Aigües de Vilafranca (EMAVSA) presenta el Pla Estratègic 2026–2030 per afrontar els reptes hídrics i reforçar el seu compromís amb el territori

El Consell d’Administració d’EMAVSA ha aprovat per unanimitat el Pla Estratègic per al període 2026–2030. Aquest es un document que defineix el full de ruta de la companyia per als propers cinc anys sota el lema Aigua per al futur, compromís amb el territori. El tinent d’alcalde i president d’EMAVSA, Ramon Zaballa, i el seu director-gerent Xavier Mas, han presentat el document que vol ser el full de ruta per garantir una gestió eficient i sostenible del subministrament d’aigua en un context de grans reptes, com l’escassetat de recursos hídrics i la pressió del canvi climàtic. El pla, que es consolida com una aposta per la resiliència i la innovació, ha estat fruit d’un procés de diagnosi i reflexió compartida iniciat l’any 2024 per construir un model de gestió pública de referència al servei de la ciutadania.

El Pla estableix un horitzó clar fins a l’any 2030 i es construeix a partir de tres objectius principals: garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics, avançar en la modernització de la gestió i de les infraestructures, i reforçar un model de servei públic basat en la proximitat, la transparència i la qualitat de l’atenció. Aquesta estratègia respon a la diagnosi prèvia realitzada per l’empresa, que ha posat de manifest la necessitat d’actuar sobre aspectes clau com la diversificació de les fonts d’abastament, la reducció de pèrdues a la xarxa, la digitalització dels processos i l’enfortiment del compromís social i ambiental. En l’àmbit de l’eficiència de la xarxa d’abastament, Ramon Zaballa ha recordat que actualment està a un 85%, gairebé el doble que alguns municipis semblants.

Per assolir aquests objectius, el pla s’articula a través de sis grans eixos estratègics que orientaran l’acció d’EMAVSA en els propers anys. Aquests eixos inclouen la garantia i sostenibilitat dels recursos hídrics, la gestió eficient de les infraestructures, la innovació i transformació digital, la millora de l’atenció a la ciutadania, el reforç del compromís social i territorial, així com el desenvolupament i cohesió de l’equip humà. En conjunt, aquest marc es concreta en 15 objectius estratègics i 25 actuacions clau, que es desplegaran mitjançant un total de 76 accions específiques amb un calendari progressiu fins a l’any 2030. 

Sostenibilitat i eficiència operativa

Aquest plantejament es fonamenta en uns valors que defineixen el model de servei que EMAVSA vol consolidar. La sostenibilitat, entesa com la gestió responsable dels recursos hídrics i energètics, es combina amb l’eficiència operativa per garantir la qualitat del servei. Al mateix temps, el compromís social i territorial esdevé un element central per assegurar l’accés universal a un servei bàsic com l’aigua, mentre que la transparència i la rendició de comptes reforcen la confiança de la ciutadania en la gestió pública.

6,4 M d’euros d’inversió

El desplegament d’aquest Pla estratègic anirà acompanyat d’un esforç inversor significatiu. En total, es preveu una inversió de 6,4 milions d’euros al llarg dels cinc anys, destinada principalment a la millora de les infraestructures i de la xarxa, millora de l’atenció al client amb unes noves oficines, la implantació de solucions digitals avançades, el desenvolupament de projectes ambientals i socials, i la formació i innovació interna de l’organització. Aquest volum d’inversió permetrà reforçar la resiliència del sistema d’abastament i adaptar-lo als reptes futurs, alhora que millorarà l’eficiència i la qualitat del servei ofert a la ciutadania

El Pla també incorpora una clara alineació amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits com la gestió de l’aigua, la innovació, l’acció climàtica o la reducció de desigualtats. D’aquesta manera, EMAVSA no només dona resposta a les necessitats locals, sinó que contribueix de manera activa als objectius globals de sostenibilitat.

Ramon Zaballa ha remarcat que s’ha definit un sistema d’indicadors, informes anuals i mecanismes de transparència que permetran avaluar l’assoliment dels objectius i garantir la rendició de comptes davant la ciutadania i les institucions, així com establir un cronograma de les diverses actuacions. Amb aquest nou Pla Estratègic, EMAVSA reafirma la seva voluntat de liderar una gestió pública moderna, responsable i preparada per afrontar els reptes del futur, posant sempre al centre el servei a les persones i el desenvolupament sostenible del territori.

Actualment EMAVSA compta amb 27 treballadors/es i dona servei a més de 55.000 persones dels municipis de Vilafranca del Penedès, Sta. Margarida i els Monjos, La Granada, Vilobí del Penedès, Pacs del Penedès i Les Cabanyes.

Veure font: https://www.vilafranca.cat/noticies/aigues-de-vilafranca-presenta-el-pla-estrategic-2026-2030-afrontar-els-reptes-hidrics-i

La Comunitat Minera Olesana (CMO), l’operador cooperatiu d’Olesa de Montserrat, consolida un model més eficient i sostenible en la gestió de l’aigua entre 1992 i 2025

La CMO ha viscut entre 1992 i 2025 una transformació destacada tant en la gestió dels recursos hídrics com en la seva dimensió social i organitzativa. En aquest període, Olesa de Montserrat ha passat de 16.000 habitants i 6.500 punts de servei a 25.600 habitants i 11.750 subministraments, sense que aquest creixement hagi comportat un augment del consum global d’aigua.

Segons exposa la cooperativa, aquesta evolució ha estat possible gràcies a la modernització de les infraestructures, a la millora del rendiment de la xarxa i a una gestió més eficient del recurs. Entre les actuacions principals hi destaquen la construcció de nous pous, l’ampliació del procés de potabilització, l’increment de la capacitat d’extracció i la construcció de nous dipòsits d’emmagatzematge. També s’han impulsat mesures per reduir les pèrdues d’aigua, com la renovació progressiva de canonades, la sectorització de la xarxa i la incorporació de sistemes de telecontrol i radiolectura.

A aquesta transformació tècnica s’hi ha afegit un canvi en els hàbits de consum, afavorit per una major sensibilització ciutadana, l’extensió d’electrodomèstics més eficients i una optimització dels usos industrials, residencials i dels serveis públics. Tot plegat ha contribuït a contenir el consum d’aigua en un context marcat també per noves condicions climàtiques i sequeres estructurals.

La CMO també posa en valor la seva aposta per la descarbonització. Des de l’any 2001, la cooperativa genera energia verda amb instal·lacions pròpies, fet que ha reforçat la seva resiliència davant l’increment dels costos energètics associats al servei d’abastament.

Més enllà de l’àmbit tècnic, la cooperativa destaca la dimensió social d’aquest procés. La conversió del model de copropietaris en un model de persones sòcies, amb el principi d’una persona, un vot, ha reforçat la participació, la corresponsabilitat i la vinculació de la ciutadania amb la gestió de l’aigua com a bé comú.

Segons la CMO, aquest model cooperatiu ha afavorit la proximitat en la presa de decisions, ha contribuït a la cohesió social i ha consolidat una cultura de sostenibilitat compartida. En aquest sentit, la cooperativa defensa que la seva trajectòria constitueix un exemple de transició hídrica i social integrada, en què la tecnologia, la governança democràtica i la implicació ciutadana han avançat de la mà.

Veure font: https://www.cmineraolesana.cat/noticies/cmo-consolida-model-mes-eficient-sostenible-en-gestio-aigua-entre-1992-2025_1397_102.html

L’Ajuntament de la Vall de Bianya centra una part important de les inversions per aquest 2026 a fer millores a la xarxa d’aigua de la Canya

Faran millores a tres carrers més i tenen previst construir un nou pou

Notícia publicada a Garrotxa Digital el 8 de maig de 2026

L’Ajuntament de la Vall de Bianya segueix aquest 2026 amb les millores a la xarxa d’aigua de diversos carrers de la Canya. Ara és el torn dels carrers Josep Mir, Bartomeu Sucarrats i una part del carrer Cuní, després d’haver completat una primera fase de millores l’any passat. Aquesta segona fase té un cost de 148.000 euros i estarà novament subvencionat per la Generalitat. Farem la segona fase de millora a la xarxa d’aigua a la Canya, als carrers més antics i on hi ha més necessitat de fer millora perquè hi ha pèrdues. I el que volem és precisament això, no malgastar aigua, explica Marc Toboso, alcalde de la Vall de Bianya.  

Un cop finalitzin aquestes obres, l’Ajuntament té previst seguir buscant finançament per completar millores a altres carrers. Per ara ja tenen redactats els projectes necessaris per fer les actuacions. Una altra acció de millora que preveu fer l’Ajuntament enguany és fer un pou nou a la Canya, gràcies a una subvenció de 140.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua: És un pou que fa molt temps que està fet i ara ja no complexi amb la seguretat ni amb la seva funció i necessitaríem poder fer un canvi.

Veure font: https://www.garrotxadigital.cat/noticia/266658/lajuntament-de-la-vall-de-bianya-centra-una-part-important-de-les-inversions-per-aquest-20?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter&utm_campaign=garrotxadigital

Vuit municipis participen en la prova pilot del programa DIBAigua, que promou la digitalització de la xarxa per garantir la qualitat de l’aigua

Vuit municipis de menys de 5.000 habitants que compten amb un sistema de gestió pública de l’aigua participen en la prova pilot del programa DIBAigua, destinat a impulsar l’eficiència i la digitalització per garantir la qualitat de l’aigua de consum humà. La implantació d’aquest nou model de gestió intel·ligent de les xarxes d’abastament, basat en la digitalització, permet monitoritzar els paràmetres de qualitat en temps real i detectar incidències més precoçment

La fase 0 d’aquest projecte, amb una inversió de 650.000 €, s’està desplegant a Calaf, Carme, Fogars de la Selva, Gaià, Gisclareny, El Grau, Sesgueioles i Vilalba Sassera. Un cop validades les actuacions testades, el programa s’estendrà a 69 municipis més de la demarcació de menys de 5.000 habitants que compten amb un sistema de gestió pública de l’aigua.

Un model claus en mà

La corporació, amb la col·laboració de l’empresa pública TRAGSA, ha impulsat visites sobre el terreny i la redacció de projectes detallats per a cada municipi. També n’ha assumit la contractació, l’execució dels treballs i el lliurament final de les actuacions a cada ajuntament.

Aquest model claus en mà simplifica enormement la gestió. Els municipis no han de preocupar-se per la falta de recursos humans i tècnics. A més, se simplifica la tramitació administrativa gràcies a l’aplicació d’economies d’escala i a la possibilitat d’aplicar processos estandarditzats.

Els sensors i els sistemes de telecontrol permet monitoritzar en temps real paràmetres de qualitat de l’aigua, com ara la terbolesa, els nitrats, el clor i el pH. Alhora, també fer un seguiment més precís de l’estat dels aqüífers, dels dipòsits i de les estacions de tractament d’aigua poblable. Si hi sorgeix algun problema dins del cicle de gestió de l’aigua, la capacitat de resposta és més ràpida.

Suport als municipis

El programa DIBAigua és un pas avançat en els recursos que la corporació ja posa a l’abast dels municipis. El servei de salut pública de la Diputació de Barcelona ofereix eines per facilitar la gestió i el control de la qualitat de l’aigua als ajuntaments a través del catàleg de serveis. En aquesta línia, s’hi poden trobar recursos com el control sanitari de l’aigua de consum humà, que inclou suport en la gestió i anàlisi de mostres.

El programa DIBAigua respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 3 Salut i Benestar, i núm. 12 Consum i producció responsables. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Veure font: https://www.diba.cat/ca/web/sala-de-premsa/-/vuit-municipis-participen-en-la-prova-pilot-del-programa-dibaigua-que-promou-la-digitalitzacio-per-garantir-la-qualitat-de-l-aigua

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) defensa Taigua i acusa Mina d’actuar amb mala fe

L’OAT ha sortit al pas de les informacions que busquen desacreditar la gestió pública de Taigua

Notícia publicada per Marta Gil, a Canal Terrassa el 28 d'abril de 2026

En un comunicat, l’entitat ha acusat els grups de poder del sector privat, encapçalats per Agbar, ara Veolia, el grup al que pertany Mina, d’intentar posar en qüestió la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua de Terrassa, que dona servei a 237.000 habitants.

Sobre la polèmica pels suposats 20.000 clients privats reclamats per Mina, l’Observatori ha coincidit amb l’Ajuntament. L‘empresa mai no ha acreditat documentalment aquests clients. De fet, la mateixa Mina reconeix que només presta servei a uns 700 copropietaris, molt lluny de la xifra que reclama.

L’entitat també ha rebatut les crítiques per la cessió de l’estació de tractament d’aigua potable d’Abrera a l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter Llobregat. Ha recordat que aquesta decisió venia imposada per un decret llei del 2018. Afegeix també que el canvi es va fer amb garanties: continuïtat dels llocs de treball i una compensació de més de 6 milions d’euros.

En matèria d’inversions, les dades parlen clar. En els seus primers sis anys, Taigua ha superat en dues vegades la inversió màxima que Mina va fer en els seus últims nou anys de gestió. El pla d’inversions 2026-2029 preveu cinc milions d’euros anuals per renovar una xarxa que Mina va deixar amb més de 200 quilòmetres de canonades de fibrociment obsoletes.

A més, ha recordat que un jutjat de Terrassa ja va obligar L’Economista a rectificar informacions falses sobre la gestió de l’empresa. 

Davant tot plegat, l’Observatori ha reclamat a l’Ajuntament que talli tota relació contractual amb Mina. Empresa que, en paraules de l’entitat, a més de posar-nos pals a les rodes, actua amb mala fe.

Veure font: https://terrassadigital.cat/loat-defensa-taigua-i-acusa-mina-dactuar-amb-mala-fe/

L’Alt Urgell avança cap a la gestió mancomunada de l’aigua per garantir la sostenibilitat

Un estudi revela disparitats significatives en els models de gestió actuals, amb quatre municipis econòmicament viables i tres sense cobrament

Els alcaldes de l’Alt Urgell han iniciat el procés per mancomunar la gestió de l’aigua potable, buscant optimitzar el servei i fer-lo econòmicament sostenible a tota la comarca

Notícia publicada per Pere Roca, a Diari de Catalunya el 11 d'abril de 2026

La sessió del consell d’alcaldes de l’Alt Urgell, celebrada ahir, va marcar el punt de partida per a la unificació de la gestió de l’aigua potable a la comarca. L’objectiu principal és millorar l’eficiència i la viabilitat econòmica del servei, que actualment presenta una gran heterogeneïtat entre els 19 ajuntaments que conformen la regió.

Un estudi elaborat per l’àrea de Medi Ambient de l’ens comarcal ha posat de manifest que només quatre municipis de l’Alt Urgell disposen d’un model de gestió de l’aigua econòmicament sostenible. La resta, 15 municipis, necessiten una revisió del seu sistema actual. 15 municipis gestionen el servei directament, tres mitjançant concessió a una empresa privada i un utilitza un model mixt.

Pel que fa al cobrament, l’estudi detalla que sis ajuntaments apliquen una quota fixa anual que oscil·la entre els 21 i els 110 euros. Nou municipis cobren segons el consum real, amb quatre d’ells amb un preu únic i cinc amb trams diferenciats. Sorprèn que tres municipis de l’Alt Urgell encara no cobren als seus veïns pel consum d’aigua potable.

La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, va subratllar la dificultat d’implementar un model supramunicipal ràpidament a causa de la disparitat existent. Va advocar per la professionalització de la gestió per aconseguir una major eficiència. Més de la meitat dels ajuntaments es mostren favorables a una gestió mancomunada completa, mentre que la resta prefereix una col·laboració parcial. Com a primer pas, es proposa que l’ens comarcal s’encarregui del seguiment de les analítiques i la compra de clor.

També es va abordar el dèficit en sanejament, acordant reprendre les converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua per planificar actuacions fins al 2033.

Veure font: https://diaricatalunya.cat/alt-urgell/general/lalt-urgell-avanca-cap-a-la-gestio-mancomunada-de-laigua-per-garantir-la-sostenibilitat

Nostraigua (Mont-roig del Camp) rehabilita sis pous d’aigua a vàries urbanitzacions perquè els aqüífers tenen sal

La intervenció, amb 225.000 euros i el recolzament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), és per a mantenir la qualitat del subministrament de consum humà davant l’entrada d’aigua de mar en el subsol

Notícia publicada al Diari de Tarragona el 6 d'abril de 2026

Mont-roig del Camp, a través de Nostraigua, ha posat en marxa tasques de rehabilitació de sis pous d’aigua per a garantir la qualitat del subministrament de consum humà. Els pous estan situats a les urbanitzacions Rustical Mont-roig, el Casalot i Costa Zèfir.

L’actuació costa 225.000 euros, compta amb el recolzament de l’ACA i és necessària, tal i com ha informat l’Ajuntament, per donar resposta a incidències detectades en la qualitat de l’aigua captada, amb elevats continguts de sodi i clorurs que són conseqüència de la intrusió salina en els aqüífers, un fenomen provocat per l’entrada d’aigua de mar al subsol.

D’aquesta manera, Mont-roig del Camp pot garantir el subministrament d’aigua potable de qualitat en aquests àmbits urbans, segons precisa el mateix consistori.

Els treballs abasten una intervenció tècnica sobre les captacions –avaluació del funcionament i assajos de bombeig i analítiques– i, després, video-inspeccions per a determinar l’estat dels pous, així com tasques de neteja i desenvolupament amb tècniques específiques. Dels 225.000 euros que costa tot el desplegament, l’ACA es fa càrrec d’uns 150.000.

L’impacte dels treballs en el servei serà mínim perquè totes les urbanitzacions tenen més d’una captació en funcionament, el que permet que no s’interrompi el subministrament. Igualment, pot haver afectacions puntuals de tràfic o accés a habitatges propers a les infraestructures que, en cas de donar-se, se senyalitzaran. 

Veure font: https://www.diaridetarragona.com/costa/256523/mont-roig-rehabilita-seis-pozos-agua-urbanizaciones-acuiferos-sal.html

L’Ajuntament de Montmeló demana l’opinió dels veïns per crear el nou reglament de l’aigua

El consistori obre una consulta pública per actualitzar una normativa que no es renovava des del 1994

Notícia publicada a Som Montmeló el 31 de març de 2026

L’Ajuntament de Montmeló ha impulsat un procés de participació ciutadana per recollir suggeriments abans de redactar el nou reglament del servei d’abastament d’aigua potable. La iniciativa, que s’ha posat en marxa aquest dilluns, 30 de març de 2026, pretén que les organitzacions i els particulars afectats puguin dir la seva sobre els objectius i les solucions de la futura norma durant el termini d’un mes.

L’actual normativa municipal que regula l’aigua al municipi té més de tres dècades d’antiguitat. Des de l’any 1994, el context ha canviat radicalment: nous reptes climàtics, tecnologies més eficients i un marc legal molt més exigent en matèria de protecció del consumidor i medi ambient. Per tot plegat, el govern local considera imprescindible elaborar un text nou que s’adapti a la realitat del segle XXI.

D’acord amb la llei de procediment administratiu, l’Ajuntament de Montmeló vol conèixer l’opinió del carrer sobre els problemes que cal sol·licitar i les possibles alternatives reguladores. Segons el consistori, procedeix l’elaboració d’un nou reglament atesos els impactes econòmics, socials i ambientals del servei.

Com participar-hi

La ciutadania i les associacions degudament identificades poden fer arribar les seves propostes a través de la plataforma de participació Decidim. També es poden presentar les opinions mitjançant els canals de registre oficials indicats al web municipal. El termini per col·laborar en la redacció d’aquest document estratègic romandrà obert durant els propers 30 dies.

Veure font: https://www.sommontmelo.cat/noticia/111555/lajuntament-de-montmelo-demana-lopinio-dels-veins-per-crear-el-nou-reglament-de-laigua?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook&fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeTY3V1QzO3cQ76K70ELsyi2qVv8R-1x1iHhpWkm-y89G6ieum49kAK9jG91Q_aem_WFPQZKCclBf6bJ6tN2qNbQ&utm_source=whatsapp&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany

Aigües de Vilafranca, l’empresa pública de Vilafranca del Penedès, s’incorpora a l’AMAP

Aigües de Vilafranca (EMAVSA), és la societat de capital 100% públic de Vilafranca del Penedès, que es fa càrrec del servei d’abastament d’aigua potable en aquest municipi, així com a La Granada, Les Cabanyes, Pacs, Sta. Margarida i els Monjos, i Vilobí del Penedès, cobrint una població de prop de 56.000 persones. De fet, l’entrada d’EMAVSA a l’AMAP ha de permetre impulsar la col·laboració amb altres empreses públiques de Catalunya, així com aportar la seva experiència a municipis més petits que també estiguin fent una gestió pública.

L’Alt Penedès és una de les comarques de Catalunya amb una major implantació de la gestió pública, ja que el 59% de la seva població rep l’aigua d’operadors públics, ja sigui a través dels ajuntaments o d’empreses públiques, com EMAVSA o GIACSA, que opera a Olèrdola i Hortons.

Amb la incorporació d’EMAVSA, una de les empreses públiques d’aigua de referència a Catalunya, l’AMAP ja suma 90 membres, entre municipis i operadors públics d’aigua, i segueix el creixement de la xarxa de col·laboració tècnica i l’intercanvi de coneixement entre ens locals i operadors públics d’aigua. L’AMAP va ser constituïda al 2018, amb la finalitat de difondre i promoure la gestió pública de l’aigua així com donar suport als municipis i operadors membres de l’associació.

Tortosa presenta la Taula de l’Aigua per avançar cap a la gestió pública i municipalització del servei

L’entitat aposta per un model de governança ciutadana que garantisca el dret a l’aigua i l’eficiència del servei. La iniciativa s’inspira en models d’èxit com els de Terrassa i Cardedeu per a revertir la privatització actual

Notícia publicada per Blanca Querol, a Canal Terres de l'Ebre el 23 de març de 2026

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, la capital del Baix Ebre ha acollit la presentació oficial de la Taula de l’Aigua de Tortosa. Esta nova plataforma naix amb la voluntat decidida d’impulsar un canvi de paradigma en el subministrament municipal, apostant per un model de gestió pública directa que permeta recuperar el control d’un recurs estratègic i fonamental. L’entitat pretén ser un espai obert on la participació ciutadana siga l’eix vertebrador per a decidir el futur de l’aigua a la ciutat.

L’acte de presentació, que ha portat per títol el lema Com volem gestionar l’aigua?, no s’ha limitat a una declaració d’intencions, sinó que ha fomentat l’intercanvi de coneixements mitjançant un debat tècnic i social. S’han exposat experiències d’èxit de municipalització en altres localitats catalanes com Terrassa o Cardedeu, on la gestió pública ha permès una major transparència i reinversió en el sistema.

La jornada ha servit per a radiografiar els reptes estructurals que afronta el municipi, entre els quals destaquen la millora de l’eficiència de la xarxa per a evitar pèrdues, el foment de polítiques reals d’estalvi i la plena garantia del dret humà a l’aigua per a tota la població, independentment de la seua situació econòmica.

En un context on la gestió privada encara és predominant a la majoria de poblacions de les Terres de l’Ebre, esta iniciativa vol establir les bases tècniques i socials per a una futura municipalització. La Taula de l’Aigua considera que la gestió pública és l’única via per a garantir una governança democràtica i transparent, allunyada dels criteris de benefici econòmic de les grans empreses del sector.

Josep Sabaté, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i de la Taula de l’Aigua de Tortosa: Des de la PDE estem molt contents d’este pas que s’ha fet a Tortosa amb la creació de la Taula de l’Aigua, per a començar a treballar de cara a la gestió pública directa de l’aigua a la ciutat. Pensem que és molt important que la capital del territori done exemple. Pensem que a les Terres de l’Ebre som un dels territoris que té la gestió privada més gran de Catalunya; només un 16% de la població té gestió directa als seus municipis.

Ernest Valls, membre de la Taula de l’Aigua de Tortosa: La Taula, a banda de pilotar tot este procés de canvi cap a la gestió directa, està interessada en treballar àmbits com l’estalvi de l’aigua o l’eficiència a la xarxa. També hi ha un tema que ens preocupa molt, que és el del risc social i, per tant, volem abordar el tema de la vulnerabilitat de l’aigua com un dret humà.

Veure font: https://canalte.cat/actualitat/medi-ambient/tortosa-presenta-la-taula-de-laigua-per-avancar-cap-a-la-gestio-publica-i-municipalitzacio-del-servei/

Terrassa crea un nou Fons social de l’aigua

El nou Fons Social de l’Aigua destinarà ajuts per pagar factures de llars vulnerables amb consum responsable

La Comissió Informativa de Transició Ecològica, presidida pel tinent d’alcalde Noel Duque, ha tractat el conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i TAIGUA per crear i regular un Fons Social de l’Aigua i per implementar, també, tot un seguit de mesures per garantir un consum responsable. La finalitat és destinar un ajut a les llars vulnerables per fer front als deutes de les factures d’aigua que no superin els 100 litres per persona i dia, que és el consum recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.

El conveni tindrà una vigència de quatre anys, prorrogable a quatre més, i serà possible amb l’aportació econòmica anual que farà l’empresa municipal, relatiu a l’import que correspon a l’1% del resultat ordinari de l’exercici econòmic anterior. La quantia màxima serà de 30.000 euros.

L’accés al Fons Social de l’Aigua va dirigit a persones i llars en situació de vulnerabilitat que ja disposen de bonificacions socials a les quals ara, i a petició, s’atorgaran ajuts a fons perdut per a contractes amb tarifa social, que ja tenen el 100% de bonificació del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el 100% de la quota de servei de TAIGUA.

Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, amb aquest Fons Social fem un pas més per garantir el dret a l’aigua i per acompanyar les llars vulnerables defensant el consum responsable i, també l’equitat i la justícia social. Les sol·licituds per acollir-se al Fons Social de l’Aigua es podran presentar a TAIGUA fins al 30 de novembre de 2026.

Fins al 31 de desembre de 2025, un total de 1.886 persones tenien la factura bonificada, amb un import total bonificat de 174.582 euros.

Una comissió de seguiment

El conveni incorpora la creació d’una comissió de seguiment en la que hi participaran els serveis municipals de Medi Ambient i de Serveis Socials, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica (OFIMAPE) i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’entitat que ha promogut i participat activament en la creació del fons.

Aquesta comissió treballarà per aplicar mesures per fomentar l’eficiència i el consum responsable, entre les quals destaquen el compliment de protocol regulador de mesures contra la pobresa hídrica i la vulnerabilitat econòmica entre l’Ajuntament i TAIGUA, que va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 20 de maig de 2025; el treball coordinat, a través dels serveis socials municipals i OFIMAPE, amb les llars en risc d’exclusió residencial, i la possibilitat de fer auditories de consum d’aigua, llum i gas; la promoció de tallers i accions de sensibilització per fomentar l’ús responsable dels recursos bàsics i, també, l’estudi de fórmules pels recursos destinats al Fons Social de l’Aigua.

L’actual ordenança municipal manté, per a titulars de contractes amb cànon de l’ACA i, per tant, amb tarifa social, la bonificació del 100% de la quota de servei; la gratuïtat dels tràmits de canvi de nom i la bonificació del 100% de la quota d’alta del servei de comptadors.

Així mateix, l’Ajuntament disposa d’una instrucció que permet instal·lar comptadors provisionals d’emergència social en el cas d’ocupacions a precari d’habitatges per part d’unitats de convivència que es trobin en situació de risc d’exclusió residencial i que existeixi la urgència social que justifica la necessitat. Fins al 31 de desembre de 2025, n’hi havia 128 comptadors instal·lats.

Veure font: https://www.sostenible.cat/node/131803

Taigua projecta actuacions fins al 2029 per renovar la xarxa, ampliar la sensorització, reforçar la resiliència energètica i adaptar el servei al creixement de la ciutat

El full de ruta, que preveu una inversió de 5,7 milions d’euros aquest any, té l’objectiu de garantir el subministrament d’una ciutat en creixement mitjançant la renovació de la xarxa, la incorporació de tecnologia per detectar fuites, l’autonomia energètica i el desplegament de noves infraestructures que donin resposta a les necessitats futures de Terrassa

El Pla d’inversions 2026-2029 de l’empresa municipal Taigua contempla una dotació de 5 milions d’euros anuals, que cada any ha d’aprovar el consell d’administració d’acord amb la planificació del programa d’inversions i tenint en compte altres necessitats sobrevingudes. Per aquest 2026, en concret, s’han previst 5,7 milions d’euros. Pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, les inversions previstes per Taigua són recursos públics destinats a modernitzar la xarxa, reforçar la seguretat del subministrament, avançar en la sostenibilitat energètica i garantir el subministrament d’una ciutat en constant creixement urbanístic que ens ajudarà a detectar les fuites, fer diagnòstics més precisos i complir amb les normatives ambientals europees.

Totes elles van destinades a projectes per a la millora i renovació de la xarxa de distribució i actuacions per garantir la capacitat i robustesa del sistema, tenint en compte el creixement de la ciutat, com també la seva resiliència en cas de fallades elèctriques o nous episodis de sequera que, malauradament, es poden produir pel context de canvi climàtic actual. Per aquest motiu, es contempla la instal·lació de sistemes de detecció de fuites, per incrementar el rendiment de la xarxa que es renovarà de manera progressiva, així com estudis per incorporar fonts alternatives de subministrament, com són les aigües regenerades o freàtiques per a usos municipals, de reg i industrials.

Finançament

Destaca, en especial, l’esforç que Taigua està fent per digitalitzar el cicle integral de l’aigua, tant pel que fa a la detecció de fuites com per la modelització de la xarxa, la implantació de nous sistemes informàtics, la instal·lació de fotovoltaiques i la implantació de la telelectura. Unes actuacions que compten amb ajuts europeus atorgats pel Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua gràcies al Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del Cicle de l’Aigua (EFIAIGUA), que finalitzarà aquest estiu i que va ser presentat per l’Ajuntament i Taigua. Un projecte que també inclou actuacions en l’àmbit del clavegueram i del projecte de ciutat digital.

Tot el finançament de Taigua prové dels resultats anuals de la pròpia empresa, que és autosuficient i no rep aportacions de l’Ajuntament; dels recursos acumulats d’anys anteriors i d’ingressos extraordinaris, com és el finançament europeu del PERTE, impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; i ajuts de la Diputació de Barcelona o de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aquest any destaca, en especial, l’aportació obtinguda pel traspàs de la planta d’Abrera a l’empresa pública de la Generalitat, Aigües Ter Llobregat (ATL), per un import d’aproximat d’uns 6,1 milions d’euros i que contribuirà a afrontar inversions extraordinàries de gran envergadura com serà la construcció d’un nou dipòsit al nord de la ciutat i la licitació de les inversions destinades a renovar la xarxa per als propers quatre anys, amb un pressupost de tres milions anuals.

Projectes 2026

Els principals projectes que Taigua executarà aquest any són: la renovació de xarxa, per un import aproximat de 2,5 milions; la instal·lació d’un miler de mòduls fotovoltaics al recinte dels dipòsits de Can Boada i Can Poal i l’adquisició de nous generadors elèctrics; l’aplicació de la intel·ligència artificial en el nou programari de Taigua, que analitza la probabilitat de fallada de cada canonada i que, alhora, fa una proposta planificada per renovar la xarxa de distribució, necessària per al bon funcionament del servei d’abastament i, també, la instal·lació de més sensors per fer una recerca activa, i eficaç de les fuites, que permeti crear una xarxa de sensorització acústica i de gestió. La regidora de Cicles de l’Aigua, Patrícia Reche, recorda que són inversions que es poden afrontar, principalment, gràcies als recursos acumulats d’anys anteriors i, especialment, als ingressos extraordinaris de 6,1 milions d’euros derivats de la reversió que hem fet de la planta d’Abrera a l’Ens d’Abastament ATL.

Amb aquestes inversions, TAIGUA contribueix a millorar la xarxa de distribució d’aigua per reduir fuites, millorar el seu rendiment i reforçar la sensorització, com també fa una aposta per millorar la resiliència energètica per tenir més autonomia de cara a possibles talls d’electricitat i fluctuacions de la xarxa elèctrica.

Full de ruta fins al 2029

Terrassa registra, cada any, un augment sostingut i progressiu del nombre d’habitants, que, es preveu, es mantingui els propers anys. Per garantir, en aquest futur immediat, el subministrament d’aigua a tota la ciutat, s’ha previst invertir 3,3 milions d’euros els anys 2027 i 2028 per construir un nou dipòsit de 7.000 m³ – l’equivalent gairebé tres piscines olímpiques– al nord de la ciutat, al pis de pressió de Zona Alta-Grípia.

També s’ha previst invertir 3 milions d’euros cada any, entre 2027 i 2029, per renovar i millorar la xarxa de distribució. Amb aquest volum d’inversió, Taigua podrà assolir una capacitat de renovació de la xarxa del 2,4%, en línia amb l’índex òptim de renovació que recomana la Associació Espanyola d’Abastaments d’Aigua i Sanejament i molt per sobre de la mitjana espanyola, del 0,2%.

Altres projectes i inversions previstos per l’empresa municipal fins al 2029 són:

Desplegar la xarxa de sensors acústics i de pressió, amb una inversió de 170.000 euros aquest any i fins a 0,3 milions d’euros, entre 2028 i 2029, per predir i avançar i evitar, en definitiva, el risc de fallada en cada tram de canonada.

Implantar la telelectura als comptadors intel·ligents de les persones abonades, destinant fins al 2029 uns 0,4 milions d’euros l’any per fer que arribi a les llars.

Renovar els transformadors del recinte del dipòsit de Can Boada, amb una inversió estimada de 50.000 euros, pel 2027.

TAIGUA, gestió pública des del 2018

Terrassa és un dels municipis més grans de l’Estat i el més gran de Catalunya en apostar per la gestió municipal directa com a garantia d’un servei públic, eficient, de qualitat, transparent, participatiu, equitatiu i social.

Des de la seva fundació, el 10 de desembre de 2018, i fins a l’actualitat, Taigua manté els 8 compromisos amb la ciutadania que responen a la vocació de servei que ha de tenir una empresa pública. Els compromisos són en relació amb conceptes com les inversions i millora d’instal·lacions; la qualitat de l’aigua; mesures d’estalvi d’aigua i energia; polítiques socials; qualitat del servei; tecnologia i modernització de la gestió; sistemes d’Informació i transparència; i la participació ciutadana a través de l’Observatori de l’Aigua.

Veure font: https://www.terrassa.cat/noticia/-/asset_publisher/CXU7OrvEpI9Y/content/premsa_noticia_260319_260319-np-taigua-projecta-actuacions-fins-al-2029-per-renovar-la-xarxa-ampliar-la-sensoritzacio-reforcar-la-resiliencia-energeti?refererPlid=136319&_101_INSTANCE_CXU7OrvEpI9Y_lang=ca?terrassaseotitle=TAIGUA%20projecta%20actuacions%20fins%20al%202029%20per%20renovar%20la%20xarxa%2C%20ampliar%20la%20sensoritzaci%C3%B3%2C%20refor%C3%A7ar%20la%20resili%C3%A8ncia%20energ%C3%A8tica%20i%20adaptar%20el%20servei%20al%20creixement%20de%20la%20ciutat