Publicada la nova directiva europea per a l’aigua potable

La revisió de la directiva sobre aigua potable és el resultat directe de la iniciativa Right2Water, la primera iniciativa ciutadana europea amb gairebé dos milions de signatures, que reclamava garantir l acceso al derecho humano al agua

El Diari oficial de la Unió Europea ha publicat la nova directiva sobre aigua potable, que facilitarà l’accés a una aigua de qualitat per a tota la ciutadania. La directiva estarà vigent als 12 dies de la seva publicació i els estats membres disposaran de dos anys a partir de la seva aprovació per fer els canvis necessaris a la seva legislació.

Amb la nova normativa, s’actualitzen les normes de qualitat de l’aigua potable i s’introdueix un enfocament de control i gestió del risc per al control de la qualitat de l’aigua. També introdueix requisits d’higiene per als materials que estan en contacte amb l’aigua potable, com les canonades. L’objetiu és millorar la qualitat d’aqulles materials, amb la finalitat de garantir la protecció de la salut i evitar la contaminació de l’aigua. I consideracions per enfortir la informació a la ciutadania, i millorar la transparància de la gestió d’un recurs vital i essencial com és l’aigua urbana.

La revisió de la directiva sobre aigua potable és el resultat directe de la iniciativa Right2Water, la primera iniciativa ciudadana europea en prosperar y que va aconseguir prop de dos milions de signatures, que demanaven que tota la ciutadania europea tingués accés al dret humà a l’aigua potable en condicions de seguretat.

Podeu accedir al text de la directiva clicant al següent enllaç.

L’AMAP i Aigua És Vida publiquen l’edició en català de l’informe del Relator de Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua sobre els riscos de la privatització

El proper dimecres 16/12 a les 18:30 es farà la presentació de l’informe, a càrrec del seu autor, Leo Heller, i el nou relator, Pedro Arrojo

En l’acte, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMAP, es presentaran els elements més rellevants de l’esmentat informe. Informe que guanya especial rellevància poc dies després de saber-se que, avançant en direcció contrària, l’aigua començarà a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street.

L’informe, presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat mes d’octubre, identifica com un risc per garantir el dret a l’aigua, la privatització de la seva gestió. Apunta que la cerca permanent de beneficis per part dels operadors privats és un risc clar i denuncia els abusos de poder en aprofitar-se de que es tractar d’un monopoli natural. També identifica que la privatització de l’aigua implica greus riscos com la retallada dels recursos, el deteriorament dels serveis, l’augment de preus, la manca de sostenibilitat, l’absència de rendició de comptes i transparència, i la manca de polítiques d’igualtat.

Així, coincidint amb el 10é aniversari del reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, seran el propi autor de l’informe, Leo Heller, i el seu substitut com a relator de les Nacions Unides pel Dret a l’Aigua, Pedro Arrojo, els que presentaran l’esmentat informe.

L’informe editat en català, amb introducció de l’AMAP i Aigua És Vida, està disponible clicant aquí. La versió de la web de Nacions Unides (traducció al català no oficial) es pot consultar per aquí, així com també una versió més lleugera. L’acte es podrà seguir en directe a través del següent enllaç

Finalitza el primer cicle formatiu adreçat als membres de l’AMAP

Hi han participat 75 persones, de 32 municipis i empreses públiques d’aigua. Els tallers també han estat oberts a membres del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC)

Aquesta tardor, l’AMAP ha impulsat un petit cicle de seminaris formatius, adreçat a membres de l’AMAP i del CONGIAC. Amb temàtiques diverses, s’han abordat diferents aspectes vinculats al cicle integral de l’aigua de l’interès dels seus membres.

L’acollida que han tingut els tallers ha estat molt bona, havent participat 75 persones de 32 municipis, empreses públiques d’aigua i entitats. I hi han assistir tant càrrecs electes com personal directiu i tècnic dels ajuntaments.

Els seminaris, tots de forma telemàtica, han tractat sobre la participació ciutadana i la governança del servei, la gestió del clavegueram, el càlcul de la tarifa i la tarifació social, el control i fiscalització de concessions, i les particularitats de la gestió de l’aigua als municipis de menys de 20.000 habitants.

Podeu clicar aquí per accedir al programa complet del cicle de formació.

Recuperació de la gestió directa del servei d’aigua potable: guia ràpida per a municipis

Quin és el procediment per recuperar la gestió pública de l’aigua? Com es liquida la concessió que finalitza? Com es tramita el canvi de model de gestió? L’AMAP ha elaborat aquesta guia ràpida per a municipis

Després de dècades amb el servei concessionat, i havent perdut el control de la gestió del servei als seus municipis, els ajuntaments tenen una primera dificultat a l’hora de remunicipalitzar el servei: el desconeixement de com procedir. Tant a l’hora de liquidar la concessió que s’acaba, com sobretot per tirar endavant tota la tramitació adminsitrativa per a fer l’establiment del servei i determinar el model de gestió. En aquest context, l’AMAP ha elaborat aquesta guia que, de forma molt sintètica, vol aporta llum en tot aquest procés.

Veure font: https://amap.catwp-content/uploads/2020/11/Guia-r%C3%A0pida-Recuperaci%C3%B3-de-la-gesti%C3%B3-directa-2.pdf

El Relator Especial de Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament conclou al seu darrer informe que la privatització és un risc per garantir l’accés a l’aigua

Coincidint amb el desé aniversari de la proclamació del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), i pràcticament al final del seu mandat, el Relator Espacial de Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, Leo Heller, presenta a l’Assemblea General de Nacions Unides el seu darrer informe: Privatització i Dret Humà a l’Aigua. I es tracta d’un informe molt determinant, doncs acaba concloent que la privatització dels serveis és un risc per a l’assoliment d’aquests drets, a partir d’una anàlisi jurídica, teòrica i empírica. El Relator Especial basa el seu examen en la combinació de dos relacionats amb el subministrament privat d’aigua i sanejament: la maximització dels beneficis com a prioritat, i l’abús de poder en la gestió d’un monopoli natural. A partir d’aquí, identifica diferents riscos, com entre ells, que els operadors privats no utilitzen tots els recursos a l’abast per garantir el DHAS, el deteriorament dels serveis (especialment al final de les concessions), un preu superior al de la gestió pública, la manca de polítiques d’igualtat, la despreocupació per la sostenibilitat del servei, i la manca de transparència i de rendició de comptes. Al final del seu informe, el Relator ofereix recomenacions als estats i altres agents per a abordar els riscos identificats.

Aquest argumentari sistematitzat a l’informe del Relator Especial és el que l’AMAP ha vingut sostenint des de la seva creació, i és el que està empenyent a molts municipis de Catalunya a recuperar i optar per la gestió directa de l’aigua. L’AMAP ha traduït al català la versió reduïda de l’esmentat informe, que us podeu descarregar aquí.

Girona, Salt i Sarrià de Ter gestionaran el cicle de l’aigua a través d’una empresa pública

Amb el canvi de model la tarifa es mantindrà igual, de manera que la factura per als ciutadans no augmentarà respecte al cost actual

Els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter han acordat gestionar el cicle de l’aigua dels tres municipis a través d’una empresa pública. El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés; el tinent de batlle de l’Ajuntament de Salt, Àlex Barceló; i, el batlle de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han presentat aquest dimecres en conferència de premsa el report encarregat a l’empresa SB Ambiaudit sobre les diferents possibilitats respecte del futur model de gestió de l’aigua, un cop finalitzat el contracte amb AGISSA. Segons aquest report, l’opció més favorable és la gestió directa a través d’una societat mercantil local, que és la que han acordat tots tres ajuntaments.

Realitzar aquesta anàlisi és un pas obligatori quan l’administració pretén canviar el model de gestió d’un servei públic. En primer terme, l’estudi avalua la situació de la gestió del servei d’abastament d’aigua en alta, en baixa i el sanejament de Girona, Salt i Sarrià de Ter en mans de l’empresa mixta AGISSA. Tot seguit, determina les dimensions del nou servei: les diferents activitats, les instal·lacions, el personal necessari, els costos, les inversions i altres detalls.

A partir d’aquí, es plantegen els diferents tipus de gestió directa i indirecte que es poden dur a terme segons preveu la normativa vigent. Per un costat hi ha la gestió directa: a través d’una societat mercantil o a través d’altres modalitats (mitjançant una entitat pública empresarial, directament pels ajuntaments o per un ens autònom administratiu). I per l’altre costat, hi ha la gestió indirecta: a partir d’una concessió o a través d’una societat d’economia mixta. Tots els models són analitzats des de la seva perspectiva econòmica i aplicant judicis de valor sobre les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, valorant multitud de criteris.

Davant d’això, l’informe conclou que la millor fórmula és una gestió directa a través d’una societat mercantil local, és a dir, una empresa pública. L’estudi avala que tècnicament és viable aplicar aquest tipus de gestió en el sistema d’aigües de Girona i que, a més, es comptarà amb un 42% més de capacitat d’inversió i de reposició que si s’hagués optat per una gestió indirecta.

La principal diferència amb el model actual, l’empresa mixta, és que l’ens comptarà amb fons 100% públics. A més, el reglament del servei d’aigua potable i de sanejament s’ha actualitzat incorporant criteris com: la regulació dels drets i obligacions de l’empresa i dels usuaris, la creació d’un òrgan de participació i l’aplicació de valors de transparència i les situacions de vulnerabilitat. Cal destacar que amb el canvi de model, la tarifa de l’aigua es mantindrà igual i, per tant, els ciutadans no veuran un increment en la factura de l’aigua.

Aquest model de gestió ens permetrà realitzar les inversions i reposicions que tenim plantejades, que entre altres hi ha la renovació de la xarxa. Aquesta és la millor manera de poder dur a terme els plans de millores, de renovació i d’actualització del sistema d’aigües de Girona, ha afirmat el regidor de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, en roda de premsa.

Per la seva banda, el tinent de batlle de l’Ajuntament de Salt, Àlex Barceló ha destacat que amb aquest estudi hem analitzat les diferents opcions de gestió, i amb la gestió directa podem arribar a estalviar un 40% de costos que podrem destinar a inversions i reposicions de la xarxa. Aquesta és la tendència que hi ha en l’àmbit municipal, i creiem que és la millor decisió.

Davant d’aquests resultats, està previst que l’actual empresa pública TRARGISSA s’encarregui de dur a terme el servei d’abastament d’aigua en alta i en baixa i el sanejament en baixa de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Actualment, aquesta entitat s’encarrega únicament de dur a terme el sanejament en alta, és a dir, la depuració de l’aigua. Així, doncs, TRARGISSA passarà a realitzar tota la gestió de l’aigua, des que surt del pantà fins que arriba a les llars i des que surt dels habitatges fins que va a la depuradora i finalment és abocada al riu.

El batlle de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, ha explicat que un altre dels objectius serà també subrogar tota la plantilla d’AgissaEstem estudiant també les noves necessitats que tindrem amb la nova situació i no descartem haver d’ampliar treballadors perquè assumirem noves tasques que fins ara no assumia l’empresa, ha afirmat.

El pròxim dimecres 21 d’octubre es presentaran els resultats de l’estudi a la Taula de l’Aigua, integrada per diferents entitats i organismes de la ciutat. En ella també es debatrà sobre els reglaments de sanejament i abastament i l’estructura tarifaria, entre altres. Un cop estigui en marxa el nou ens de gestió de l’aigua, està previst que aquesta taula es converteixi en un òrgan de participació estable que vetlli pel bon funcionament del servei i doni veu a la ciutadania. Un estudi encarregat a la Universitat de Girona determinarà com ha de ser aquest òrgan de participació.

Veure font: https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/32514/girona-salt-sarria-ter-gestionaran-cicle-aigua-trav-empresa-publica

L’aigua, pública o privada? El debat torna al Vallès Oriental

L’aigua és un dret humà i és un recurs essencial. No pot ser que estigui en mans d’uns accionistes, diu a Línia Vallès el coordinador de l’AMAP, Lluís Basteiro.

Ara, al Vallès Oriental s’ha tornat a obrir el debat sobre si s’ha de municipalitzar o no la gestió de l’aigua atès que l’any vinent finalitza la concessió actual de 50 anys amb l’empresa Sorea a Granollers.

És per això que la CUP de la capital vallesana reivindica que s’aprofiti aquest fet per remunicipalitzar l’aigua a la ciutat i critica la cooperació de l’Ajuntament granollerí amb la companyia responsable de la seva distribució, ja que el consistori ha facilitat recursos municipals (el Museu de Ciències Naturals de Granollers) perquè Sorea inauguri Operació Aigua, una exposició que vol conscienciar la ciutadania sobre la situació actual i futura d’aquest recurs.

Quim Pérez, membre d’Ecologistes en Acció i de la Plataforma Aigua és Vida, recorda que l’aigua no hauria de ser tractada com una mercaderia, un producte amb el qual les multinacionals puguin fer negoci. També explica, a Línia Vallès, que justament aquesta setmana transnacional francesa Veolia ha fet una OPA per quedar-se amb l’altre gegant del tractament d’aigües a escala mundial, Suez (propietari d’Aigües de Barcelona). Això significa que l’aigua de Granollers estarà en mans d’un monopoli i de moviments especulatius, denuncia Pérez.

Quan l’aigua no és gestionada públicament deixa de ser un dret universal. Un 80% de la població de Catalunya viu a municipis que tenen l’aigua privatitzada, comenta Basteiro, fent referència al fet que el model de l’aigua català beneficia uns accionistes que només tenen com a objectiu repartir-se el màxim de dividends a finals d’any. Que es remunicipalitzi l’aigua significa transparència, que els beneficis sempre es dediquin a arreglar les xarxes d’abastament locals i que aquest recurs torni a posicionar-se com a servei essencial, com l’educació o la salut, afirma Basteiro, lamentant que els ajuntaments vallesans prefereixin externalitzar la gestió de l’aigua per treure’s maldecaps i s’hagin oblidat del compromís que tenen amb la població, així com dels perills que té deixar aquest recurs en mans d’operadors privats.

Un dels principals problemes és que aquestes empreses minimitzen les despeses destinades a mantenir en bon estat la xarxa d’abastiment per així obtenir més beneficis. O que en moments d’emergència global, com durant el confinament (que es van prohibir els talls d’aigua), aquestes multinacionals només miren per als seus interessos. La patronal d’aquestes gestores va demanar que s’aixequés la prohibició dels talls, ja que afectava els seus saldos comptables, i que se’ls allargués un 15% les concessions amb els municipis com a compensació, informa Basteiro.

Montornès, Montmeló, Caldes de Montbui, Campins, el Figaró-Montmany, Santa Maria de Palautordera, Vilalba Sasserra i Gualba són els municipis vallesans que s’han atrevit a quedar-se amb la gestió de l’aigua. Enguany, tant a Parets com a Granollers els ha tocat prendre partit en aquesta decisió, però de moment l’alcalde paretà ha informat que es tornarà a licitar la gestió d’aquest servei amb unes altres condicions i que a curt termini no es preveu municipalitzar-lo. Encara que ideològicament ho volem, no hi ha prou pressupost, al·lega Jordi Seguer. Des de Granollers obriran un doble concurs públic: per assessorar-se de com tancar el contracte actual i per estudiar per quines vies poden optar.

Veure font: https://liniaxarxa.cat/liniavalles-vallesoriental/noticies/laigua-publica-o-privada-el-debat-torna-a-la-comarca/

La gestió pública guanya suports a Catalunya

El darrer baròmetre del Cercle d’Estudis d’Opinió (CEO) posa de manifest que hi ha més ciutadans que opinen que la gestió directa dels serveis públics és millor que no pas quan està en mans d’empreses privades

Els últims anys diversos ajuntaments han municipalitzat la gestió de l’aigua i recentment s’ha creat una associació de municipis que reclama fer el mateix amb les xarxes de distribució elèctrica

El 347% dels catalans creu que els serveis públics gestionats per organitzacions o empreses privades funcionen pitjor que els gestionats directament per l’Administració pública. En canvi, només el 22% opina que el rendiment és més òptim quan recau en mans privades i el 31% defensa que funcionen igual amb independència de qui s’encarregui de la gestió. Les dades corresponen a la darrera enquesta del CEO de la Generalitat i i constaten un fenomen que s’ha anat covant els darrers anys. El mantra que la gestió privada és millor i més eficient fa temps que perd suport, mentre que cada cop més ciutadans consideren que el millor és que els serveis públics estiguin gestionats directament per l’administració de torn, sigui el Govern autonòmic, l’ajuntament o l’Executiu estatal.

La sèrie històrica dels baròmetres del CEO mostra com ha canviat l’opinió d’una part significativa de la població els darrers anys. El desembre del 2014, el 33% dels enquestats opinaven que funcionaven millor els serveis públics gestionats de manera privada, mentre que només el 19% considerava que ho feien millor quan era l’administració qui se n’encarregava directament. El desembre del 2016, en canvi, els defensors de la gestió privada havien caigut en nou punts, mentre que els de la pública havien pujat en deu, fins el 29%. Sense una oscil·lació tan exagerada, la tendència s’ha mantingut des d’aleshores i en la darrera enquesta, presentada la setmana passada, els que consideren que la gestió privada dels serveis públics és pitjor que la pública assoleixen el nivell més elevat.

El CEO, però, no és l’única enquesta que mostra que la gestió en mans públiques és la preferida actualment per la ciutadania. Encara era més contundent un sondeig del GESOP publicat a El Periódico el gener del 2017, sota el titular els catalans aposten per desprivatitzar els serveis bàsics. Segons l’enquesta, el 79% veuria bé que les administracions públiques recuperessin els serveis públics cedits a companyies privades per gestionar-los directament, mentre que el 76% opinava que és millor la gestió pública que la privada a l’hora d’encarregar-se de temes com la sanitat, l’aigua o les escombraries.

El baròmetre municipal de l’Ajuntament de Barcelona del passat desembre també assegurava que el 80% dels veïns preferien la gestió pública municipal de l’aigua, mentre que només el 10% es decantaven per la gestió privada, al cap i a la fi el model actual, ja que el servei està controlat per Agbar, soci majoritari de la societat que se n’encarrega, que també té una petita participació pública a través de l’AMB.

També l’any passat, l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) va donar a conèixer un estudi encarregat al Gesop en què el 81% admetien preferir la gestió públic del recurs bàsic.

El degoteig de municipalitzacions de l’aigua

El progressiu canvi del sentit comú ha anat acompanyat de l’articulació d’un fort moviment social per reclamar la remunicipalització de la gestió de l’aigua, articulat al voltant de la plataforma Aigua és Vida, i de l’aposta política de formacions com la CUP i els Comuns i, en menor mesura, ERC, per posar a mans públics aquest servei bàsic. De fet, els darrers anys més d’una dotzena de municipis catalans han remunicipalitzat la gestió de l’aigua, amb Terrassa -tercer municipi més poblat del Principat, amb més de 220.000 habitants- com a principal exponent.

El gran objectiu del moviment, però, era que el servei a Barcelona i bona part de l’àrea metropolitana passés a mans públiques, un objectiu compartit per BComú i ERC. Inicialment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la concessió del servei a Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua, que la va rebre a dit -sense concurs públic- el 2012. Si la sentència es confirmava obria a la porta a crear una empresa pública per gestionar el servei. El Tribunal Suprem, però, va decidir el passat novembre rectificar la decisió del TSJC i mantenir la concessió a aquesta societat.

Es tracta d’una empresa mixta, és a dir, amb capital privat i públic, que controla el servei a la capital i 22 municipis metropolitans més. A l’hora de la veritat, però, qui la controla és la multinacional Agbar, filial de la francesa Suez, que en té el 70% del capital, mentre que el 30% restant se’l reparteixen a parts igual Criteria (La Caixa) i l’AMB.

Més enllà de l’aigua, fa tres mesos una cinquantena de municipis catalans -entre els que hi ha les quatre capitals provincials- van anunciar que s’integrarien a l’Associció de Municipis per l’Energia Púbica, que pretén pressionar per aconseguir la municipalització de les xarxes de distribució d’electricitat i la seva gestió pública. Tot apunta, per tant, que el moviment per tornar a mans públiques la gestió dels serveis públics guanyarà força els propers anys.

Veure font: https://m.publico.es/public/4249356/la-gestio-publica-guanya-suports-a-catalunya/amp?__twitter_impression=true&s=09

L’AMAP demana a la Generalitat mesures de suport als operadors públics d’aigua de Catalunya per fer front a la situació de crisi generada per la pandèmia

● Entre les demandes que eleva L’AMAP figura reduir la càrrega del rebut de l’aigua a les famílies, establint una dotació mínima i la reducció de l’IVA
● Tanmateix, demana eliminar del marc legislatiu i normatiu totes les
restriccions per a que els municipis puguin recuperar la gestió directa del servei, i millorar el finançament dels operadors públics de l’aigua

L’AMAP ha fet arribar al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, un informe amb les deu mesures que necessita el sector de la gestió pública de l’aigua per poder afrontar la situació de crisi generada per la COVID19 i generar una reactivació del sector.

En un moment de consens sobre la necessitat de disposar d’uns serveis públics forts i eficaços, també cal repensar com s’ha d’enfortir, en la mateixa línia, la gestió pública de l’aigua i els operadors públics, que treballen amb uns valors inherents, com les garanties socials i la solidaritat, fonamentals per tirar endavant i sortir de la crisi actual. Per contribuir a reduir l’impacte econòmic de la crisis, moltes empreses públiques d’abastament d’aigua i ajuntaments ja van decidir emprendre mesures inèdites i compromeses: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Manresa… No només s’han creat fons per a mitigar les dificultats econòmiques de famílies, autònoms i pimes, o s’han instal·lat comptadors solidaris, sinó que fins i tot en alguns casos s’ha optat per garantir un volum bàsic de consum, sense cost per a la ciutadania, com per exemple a Terrassa.

No obstant això, la situació creada per la COVID19 està afectant als operadors públics, que a l’igual que molts altres sectors, públics i privats, estan rebent un marcat impacte que pot posar en dificultats la seva capacitat. Per aquest motiu, l’AMAP s’ha adreçat al govern de la Generalitat, per mitjà del conseller Calvet, en demanda d’una sèrie de mesures fonamentals, algunes d’elles d’àmbit estatal, per a enfortir la gestió pública de l’aigua a Catalunya i contribuir a millorar la situació i sostenibilitat dels operadors públics d’aigua.

Una primera línia de mesures va dirigida a reduir la càrrega del rebut de l’aigua a les famílies:
● Els operadors d’aigua han de garantir un primer tram de consum a un preu mín., que garanteixi l’accés universal a l’aigua per a tots els usuaris domèstics.
● Aquesta dotació bàsica hauria de ser gratuïta per a aquelles famílies que acreditin la seva vulnerabilitat.
● Limitar l’IVA de l’aigua i el sanejament a un tipus súper reduït del 4%, en comptes del 10%, com ja succeeix en altres sectors que no són ni molt menys serveis públics essencials.

Una segona línia de mesures apunta a la millora del finançament del sector públic de l’aigua:
● Crear una línia d’ajuts públics als operadors públics d’aigua i sanejament, per a sufragar les despeses extraordinàries originades per la COVID19 i per l’adaptació dels centres de treballs a les indicacions de l’administració sanitària i laboral.
● Disseny d’un pla de xoc després de la crisi, per a impulsar la inversió a les infraestructures públiques del cicle urbà de l’aigua, molt envellides, i que a la seva vegada permetria generar activitat econòmica i ocupació.
● Impulsar un sistema d’avals públics per a préstecs a les empreses públiques d’aigua i sanejament.

Finalment, un tercer bloc de demandes es dirigeix a eliminar les dificultats que tenen els municipis per a recuperar la gestió directa del servei:
● Modificar el marc normatiu i financer per a suprimir les limitacions al finançament públic dels operadors públics del cicle integral de l’aigua, com el que s’estableix a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat, les lleis de pressupostos i els principis de sostenibilitat financera i la regla de despesa de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
● Eliminar el cànon concessional, doncs si bé pot semblar que es tracta de diners que l’operador privat avança a l’ajuntament per la concessió, encareix la tarifa de l’aigua i fa perdre el control efectiu que els ens locals haurien de tenir del servei.
● Flexibilitzar les restriccions actuals en la contractació de personal i les taxes de reposició, de tal forma que els operadors públics puguin atendre les necessitats en la gestió del servei garantint-se, a la seva vegada, la creació d’ocupació de qualitat.
● Recuperar l’autonomia local en matèria d’abastament d’aigua potable i tractament d’aigües residuals, competències bàsiques i serveis mínims a prestar de forma obligatòria pels municipis, serveis essencials de titularitat pública reservats competencialment als municipis. L’ajuntament ha de poder triar lliurement la forma de gestió directa, sense més dificultats burocràtiques i justificatives que si optés per la forma de gestió indirecta.
● Modificar el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis, així com el Text refós de la Llei Municipal i del Règim Local de Catalunya, de forma que s’eliminin els obstacles per a que els ens locals puguin assumir la gestió directa dels serveis. A nivell estatal, caldria traslladar aquestes modificacions a la Llei Reguladora de Bases del Règim Local i al Text refós de les disposicions legals vigents en Matèria de Règim Local.
● Dotar i posar en marxa, a l’Agència Catalana de l’Aigua, l’oficina de suport als municipis que vulguin retornar a la gestió directa de l’aigua, que es va aprovar el 2015 en moció aprovada al Parlament.

L’AMAP és una associació de municipis, entitats i empreses públiques d’aigua de Catalunya, que treballa per impulsar la gestió pública de l’aigua, acompanyar als municipis que presten el servei de forma directa, i ajudar aquells altres que volen fer el canvi de model de gestió. Es va crear el gener del 2018, i en l’actualitat ja compta amb 39 membres, entre ells els principals municipis de Catalunya, que suposen el 44% del total de la població catalana.

Els municipis amb aigua pública treuen pit de gestió social però demanen suport al Govern

L’AMAP envia a Calvet un decàleg en que reclamen ajuda econòmica i modificacions de lleis catalanes i espanyoles que torpedinen la internalització del servei

Els municipis que gestionen de forma pública l’aigua reclamen a la Generalitat suport per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia i reformes més estructurals. Aquest dimecres han resumit les seves reivindicacions en un decàleg remès al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a què ha tingut accés NacióDigital, i que també posa en valor les mesures empreses els darrers mesos per garantir el subministrament a les famílies vulnerables.

La missiva la firma l’AMAP, que reuneix ajuntaments, entitats i empreses públiques d’aigua de Catalunya que treballen per fomentar i assessorar en la gestió directa de l’aigua des del gener de 2018. En formen part alguns dels principals municipis del país, on hi viu el 44% de la població catalana, i assevera que en un moment de consens sobre la necessitat de disposar d’uns serveis públics forts i eficaços, també cal repensar com enfortir la gestió pública de l’aigua.

Segons destaca l’associació, molts operadors públics d’abastament d’aigua i ajuntaments han decidit emprendre mesures inèdites i compromeses per reduir l’impacte de la crisi derivada del coronavirus en les famílies, tot i que la situació sí que perjudica els comptes d’aquests organismes, els quals rebran un marcat impacte financer que posarà en dificultats la seva capacitat. Per tot això, reclama suport financer a la Generalitat, però també reformes legals a nivell català i estatal per eliminar les traves normatives per a la municipalització del servei.

Entre les mesures destacades aplicades hi ha el fons de 500.000 euros impulsat per Taigua, l’empresa pública de Terrassa, per reduir el preu de l’aigua en funció de diversos criteris. La Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú també ha aprovat tarifes especials per a abonats vulnerables, un fons social contra la pobresa energètica o la possibilitat de flexibilitzar el pagament de factures. Igualment, Aigües de Manresa ha accelerat la instal·lació de comptadors solidaris, fins i tot en habitatges ocupats o sense cèdula d’habitabilitat -en determinades circumstàncies-, per garantir el dret a l’aigua corrent, amb 122 comptadors distribuïts a principis de juny.

L’empresa pública de Mataró ha optat per no suspendre el servei tot i que hi hagi impagaments i facilitar l’ajornament de les factures sense interessos, similar a l’operadora del Prat de Llobregat. Sigui com sigui, algunes empreses privades, com Sorea, també s’han compromès a no tallar l’aigua i facilitar el fraccionament dels pagaments, així com empreses mixtes com la de Tarragona han instal·lat comptadors solidaris a la ciutat. Aquestes mesures, a més, s’uneixen a la decisió del Govern de reduir temporalment a la meitat el cànon de l’aigua.

Entre les reivindicacions de l’AMAP a la Generalitat, hi ha la reforma de les estructures tarifàries, fent-les més progressives i que tots els operadors d’aigua hagin de garantir un primer tram de consum a un preu mínim, el qual hauria de ser gratuït per a famílies vulnerables. També reclama ajuts públics als operadors públics d’aigua i sanejament, per sufragar les despeses extraordinàries originades per la Covid-19, així com un sistema d’avals públics per a préstecs.

El decàleg inclou una modificació del marc normatiu i financer per a augmentar la capacitat d’endeutament de les empreses públiques, per així afrontar noves inversions, i impulsar una l’oficina de suport als municipis que vulguin retornar a la gestió directa de l’aigua que, segons recorda, es va aprovar el 2015 al Parlament. Diverses enquestes, de fet, apunten que la gestió pública dels serveis públics té un suport majoritari entre la ciutadania.

Els ajuntaments, defensa l’AMAP, haurien de poder triar entre els diversos models de gestió sense traves burocràtiques o justificacions, com ocorre actualment, ja que la reinternalització del servei ha de superar nombrosos impediments. Per evitar-ho, s’apunta que caldria reformar normativa catalana -com el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i el text refós de la llei municipal i del règim local- i també d’estatal -com la llei reguladora de bases del règim local i del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Al govern espanyol, li reclama igualment rebaixar al 4% l’IVA per l’aigua i el sanejament, suprimir les condicions afegides per a la gestió i finançament públic dels operadors públics de l’aigua contingudes a la llei Montoro -la LRSAL-, flexibilitzar les restriccions a la contractació de personal o crear un Observatori de l’Aigua, per a disposar de dades homogènies al voltant del cicle integral de l’aigua.

Finalment, el decàleg reclama a l’Estat reformes a la llei de contractes del sector públic, eliminant la disposició conforme el rescat de concessions de serveis públics només serà possible quan l’administració acrediti que la seva futura gestió pública sigui més eficient. L’AMAP també reclama incloure a la norma una via exprés per a l’anul·lació de concessions o contractes de serveis en cas d’abusos i de corrupció dels concessionaris o prestadors privats, així com quan s’hagin apreciat irregularitats greus en les adjudicacions.

Veure font: https://www.naciodigital.cat/noticia/205212/municipis/amb/aigua/publica/treuen/pit/gestio/social/pero/demanen/suport/al/govern

Aqua Publica Europea (APE) dona la benvinguda a l’AMAP com a nou membre associat

L’AMAP s’uneix al 65 operadors públics d’aigua i sanejament membres d’APE

APE és l’associació europea d’operadors públics d’aigua. Agrupa tant a operadors públics com a d’altres actors que promouen la gestió pública de l’aigua, tant a nivell europeu com internacional. Entre els seus objectius, figura la cerca d’una gestió eficaç, eficient i transparent per servir l’interès públic, per davant del interessos empresarials.

APE es basa en quatre principis: l’accés a l’aigua com a dret fonamental, l’aigua com a bé comú, posar l’abastament i el sanejament al servei dels interessos públics, i una política hídrica adreçada a garantir l’accés universal.

L’activitat d’APE apunta a l’assoliment dels objectius socials ambientals i socials a la gestió de l’aigua, facilitar l’intercanvi entre operadors públics i disposar d’una veu pròpia a la Unió Europea per als operadors públics. 

D’altra banda, l’AMAP es va constituir el 2018, amb l’objectiu de garantir que els serveis d’abastament i sanejament fossin accessibles a tota la ciutadania, reconeixent aquests serveis com a essencials i l’aigua com un bé comú i, per tant, adreçats a servir l’interès públic en comptes dels interessos empresarials.

L’AMAP té 39 membres, entre ells els principals municipis de Catalunya, que cobreixen el 44% de la seva població. També compta amb empreses públiques d’aigua, com Barcelona Cicle de l’Aigua, que ja és membre d’APE.

A través d’accions de difusió, promoció i incidència, l’AMAP, juntament amb els seus membres, està promovent la gestió pública de l’aigua. A més, l’AMAP acompanya i dona suport a aquells municipis que volen passar a la gestió pública. D’aquesta forma, l’associació juga un paper clau al debat públic a Catalunya sobre la gestió dels recursos públics.

Veure font: https://www.aquapublica.eu/article/news/aqua-publica-welcomes-catalan-association-municipalities-public-water-management-amap

Es presenta el “Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua”

El passat dilluns 10 de febrer es va presentar a la seu del Districte de Gràcia el primer Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua.

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i Enginyeria sense Fronteres (ESF) publiquen la versió catalana d’aquest Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, la versió original del qual ha estat liderada per l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS).

El manual té com a objectiu donar suport als ajuntaments que prenen la decisió de remunicipalitzar els serveis d’abastament i sanejament que, en el seu moment, foren privatitzats. És un document eminentment tècnic i jurídic que toca els aspectes clau d’una remunicipalització i aporta el cabdal, el coneixement i l’experiència d’un grup d’experts en la matèria. La publicació d’aquest manual és d’una especial importància per la necessitat urgent de disposar d’una regulació adient, racional i urgent dels processos de reinternalització dels serveis públics, i en especial els de remunicipalització, per evitar la inseguretat jurídica en què estan tenint lloc.

Els autors del manual són Eulalio Ávila Cano, Secretari i Interventor-Tresorer de l’Administració Local de Categoria Superior; Valentín Merino Estrada, Doctor en Dret i Secretari d’Administració Local de Categoria Superior i Pilar Ortega Jiménez, Interventora-Tresorera d’Administració Local de Categoria Superior. A més també s’ha comptat amb la documentació aportada per la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres i el suport constant de la Red Agua Pública. Per a l’edició catalana volem agrair especialment la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.

Veure font: https://amap.catwp-content/uploads/2020/02/REMUNICIPALITZACI%C3%93_V-CATALANA_6.pdf