Autor: Amap

L’Ajuntament de Montmeló demana l’opinió dels veïns per crear el nou reglament de l’aigua

El consistori obre una consulta pública per actualitzar una normativa que no es renovava des del 1994

Notícia publicada a Som Montmeló el 31 de març de 2026

L’Ajuntament de Montmeló ha impulsat un procés de participació ciutadana per recollir suggeriments abans de redactar el nou reglament del servei d’abastament d’aigua potable. La iniciativa, que s’ha posat en marxa aquest dilluns, 30 de març de 2026, pretén que les organitzacions i els particulars afectats puguin dir la seva sobre els objectius i les solucions de la futura norma durant el termini d’un mes.

L’actual normativa municipal que regula l’aigua al municipi té més de tres dècades d’antiguitat. Des de l’any 1994, el context ha canviat radicalment: nous reptes climàtics, tecnologies més eficients i un marc legal molt més exigent en matèria de protecció del consumidor i medi ambient. Per tot plegat, el govern local considera imprescindible elaborar un text nou que s’adapti a la realitat del segle XXI.

D’acord amb la llei de procediment administratiu, l’Ajuntament de Montmeló vol conèixer l’opinió del carrer sobre els problemes que cal sol·licitar i les possibles alternatives reguladores. Segons el consistori, procedeix l’elaboració d’un nou reglament atesos els impactes econòmics, socials i ambientals del servei.

Com participar-hi

La ciutadania i les associacions degudament identificades poden fer arribar les seves propostes a través de la plataforma de participació Decidim. També es poden presentar les opinions mitjançant els canals de registre oficials indicats al web municipal. El termini per col·laborar en la redacció d’aquest document estratègic romandrà obert durant els propers 30 dies.

Veure font: https://www.sommontmelo.cat/noticia/111555/lajuntament-de-montmelo-demana-lopinio-dels-veins-per-crear-el-nou-reglament-de-laigua?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook&fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeTY3V1QzO3cQ76K70ELsyi2qVv8R-1x1iHhpWkm-y89G6ieum49kAK9jG91Q_aem_WFPQZKCclBf6bJ6tN2qNbQ&utm_source=whatsapp&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany

Aigües de Vilafranca, l’empresa pública de Vilafranca del Penedès, s’incorpora a l’AMAP

Aigües de Vilafranca (EMAVSA), és la societat de capital 100% públic de Vilafranca del Penedès, que es fa càrrec del servei d’abastament d’aigua potable en aquest municipi, així com a La Granada, Les Cabanyes, Pacs, Sta. Margarida i els Monjos, i Vilobí del Penedès, cobrint una població de prop de 56.000 persones. De fet, l’entrada d’EMAVSA a l’AMAP ha de permetre impulsar la col·laboració amb altres empreses públiques de Catalunya, així com aportar la seva experiència a municipis més petits que també estiguin fent una gestió pública.

L’Alt Penedès és una de les comarques de Catalunya amb una major implantació de la gestió pública, ja que el 59% de la seva població rep l’aigua d’operadors públics, ja sigui a través dels ajuntaments o d’empreses públiques, com EMAVSA o GIACSA, que opera a Olèrdola i Hortons.

Amb la incorporació d’EMAVSA, una de les empreses públiques d’aigua de referència a Catalunya, l’AMAP ja suma 90 membres, entre municipis i operadors públics d’aigua, i segueix el creixement de la xarxa de col·laboració tècnica i l’intercanvi de coneixement entre ens locals i operadors públics d’aigua. L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis i operadors membres de l’associació.

Tortosa presenta la Taula de l’Aigua per avançar cap a la gestió pública i municipalització del servei

L’entitat aposta per un model de governança ciutadana que garantisca el dret a l’aigua i l’eficiència del servei. La iniciativa s’inspira en models d’èxit com els de Terrassa i Cardedeu per a revertir la privatització actual

Notícia publicada per Blanca Querol, a Canal Terres de l'Ebre el 23 de març de 2026

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, la capital del Baix Ebre ha acollit la presentació oficial de la Taula de l’Aigua de Tortosa. Esta nova plataforma naix amb la voluntat decidida d’impulsar un canvi de paradigma en el subministrament municipal, apostant per un model de gestió pública directa que permeta recuperar el control d’un recurs estratègic i fonamental. L’entitat pretén ser un espai obert on la participació ciutadana siga l’eix vertebrador per a decidir el futur de l’aigua a la ciutat.

L’acte de presentació, que ha portat per títol el lema Com volem gestionar l’aigua?, no s’ha limitat a una declaració d’intencions, sinó que ha fomentat l’intercanvi de coneixements mitjançant un debat tècnic i social. S’han exposat experiències d’èxit de municipalització en altres localitats catalanes com Terrassa o Cardedeu, on la gestió pública ha permès una major transparència i reinversió en el sistema.

La jornada ha servit per a radiografiar els reptes estructurals que afronta el municipi, entre els quals destaquen la millora de l’eficiència de la xarxa per a evitar pèrdues, el foment de polítiques reals d’estalvi i la plena garantia del dret humà a l’aigua per a tota la població, independentment de la seua situació econòmica.

En un context on la gestió privada encara és predominant a la majoria de poblacions de les Terres de l’Ebre, esta iniciativa vol establir les bases tècniques i socials per a una futura municipalització. La Taula de l’Aigua considera que la gestió pública és l’única via per a garantir una governança democràtica i transparent, allunyada dels criteris de benefici econòmic de les grans empreses del sector.

Josep Sabaté, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i de la Taula de l’Aigua de Tortosa: Des de la PDE estem molt contents d’este pas que s’ha fet a Tortosa amb la creació de la Taula de l’Aigua, per a començar a treballar de cara a la gestió pública directa de l’aigua a la ciutat. Pensem que és molt important que la capital del territori done exemple. Pensem que a les Terres de l’Ebre som un dels territoris que té la gestió privada més gran de Catalunya; només un 16% de la població té gestió directa als seus municipis.

Ernest Valls, membre de la Taula de l’Aigua de Tortosa: La Taula, a banda de pilotar tot este procés de canvi cap a la gestió directa, està interessada en treballar àmbits com l’estalvi de l’aigua o l’eficiència a la xarxa. També hi ha un tema que ens preocupa molt, que és el del risc social i, per tant, volem abordar el tema de la vulnerabilitat de l’aigua com un dret humà.

Veure font: https://canalte.cat/actualitat/medi-ambient/tortosa-presenta-la-taula-de-laigua-per-avancar-cap-a-la-gestio-publica-i-municipalitzacio-del-servei/

Terrassa crea un nou Fons social de l’aigua

El nou Fons Social de l’Aigua destinarà ajuts per pagar factures de llars vulnerables amb consum responsable

La Comissió Informativa de Transició Ecològica, presidida pel tinent d’alcalde Noel Duque, ha tractat el conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i TAIGUA per crear i regular un Fons Social de l’Aigua i per implementar, també, tot un seguit de mesures per garantir un consum responsable. La finalitat és destinar un ajut a les llars vulnerables per fer front als deutes de les factures d’aigua que no superin els 100 litres per persona i dia, que és el consum recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.

El conveni tindrà una vigència de quatre anys, prorrogable a quatre més, i serà possible amb l’aportació econòmica anual que farà l’empresa municipal, relatiu a l’import que correspon a l’1% del resultat ordinari de l’exercici econòmic anterior. La quantia màxima serà de 30.000 euros.

L’accés al Fons Social de l’Aigua va dirigit a persones i llars en situació de vulnerabilitat que ja disposen de bonificacions socials a les quals ara, i a petició, s’atorgaran ajuts a fons perdut per a contractes amb tarifa social, que ja tenen el 100% de bonificació del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el 100% de la quota de servei de TAIGUA.

Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, amb aquest Fons Social fem un pas més per garantir el dret a l’aigua i per acompanyar les llars vulnerables defensant el consum responsable i, també l’equitat i la justícia social. Les sol·licituds per acollir-se al Fons Social de l’Aigua es podran presentar a TAIGUA fins al 30 de novembre de 2026.

Fins al 31 de desembre de 2025, un total de 1.886 persones tenien la factura bonificada, amb un import total bonificat de 174.582 euros.

Una comissió de seguiment

El conveni incorpora la creació d’una comissió de seguiment en la que hi participaran els serveis municipals de Medi Ambient i de Serveis Socials, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica (OFIMAPE) i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’entitat que ha promogut i participat activament en la creació del fons.

Aquesta comissió treballarà per aplicar mesures per fomentar l’eficiència i el consum responsable, entre les quals destaquen el compliment de protocol regulador de mesures contra la pobresa hídrica i la vulnerabilitat econòmica entre l’Ajuntament i TAIGUA, que va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 20 de maig de 2025; el treball coordinat, a través dels serveis socials municipals i OFIMAPE, amb les llars en risc d’exclusió residencial, i la possibilitat de fer auditories de consum d’aigua, llum i gas; la promoció de tallers i accions de sensibilització per fomentar l’ús responsable dels recursos bàsics i, també, l’estudi de fórmules pels recursos destinats al Fons Social de l’Aigua.

L’actual ordenança municipal manté, per a titulars de contractes amb cànon de l’ACA i, per tant, amb tarifa social, la bonificació del 100% de la quota de servei; la gratuïtat dels tràmits de canvi de nom i la bonificació del 100% de la quota d’alta del servei de comptadors.

Així mateix, l’Ajuntament disposa d’una instrucció que permet instal·lar comptadors provisionals d’emergència social en el cas d’ocupacions a precari d’habitatges per part d’unitats de convivència que es trobin en situació de risc d’exclusió residencial i que existeixi la urgència social que justifica la necessitat. Fins al 31 de desembre de 2025, n’hi havia 128 comptadors instal·lats.

Veure font: https://www.sostenible.cat/node/131803

Taigua projecta actuacions fins al 2029 per renovar la xarxa, ampliar la sensorització, reforçar la resiliència energètica i adaptar el servei al creixement de la ciutat

El full de ruta, que preveu una inversió de 5,7 milions d’euros aquest any, té l’objectiu de garantir el subministrament d’una ciutat en creixement mitjançant la renovació de la xarxa, la incorporació de tecnologia per detectar fuites, l’autonomia energètica i el desplegament de noves infraestructures que donin resposta a les necessitats futures de Terrassa

El Pla d’inversions 2026-2029 de l’empresa municipal Taigua contempla una dotació de 5 milions d’euros anuals, que cada any ha d’aprovar el consell d’administració d’acord amb la planificació del programa d’inversions i tenint en compte altres necessitats sobrevingudes. Per aquest 2026, en concret, s’han previst 5,7 milions d’euros. Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, les inversions previstes per Taigua són recursos públics destinats a modernitzar la xarxa, reforçar la seguretat del subministrament, avançar en la sostenibilitat energètica i garantir el subministrament d’una ciutat en constant creixement urbanístic que ens ajudarà a detectar les fuites, fer diagnòstics més precisos i complir amb les normatives ambientals europees.

Totes elles van destinades a projectes per a la millora i renovació de la xarxa de distribució i actuacions per garantir la capacitat i robustesa del sistema, tenint en compte el creixement de la ciutat, com també la seva resiliència en cas de fallades elèctriques o nous episodis de sequera que, malauradament, es poden produir pel context de canvi climàtic actual. Per aquest motiu, es contempla la instal·lació de sistemes de detecció de fuites, per incrementar el rendiment de la xarxa que es renovarà de manera progressiva, així com estudis per incorporar fonts alternatives de subministrament, com són les aigües regenerades o freàtiques per a usos municipals, de reg i industrials.

Finançament

Destaca, en especial, l’esforç que Taigua està fent per digitalitzar el cicle integral de l’aigua, tant pel que fa a la detecció de fuites com per la modelització de la xarxa, la implantació de nous sistemes informàtics, la instal·lació de fotovoltaiques i la implantació de la telelectura. Unes actuacions que compten amb ajuts europeus atorgats pel Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua gràcies al Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del Cicle de l’Aigua (EFIAIGUA), que finalitzarà aquest estiu i que va ser presentat per l’Ajuntament i Taigua. Un projecte que també inclou actuacions en l’àmbit del clavegueram i del projecte de ciutat digital.

Tot el finançament de Taigua prové dels resultats anuals de la pròpia empresa, que és autosuficient i no rep aportacions de l’Ajuntament; dels recursos acumulats d’anys anteriors i d’ingressos extraordinaris, com és el finançament europeu del PERTE, impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; i ajuts de la Diputació de Barcelona o de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aquest any destaca, en especial, l’aportació obtinguda pel traspàs de la planta d’Abrera a l’empresa pública de la Generalitat, Aigües Ter Llobregat (ATL), per un import d’aproximat d’uns 6,1 milions d’euros i que contribuirà a afrontar inversions extraordinàries de gran envergadura com serà la construcció d’un nou dipòsit al nord de la ciutat i la licitació de les inversions destinades a renovar la xarxa per als propers quatre anys, amb un pressupost de tres milions anuals.

Projectes 2026

Els principals projectes que Taigua executarà aquest any són: la renovació de xarxa, per un import aproximat de 2,5 milions; la instal·lació d’un miler de mòduls fotovoltaics al recinte dels dipòsits de Can Boada i Can Poal i l’adquisició de nous generadors elèctrics; l’aplicació de la intel·ligència artificial en el nou programari de Taigua, que analitza la probabilitat de fallada de cada canonada i que, alhora, fa una proposta planificada per renovar la xarxa de distribució, necessària per al bon funcionament del servei d’abastament i, també, la instal·lació de més sensors per fer una recerca activa, i eficaç de les fuites, que permeti crear una xarxa de sensorització acústica i de gestió. La regidora de Cicles de l’Aigua, Patrícia Reche, recorda que són inversions que es poden afrontar, principalment, gràcies als recursos acumulats d’anys anteriors i, especialment, als ingressos extraordinaris de 6,1 milions d’euros derivats de la reversió que hem fet de la planta d’Abrera a l’Ens d’Abastament ATL.

Amb aquestes inversions, TAIGUA contribueix a millorar la xarxa de distribució d’aigua per reduir fuites, millorar el seu rendiment i reforçar la sensorització, com també fa una aposta per millorar la resiliència energètica per tenir més autonomia de cara a possibles talls d’electricitat i fluctuacions de la xarxa elèctrica.

Full de ruta fins al 2029

Terrassa registra, cada any, un augment sostingut i progressiu del nombre d’habitants, que, es preveu, es mantingui els propers anys. Per garantir, en aquest futur immediat, el subministrament d’aigua a tota la ciutat, s’ha previst invertir 3,3 milions d’euros els anys 2027 i 2028 per construir un nou dipòsit de 7.000 m³ – l’equivalent gairebé tres piscines olímpiques– al nord de la ciutat, al pis de pressió de Zona Alta-Grípia.

També s’ha previst invertir 3 milions d’euros cada any, entre 2027 i 2029, per renovar i millorar la xarxa de distribució. Amb aquest volum d’inversió, Taigua podrà assolir una capacitat de renovació de la xarxa del 2,4%, en línia amb l’índex òptim de renovació que recomana la Associació Espanyola d’Abastaments d’Aigua i Sanejament i molt per sobre de la mitjana espanyola, del 0,2%.

Altres projectes i inversions previstos per l’empresa municipal fins al 2029 són:

Desplegar la xarxa de sensors acústics i de pressió, amb una inversió de 170.000 euros aquest any i fins a 0,3 milions d’euros, entre 2028 i 2029, per predir i avançar i evitar, en definitiva, el risc de fallada en cada tram de canonada.

Implantar la telelectura als comptadors intel·ligents de les persones abonades, destinant fins al 2029 uns 0,4 milions d’euros l’any per fer que arribi a les llars.

Renovar els transformadors del recinte del dipòsit de Can Boada, amb una inversió estimada de 50.000 euros, pel 2027.

TAIGUA, gestió pública des del 2018

Terrassa és un dels municipis més grans de l’Estat i el més gran de Catalunya en apostar per la gestió municipal directa com a garantia d’un servei públic, eficient, de qualitat, transparent, participatiu, equitatiu i social.

Des de la seva fundació, el 10 de desembre de 2018, i fins a l’actualitat, Taigua manté els 8 compromisos amb la ciutadania que responen a la vocació de servei que ha de tenir una empresa pública. Els compromisos són en relació amb conceptes com les inversions i millora d’instal·lacions; la qualitat de l’aigua; mesures d’estalvi d’aigua i energia; polítiques socials; qualitat del servei; tecnologia i modernització de la gestió; sistemes d’Informació i transparència; i la participació ciutadana a través de l’Observatori de l’Aigua.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticia/-/asset_publisher/CXU7OrvEpI9Y/content/premsa_noticia_260319_260319-np-taigua-projecta-actuacions-fins-al-2029-per-renovar-la-xarxa-ampliar-la-sensoritzacio-reforcar-la-resiliencia-energeti?refererPlid=136319&_101_INSTANCE_CXU7OrvEpI9Y_lang=ca?terrassaseotitle=TAIGUA%20projecta%20actuacions%20fins%20al%202029%20per%20renovar%20la%20xarxa%2C%20ampliar%20la%20sensoritzaci%C3%B3%2C%20refor%C3%A7ar%20la%20resili%C3%A8ncia%20energ%C3%A8tica%20i%20adaptar%20el%20servei%20al%20creixement%20de%20la%20ciutat

Un problema estancat: gairebé la meitat de fonts d’Osona i el Lluçanès, contaminades per nitrats

Font de la Gana, la font més contaminada (Núria Bacardit)

La mitjana de mil·ligrams per litre de nitrats a les 172 fonts analitzades pel Grup de Defensa del Ter (GDT) triplica el llindar recomanat

Notícia publicada originalment per Núria Bacardit, a 3cat el 17 de març de 2026

Fa 25 anys que el GDT analitza les fonts de les comarques d’Osona i el Lluçanès, amb una gran densitat de porcs, prop d’un milió. Els mostrejos donen una idea del nivell de contaminació dels aqüífers per nitrats provinents dels purins dels porcs. I els resultats no són mai bons. Aquest any han sortit contaminades el 44% de les 172 fonts analitzades, un 4% més que l’any passat.

Dolors Catalan, del GDT, diu que dubtaven de si la pluja aquest any ajudaria a diluir els nitrats, i no ha estat així. La pluja ha arrossegat cap als aqüífers els nitrats que han quedat atrapats al sòl en aquests anys de sequera. De fet, l’any passat més d’un terç de les fonts mostrejades no rajaven.

Si comparem les dades amb l’últim any plujós abans de la sequera, el 2021, el nivell de contaminació és el mateix que ara: el 44% de les fonts que han analitzat. Però, en canvi, ha augmentat la concentració mitjana de nitrats: el 2021 era de 132 mg/l i aquest 2026 és de 145 mg/l. Segons Dolors Catalan, hi ha tant nitrogen als camps que les plantes no el poden aprofitar i es va filtrant al subsol.

Les fonts més contaminades multipliquen per 10 el nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut

El rànquing de les fonts mostrejades l’encapçala la Font de la Gana, a Calldetenes, un sobreeixidor que raja sobre el torrent de St. Martí i que amb 509 mg/l de nitrats supera 10 vegades el llindar fixat per l’OMS, que és de 50 mg/l. La segueixen de ben a prop la Font de Gallisans, a Sta. Cecília de Voltregà, amb 488 mg/l, i al mateix municipi, la Font de Sta. Cecília, amb 411 mg/l.

Un problema estancat

El grup ecologista denuncia que no s’està posant prou mesures per reduir la contaminació en una zona on no hi ha dessaladores i, per tant, els aqüífers són la principal font d’aigua. De fet, el 80% dels municipis de les dues comarques estan declarats zones vulnerables per contaminació de nitrats.

Aquest últim any, a més, la planta que tractava 100.000 tones l’any de purins a les Masies de Voltregà va tancar. Un tancament forçat un cop es van acabar les subvencions estatals que les feia rendibles. I, segons el GDT, això confirma que el sector porcí convertit en una gran indústria alimentària està subvencionat.

L’any de la pesta porcina africana

I un altre exemple que posen és els recursos abocats a contenir la pesta porcina africana. Segons un dels portaveus del GDT, Jesús Soler, van enviar ràpidament l’exèrcit, la Guàrdia Civil, els rurals… a matar senglars perquè no arribés la malaltia a les macrogranges. I aquesta gran indústria s’ho mira des del sofà sense posar ni un cèntim en aquesta lluita.

Pel GDT, només hi ha una solució: reduir la cabanya porcina i adequar-la als camps i els aqüífers que tenim.

Veure font: https://www.3cat.cat/3catinfo/un-problema-estancat-gairebe-la-meitat-de-fonts-dosona-i-el-llucanes-contaminades-per-nitrats/noticia/3400108/

Diputació de Barcelona: estalvi de més de 3 milions de m3 d’aigua l’any amb la detecció de 700 fuites a les xarxes municipals

La Diputació de Barcelona ha detectat 700 fuites d’aigua a les xarxes municipals d’abastament entre els anys 2024 i 2025, després d’inspeccionar 2.000 km de canonades en 102 municipis de la demarcació. Un cop reparades, aquestes fuites permeten recuperar més de 3.000.000 m³ d’aigua cada any, una xifra que equival al consum anual d’aigua de tota la població del Berguedà o de ciutats com Vilafranca del Penedès

El vicepresident quart i diputat delegat d’Infraestructures, Equipament i Patrimoni Arquitectònic, Marc Castells, ha recalcat que la sequera s’ha de combatre quan els pantans estan plens i que la Diputació ha dut a terme aquesta campanya d’inspecció a una xarxa molt envellida i que tenia pèrdues molt i molt grans, assegurant que per cada euro invertit en recuperem sis, és una feina ben feta.

La campanya ha permès estalviar aigua que fins ara es perdia a la xarxa i que ara es recupera per garantir el subministrament a la ciutadania i reforçar la disponibilitat del recurs al territori. A més, la inversió -de 496.000 euros- que ha permès detectar les fuites genera un estalvi anual superior als 3 milions d’euros pels municipis, consolidant una millora estructural tant en l’eficiència hídrica com en la gestió econòmica del servei.

Combatre la sequera quan els pantans estan plens

El programa de detecció de fuites es va impulsar en el moment més exigent de la sequera, en què els municipis van haver de garantir el subministrament en una situació d’emergència climàtica. Els estudis previs ja mostraven que a l’impacte de la sequera i del canvi climàtic s’hi sumava l’envelliment de moltes xarxes locals, fet que evidenciava la necessitat d’una inversió sostinguda per disposar d’infraestructures més resilients. Els ajuntaments han fet un esforç continu per assegurar un servei essencial en un context advers, i el suport tècnic i econòmic de la Diputació ha reforçat aquesta tasca, especialment en municipis petits i mitjans.

Actualment, i amb una situació hidrològica molt més favorable, la Diputació manté i reforça aquesta línia de treball amb la voluntat d’anticipar el territori a possibles episodis futurs d’escassetat, reduint pèrdues i modernitzant infraestructures per a fer les xarxes d’abastament més eficients.

Un compromís estructural amb el cicle local de l’aigua

La campanya de detecció de fuites forma part del suport estructural que la Diputació de Barcelona ofereix als municipis en tot el cicle local de l’aigua. Des de l’any 2000, la corporació elabora projectes i plans directors d’abastament i clavegueram, que faciliten als ajuntaments una gestió més eficient de l’aigua.

Aquest acompanyament tècnic es complementa amb ajuts econòmics per a campanyes de millora dels punts d’abocament i per a la redacció de plans integrals de sanejament, així com amb el Programa sectorial de millora de les xarxes d’abastament, dotat amb 100 milions d’euros entre 2024 i 2027.

Veure font: https://www.sostenible.cat/node/131783

L’aigua torna als ajuntaments: un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) revela l’abast de la remunicipalització a Catalunya

Publicat a la revista Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, l’estudi del catedràtic Germà Bel i l’investigador Joël Bühler, de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, mostra que la remunicipalització de l’aigua urbana s’ha convertit en l’eina més efectiva per frenar el poder gairebé monopolístic de les grans empreses privades a Catalunya, molt per sobre de la competència pels contractes.

L’article examina com, després de dècades de privatitzacions, un mercat molt gran i fortament concentrat —amb una sola empresa privada dominant la major part dels contractes— ha generat condicions propícies perquè molts ajuntaments optin per recuperar la gestió directa del servei. Metodològicament, els autors combinen l’anàlisi de bases de dades estatals i catalanes amb enquestes i entrevistes a 78 municipis per estudiar tant l’evolució del grau de privatització i concentració com les motivacions, els instruments i els resultats de la remunicipalització. Des d’una perspectiva que integra economia pública i teoria de l’Estat, el treball reflexiona sobre com el monopoli privat condiciona la capacitat de decisió política local i fins a quin punt la remunicipalització obre la porta a models més democràtics de gestió de l’aigua.

L’estudi revela que el mercat privat de l’aigua a Catalunya està dominat per l’empresa Agbar, que és propietat de la multinacional francesa Veolia i que gestiona el 78% dels municipis amb gestió privada. Aquesta empresa serveix, a més, el 88% de la població que és atesa per empreses privades a Catalunya. La concentració es reflecteix en un índex d’Herfindahl-Hirschman (HHI) que se situa entre els 6.000 i els 6.600 punts, molt per sobre del llindar de 1.800 punts que els reguladors nord-americans consideren indicatiu de monopoli. Els investigadors expliquen que aquesta monopolització es va intensificar a finals dels anys 2000, quan Agbar va comprar la seva competidora regional, CASSA, precisament després que s’aprovessin lleis per augmentar la competència en el mercat de contractes.

Entre el 2017 i el 2024, la gestió privada a Catalunya va passar del 45% al 42% dels municipis, i la població que és abastida per empreses privades va caure del 79% al 73%. Aquestes dades contrasten amb la relativa estabilitat de la quota d’Agbar dins del segment privatitzat, que durant tot aquest període s’ha mantingut en prop del 78% dels municipis amb gestió privada.

La conclusió principal de la recerca és que la remunicipalització, i no pas la competència entre empreses privades pel mercat de contractes, és l’única estratègia que ha aconseguit reduir efectivament el poder de mercat d’Agbar. Entre el 2017 i el 2024, la remunicipalització va reduir la quota global de mercat de l’empresa en més de cinc punts percentuals, mentre que la competència en el mercat de contractes no va tenir cap efecte significatiu en la seva posició hegemònica. Això demostra que la licitació competitiva de contractes, tot i ser el mecanisme teòric per garantir l’eficiència en la gestió privada, no ha funcionat com a eina eficaç per combatre el monopoli a Catalunya.

La recerca de la UB analitza gairebé un centenar de municipis i conclou que la remunicipalització és l’únic fre efectiu al domini de les grans empreses privades en la gestió de l’aigua urbana

Des del 2010, un total de quaranta municipis catalans han remunicipalitzat el servei d’aigua —quasi el 60% del total espanyol— i aquesta mesura ha afectat més de 265.000 habitants. La intensitat del fenomen s’ha accelerat els darrers anys: des del 2014, les remunicipalitzacions superen àmpliament les noves privatitzacions, que pràcticament han desaparegut del mapa català amb només tres casos documentats entre el 2014 i el 2024.

Un dels resultats més destacats de l’estudi és el paper de la cooperació intermunicipal en aquest procés. El 40% dels serveis d’aigua remunicipalitzats a Catalunya es presten de manera conjunta entre municipis, una xifra que contrasta amb el 17% que es registra a la resta d’Espanya. Entitats com el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) o la firma pública ONAIGUA proporcionen suport tècnic, administratiu i legal als municipis que volen recuperar la gestió pública del servei, especialment als municipis més petits, que disposen de menys recursos propis. Els representants d’aquestes entitats consultats pels investigadors van assenyalar que el marc legal actual és molt desavantatjós per a la gestió pública, i que Agbar utilitza el litigi sistemàtic com a estratègia per desincentivar la remunicipalització i mantenir la seva posició dominant. La cooperació intermunicipal permet als municipis compartir recursos i fer front conjuntament a aquests obstacles legals i polítics.

Pel que fa a la democratització de la gestió de l’aigua després de la remunicipalització, l’estudi constata que els avenços han estat modestos tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tot i casos destacats com el de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, que ha estat objecte de nombrosos estudis acadèmics i anàlisis polítiques, només cinc municipis han implementat mecanismes formals de participació ciutadana en la governança del servei. Es tracta de Terrassa, Arenys de Munt i Vilassar de Dalt a Catalunya, i d’Ames i Alcázar de S. Juan a la resta d’Espanya. En aquests casos, la participació es concreta generalment a través de representants ciutadans o d’associacions veïnals que tenen seients als consells d’administració de les empreses municipals d’aigua.

Veure font: https://web.ub.edu/web/actualitat/w/remunicipalitzacio-aigua?referer=noticias

L’AMAP dona suport al manifest en defensa de la Directiva Marc de l’Aigua

La Comissió Europea proposa la seva reforma, que pot suposar rebaixar els estàndards de protecció de rius, aqüífers i ecosistemes aquàtics, afectant a la qualitat de l’aigua de consum

El passat 10 de desembre la Comissió Europea va publicar una comunicació, que engloba un paquet de modificacions en diverses directives i altres regulacions europees per a la protecció ambiental, entre elles la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), abans de l’estiu.

Es d’altres, es planteja reduir els requisits de protecció ambiental sobre determinades activitats mineres i industrials, reduint o eliminant les obligacions del Sistema de Gestió Ambiental de les instal·lacions industrials en matèria d’inventari de substàncies químiques i anàlisi de riscos. També es proposa que en les instal·lacions de ramaderia intensiva i d’aqüicultura s’eliminin dels informes a la Comissió Europea els impactes relatius a l’aigua, l’energia i els materials, així com suspendre alguns requeriments de la responsabilitat ampliada del productor (pel qual les empreses són responsables dels continguts dels residus que generen els seus productes).

Què suposa aquesta reforma de la DMA?

• Accelerar i simplificar les autoritzacions ambientals, debilitant el Principi de No Deteriorament, un requisit clau de la DMA. Actualment, els estats membres tenen l’obligació de millorar i d’evitar el deteriorament dels rius, aiguamolls i aqüífers.
• Facilitarà l’aprovació de nous projectes miners sense prou garanties pel que fa a l’avaluació ambiental dels impactes sobre la salut de les persones i dels ecosistemes aquàtics. Així com quant a la transparència i la participació pública en les decisions que afecten l’interès públic superior, com és l’accés a l’aigua en quantitat i qualitat suficients.

Per contra, les entitats impulsores del manifest propose:
• L’aprovació de la DMA va ser el resultat d’un llarg procés d’avaluació de la política d’aigües en el conjunt de la Unió Europea, concloent que la capacitat d’atendre les necessitats d’aigua, presents i futures, depèn directament del bon estat de les masses d’aigua.
• L’actual DMA és un instrument fonamental per protegir i millorar l’estat de rius, aqüífers, aiguamolls, deltes i estuaris a tot Europa.
• La DMA posa el focus de la política d’aigües en els objectius ambientals i en el Principi de No Deteriorament de l’aigua, per compatibilitzar la seva protecció amb activitats econòmiques que aportin prosperitat, ocupació i qualitat de vida a la ciutadania. Les reformes que es volen dur a terme suposen un clar retrocés.

Per tot això, un ampli conjunt d’organitzacions i entitats demanem que la Comissió Europea renunciï a modificar la DMA i, en el seu lloc, es redoblin els esforços de les institucions europees i dels estats membres per millorar i accelerar la seva aplicació, mantenint el seu format actual, atès que encara s’està lluny d’assolir els objectius plantejats.

Es pot donar suport al manifest a través del següent enllaç.

Vallbona d’Anoia s’incorpora a l’AMAP per a impulsar la gestió pública de l’aigua a la comarca

El municipi està treballant per passar a una gestió pública del servei

Després de l’acord aprovat a finals de l’any passat, el municipi de Vallbona d’Anoia, a la comarca de l’Anoia, és el tercer municipi de la comarca, després de Capellades i Piera, en sumar-se a l’AMAP. Donat que el contracte de concessió de l’abastament d’aigua va finalitzar fa tres anys, el 2023, l’Ajuntament està estudiant passar a una gestió pública del servei i se suma a l’AMAP, en una aposta més per fer créixer el sector de l’aigua pública al país i també poder mancomunar recursos i coneixements tècnics que millorin el servei tant a Vallbona d’Anoia com a d’altres municipis que es decideixen per fer el pas.

El municipi, de 1.420 habitants, seguiria les passes d’altres municipis de la comarca, com Argençola i Piera, que han remunicipalitzat la gestió de l’aigua els darrers anys. A l’Anoia, ja són 20 els municipis amb gestió pública, que suposen el 61% del total de municipis a la comarca; de fet, la gran majoria de municipis de Catalunya de menys de 5.000 hab. gestionen l’aigua des del propi ajuntament.

L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis membres de l’associació. Amb Vallbona d’Anoia, ja en formen part un total de 89 membres, entre municipis, entitats i empreses públiques.

Es constitueix la Taula de l’Aigua de Tortosa amb l’objectiu d’avançar cap a la gestió pública i fer seguiment del servei

L’òrgan naix com a resultat d’un acord plenari de l’Ajuntament de Tortosa i amb la participació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre

La Taula de l’Aigua de Tortosa s’ha constituït formalment este mes de febrer. Es tracta d’un espai estable de participació, seguiment i transparència al voltant del servei municipal d’abastament d’aigua.

La Taula neix amb tres grans objectius: fer seguiment del servei i del contracte vigent, elaborar en el termini d’un any un informe públic sobre les conseqüències de la privatització parcial de l’empresa d’aigües, i generar espais de debat i participació ciutadana sobre la gestió de l’aigua com a bé comú i dret bàsic i universal.

Aquest òrgan està integrat per representants dels grups municipals, personal tècnic vinculat al servei, representació dels treballadors de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP), entitats com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, representants del teixit veïnal i social, i persones de la ciutadania amb trajectòria en la defensa de l’aigua pública.

La Taula també naix amb la voluntat que Tortosa assumisca un paper actiu i referent al territori en la defensa de la gestió pública de l’aigua, promovent el debat, compartint coneixement i encoratjant altres municipis a avançar cap a models més transparents, sostenibles i democràtics.

En paral·lel, es posarà en marxa el cicle de sessions obertes Aigua i Democràcia, amb activitats de formació i debat adreçades a la ciutadania per aprofundir en els impactes de la privatització, compartir experiències de gestió pública i enfortir el control ciutadà sobre la gestió de l’aigua. En este marc, la Taula de l’Aigua organitzarà el seu primer acte públic el proper 20 de març, tot coincidint amb la setmana en què se celebra el Dia Mundial de l’Aigua.

Amb la constitució de la Taula de l’Aigua, Tortosa obre un espai estable de control, transparència i participació ciutadana sobre la gestió d’un servei bàsic, i inicia un treball col·lectiu orientat a analitzar el model actual i preparar el camí cap a la seua recuperació pública.

La seua creació dona compliment a l’acord adoptat pel ple municipal arran d’una moció presentada pel grup municipal de la CUP per començar a treballar en el camí cap a la remunicipalització de l’EMSP i reforçar el control democràtic sobre la gestió de l’aigua.

Veure font: https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=14255

L’AMAP celebra la seva 10a Assemblea al Masnou amb l’objectiu d’impulsar la gestió pública de l’aigua a Catalunya

A l’Assemblea s’incorporen 10 municipis i empreses públiques, de forma que l’AMAP ja compta amb 90 membres, que representen el 39% de la població catalana. Al llarg del matí s’ha realitzat una jornada tècnica sobre telelectura, amb les experiències de varis operadors públics.

El passat dijous 5 de febrer es va celebrar la 10ª Assemblea General de l’AMAP, a Ca n’Humet, al Masnou. A la trobada han assistit tant els membres adherits com els nous associats que s’hi acaben d’integrar. L’Associació segueix el seu creixement any rere any, i amb els 10 municipis i empreses públiques que s’han incorporat aquesta Assemblea, ja disposa de 90 membres, que representen al 39% de la població catalana. L’AMAP incrementa la seva diversitat territorial, i incorpora, com a membre destacat, la Diputació de Barcelona.

L’Assemblea constata el fort impuls que està tenint la gestió pública a Catalunya, on 528 municipis, el 56% del total, ja fan una gestió directa. Per tot plegat, s’acorda que l’AMAP intensifiqui el suport tècnic als seus membres, en tots els àmbits del cicle urbà de l’aigua, tant l’abastament com el clavegueram, i que impulsi els intercanvis tècnics entre municipis i operadors públics.

Tanmateix, l’Assemblea acorda que l’AMAP promogui una proposta legislativa per a garantir l’accés a l’aigua a totes les llars a través d’un mínim vital o dotació bàsica, i una tarifació social ambiciosa.

L’Assemblea conclou amb l’elecció de la nova Comissió Executiva de l’associació, amb la presidència del Prat de Llobregat, i la sots-presidència de Terrassa, dos dels municipis referents de la gestió pública a Catalunya. També formen part de la Comissió Executiva, Vilassar de Dalt (secretaria), Girona (tresoreria) i cinc vocalies, ocupades pel Masnou, St. Vicenç de Torelló, Serveis i Aigües de Barberà del Vallès (SABEMSA), Gestió Urbanística i Serveis d’Arenys de Munt (GUSAM), i Enginyeria sense Fronteres.

Aprofitant l’Assemblea, al matí s’ha dut una formació per a membres de l’AMAP i operadors públics, sobre la renovació de comptadors i la telelectura, amb la presència del professor de la Universitat de Sevilla, Ramon González, i les experiències de sis operadors públics: Aigües del Prat, Aigües de Manresa, Aigües de Vilanova, SABEMSA, Vilassar de Dalt Aigües i GUSAM.