu de la Generalitat, els manifestants han cridat consignes en contra de l’explotació de l’aigua per a benefici d’uns pocs. En el parlaments, Dante Maschio, d’Aigua És Vida, ha demanat acabar amb un model depredador de l’aigua i invertir les prioritats: L’aigua és un bé comú i avui dia n’estem donant més als hotelers i la indústria que als ciutadans i els rius.

Dolors Catalán, del Grup de Defensa del Ter, ha defensat un canvi de model ramader dominat per l’agroindústria del porc. Tenim 8 milions de porcs a Catalunya. Els porcs d’Osona i el Lluçanès consumeixen més aigua que els habitants que hi vivim, ha advertit. A més, ha assenyalat que les macrogranges, concentrades en cinc o sis empreses, provoquen greus problemes de contaminació: El Segrià, Osona i una zona al nord d’Itàlia, on hi ha una producció intensiva de porc, són les zones d’Europa més contaminades per amoníac. Una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle depenen directament o indirecta de la indústria càrnia. Tot plegat, ha afegit, per a benefici de quatre gats. Per aquest motiu, ha demanat una reducció dràstica de la cabana porcina per adequar-la als recursos i necessitats del territori.

Adán Estrada, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha acusat el sector turístic de camuflar les seves dades de consum dintre dels consums domèstics: Si no sabem quant gasta aquest sector, costa controlar-lo i surt privilegiat enfront d’altres sectors que pateixen restriccions més fortes. Per això ha exigit transparència, control i equitativitat en l’aplicació de les restriccions: És inadmissible que un pagès perdi la collita per no poder regar el camp mentre un turista es fa una selfie amb el seu cocktail al costat d’una piscina.

Amanda, jove activista de Iaeden-Salvem l’Empordà, ha denunciat l’estat de sequera de les zones baixes de la Muga i ha reclamat a les administracions que també pensin en la biodiversitat dels espais naturals:No hi som només nosaltres, els humans, també hi ha altres espècies d’animals i de plantes, i no podem prendre decisions sense pensar-hi”.

Per últim, Javier de la Casa, de Rebelión Científica, ha advertit que les administracions intenten acoquinar els ecologistes mitjançant l’acció repressiva, i ha posat com a exemple la imputació per delicte contra el patrimoni a 15 activistes per haver llançat sang falsa a les escales del Congrés de Diputats: Tenim dret a protestar, perquè és la lluita el que ens ha permès aconseguir drets socials. No ens podem permetre que ens espantin.

Després dels parlaments s’ha fet una manifestació que ha passat per la Gran Via i el carrer Nou fins a arribar al Pont de Pedra, on s’ha portat a terme una palanganada reivindicativa al riu Onyar.

El Brull es compromet amb la gestió pública de l’aigua unint-se a l’AMAP

La integració en l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) busca reforçar l’eficàcia i la sostenibilitat en el subministrament d’aigua al municipi.

El Brull ha ratificat en sessió plenària la seva adhesió a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP).
 
Amb El Brull, l’associació arriba una setantena de membres, incloent-hi 59 municipis com Barcelona, Girona, Manlleu, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Tona, Torelló, o Sobremunt, així com empreses públiques com Onaigua, i entitats, cobrint gairebé la meitat de la població catalana. 
  
L’AMAP proporciona una àmplia gamma de serveis als seus membres, incloent-hi assistència tècnica, formació, i guies ràpides per a la gestió eficient de l’aigua. A més, treballa per incidir en les polítiques públiques, col·laborant amb xarxes a escala nacional i internacional i impulsant iniciatives legislatives que promoguin una gestió equitativa i sostenible del recurs hídric. 

L’alcalde Pere Medina Serrahima explica que la participació del Brull en l’AMAP obre la porta a un ventall d’oportunitats per millorar la gestió de l’aigua al municipi, des de l’optimització de les tarifes fins a la implementació de polítiques de tarifació social, assegurant així l’accés a l’aigua com un dret bàsic per a totes les persones que hi viuen. Amb aquest moviment, El Brull reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la justícia social i la responsabilitat mediambiental, posicionant-se com un dels municipis referents en la gestió pública de l’aigua al nostre país. 

El Masnou aprova la futura gestió municipal de l’aigua

Notícia publicada originalment a Líniamar l'11 març 2024

El Masnou gestionarà el servei d’aigua. El passat 16 de febrer el ple municipal va donar llum verda a què el municipi sigui qui s’encarrega del servei de l’aigua. La decisió es va aprovar amb els vots a favor del govern (ERC, PSC i En Comú) i de Fem Masnou, i el vot contrari de Junts i PP.

Actualment, l’abastament d’aigua està gestionat per Agbar, amb qui el consistori tenia contracte fins a l’octubre de 2022, però es va fer una pròrroga per tres anys més, fins a l’octubre de 2025. Per aquestes dates, explica el regidor de Transició Ecològica i Desenvolupament Sostenible, Amadeu Quintana, la gestió ja podrà ser municipal “Si tot va bé, el novembre de 2025 l’empresa municipal SUMEM estarà en disposició d’assumir i gestionar el servei”, va confirmar.

Pel que fa a les reaccions de l’oposició, el portaveu de Fem Masnou, Sergi Amat, va reiterar el suport a un tema com aquest perquè des del seu partit “confien en el sector públic”. També va destacar la pèrdua de consens al consistori i va demanar al govern local que aposti per recuperar-lo en una política tan important.

En el cas dels partits que van votar-hi en contra, Pilar Marset, del PP, va fer un seguit de reflexions sobre les possibles actuacions de millora, principalment relatives als comptadors, els hidrants i les canonades de fibrociment de la xarxa d’abastament d’aigua potable actual, però Quintana va rebatre els arguments. “Hem plantejat una gestió de l’aigua que tindrà un superàvit que ens permetrà poder anar fent en un temps prudencial el que Agbar no ha fet en els últims 20 anys”, va dir. Finalment, Joan Maria Duran, de Junts, va ser especialment crític amb la gestió pública de l’aigua. “Fer d’empresaris amb diners públics no és ni eficient ni ètic”, va dir, a més d’afegir que no es pot deixar “en mans d’aficionats”.

Renovació de 12.000 metres de canonades d’aigua a Terrassa i nou dipòsit a La Grípia

http://www.elpunt.cat

L’empresa municipal TAigua hi inverteix 5,5 milions i col·loca 175 sensors acústics que han permès detectar 36 avaries

Durant el 2023 se’n van reparar 432 estalviant el 27% d’aigua

Notícia publicada originalment el 7 març 2024 a El Punt-Avui

L’empresa municipal TAigua de Terrassa té previst substituir més de 12.000 metres de canonades d’aigua potable enguany i, amés, construirà un dipòsit de 8.000 m³ de capacitat a La Grípia. En total ha previst invertir 5,5 milions en una sèrie d’actuacions que també inclouen completar la dotació de sistemes tecnològics de gestió econòmica i comercial i la instal·lació de plaques fotovoltaiques als dipòsits de Can Boada i Can Poal.

En els darrers dos anys la companyia municipal ja ha renovat 10.000 metres de la xarxa de distribució subterrània, invertint uns tres milions per fer noves escomeses i millorant la sectorització de la xarxa. Des de la seva creació fa poc més cinc anys s’ha fet una inversió de 12,7 milions i planificat la millora de la xarxa i els sistemes d’abastament a vint anys vista, asseguren, fent una programació de les inversions plurianual. Enguany hi ha una partida de 8,3 milions per a noves actuacions, amb els 5,5 milions destinats a les millores en la distribució d’aigua en baixa i, 2,8 milions al sistema de gestió d’aigua en alta. En aquest punts destaca els 850.000 euros per reemplaçar diferents calderons antiariet, que són fonamentals per protegir els sistemes de transport de l’aigua en alta dels canvis de velocitat bruscos en la xarxa.

El pressupost de TAigua també preveu 885 mil euros per intervencions de millora en les canonades de transport des d’Abrera i s’han començat els treballs de substitució del pas aeri de la canonada de 700 mm de diàmetre al seu pas pel pont de Can Gonteres, l’artèria primordial en l’abastament de Terrassa que presentava un risc de ruptura i que a finals de març ja estarà operativa.

Sensors i estalvi d’aigua

Altres actuacions de millora són la instal·lació de sensors acústics per a la localització de fuites amb comunicació remota que es van començar a implantar al llarg del 2023. Ja se n’hans posat 175, fet que ha permès detectar 36 avaries en mig any. L’any passat, entre la xarxa de distribució i els ramals domiciliaris, es van poder reparar 432 avaries, fet que suposa un increment del 32% respecte l’any 2022, en què se’n van reparar 328.

Totes aquestes actuacions han permès reduir en 725.211m³ (5,4%) el cabal total aportat a la xarxa, el que significa que el 27% de l’estalvi, 199.011 m³, ha estat resultant de la millora de l’eficiència hidràulica reduint les fuites.

L’empresa pública preveu continuar destinant recursos als projectes de millores tecnològiques i modernització, com el de telemesura de comptadors i l’ampliació del sistema de control remot de la xarxa mentre continua cercant pous d’aigua subterrània. A més, negocia amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) poder utilitzar l’aigua regenerada de la depuradora de Terrassa –també n’ha demanat la gestió– per al reg de zones verda i la neteja viària.

Aigua és Vida critica que l’AMB aplana el negoci de l’aigua a Ripollet i Molins de Rei

El Consell Metropolità va aprovar dimarts el traspàs del subministrament de Ripollet i Molins de Rei a l’AMB

Aigua és Vida ha criticat que Agbar i l’Àrea Metropolità de Barcelona (AMB) han “aplanat” el camí per expandir el negoci privat de l’aigua a Ripollet i Molins de Rei.

L’organització ha valorat així el fet que el Consell Metropolità de l’AMB aprovés aquest dimarts la creació d’una comissió mixta de traspassos perquè el servei de subministrament a Ripollet i Molins de Rei passi a la mateixa AMB.

Per Aigua és Vida, això suposa “un pas més” per integrar Ripollet i Molins a l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar.

L’organització ha posat en valor que fins ara l’únic estudi realitzat per estudiar quina és la millor opció de gestió analitzava la pública.

En aquest sentit, ha recordat que si l’aposta és la gestió indirecta, cal crear abans una comissió d’estudi per determinar la millor forma de gestió, tal com indica el Reglament dʻObres, Activitats i Serveis dels ens locals (ROAS) .

Per a Aigua és Vida aquest nou pas ha estat possible en la nova configuració del Consell Metropolità i dels municipis afectats, on el PSC va guanyar les passades eleccions. Això “ha desembussat els intents d’Agbar per expandir el negoci”, ha assegurat l’organització.

Aquesta reconeix que, a hores d’ara, no hi ha majories per impulsar la gestió pública metropolitana, i per això ha valorat que la creació de la comissió de traspàs és el primer pas perquè Agbar absorbeixi el servei d’aigua potable a Ripollet i Molins de Rei.

El conflicte ve d’una sentència del 2020, que afirmava que la competència del subministrament d’aigua potable dels municipis metropolitans és de l’AMB. Això va aturar el projecte de l’Ajuntament de Ripollet, aleshores governat per Decidim, de remunicipalitzar la gestió de l’aigua.

De fet, el consistori ripolletenc va interposar un contenciós administratiu, que encara està en curs, contra la inactivitat de l’AMB, amb voluntat de desencallar les negociacions.

Manresa, Santa Perpètua y Vilafant: tres municipios catalanes que logran ahorrar agua para combatir la sequía

Ayuntamientos que consiguen reducir su gasto hídrico exponen sus estrategias mientras el 40% sigue por encima del umbral marcado por la Generalitat

Notícia publicada originalment a eldiario.es el 26/2/24

La extrema sequía que golpea Catalunya obliga a la mayoría de municipios a controlar el consumo de agua de sus habitantes y a reducirlo. A pesar de que las restricciones se comenzaron a implantar hace un año, un 43% de los pueblos y ciudades sigue superando los umbrales de consumo que fija la Generalitat. Estos niveles de incumplimiento han llevado a la Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a abrir expedientes sancionadores a un centenar de ayuntamientos, pero a la vez también han incitado al organismo público a fijarse en aquellos que sí consiguen demostrar un ahorro notable.

La capacidad de un municipio de ahorrar agua depende de numerosas variables, entre ellas su propia tipología urbanística. Una localidad en la que abundan las casas con jardín y piscina suele presentar consumos más elevados. No solo por el mayor gasto doméstico, sino porque son municipios menos densos y con más kilómetros de canalizaciones por habitante, lo que multiplica el riesgo de fugas. También las destinaciones turísticas se encuentran en cifras más elevadas. Y al otro lado están las ciudades más densas y con viviendas más reducidas, en las que el uso de agua suele estar por debajo de la media. 

Como ejemplo de los primeros, destaca Begur, en la Costa Brava, ejemplo de frustración a la hora de atacar el derroche de agua. A pesar de las multas y los controles en los contadores desde hace meses, este pueblo turístico, que tiene una piscina por cada dos habitantes, sigue gastando por encima de los 500 litros por habitante y día de media, cuando el máximo en situación de emergencia es de 200. En cambio, la mayoría de municipios del área metropolitana de Barcelona están por debajo de ese umbral, con Badia del Vallès (123) o Santa Coloma de Gramenet (128) a la cabeza de los más ahorradores. 

¿Qué municipios presentan mayores reducciones este último año y qué han hecho para conseguirlo? Lo cierto es que los datos disponibles no permiten trazar la evolución de los consumos de forma fiable, puesto que los informes que comenzaron a enviar los ayuntamientos en febrero de 2023 contenían numerosos errores y se han ido corrigiendo. Con todo, sí se pueden apreciar algunos ejemplos de consistorios cuyo gasto ha ido descendiendo progresivamente en los últimos meses. 

Tres de ellos son Manresa, Santa Perpètua de Mogoda o Vilafant. Los tres tienen puntos en común, comenzando por una política de control sobre los consumos hídricos previo a la sequía. Pero también por haber adoptado medidas que van más allá de las obligatorias para todo el mundo (como la prohibición del riego de jardines o del llenado de piscinas). 

Manresa baja la presión del grifo

Una de las ciudades que puede sacar pecho de sus medidas de ahorro es Manresa. La capital de la comarca del Bages, con 76.000 habitantes, cuenta con su propio plan de emergencia por la sequía desde 2021, y hace algo menos de un año, en marzo de 2023, ya optó por reducir la presión del agua que se envía a los hogares. “Con esto hemos conseguido en torno a un 2% de ahorro de agua”, especifica David Güell, director de explotación de Aigües de Manresa, la operadora pública que gestiona la red. 

Actualmente, Manresa declara un uso de 164 litros por habitante y día, lejos del tope de 200 y de los 182 que publicó hace un año. Para reducir la presión del agua que se distribuye por las tuberías, instalaron distintas válvulas manuales que permiten aplicar la disminución del caudal por sectores. De esta forma, dejaron fuera los que albergan equipamientos críticos, como pueden ser los hospitales, o edificios altos, que necesitan de mayor presión en los pisos superiores. “Las válvulas nos permiten ir jugando y, por ejemplo, aplicamos más reducciones por la noche”, pone como ejemplo Güell. 

El Ayuntamiento, gobernado por ERC, ha adaptado también la depuradora municipal para producir agua regenerada que les permita limpiar las calles –con agua potable actualmente no se puede–, y se ha volcado además en la reparación de fugas. Para ello, han recurrido a correladores acústicos, unos sensores que se instalan en la red y que permiten detectar escapes de menos de 100 litros por hora, averías que de otro modo serían indetectables. “En base a la señal acústica que perciben, te dice dónde puede haber una fuga y puedes ir corriendo a taparla. Nos ha ido tan bien que compraremos más”, dice Güell. 

Vilafant tapa escapes y dice adiós al césped

Al lado de Figueres, en la provincia de Girona, la localidad de Vilafant no está en estado de emergencia, sino de excepcionalidad, ya que cuenta con pozos propios. Vilafant ha conseguido reducir un elevado consumo de agua que se debe, en parte, a su urbanización. No solo porque está repleta de casas con jardín, sino porque se distribuye entre tres núcleos separados entre sí, lo que obliga a tener extensas redes de canalización de agua y mayor probabilidad de padecer fugas. 

Desde hace años, el Ayuntamiento tiene entre ceja y ceja mejorar la eficacia de la red, a lo que destina 100.000 euros anuales. Pero el progreso es lento, reconoce la alcaldesa, Montse de la Llave, del PSC. De un rendimiento del 43% a mediados de 2023, se prevé alcanzar el 55% este este año y un 63% cuando acaben todas las obras programadas (la media de Catalunya es del 78,5%). Desde el inicio de las restricciones, Vilafant ha pasado de 296 en febrero pasado a 216 litros por habitante y día. 

Otra de las claves, según la alcaldesa De la Llave, es la sustitución de buena parte del césped natural de sus extensas zonas verdes por plantas arbustivas o gravilla. “Antes, si mirabas desde arriba, Vilafant era todo verde, y desde el mandato pasado, independientemente de la sequía, decidimos cambiarlo”, explica la alcaldesa, que añade que esta política ha contribuido a que los vecinos se concienciaran para no derrochar agua.

Santa Perpètua de Mogoda obre una consulta ciutadana sobre l’abastament d’aigua en situació de sequera

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha obert una consulta per tal que la ciutadania pugui dir la seva sobre l’abastament d’aigua en situació de sequera. La consulta romandrà oberta al portal de participació ciutadana fins al 13 de març.

L’Ajuntament prepara l’Ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya, ha tramès als ajuntaments de Catalunya una proposta d’ordenança municipal d’usos de l’aigua en situació de sequera, per tal de poder regular en l’àmbit municipal les restriccions i altres mesures derivades del Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, aprovat per Acord de Govern de 8 de gener de 2020, i de la normativa posterior, que regula les mesures extraordinàries i urgents que caldrà aplicar en cada cas.

La proposta d’ordenança ha estat redactada per l’ACA en col·laboració amb el Districte de Conca Fluvial de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya, i cada ajuntament l’ha d’adaptar a les situacions concretes de cada municipi.

La nova ordenança pretén garantir el servei públic d’abastament i distribució d’aigua potable de competència municipal i fomentar l’estalvi en el consum d’aigua en situació de sequera. Aquesta ordenança s’aplicarà durant els períodes de sequera declarats per l’ACA. L’aprovació d’aquesta ordenança específica, a aplicar en cas de sequera, ha de permetre actuar per a complir els objectius d’aquesta norma, i que és garantir el servei públic d’abastament i distribució d’aigua potable de competència municipal i fomentar l’estalvi en el consum d’aigua en situació de sequera.

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) celebra 5 anys de la seva constitució com a òrgan de participació ciutadana

La Masia Freixa acull la presentació d’una guia que facilita la constitució d’aquests tipus d’organismes arreu de l’Estat

La regidora del Cicle de l’Aigua, Patrícia Reche, inaugurarà la jornada que se celebrarà a la Masia Freixa per presentar el Manual pel Disseny i Implementació dels Observatoris Ciutadans de l’Aigua, que ha elaborat la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), que aglutina municipis, consorcis, mancomunitats i altres administracions fins arribar a un total de 71. L’acte comptarà amb l’assistència de la presidenta de l’OAT, Sònia Gimènez; dels presidents de l’AEOPAS, Luís Babiano, i de l’Associació de Municipis i entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro; del gerent de TAIGUA, Ramon Vázquez, i de Pedro Arrojo, relator de l’Organització Nacions Unides (ONU) per a la defensa del dret humà a l’aigua, que parlarà via streaming des de Brussel·les.

Terrassa va ser una de les primeres ciutats de Catalunya on es va constituir, ara fa 5 anys, un Observatori de l’Aigua (OAT) adscrit a l’Ajuntament, per articular la participació ciutadana en les decisions estratègiques vinculades amb el servei d’abastament municipal, d’ençà que aquest es va municipalitzar el passat 10 de desembre de 2018. Actualment, som un dels municipis més grans de l’Estat amb una gestió pública de l’aigua eficient, de qualitat, transparent, participativa, equitativa i social.

Per aquest motiu, la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS) ha triat Terrassa per presentar el Manual pel disseny i implementació dels observatoris ciutadans de l’aigua en una jornada matinal que se celebrarà, a partir de les 11 h del matí, a la Masia Freixa. En el decurs d’aquest acte es presentarà la guia, que estableix els tràmits que cal seguir per a crear organismes de participació ciutadana en la gestió de l’aigua; es parlarà de la importància que té la municipalització davant de situacions rellevants, com ara la greu sequera que afecta bona part de Catalunya actualment i també es posarà en valor la participació ciutadana en la defensa del dret humà a l’aigua i al sanejament.

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa té un caràcter consultiu, assessor, deliberatiu i propositiu, amb capacitat per elaborar estudis, informes i propostes en la gestió de l’aigua. També té potestat per tirar endavant acords que hauran de ser considerats pel Govern Municipal amb l’objectiu d’incorporar la participació ciutadana en la definició de polítiques i decisions estratègiques per al bon funcionament del servei.

Entre les seves funcions destaquen la presentació de propostes pel funcionament de Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL, l’elaboració d’estudis i informes, la informació i formació de la ciutadania i el control públic en la rendició de comptes. L’OAT disposa dels seus propis recursos i té un pla de treball per tirar endavant les seves funcions, en compliment dels criteris de qualitat democràtica de l’Ajuntament i de transparència que caracteritza el nou model de gestió pública de l’aigua a Terrassa.

Masnou tira endavant la gestió pública de l’aigua

Com el mes anterior, l’aigua va tornar a ser el tema central del Ple del febrer al Masnou. En aquest cas, a la sessió celebrada el darrer dia 16 de febrer es va reprendre el debat sobre la recuperació de la gestió directa de l’aigua potable.

En concret, el punt de la sessió del febrer va debatre l’aprovació inicial de l’establiment i el canvi de la forma de gestió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable. Va ser aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú) i de Fem Masnou, i el vot contrari de Junts i el PP.

Al Masnou, l’abastament d’aigua és un servei públic gestionat per una empresa privada i, tal com va explicar el regidor de transició ecològica i desenvolupament sostenible, Amadeu Quintana, el contracte d’abastament d’aigua potable entre l’Ajuntament i Agbar finalitzava l’octubre de 2022, però se’n va fer una pròrroga fins al 31 d’octubre de 2025, mentre se’n preparen canvis en la forma de gestió. “Si tot va bé, el novembre de 2025 l’empresa municipal SUMEM estarà en disposició d’assumir i gestionar el servei”, va confirmar. 

Si bé la formació Fem Masnou va donar suport a la proposta, el seu portaveu, Sergi Amat, va recordar que aquest tema ja s’havia tractat abans de prorrogar el contracte amb l’empresa concessionària i va incidir en l’actual pèrdua d’unanimitat de tot el consistori: “Fora bo que el Govern tornés a intentar aquest consens respecte a aquesta política tan important”. Amat va reiterar la confiança del seu partit pel sector públic i va afegir que “penso que Agbar no és una empresa, és una màfia, i tothom qui governa té molts problemes per fiscalitzar-la; només aquest motiu ja hauria de ser suficient per municipalitzar l’aigua”.

Pilar Marset, del PP, va fer un seguit de reflexions sobre les possibles actuacions de millora, principalment relatives als comptadors, els hidrants i les canonades de fibrociment de la xarxa d’abastament d’aigua potable actual que es va encarregar de rebatre el regidor Quintana. L’edil va parlar de possibles subvencions ja sol·licitades que permetran dur a terme millores com la digitalització d’una part molt important del parc de comptadors o el canvi de tres de les canonades de fibrociment que estan en més mal estat del municipi. Respecte als hidrants, va reconèixer que en falten, però també que se n’han fet molts a càrrec del fons de reversió establert en la concessió amb l’actual empresa que gestiona el servei municipal d’aigua. Quintana va concloure que “hem plantejat una gestió de l’aigua que tindrà un superàvit que ens permetrà poder anar fent en un temps prudencial el que Agbar no ha fet en els últims vint anys”.

Joan Maria Duran, de Junts, va ser especialment crític amb la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua mitjançant l’entitat pública empresarial local SUMEM. “Fer d’empresaris amb diners públics no és ni eficient ni ètic”, va sentenciar. “Assumir un repte com el de l’aigua és força complex i no ho podem deixar en mans d’aficionats, perquè, a més, els resultats els patiran els ciutadans amb interrupcions del servei o l’increment dels preus”, va dir, i va parlar de les pèrdues generades per l’empresa des de la seva creació.

“Dir principiants a les persones que estan al capdavant em sembla una falta de respecte”, va advertir Quintana, que també va contraargumentar les afirmacions de Duran sobre les pèrdues de l’empresa i va incidir en el fet que s’havia posat en marxa una empresa des de zero. En aquest punt va prendre la paraula el regidor Artur Gual, també president del Consell d’Administració de SUMEM, per explicar que “és lògic i normal tenir pèrdues quan muntes estructura i encara no has començat a facturar”. A més, va avançar a Duran i al Ple que “el 2023 la tendència negativa s’ha revertit i serà positiva”.

Renovar canonades i sensors de fuites: l’èxit d’alguns municipis amb gestió pública davant de la sequera

Notícia publicada originalment a elDiario.es l'11 de febrer de 2024 

La renovació de canonades i col·locar sensors acústics per detectar fuites d’aigua són algunes mesures que han fet servir municipis catalans com el Prat de Llobregat, Manresa o Mataró, que aconsegueixen fins a un 90% de rendiment de l’aigua -que no es perd- per fer front a l’extrema sequera a Catalunya.

El Govern ha activat aquest febrer l’emergència per sequera a Catalunya, amb restriccions importants per a sis milions de catalans de l’àrea metropolitana de Barcelona i de gran part de la província de Girona, entre elles una dotació màxima de 200 litres per dia i habitant per a tothom els usos (industrial, agrícola, recreatiu i domèstic).

Són els municipis els que han de fer tot el possible per ajustar-se a aquest límit, i per això, en molts casos, han de controlar i renovar una xarxa amb fugues de vegades difícils de localitzar.

Són més de 700 els municipis i els ens locals que han presentat sol·licituds a la convocatòria d’ajudes del Govern per reparar fugues.

“Anem una mica tard; aquesta és probablement la sequera més greu de la que tenim registres i hem de guanyar temps amb solucions ràpides”, explica a EFE Aureliano García, gerent d’Aigües d’El Prat, empresa pública que va contribuir a fer que la ciutat estalviés 110.000 metres cúbics d’aigua el 2023.

El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès són dels pocs municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una gestió totalment pública de l’aigua, ja que la immensa majoria (36 municipis) depenen de l’empresa mixta Aigües de Barcelona.

Tots dos municipis han aconseguit un rendiment de l’aigua del 90%, és a dir, que aquest percentatge d’aigua és la que passa per la xarxa de subministrament i arriba a les llars sense pèrdues, per sobre de la mitjana catalana, que és del 78,5 %.

En el cas del Prat, les claus han estat la renovació de canonades i la sectorització de la xarxa de proveïment a 15 zones per detectar i aturar fuites, cosa que els ha permès, entre altres mesures, passar dels 15.000 hectòmetres cúbics que circulaven per la seva xarxa el 2008 als 12.000 ara.

“El context exigeix ​​solucions d’urgència, com portar aigua en vaixells, connectar el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el del Consorci d’Aigües de Tarragona (ara mateix en estat de prealerta) i el foment de la reutilització”, aconsella García.

“Al Prat tenim un consum domèstic de 95 litres per persona al dia, i el de consum amb abonats no domèstics i industrials és d’uns 162, molt per sota del que demana l’Agència Catalana de l’Aigua”, puntualitza per part seva la regidora d’Aigua i Energia Públiques del Prat de Llobregat, Esther Garcia.

Menys pressió

Una cosa semblant passa a Aigües de Manresa, que abasteix 16 municipis, sobretot de la comarca del Bages (Barcelona) i que estalvia des del març del 2023 l’equivalent a una piscina olímpica al mes amb menys pressió d’aigua.

I ho aconsegueixen gràcies a unes vàlvules reguladores que redueixen la pressió de l’aigua que distribueix la xarxa, una mesura que s’ha impulsat “sense que ho notin els usuaris”, segons expliquen fonts d’aquesta empresa, que també abasteix municipis com Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor o Fonollosa.

Sensors acústics i anàlisi del consum nocturn

“També ha funcionat la instal·lació de sensors acústics mòbils que detecten el so de l’aigua a la nit i troben petites fuites d’aigua de la xarxa des del juliol passat, mentre que per a fuites més grans fan servir un control de cabals nocturns”, especifiquen des d’Aigües de Manresa.

Altres mesures que es fan servir a Manresa són l’optimització de sistemes de potabilització, com reduir el temps de rentatge de filtres d’aigua i mediar amb grans consumidors d’aigua (hospitals, gimnasos amb piscines i empreses tèxtils, entre d’altres), oferint-los alternatives per regular ús.

A Mataró (Barcelona), també amb un rendiment de la xarxa del 90%, l’aigua procedeix dels 34 pous i cinc mines que hi ha a la ciutat.

L’aigua que s’extreu, s’emmagatzema i es tracta en els dipòsits situats en diferents punts de la localitat per distribuir-los posteriorment.

El Pla Director de l’Aigua de Mataró (PDAM 2011-2025) estableix que cada any s’ha de renovar a la ciutat al voltant de l’1% de la xarxa, substituint els trams més antics o ampliant la capacitat dels carrers i les zones que ho necessiten, així millorar l’eficiència.

“Per mantenir-nos en aquests nivells d‟aigua registrada, fem el seguiment d‟indicadors com la sectorització de la xarxa en zones petites o el control dels consums nocturns, per avisar a clients que hi pot haver l’existència de fuites interiors, per exemple, perquè es detecta un consum continu durant les 24 hores del dia”, indiquen a EFE des d’Aigües de Mataró.

Així mateix, l’empresa municipal mataronina apunta que part del mèrit de la seva gestió de l’aigua és perquè el consistori es va anticipar anys enrere a la sequera, amb mesures com el tancament de les dutxes de les platges o anul·lant actes lúdics amb aigua, com la Roixada de la Festa Major de Mataró (Les Santes).

L’Audiència dona la raó a l’Ajuntament de Girona amb la liquidació de la part privada d’Agissa

Emet una interlocutòria que ratifica dissoldre la societat mixta i que les entitats públiques en gestionin el capital.
El concurs per escollir un director financer queda desert i l’empresa d’aigües seguirà sense directius.

Notícia publicada originalment al Diari de Girona el 8 de febrer de 2024

L’Audiència ha donat la raó a l’Ajuntament de Girona amb la liquidació de la part privada d’Agissa, l’empresa mixta que gestionava l’aigua de la ciutat de Girona, Salt i Sarrià de Ter. En una interlocutòria, l’Audiència estima un recurs d’apel·lació que va interposar el consistori, ratificant la dissolució de la societat mixta Agissa SA, i nomena una entitat encarregada de liquidar la societat. Tot i que els tres ajuntaments ja han municipalitzat el servei amb la creació de Cicle de l’Aigua del Ter SA (Catsa), la decisió de l’Audiència permet que el capital econòmic que havia quedat a Agissa -tant l’actiu com el passiu- passi ara a mans de les entitats públiques, que seran qui el gestionaran. “És una bona notícia”, subratlla l’alcalde, Lluc Salellas.

El setembre del 2017, i enmig de la investigació penal per les presumptes irregularitats de Girona SA al capdavant d’Agissa, el jutjat d’instrucció 2 de Girona va resoldre apartar el soci privat i donar la gestió de l’aigua als tres ajuntaments. Dins la societat mixta, Girona SA ostentava el 80% i el 20% restant corresponia als consistoris de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

D’acord amb la mesura, els tres ajuntaments van agafar les regnes d’Agissa, informant periòdicament al jutjat de la situació de la societat. El jutjat, però, i atenent a les peticions dels advocats dels investigats, sí que va fer tres concessions a la part privada: poder tenir accés a la informació d’Agissa com a accionistes, poder presentar comptes i optar als beneficis del servei d’aigües.

Al llarg d’aquest temps, i mentre la investigació judicial continua, els tres ajuntaments han culminat el procés de municipalització de la gestió de l’aigua amb la creació de la nova empresa pública Catsa. Quedava pendent, però, la fase de liquidació d’Agissa, un cop dissolta la societat mixta. La liquidació serveix per resoldre què passa amb les propietats i els actius de l’empresa i a mans de qui han de passar.

En aquest punt, el jutjat d’instrucció va emetre una interlocutòria al·legant que no era l’òrgan competent per acordar la dissolució de la societat. Davant d’això, l’Ajuntament de Girona va interposar recurs a l’Audiència al·legant que, de facto, Agissa havia quedat dissolta amb els tràmits que s’havien fet per tirar endavant la municipalització i reclamar responsabilitats a la part privada. Entre aquests, resoldre el contracte, acabar amb la concessió i engegar el procés per reclamar 13,2 milions d’euros per incompliments a Girona SA.

Al recurs a l’Audiència, el consistori sostenia que aixecar la mesura cautelar d’apartar el soci privat sense abans considerar dissolta Agissa podia obrir la porta a que Girona SA, que tenia la majoria de la societat, pogués interferir en la fase de liquidació. “L’Ajuntament de Girona va assenyalar que era incongruent aixecar la mesura cautelar i permetre a la mercantil investigada assumir la gestió ordinària de l’empresa, tenint en compte la seva posició majoritària en els òrgans de control i administració”, recull la resolució de la secció tercera de l’Audiència.

Ara, l’Audiència ha donat la raó a l’Ajuntament i diu al jutjat instructor que nomeni una empresa perquè assumeixi les funcions de liquidació d’Agissa. La interlocutòria no admet recurs i confirma que la societat mixta ha de desaparèixer.

Una “bona notícia”

“Tancar la carpeta d’Agissa és una bona notícia per a la ciutat i demostra que la feina feta al llarg dels anys per arribar fins a la gestió pública de l’aigua, i finiquitar l’empresa mixta, era imprescindible”, ha destacat l’alcalde de Girona. Salellas confia que la liquidació d’Agissa es faci “el més ràpid possible” i que els seus actius reverteixin en les arques públiques i en l’empresa Catsa.

“Estem parlant d’uns quants milions d’euros al compte corrent, això segur, i d’altres aspectes que s’hauran de veure amb la liquidació”, ha dit l’alcalde en referència als actius de l’antiga societat mixta. Lluc Salellas remarca que, en un context de sequera com l’actual, calen inversions a la xarxa d’aigua dels tres municipis i espera que la liquidació d’Agissa permeti “reforçar encara més l’empres pública de l’aigua Catsa” per dur a terme les obres necessàries.

Per la seva banda, el seu homòleg a Salt, Jordi Viñas, posa en relleu que la interlocutòria emesa per l’Audiència “valida el procés seguit pels tres consistoris integrants d’AGISSA, que ha permès convertir l’aleshores empresa mixta, en una nova empresa de gestió de l’aigua, ara 100% municipal”. L’Ajuntament de Sarrià de Ter també ha valorat positivament la decisió judicial.

L’AMAP celebra la seva 8a assemblea coincidint amb l’entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat

El pla de treball per 2024 contempla seguir donant suport a la gestió directa per fer front a la situació de sequera

L’associació està formada per 68 ajuntaments i empreses públiques d’aigua, que representen el 45% de la població de Catalunya

La setmana passada, el dimecres 31 de gener, va tenir lloc la vuitena Assemblea Anual de l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública, després de la seva fundació el 2018. L’esdeveniment es va celebrar a la seu d’Aigües del Prat, al Prat de Llobregat, amb la participació de més de 60 persones, entre càrrecs i personal tècnic de governs locals, empreses municipals i entitats ambientalistes que representen els diversos membres de l’associació.

La jornada va iniciar-se amb una sessió matinal de formació sobre el Reial Decret 3/2023 d’Aigües de consum, on es va presentar la guia ràpida elaborada per l’AMAP. A aquesta sessió van assistir personal tècnic d’ajuntaments i operadors públics, així com representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, del Departament de Salut i de la Diputació de Barcelona.

Prèviament als punts ordinaris de l’Assemblea, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, van donar la benvinguda a les assistents i, seguidament, l’Aurelià Garcia, gerent d’Aigües del Prat, va impartir una ponència sobre la situació de sequera. Cal destacar que aquesta intervenció va ser just el dia abans que el sistema Ter-Llobregat entri en emergència, el que suposa reduir la dotació municipal a 200 litres per habitant i dia. En aquesta presentació es van aportar algunes eines perquè els municipis i operadors públics puguin fer front a la situació. 

Ja entrant a l’ordre del dia, hi havia els punts ordinaris de gestió econòmica, com la liquidació de l’exercici del 2023 i l’aprovació del pressupost per al 2024. Amb una previsió d’ingressos de més de 80.000 euros, el pressupost d’aquest any va lligat a un nou pla anual que es pot resumir en 5 línies de treball, totes pivotant al voltant del repte de la sequera: comunicació, gestió interna, suport tècnic, treball en xarxa i incidència.

Pel que fa a gestió interna i suport tècnic, es mantindrà el suport als municipis membres de l’Associació, amb una atenció especial als que ja gestionen de manera pública l’aigua i als que estan en procés (a Catalunya, aquest són 22 municipis, 12 dels quals són membres de l’AMAP). A més, es continuarà dinamitzant els espais d’intercanvi tècnic entre operadors públics, incorporant la gestió del clavegueram a l’agenda de l’AMAP, i elaborant informes i guies ràpides per a municipis. També s’intensificarà la feina d’incidència en l’actual context de sequera, vetllant perquè es prioritzin els usos domèstics de l’aigua.

Durant l’assemblea també es va presentar un informe de les principals fites i activitats dutes a terme durant el 2023, destacant la participació de l’AMAP a la Taula Nacional de l’Aigua i a la Cimera Social de la Sequera. A més, es va destacar el suport als cinc municipis que han recuperat la gestió directa de l’aigua, i l’oportunitat que han suposat les eleccions locals per posar el debat de l’aigua en aquells municipis que hauran de prendre decisions al llarg d’aquest mandat 2023-2027 a diferents municipis.

Set nous membres de l’AMAP

L’Assemblea també va servir per ratificar i donar la benvinguda als set nous membres de l’AMAP que s’han sumat durant el 2023. Quatre municipis i tres empreses públiques, que passen a formar part de la llista dels 68 membres de l’AMAP, que representa un 45% de la població de Catalunya. 

Dels nous municipis, només Campmajor (Pla de l’Estany) i la Vall de Bianya (la Garrotxa) gestiona directament l’aigua, aquest últim amb el suport del Consorci Sigma, ens públic format pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot. Els altres dos, Sant Esteve de Palautordera (Baix Montseny) i Tona (Osona) tenen el servei concessionat, tot i que aquest últim, amb el contracte vençut, està ja treballant per passar a gestió pública. També s’han sumat a l’AMAP tres empreses públiques, algunes d’elles de recent formació: Cicle de l’Aigua del Ter (l’empresa pública de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que va assumir la gestió del servei l’any 2022), Onaigua (l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona, que presta el servei a Balenyà, El Brull, St. Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles, Torelló i Vilatorta, des del 2022) i Gestió Urbanística i Serveis d’Arenys de Munt (que va suposar la segona remunicipalització de l’aigua de Catalunya, l’any 2012).