El municipi gestiona el servei d’abastament directament des del propi ajuntament

Després de l’acord del Ple municipal, el municipi de L’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, és el primer municipi de la comarca en sumar-se a l’AMAP. Tot i que al municipi sempre s’ha fet una gestió pública de l’aigua, sumar-se a l’AMAP és una aposta més per fer créixer el sector de l’aigua pública al país i també poder mancomunar recursos i coneixements tècnics que millorin el servei tant a L’Espluga de Francolí com a d’altres municipis que aposten per la gestió directa.

Actualment, l’Ajuntament està treballant per fer front a les restriccions i talls del servei que ha estat patint el municipi, per l’escassetat d’aigua. Entre d’altres, ja s’estan fent les obres per a connectar-se a l’abastament en alta del Consorci d’Aigües de Tarragona, que finalitzaran aquest agost.

Tanmateix, l’Ajuntament ha aprovat l’ordenança municipal de mesures per la sequera, adreçada a aplicar mesures d’estalvi d’aigua, fixant també un règim sancionador per a determinats usos de l’aigua, limitant les dotacions d’aigua, reduint la pressió de la xarxa, o fins i tot, fent talls temporals durant l’estat d’emergència.

Una altra mesura que es planteja és la possible creació d’una empresa pública municipal, que assumeixi la gestió del servei. En aquest sentit, l’experiència i intercanvi amb altres municipis de l’AMAP pot resultar molt útil per a L’Espluga de Francolí.

A la Conca de Barberà, el 90% de la gestió de l’abastament d’aigua és pública, sent una de les comarques de Catalunya on aquest percentatge és major. A Catalunya, per contra, només el 22% d’aquesta gestió és pública.

L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis membres de l’associació. Amb L’Espluga de Francolí, ja en formen part un total de 78 membres, entre municipis, entitats i empreses públiques.

Les organitzacions que formem part de la Cimera Social de l’Aigua s’han reunit amb representants del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP al Parlament, per introduir la qüestió de l’aigua en les negociacions pel nou govern. Alhora, han alertat de l’optimisme que es percep pel que fa a la sequera. S’ha recordat que els nivells de reserves segueixen sent molt baixos i s’han exigit mesures urgents.

En el marc d’aquestes reunions s’ha presentat un decàleg de propostes per fer front a l’escassetat de Catalunya als partits polítics que negocien el nou Govern de la Generalitat, amb l’objectiu que l’aigua sigui un dels temes principals en les negociacions pel nou Govern. S’ha demanat el compromís explícit de treballar les propostes durant la propera legislatura. Es valoren positivament les reunions i s’espera que sigui la primera passa per establir un diàleg continuat amb els grups parlamentaris.

S’exigeixen mesures per abordar l’escassetat d’aigua crònica

S’ha lamentat que l’aigua ja no sigui una prioritat política: la sequera ni molt menys ha acabat. Xal recordar que s’està només 7 punts percentuals millor que l’estiu passat; al Baix Camp, els embassaments es troben al 2%.

Catalunya pateix un problema d’escassetat crònica d’aigua. Segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua (WEI), Catalunya consumeix un 30% més de l’aigua disponible des d’inicis de segle. El desajust entre la demanda d’aigua i l’aigua disponible es deu a una mala gestió, i en comptes de planificar segons l’aigua disponible, s’ha fet segons les necessitats de les activitats econòmiques.

S’ha demanat als partits la prohibició dels transvasaments i la interconnexió entre conques

El transvasament de l’Ebre no és necessari si es posen en marxa les inversions previstes per fer front a la demanda d’aigua metropolitana. En aquest sentit, se celebra la intenció que l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’abasteixi de la seva pròpia aigua i deixi de dependre de l’aigua d’altres conques hidrogràfiques.

Tanmateix, la Cimera Social de l’Aigua desconfia de la funció que pot desenvolupar la dessaladora del Foix com a element clau per a la perllongació del transvasament de l’Ebre a Barcelona.

La Cimera Social de l’Aigua assenyala el nou cicle de planificació hidrogràfica com una oportunitat de canvi en el model de gestió

El nou cicle de planificació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033 és clau per tal d’abordar la reducció de la demanda d’aigua i l’adaptació al canvi climàtic. S’ha demanat la participació dels agents socials des de bon inici, a través de la posada en marxa dels Consells de Conca.

Fins que no s’executi la nova planificació hidràulica que determini el futur de l’aigua a Catalunya, els macroprojectes s’han d’aturar. L’aigua ha de ser un limitant al creixement i fins que no es faci una planificació basada en el rigor científic i desacoblada a intencions polítiques de creixement, la Cimera Social de l’Aigua demana una moratòria a nous projectes urbanístics i a l’obertura i ampliació d’explotacions ramaderes intensives.

Les entitats reclamen blindar mesures per fer front a la sequera en les negociacions pel govern

Les organitzacions que formen part de la Cimera Social de l’Aigua s’han reunit aquest divendres amb representants del PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP al Parlament per exigir que en les negociacions per formar el nou govern de la Generalitat quedin blindades mesures per fer front a la sequera. En declaracions als mitjans, el portaveu d’Aigua és Vida, Dante Maschio, ha alertat de l’optimisme que es percep pel que fa a la sequera i ha recordat que els nivells de reserves continuen sent baixos. Ni molt menys la sequera ha acabat, estem només set punts percentuals millor que l’estiu passat, quan era una preocupació de primer ordre, ha avisat. Les entitats han exigit als partits prohibir els transvasaments i la interconnexió de conques.

La Cimera Social de l’Aigua està formada per una vintena d’associacions com Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, l’AMAP, GEPEC- EdC, Federació d’Ecologistes de Catalunya, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Greenpeace Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Aturem Hard Rock o SOS Costa Brava.

Fa molts anys que Catalunya consumeix més aigua de la que tenim i en aquesta legislatura tenim el repte d’abordar la crisi de l’aigua, ha afirmat Maschio després que una representació de la Cimera s’ha trobat amb els principals partits implicats en la negociació pel govern de la Generalitat.

Les associacions han presentat un decàleg de mesures a les formacions per tal de fer front a l’escassetat d’aigua crònica amb l’objectiu que la sequera sigui un dels temes principals en les negociacions. Entre les mesures proposades hi ha prohibir els transvasaments i la interconnexió de les conques hidrogràfiques, aturar tots els projectes urbanístics i nous desenvolupaments econòmics fins que no s’executi la planificació hídrica 2028-2033, reduir l’agroramaderia industrial i intensiva o reconstruir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència.

Segons ha explicat el portaveu d’Aigua és Vida, hi ha consens entre els partits de la necessitat d’un millor accés a la informació sobre els grans consums d’aigua. Ni els partits ni nosaltres tenim informació sobre els grans consumidors i així és impossible avaluar si el pla especial de sequera és suficient o no, ha dit.

Alhora, les associacions també han exigit als partits no apostar-ho tot a les noves infraestructures. Necessitem la regeneració i la dessalinització, però són infraestructures que encareixen el rebut de l’aigua, ha avisat Maschio, que ha recordat que a l’àrea metropolitana de Barcelona un 10% de les famílies tenen dificultats per pagar l’aigua. Així, les entitats han posat sobre la taula de les reunions la necessitat de blindar la gestió pública de totes les infraestructures. És el millor model, no té sentit delegar aquestes infraestructures al sector privat perquè no és un model que garanteixi el dret d’accés a l’aigua, ha constatat.

Segons les organitzacions, el nou cicle de planificació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033 és clau per tal d’abordar la reducció de la demanda d’aigua i l’adaptació al canvi climàtic i, en aquest sentit, han demanat la participació dels agents socials a través de la posada en marxa dels Consells de Conca.

Prohibició dels transvasaments o interconnexions de les conques hidrogràfiques

Al seu torn, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Josep Sabaté, ha negat que el transvasament de l’Ebre sigui necessari i ha assegurat que amb la posada en marxa de les infraestructures previstes es pot fer front a la demanda d’aigua a Barcelona. En aquest sentit, s’ha mostrat reticent pel que fa a la futura dessaladora del Foix, que s’instal·larà entre Cunit i Cubelles, i ha alertat de la possibilitat que aquesta serveixi per perllongar el transvasament de l’Ebre a Tarragona cap a Barcelona, ja que servirà per abastir les dues regions.

Aquesta dessaladora pot exercir de ròtula i volem advertir els partits que ha de ser una línia vermella en les negociacions, han de tenir clara aquesta posició, ha apuntat. Segons ha dit, les formacions els han traslladat que hi ha opcions més viables a dia d’avui. Tanmateix, Sabaté ha afirmat que la campanya mediàtica de diferents grups polítics i empresarials: No podem obviar aquestes pressions.

Les obres reduiran fuites i i s’incrementarà el rendiment del sistema

L’empresa Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) invertirà a Girona 300.082 euros en la millora de la xarxa de distribució i sanejament d’aigua potable al llarg del 2024. A més, l’ens també farà millores a Salt i a Sarrià de Ter per un import de 538.762 euros. Les actuacions consistiran en la substitució de diverses canonades antigues, fetes amb materials com el fibrociment, per altres de noves, elaborades amb materials homologats i actuals. Així s’evitaran fuites i s’incrementarà el rendiment del sistema. Les inversions també busquen reduir el nombre d’avaries en el cas de la xarxa d’aigua potable i minimitzar les filtracions al medi natural, en el de la xarxa de sanejament.

A Girona, l’actuació consistirà en la reposició de canonades en sis punts de la ciutat. Concretament, al carrer de Narcís Roca i Farreras, on s’actuarà en la xarxa de distribució; i als carrers de Tarragona, d’Oviedo i d’un tram d’Emili Grahit, ja que les actuacions en aquesta via s’efectuaran en diverses fases. En aquests darrers tres punts, els treballs es faran en la xarxa de sanejament.

El pressupost també contempla substituir canonades obsoletes de la xarxa de distribució en punts en què l’Ajuntament de Girona està fent tasques d’asfaltat per tal de disminuir costos i d’assegurar la continuïtat del paviment a tota la via. És el cas de les canonades de l’encreuament entre l’Av. de Mariano Álvarez de Castro i el carrer de Barcelona, i de la rotonda que uneix l’Av. de Lluís Pericot amb els carrers del Marquès de Caldes de Montbui i de la Riera Bugantó.

A Salt i Sarrià de Ter, se substituiran canonades de la xarxa de distribució al polígon de Torremirona de Salt i als carrers del Firal, del Carrilet i d’un tram dels carrers Major i Lloses de Sarrià; mentre que en el cas de la xarxa de sanejament s’actuarà únicament al carrer d’en Xunclà de Sarrià.

Només 35 dels 112 operadors obligats a fer-ho han publicat la quantitat d’aigua que es malbarata per fuites o frau

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) posa pressió als ajuntaments i els operadors d’aigua i els exigeix més ambició per a que posin remei al problema de les fuites. La llei obliga als operadors que donen servei a més de 5.000 usuaris, siguin públics o privats, a realitzar una auditoria d’eficiència hídrica i així documentar quanta aigua es perd. No obstant, fins a la data, només 35 dels 112 operadors obligats a ella han presentat la documentació.

Aquestes dades no es podien localitzar, ha admès Jordi Molist, cap de l’àrea d’abastament d’aigua de l’ACA, durant la Jornada Ambiental de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és que, a partir d’aquest marc legal, es pugui conèixer de forma concreta quina quantitat d’aigua es malbarata per la baixa eficàcia de les xarxes de distribució.

Molist ha assegurat que una de las grans revolucions d’aquesta sequera serà l’eficiència: és un tema que teníem oblidat, però després dels límits que imposa el pla de sequera, hem observat un canvi de paradigma. El dirigent de l’ACA considera que, en rebre sancions per consumir més del compte, va nàixer una gran preocupació per aquest tema. Algunes localitats que perden un 30% o un 40% de l’aigua de seguida es van adonar que no podien complir amb el topall establert, afegeix.

Per aquesta raó, tres de cada quatre municipis catalans s’han apuntat a la línia de subvencions oberta pel Govern. Mai s’havien invertit tants diners en resoldre aquest problema. Podem parlar de la revolució de l’eficiència, sobretot a zones rurals, ha afirmat Molist. A les grans ciutats, l’eficiència mitja s’acosta al 80%. Però als petits pobles rurals o nuclis amb urbanitzacions, molts d’ells sense connexió a la xarxa de subministrament en alta, els percentatges baixen de forma preocupant.

Carrers oberts

El 2024, si tot va bé, hauríem de veure els carrers oberts a tots els pobles i ciutats, ha comentat Molist en referència a les obres que s’han d’afrontar per a reparar canonades antigues i poc eficients. Abordar la baixa eficàcia ha estat la gran novetat d’aquesta crisi hídrica sense precedents respecte de l’oferta d’aigua. En canvi, per a Molist, en quant a la demanda, el principal gir es l’acceptació de l’aigua regenerada com a recurs apte per a arribar a les aixetes de les llars.

Ja fa temps que agricultors i empreses ens la demanen, però la següent passa ha estat elaborar aigua potable a partir de l’aigua depurada amb el projecte de recirculació del riu Llobregat, por on sovint ha circulat més aigua residual tractada que aigua del cabal natural, constata l’encarregat de l’abastament a l’ACA.

En aquests moments, ja es treballa per a que aquest mateix sistema que ha rebut premis europeus a la innovació es posi en funcionament al riu Muga, per a abastir Figueres. Després, la tasca pendent és fer-ho realitat a l’àmbit del Besòs, cosa que garantiria el subministrament metropolità.

En la sequera de 2008, segons Molist, els grans aprenentatges van ser altres i ja estan consolidats: d’un costat, es va aconseguir reduir el consum domèstic i es va acceptar l’ús d’aigua de mar, a través de la dessaladora del Prat de Llobregat, una infraestructura que ara s’ha erigit com a essencial. Anna Bernadas, secretària general d’Acció Climàtica, recorda que aquesta és la sequera més dura a la que s’ha enfrontat Catalunya: El canvi climàtic agreuja aquestes situacions i les converteix en més duradores i intenses.

St. Joan Les Fonts s’ha adherit a l’AMAP, després de municipalitzar el servei d’aigua ara ja fa cinc anys. Es tracta d’una aposta més per fer créixer el sector de l’aigua pública al país i també poder mancomunar recursos i coneixements tècnics que millorin el servei tant a St. Joan Les Fonts com a d’altres municipis que es decideixen per fer el pas. L’alcaldessa, Maria Vidal, s’ha manifestat molt satisfeta de formar-ne part, perquè permet apropar i millorar la gestió d’un servei bàsic per a la ciutadania com és la de l’aigua, i més en el context actual de sequera que viu el país. Per tant, cal mantenir l’aposta per una gestió eficient d’aquest recurs. Després que l’Associació de Plomistes es fes càrrec del servei d’abastament durant més de cent anys, l’Ajuntament va recuperar la gestió pública l’any 2019, amb el recolzament del Consorci SIGMA. A La Garrotxa, els municipis de Beuda, Besalú, Castellfollit de la Roca, Finestres, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Mieres, Pallerols, Sales de Llierca, St. Ferriol i St. Jaume de Llierca gestionen directament l’aigua, el que suposa el 22% de la població. Amb St. Joan Les Fonts, ja en formen part un total de 73 membres, entre municipis, entitats i empreses públiques.

L’adhesió permetrà al municipi gaudir de suport tècnic, econòmic, administratiu i jurídic

Llavaneres sempre ha fet una gestió directa del servei i, ara, amb l’adhesió a l’entitat podrà col·laborar amb altres municipis catalans que també aposten per la gestió pública de l’aigua i també beneficiar-se dels serveis mancomunats que s’hi ofereixen.

Després de l’acord aprovat per unanimitat en el ple mpal. del mes d’abril, Llavaneres és el sisè municipi del Maresme en sumar-se a l’AMAP. De la comarca ja en formen part Arenys de Munt, Canet de Mar, el Masnou, St. Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt.

L’entitat, a més d’apostar pel creixement del sector de l’aigua pública al país, permet que els municipis que hi estan associats puguin mancomunar coneixements tècnics, econòmics, administratius i jurídics que millorin el servei públic que les administracions ofereixen als abonats.

Gestió directa al Maresme i a Catalunya

Actualment, al Maresme, hi ha cinc municipis que gestionen directament el servei municipal d’abastament d’aigua. Són Arenys de Munt, Argentona, Llavaneres, Mataró i Vilassar de Dalt, que concentren el 37% de la població de tota la comarca.

D’aquests cinc municipis, Llavaneres és l’únic que no fa la gestió a través d’una empresa pública municipal, sinó directament des de l’Ajuntament. Aquest mateix model d’Aigües de Llavaneres està implantat en un total de 436 municipis catalans -el 46% del total-, que aposten per la gestió pública, amb el servei d’abastament a càrrec del mateix consistori.

L’AMAP va ser constituïda l’any 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis membres de l’associació. Amb Llavaneres, ja són 75 els municipis, entitats i empreses públiques adherits a l’associació.