L’AMAP participa a Girona de la mobilització en defensa dels rius

Un miler de persones assisteixen als actes en defensa dels rius Ter, Fluvià i Muga

Les entitats ecologistes han congregat més de mig miler de persones al centre de Girona en una mobilització en defensa dels rius i els territoris a causa de la sequera que viu el país. La concentració formava part de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, que té l’objectiu de denunciar la sobreexplotació que pateixen els rius Ter, Fluvià i Muga, agreujada ara per la sequera extrema. Les entitats convocants han exigit el canvi d’un model de gestió de l’aigua que consideren que prioritza el sector turístic i l’agroindústria del porc i penalitza els ciutadans i la salut dels rius. Quants rius més han de morir perquè el sistema canviï?, ha manifestat Pau Masramon, d’Aigua És Vida de Girona, que ha denunciat que la mort de rius com el Ter i la Muga és un ecocidi.

La manifestació l’han convocada Aigua és vida, Ecologistes de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i Rebel·lió o Extinció Girona. També hi han participat organitzacions d’arreu del país, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, Observatori de l’Aigua de Terrassa, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.

A la plaça Pompeu Fabra, just davant de la seu de la Generalitat, els manifestants han cridat consignes en contra de l’explotació de l’aigua per a benefici d’uns pocs. En el parlaments, Dante Maschio, d’Aigua És Vida, ha demanat acabar amb un model depredador de l’aigua i invertir les prioritats: L’aigua és un bé comú i avui dia n’estem donant més als hotelers i la indústria que als ciutadans i els rius.

Dolors Catalán, del Grup de Defensa del Ter, ha defensat un canvi de model ramader dominat per l’agroindústria del porc. Tenim 8 milions de porcs a Catalunya. Els porcs d’Osona i el Lluçanès consumeixen més aigua que els habitants que hi vivim, ha advertit. A més, ha assenyalat que les macrogranges, concentrades en cinc o sis empreses, provoquen greus problemes de contaminació: El Segrià, Osona i una zona al nord d’Itàlia, on hi ha una producció intensiva de porc, són les zones d’Europa més contaminades per amoníac. Una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle depenen directament o indirecta de la indústria càrnia. Tot plegat, ha afegit, per a benefici de quatre gats. Per aquest motiu, ha demanat una reducció dràstica de la cabana porcina per adequar-la als recursos i necessitats del territori.

Adán Estrada, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha acusat el sector turístic de camuflar les seves dades de consum dintre dels consums domèstics: Si no sabem quant gasta aquest sector, costa controlar-lo i surt privilegiat enfront d’altres sectors que pateixen restriccions més fortes. Per això ha exigit transparència, control i equitativitat en l’aplicació de les restriccions: És inadmissible que un pagès perdi la collita per no poder regar el camp mentre un turista es fa una selfie amb el seu cocktail al costat d’una piscina.

Amanda, jove activista de Iaeden-Salvem l’Empordà, ha denunciat l’estat de sequera de les zones baixes de la Muga i ha reclamat a les administracions que també pensin en la biodiversitat dels espais naturals:No hi som només nosaltres, els humans, també hi ha altres espècies d’animals i de plantes, i no podem prendre decisions sense pensar-hi”.

Per últim, Javier de la Casa, de Rebelión Científica, ha advertit que les administracions intenten acoquinar els ecologistes mitjançant l’acció repressiva, i ha posat com a exemple la imputació per delicte contra el patrimoni a 15 activistes per haver llançat sang falsa a les escales del Congrés de Diputats: Tenim dret a protestar, perquè és la lluita el que ens ha permès aconseguir drets socials. No ens podem permetre que ens espantin.

Després dels parlaments s’ha fet una manifestació que ha passat per la Gran Via i el carrer Nou fins a arribar al Pont de Pedra, on s’ha portat a terme una palanganada reivindicativa al riu Onyar.

L’AMAP participa a la 2a Cimera Social de la Sequera, on entitats ecologistes d’arreu de Catalunya critiquen la gestió de l’aigua

Notícia publica al portal de la CCMA el 30/09/2023

Més d’una vintena d’entitats ecologistes d’arreu de Catalunya debaten aquest dissabte en la segona cimera social de la sequera celebrada a Amposta, on han criticat la gestió de l’aigua de les administracions. Consideren que existeix una “manca de voluntat” per part del Govern per reduir els consums hídrics de la ramaderia intensiva i el sector turístic i exigeixen mesures “urgents i immediates” per protegir els cabals ecològics dels rius del país. En el marc de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’ s’han anunciat accions reivindicatives fins al juliol de l’any vinent, quan s’espera que es constitueixi el Pacte Nacional de l’Aigua. Entre altres propostes, convocaran mobilitzacions lligades a projectes com el Hard Rock o la Copa Amèrica.

La segona cimera social de la sequera ha aplegat representants d’entitats ecologistes a Amposta, al Montsià, on s’ha tractat la gestió que el Govern ha fet fins al moment dels recursos hídrics. “Això no és només sequera ni que no plogui, sinó que és un saqueig històric amb els negocis que hi ha amb l’aigua”, ha etzibat Dante Maschio, portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida. En aquest sentit, ha reclamat mesures “urgents i immediates” que s’apliquin abans del futur Pacte Nacional de l’Aigua, previst pel pròxim juliol. Maschio ha anunciat que exigiran depuracions polítiques si s’entra en estat d’emergència al sistema d’aigües Ter-Llobregat. A la vegada, les entitats insten a proposar mesures de restriccions de consum no només a escala individual, sinó també industrial, especialment en el sector de la ramaderia intensiva i el turisme.

Així s’ha expressat el portaveu de la Coordinadora de la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, qui ha denunciat la “sobreexplotació” de l’aqüífer Montseny-Guilleries per part de les empreses embotelladores d’aigua i altres indústries properes. “És absolutament inaudit que molts pobles del Montseny portem molts mesos sense aigua, que han d’utilitzar aigua de cisternes per abastir-se perquè la majoria de les fonts s’han assecat”, ha alertat. En la mateixa línia, ha demanat que les administracions aprovin una moratòria de concessions d’extraccions d’aigua a les empreses que facin ús de l’aqüífer i alhora, s’encarregui un estudi científic independent per conèixer el seu estat real abans d’atorgar nous permisos.

Per la seva part, la portaveu del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalan, ha demanat un canvi de model agrícola i ramader per apostar per nous sistemes de neteja de les corts que requereixin menys recursos hídrics i contaminin menys. Paral·lelament, la portaveu de la Plataforma de l’Ebre (PDE), Matilde Font, ha insistit a aplicar mesures que propiciïn la baixada de sediments al riu i evitar la desaparició del Delta.

Una cimera per posar els pilars de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’

En aquest context s’ha presentat la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’, que s’engega amb accions reivindicatives a partir d’aquesta tardor arreu del país. Amb aquesta iniciativa, les entitats implicades pretenen que el Govern escolti les seves propostes envers la gestió de l’aigua i s’equilibri la presència entre representants dels sectors econòmics i les entitats ecologistes en les taules territorials.

Entre altres propostes, les entitats prepararan penjades de cartells, sessions tècniques i xerrades que tractaran la problemàtica de l’aigua als diferents punts del país. També estan previstes mobilitzacions unitàries lligades a projectes com el Hard Rock, la Copa Amèrica Barcelona o la Ryder Cup de Golf.

Pla de Santa Maria avança en la municipalització de la gestió de l’aigua

La memòria i el reglament del servei es van aprovar en un ple extraordinari dimarts passat

Notícia publicada originàriament a El Vallenc el 24/2/2023

L’Ajuntament del Pla de Santa Maria (Tarragona, Alt Camp) ha donat un pas més en la municipalització del servei d’aigua potable amb l’aprovació de la memòria i el reglament que en regiran la gestió quan passi a mans del consistori. En un ple extraordinari celebrat el passat dimarts 21 de febrer, tots dos documents van rebre el vot favorable dels tres grups presents a l’Ajuntament: Junts pel Pla, Esquerra Republicana i la CUP.

La memòria i el reglament es van encarregar a una empresa especialitzada i els ha supervisat una comissió formada per regidors, tècnics i un representant de la ciutadania. A la memòria s’estableix que la municipalització del servei és viable i beneficiosa per a l’Ajuntament, mentre que el reglament determina com es realitzaran les connexions i també les obligacions tant de l’Ajuntament com dels usuaris.

La gestió de l’aigua del Pla ha estat en mans de l’empresa Sorea –ara Agbar– des de fa 25 anys. Un cop vençut el contracte, el mes passat, es va posar en marxa el procés per assumir directament el servei des de l’Ajuntament. Entretant, però, s’ha fet una pròrroga de nou mesos per evitar que hi hagi interrupcions en el subministrament.

Al ple de dimarts 21 també es va votar el pla de mesures antifrau de l’Ajuntament. Aquest recull un conjunt de disposicions per avaluar els riscos relacionats amb el frau i el conflicte d’interessos, així com de prevenció, detecció, correcció i persecució d’aquestes situacions. En el seu contingut també es fixa el procediment a seguir per al tractament dels possibles conflictes d’interès.

Aquest pla és un requeriment de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea vinculat a la recepció d’ajuts dels fons Next Generation. Qualsevol institució que sigui receptora d’aquests ajuts, ha de disposar d’un document d’aquest tipus així com d’una sèrie de principis i regles de conducta que, en el cas de l’Ajuntament del Pla, es van aprovar l’octubre passat.

El tercer punt del ple tenia a veure amb l’ampliació del Polígon Industrial del Pla. En aquest cas, es tractava d’introduir-hi la declaració ambiental estratègica, que compta amb l’informe favorable. El projecte d’increment de sòl urbanitzable industrial ja va passar anteriorment pel plenari al març i a l’octubre de l’any passat. Amb l’afegitó de la declaració ambiental es traslladarà a la Comissió d’Urbanisme que previsiblement l’aprovarà de forma definitiva.